Dudum siquidem
Dudum siquidem (llatí: "No ha molt temps arrere") va ser una bula otorgada pel papa Alejandro VI en data de 26 de setembre de 1493 en favor de Fernando i Isabel, reis de Castella i Aragó.
Esta bula és la quarta i última de les Bulas Alejandrinas. Despuix de fer referència a les bulas anteriors, que otorgaven a Castella i Lleó "les illes i terres fermes descobertes i per descobrir cap a occident i migdia, que no estigueren constitucionalment baix l'actual domini temporal de senyors cristians".
Contingut
[editar | editar còdic]
La Dudum siquidem, també coneguda com "ampliació de la donació d'esta" perque ampliava la concessió de la primera Inter Caetera, afirma que podria ocórrer que els castellans "que navegaren cap a occident o migdia arribaren a les regions orientals i trobaren illes i terres fermes que hagueren segut o siguen de l'Índia" i per això el Papa amplia la donació a Castella i Lleó de tots els territoris que es descobrixquen en Àsia aplegant a ella per la ruta d'occident:
No va acceptar el monarca portugués la llínea papal de demarcació -i açò demostra que no existia la teoria del dominus orbi- i va escomençar una negociació diplomàtica entre Castella i Portugal. Juan II va propondre que en lloc d'un meridiano es traçara un paralel, reservant als portuguesos la zona austral i deixant la septentrional per als espanyols. Els Reis Catòlics varen insistir en el meridiano i varen oferir córrer-ho més cap a l'oest: fins a 250 llegües i inclús 350 des de Veta Verda, pero Juan II va seguir empenyorat que era necessari dur-ho més llunt, lo que va caldre acceptar al fi. Es va acordar colocar-ho a 370 llegües a l'oest de Veta Verda. El conveni es va plasmar en el Tractat de Tordesillas, firmat el 7 de juny de 1494. Les terres descobertes o que es descobriren a l'oest de dita llínea serien castellanes, i les situades a l'està menges este de la mateixa serien portugueses. La nova llínea, que cauria després cap a la desembocadura de l'Amazones, va permetre l'ocupació de Brasil per part de Portugal. L'encabotament del rei d'este país per conseguir el paralel, o a lo manco un meridiano tan alluntat de Veta Verda, s'ha interpretat llògicament com a conseqüència de haver descobert ya el Brasil, puix no s'explica d'una atra manera.
Segons Davenport, esta bula no ha segut trobada en els registres del Vaticà. En l'Archiu d'Índies de Sevilla es conserven dos manuscrits originals de la bula promulgada pero no duen l'indicació habitual Registrata.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Davenport, Frances Gardiner (1917). European Treaties Bearing on the History of the United States and Its Dependencies (en en), Carnegie Institution of Washington.
- Gutiérrez Escudero (1990). Amèrica: Descobriment d'un món nou, Madrit: Edicions Akal, pp. 358. ISBN 84-7090-217-2.
Vore també
[editar | editar còdic]- Breu Inter caetera de 1493
- Bula menor Inter caetera de 1493
- Bula Eximiae devotionis de 1493
- Bula Aeterni regis de 1481
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dudum siquidem» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.