Anar al contingut

Juan de Borja i Cattanei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Renombrar

Per a atres persones del mateix nom vore Juan de Borja.

Juan de Borja i Cattanei o Juan Borgia (Roma, c. 1474-Roma, 14 de juny de 1497) va ser fill del papa Alejandro VI, duc de Gandia i senyor de la Baronia de Castel de Bayrent, Bellreguart, Lombay, La Foya, Toris, Gallimera, Xeresa, Alcodar i Xella en el Regne de Valéncia; duc de Sessa i de Benevent, príncip de Teano i de Tricarico, comte de Claramonte, de Lauria i de Carinola i Gran Condestable en el Regne de Nàpols; Confaloniero de l'Iglésia i Capità General de l'Iglésia.

Va morir assessinat abans de complir els vintiquatre anys en circumstàncies sense clarificar.

Biografia

[editar | editar còdic]

Entorn familiar

[editar | editar còdic]

Juan va ser el fill natural, primogènit o segundogénito, del moradura Rodrigo de Borja, futur papa Alejandro VI, i del seu amant Vannozza Cattanei, una patricia romana casada oficialment en Domenico d'Arignano.

Va ser germà de César, Lucrecia i Jofré Borgia. Per part del seu pare va tindre també atres mig germans majors, de mare l'identitat de la qual es desconeix: Pedro Luis, de qui va heretar el ducado de Gandia, Girolama i Isabella, i provablement un atre més al que no va aplegar a conéixer, Giovanni, del que no és segur que fora fill d'Alejandro VI. [1][2][3][4][5]

Matrimoni i descendència

[editar | editar còdic]

El 13 de decembre de 1488 es va firmar en Valladolit el compromís matrimonial entre Juan i María Enríquez de Lluna, que havia estat promesa prèviament al seu mig germà Pedro Luis, fallit solament dèu dies abans sense aplegar a contraure matrimoni.[6]

Despuix de l'elevació del seu pare al pontificat, el 2 d'agost de 1493 Juan va eixir de Roma, el 4 es enbarcó en Civitavecchia en les galeras de Bernardo de Vilamarí i Francesc de Pau i el 24 va aplegar a Barcelona, a on la boda es va celebrar provablement en setembre.[7][8][9] L'esposa, María Enríquez de Lluna, era filla d'Enrique Enríquez de Quiñones, germà de la difunta Juana Enríquez, que havia segut la segona dòna del rei Juan II d'Aragó, i majordom major del seu nebot el rei Fernando II d'Aragó; la seua mare va ser María de Lluna i Ayala, filla de Pedro de Lluna i Manuel, II senyor de Fuentidueña, i d'Elvira d'Ayala i Herrera.

D'este matrimoni varen nàixer dos fills:[10][11][12][13]

Duc de Gandia

[editar | editar còdic]
Ducado de Gandia.

Despuix del matrimoni Juan de Borja es va traslladar a Valéncia a on va prendre possessió del ducado de Gandia. Es trobava encara en Espanya quan en 1494 el rei de Nàpols Alfonso II, en motiu de l'acort matrimonial entre el seu germà menor Jofré i Sancha d'Aragona, li va nomenar príncip de Tricarico i comte de Chiaramonte, Lauria i Carinola,[15] i també quan l'any següent Fernando II de Nàpols li va concedir el Ducado de Sessa.[16]

No obstant dels Reis Catòlics, a pesar de vagues promeses fetes al seu pare, a penes va rebre atencions,[17] per lo que va retornar a la península italiana deixant a la seua esposa i fills en Espanya.[18][19] El 10 d'agost de 1496 va fer la seua entrada en Roma.[20]

Pinturicchio, fresca de la Disputa de Santa Catalina en els Apartaments Borgia.[lower-alpha 2]

Capità general de l'Iglésia

[editar | editar còdic]

Durant la seua absència havia tingut lloc en Itàlia la guerra de l'algeps, en la que Carlos VIII de França havia creuat la península i conquistat el Regne de Nàpols; per a enfrontar-li, els Estats Pontificis s'havien aliat en Venècia, Milà, Aragó i el Sacre Imperi Romà Germànic en la Lliga Santa i havien expulsat als francesos.

El 26 d'octubre de 1496 Juan va ser nomenat capità general de l'Iglésia i junt al duc d'Urbino Guidobaldo de Montefeltro i al llegat Bernardino Lonati se li va encarregar el mando del eixèrcit pontifici que devia marchar contra els Orsini, que en la passada guerra s'havien alineat en els francesos. L'expedició militar va partir al sendemà.[21]

Durant les primeres semanes la campanya va ser un èxit per als pontificis: varen arrebatar als Orsini Anguillara, Sutri, Sacrofano, Galera, Formello i Campagnano, pero varen ser rebujats en el seu intent de prendre Bracciano, defesa per Bartolomeo d'Alviano, i quan en giner de 1497 es varen enfrontar entre Soriano i Bassano a les tropes que Vitellozzo Vitelli i Carlo Orsini havien reclutat en el respal econòmic de França, el duc d'Urbino va ser fet pres, el de Gandia derrotat i les seues tropes disperses. Des de Nàpols varen aplegar en el seu respal els reforços militars baix el mando de Gonzalo Fernández de Còrdova i Pròsper Colonna, pero ans que estos pogueren intervindre, el papa va ajustar les paus en els Orsini.[22][23][24][25][26][27][28][29]

Duc de Benevent

[editar | editar còdic]

Entretant el papa Alejandro VI planejava aumentar els estats de la família, i per a això va concertar en el rei de Nàpols Federico I que li enviaria al seu fill, la moradura César Borgia, per a la cerimònia de la seua coronació a canvi de la cessió del Ducado de Benevent a Juan.[lower-alpha 3]

En el consistori del 7 de juny de 1497 el papa va investir a Juan com a duc de Benevent i senyor de Terracina i Pontecorvo, ignorant les protestes del moradura Piccolomini per l'alienació del patrimoni eclesiàstic i les dels embaixadors d'Espanya per la concessió d'uns territoris confinantes a Calàbria, que feyen sospitar les seues ànsies sobre el Regne de Nàpols.[30][31][32][33][34]

Assessinat

[editar | editar còdic]
César Borgia.

Abans de partir cap a Nàpols, en la vesprada del 14 de juny de 1497 el duc de Gandia, el seu germà César Borgia i vàries persones més varen acodir a un convite en casa de la seua mare Vanozza. Acabada el sopar, els dos Borgia varen eixir junts en direcció al Palau Apostólico, pero el duc es va separar del seu germà duent com a única companyia un escuder i un home emmaixquerat en el que havia segut vist recentment; en la plaça dels judeus va ordenar a l'escuder que li esperara allí durant una hora, i si en eixe temps no havia tornat, es marchara sol.

Al matí següent el duc no havia aparegut. En principi es va pensar que estaria envolt en alguna aventura amorosa, pero quan va aplegar la nit cundió la preocupació en l'entorn del papa i es va ordenar la seua busca. La policia va trobar a l'escuder malferit i inconscient i a la mula del duc en els estribos tallats; el dia 16 un comerciant de llenya eslau que tenia fondejat el seu pot a la vora del Tíber va declarar que la nit del 14 hi havia vist varis hòmens tirar un cos el riu;[lower-alpha 4] un grup de peixcadors i buços va rastrejar el caixer i va trobar el cadàver del duc, degollat i en nou ferides d'arma blanca, encara en les seues robes i trenta ducados en el cinturó.[35][36][37][38][lower-alpha 5]

Este episodi va originar el cruel epigrama de Jacopo Sannazzaro sobre el papa com "peixcador d'hòmens":

Piscatorem hominum ne et senar, Sexte, putemus,
Piscaris natum retibus ecce tuum 		Que sigues peixcador d'hòmens, Sext, ho creem
Puix vares peixcar al teu fill en les teues rets.

Sense evidències sobre l'autoria de l'assessinat, els sospitosos eren numerosos: el seu cunyat Giovanni Sforza tenia pendent un pleit en els Borgia en el que el papa intentava l'anulació del seu matrimoni en Lucrecia Borgia; el seu germà Jofré Borgia semblava celós per la suposta infidelitat de Juan en la seua dòna Sancha d'Aragó; Antonio Maria Pique della Mirandola tenia una filla a la que el duc pretenia sexualment; el duc d'Urbino havia tingut freqüents desencontres en ell durant la campanya militar de l'hivern anterior; Ascanio Sforza seguia enfrontat en el papa per la seua política contra els grans barons milanesos; la moradura Federico Sanseverino havia tingut recentment una disputa en la que va morir un dels seus majordoms; i els Orsini culpaven als Borgia de la mort del patriarca Virginio Orsini. Es rumoreó que l'home emmaixquerat era el seu sirviente i assessí Miquelot de Prades, mentres la família de Gandia va considerar culpable al seu germà César Borgia.[17][39][40][41][42][43][44][45][46]

No obstant cap de les llínees d'investigació va ser raonablement confirmada. El dia 19 s'informava des de la Santa Sèu «no sabem per quí, on ni per qué causa s'ha perpetrat l'homicidi»,[47] i un any despuix encara no s'havia descobert al culpable.[48]

El seu cos va ser depositat en Santa María del Popolo,[49] i posteriorment, segons consta en el testament del seu fill, traslladat i sepultat en la Colegiata de Santa María de Gandia.[50]

Ascendència

[editar | editar còdic]

Orige i continuïtat

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ De Rosegue, 1924, pp. 191-194.
  2. ↑ Celier, 1906, pp. 319-334.
  3. ↑ Fernández de Bethencourt, 1902, pp. 51-52, 62-63.
  4. ↑ Batllori, 1999, pp. 48-49, 54-55.
  5. ↑ Gómez Bayarri, 2012, pp. 4-5.
  6. ↑ Batllori, 1999, p. 55.
  7. ↑ Chabás, 1893, p. 87.
  8. ↑ Zurita, 2005, lib. I, cap. XXII.
  9. ↑ Sanchís i Sivera, 1919, pp. 20-22, 39-40.
  10. ↑ De Rosegue, 1924, pp. 239-240.
  11. ↑ Fernández de Bethencourt, 1902, p. 78.
  12. ↑ Sanchís i Sivera, 1919, p. 117.
  13. ↑ Gómez Bayarri, 2012, p. 6.
  14. ↑ Salazar i Acha, 2010, p. 16.
  15. ↑ Burchard, 1907, p. 511.
  16. ↑ Masi del Pezzo, 1761, p. 122.
  17. ↑ 17,0 17,1 Batllori, 1999, p. 56.
  18. ↑ Chabás, 1893, p. 137.
  19. ↑ Sanchís i Sivera, 1919, pp. 114-116.
  20. ↑ Burchard, 1907, pp. 644-645.
  21. ↑ Burchard, 1907, pp. 645-647.
  22. ↑ Conti, 1883, pp. 165-181.
  23. ↑ Sanuto, 1863, pp. 63 i ss.
  24. ↑ Guicciardini, 1818, pp. 86-91.
  25. ↑ Baldi, 1821, pp. 162-184.
  26. ↑ Gregorovius, 1900, pp. 405-412.
  27. ↑ Pastor, 1910, pp. 467-471.
  28. ↑ De Rosegue, 1924, pp. 207-215.
  29. ↑ Gervaso, 1976, pp. 178-180.
  30. ↑ Burchard, 1911, p. 41.
  31. ↑ Pastor, 1910, pp. 472-473.
  32. ↑ Car, 1971.
  33. ↑ Yriarte, 1889, pp. 117-118.
  34. ↑ De Rosegue, 1924, pp. 216-217.
  35. ↑ Burchard, 1911, pp. 42-44.
  36. ↑ Malipiero, 1843, pp. 489-491.
  37. ↑ Sanuto, 1879, pp. 651-661.
  38. ↑ Yriarte, 1889, pp. 118-127.
  39. ↑ Zurita, 2005, lib. III, cap. V.
  40. ↑ Pastor, 1910, pp. 473-488.
  41. ↑ Yriarte, 1889, pp. 127-132.
  42. ↑ Alvisi, 1878, pp. 34-39.
  43. ↑ Ferrara, 1943, pp. 248-253.
  44. ↑ Sabatini, 1912, pp. 139-161.
  45. ↑ De Rosegue, 1924, pp. 217-239.
  46. ↑ Gervaso, 1976, pp. 186-194.
  47. ↑ Sanuto, 1879, p. 661.
  48. ↑ Pastor, 1910, p. 484.
  49. ↑ Burchard, 1911, p. 44.
  50. ↑ Companyia de Jesús, 1896, pp. 17, 77.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juan_de_Borja_i_Cattanei&oldid=1397763»