Colegiata de Santa María (Gandia)

Erro al crear miniatura:

Colegiata de Santa María (Gandia)

La colegiata de Santa María de Gandia, oficialment Insigne Colegiata de Gandia és una iglésia colegiala catòlica en funcionament ubicat en el centre històric de la mencionada ciutat. Popularment li la coneix com la Seu en valencià. El seu estil arquitectònic és el gòtic valencià.

Història

Orígens

L'iglésia parroquial de Gandia va ostentar la titularitat de Santa María de l'Asunción des dels seus orígens -cap a 1245-, a raïl de la conquista del Castell de Bayrén per Jaime I.

Ampliació

A finals del XIV el senyor territorial -després duc-, Alfonso d'Aragó el Vell, inicia la construcció d'un gran temple. És per estes dates quan Pedro i Johan Lobet cincelan en pedra de Cotalba (a 30 florines la peça) les escultures del Apostolado, destinades en un principi a ornamentar el frontispici de la frontera de ponent.

En 1417 es reinicia un nou proyecte de temple, en temps del fill i successor en el ducado, Alfonso el Jove, encara que en la seua mort -en 1422- va quedar abandonat el proyecte, justament en la seua mitat. D'esta época data la bellíssima portada gòtica de Santa María, obra de Johan Franch. El proyecte -inconcluso- ho va reemprendre, a finals del XV, Dª María Enríquez de Lluna -viuda tant de Pedro Luis de Borja, I duc de Gandia, com del seu germà Juan de Borja i Cattanei, II duc de Gandia, assessinat en Roma, 1497-, conseguix del Papa Alejandro VI la bula per a erigir la parròquia de Santa María de l'Asunción en iglésia "colegiada", solicitut que es voria complaguda el 26 d'octubre de 1499.

Erro al crear miniatura:

Porta dels Apòstols

Tal honor exigia el recomençament del temple, que quedava conclós -segons el vell proyecte- en 1500 i es completava en una bella frontera imafronte, la Porta dels Apòstols, de transició ya entre l'estil gòtic i el renaixentiste, obra dels Forment. Entre tant Paolo dona Sant Leocadio pintava les bellíssimes taules del "Retaule dels Sèt Gojos" i les ensamblaba en un maderamen gòtic eixecutat per Damià Forment, qui a la seua volta colocava -presidint dit retaule- una bellíssima talla policromada de Santa María.

Edat Moderna

El temple i la seua torre campanar varen ser víctimes dels terremots en ocasions diverses (particularment a finals del XVI) i varen sofrir freqüents reformes a lo llarc dels sigles. En l'últim terç del XVIII es va intentar transformar tot l'interior, seguint les normes del més pur estil clasicista, pero --afortunadament i per causes aixina d'índole arquitectònica com a econòmica-- el proyecte de reconversió al nou estil no es va dur a efecte i l'iglésia va seguir ostentant el disseny original, el seu estil natural i propi, el gòtic.

En 1836, com a conseqüència de la Desamortisació, va ser confiscat el patrimoni colegial i el temple va funcionar com a simple iglésia parroquial. La seua reinstauración com colegiata no es produiria fins a juny de 1911. El 6 de juny de 1931 seria declarat el temple Monument Històric Nacional.

Porta de Santa María

XX

El 2 d'agost de 1936, en acabant de l'inici de la Guerra Civil, la colegiata va ser incendiada i els seus retaules i imàgens reduïts a pavesas.

Despuix de nou anys d'inactivitat, en 1945 es va obrir de nou al cult i, una volta restablides les relacions entre l'Iglésia i l'Estat -pel nou Concordato de 1953-, adoptava un règim de tutela compartida (Patronat-Prelat). El 7 de març de 1965, suprimit el patronat i extinguit l'antic cabildo, la colegiata quedava acolliment al règim jurídic del dret comú.

Tesor artístic perdut

La colegiata gandiense albergava un immens tesor, frut de múltiples donacions a través dels sigles. En l'Exposició Internacional de Barcelona dels anys 1929-1930 varen ser exhibides fins a 19 peces dels fondos del tesor artístic, algunes, verdaderes joyes d'orfebreria, com la Custòdia renaixentista llaurada en 1548 per l'orfebre fra Antonio Sancho de Benevent per al propenc Monasteri de Sant Jerónimo de Cotalba i que, escapant al confisc desamortizadora, va vindre a parar a la colegiata. Pero hi havia moltes atres obres d'art: creus procesionals, cálices, custòdia, relicarios, llànties, ornaments llitúrgics..., per no parlar de retaules, talles, llenços..., del riquíssim archiu general o de l'archiu coral.

Poc queda de tot aquell immens tesor; lo més rellevant sèt de les escultures dels Lobet (finals del XIV), quatre en el Museu Nacional d'Art de Catalunya: (Sant Pablo, i els evangelistes Sant Mateo, Sant Lucas i Sant Joan); i atres tres en el Kunstindustriemuseum de Copenhague: (Sant Pedro, Santiago el Major i Sant Bartolomé). De l'archiu musical es va salvar el famós Cançoner, actualment en la Biblioteca de Catalunya.

Obres de restauració

En l'estiu de 1999, i promogut pel colectiu Amics de la Seu, es va iniciar un significatiu proyecte de restauració, en càrrec a la Direcció general del Patrimoni de la Generalitat Valenciana, i que, començant per la coberta -en estat molt deficient-, es va estendre al mur nort i a la zona propenca a la torre-campanar.

En subvenció de l'Ajuntament de Gandia i donacions de particulars es va portar a terme la restauració de les capelles laterals, i en fondos de la Excma. Diputació de Valéncia, la frontera i porta dels Apòstols (la rèplica del conjunt escultòric d'un atre temps va ser eixecutada pels escultors José Esteve Edo i Ricardo Ric). Implicades en l'encabotament restaurador es varen vore també algunes entitats privades, com l'Obra Social de BANCAIXA o + Visió, que varen orientar la seua colaboració cap a la recuperació d'algunes capelles particulars.

Són metes parcials del pla director la restauració de la volta completa i murs del cos superior, per una part, i per una atra el sistema d'óculos, la torre campanar i l'àbsit. De cara a un futur propenc està prevista la construcció d'una capella que centraria l'atenció del cult i permetria reservar la colegiata i algunes de les seues dependències -en determinades hores- per a espai museístic.

El campanar

Torre primitiva gòtica construïda a finals del XIV. Reconstruït en 1776 baix la direcció del monge Onofre Trotonda, per un terremot en 1723 que li va fer prou dany.

Se situa en la frontera nort de la frontera de la colegiata. Originalment es creu que el campanar va estar exent de l'edifici i en dates posteriors de la seua reconstrucció va ser adossat a l'edifici. De planta quadrada, medix uns 48,50 metros d'altura aproximadament. Dispon de quatre cossos. El primer està construït en adoquinar i sellars de pedra; datat de finals de XIII i principis del XIV. És l'únic restant de la primera torre primitiva. Prova d'això són els finestrals de mig punt cegats que es poden apreciar des del seu interior. En l'exterior, per la cara oest, solament queda una mitat d'un finestral obert. El segon cos està construït en rajola revestida. Dispon de quatre finestrals en arcs de mig punt, destinats a albergar les campanes llitúrgiques més grans. Hi ha pilastres toscanas adossades al mur, en una decoració de triglifos en la metopa. El tercer cos té quatre finestrals de mig punt per a les campanes menors. Damunt trobem quatre óculos (un per cada cara) per a albergar les esferes del rellonge. Finalment, la torre s'arremata per un chicotet cupulín (quart cos) destinat a les campanes horàries. El penell té l'escut municipal de Gandia.

Les campanes

Es distinguixen per estar dispostes en varis cossos de la torre segons la seua funció. Les llitúrgiques es disponen entre el segon i tercer cos, mentres que les del rellonge s'ubiquen en el quarto.

El rellonge

El campanar posseïx un rellonge que encara seguix en us. En l'interior del campanar encara es conserva la seua maquinària.

Vejau també:

• Monasteri de Sant Jerónimo de Cotalba
• Palau Ducal de Gandia
• Ruta dels Borja
• Ruta dels clàssics valencians
• [[Archiu:{{#switch:Comunitat Valenciana|20px|Vore el portal sobre Comunitat Valenciana]] Portal:Comunitat Valenciana. Contingut relacionat en Comunitat Valenciana.
• [[Archiu:{{#switch:Arquitectura|20px|Vore el portal sobre Arquitectura]] Portal:Arquitectura. Contingut relacionat en Arquitectura.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Colegiata de Santa María (Gandia).
• Sitie web oficial