Anar al contingut

Ruta dels clàssics valencians

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Monasteri de Sant Jerónimo de Cotalba.
Palau Ducal de Gandia.
Erro al crear miniatura:
Colegiata de Gandia.
Erro al crear miniatura:
Castell de Cocentaina.
Castell de Denia.

La Ruta dels clàssics valencians (en valencià Ruta dels clàssics valencians) és una ruta cultural[1][2] per les terres dels grans escritors clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d'Or valencià: Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella, els tres relacionats en la cort del duc Alfonso d'Aragó el Vell.

La ruta evoca el XV valencià i el seu patrimoni, de la mar, de les valls i les montanyes, de la gastronomia i dels vins, i dels varis accents del valencià en l'eco de les immortals paraules dels escritors valencians més universals.

Itinerari

L'itinerari de la Ruta dels Clàssics és el següent:

Gandia (Valéncia):

Beniarjó (Valéncia):

  • Casa Senyorial dels March

Alfahuir (Valéncia):

Albaida (Valéncia)

Cocentaina (Alacant):

Xaló (Alacant):

  • Casa Senyorial dels Martorell
  • Ruta dels Martorell

Denia (Alacant)

La Ruta pas a pas

Gandia: La ciutat ducal va ser l'epicentre de la renovació lliterària del XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roiç de Corella.

  • Palau Ducal de Gandia: En el Palau Ducal els nostres escritors es varen adinsar en les lletres i en les arts de la cavalleria.
  • Colegiata de Santa María de Gandia: Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l'eco dels clàssics i també dels Borja, que varen refundar el ducado en 1485.
  • Hospital de Sant Marcos: Actualment museu arqueològic, els seus arcs gòtics nos transporten a l'Edat Mija.
  • Convent de Santa Clara: El seu tesor artístic recorda l'esplendor de l'antic Ducado de Gandia. Un llenç de muralles del XIV sobre el riu Serpis tanca els restants medievals de la ciutat.

Beniarjó:

  • Este señorío fon propietat dels March des de la conquista del Rei Jaime I. Ausias va construir un azud en el riu Serpis per a regar les seues plantacions de canya de sucre. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. És possible visitar l'iglésia parroquial.

Alfahuir:

  • Monasteri de Sant Jerónimo de Cotalba: En Alfahuir, a 8 km de Gandia, es troba este monasteri de l'Orde dels Jerónimos, un dels primers fundats en la Península i el primer de la Corona d'Aragó. Construït pel duc Alfonso d'Aragó el Vell, la família March va tindre una relació molt especial en este cenobio. Va ser Pere March, pare del conegut poeta valencià Ausias March, com a majordom del Duc de Gandia, l'encarregat d'organisar i idear l'edificació del propi monasteri. L'íntima relació de la família March en este monasteri queda reflectida en l'edificació d'una capella en l'iglésia i l'enterrament del seu pare, Pere March i també el de les dos esposes del conegut poeta. Un atre important personage lliterari que també va freqüentar el Monasteri va ser l'escritor valencià Joanot Martorell, ya que la primera dòna d'Ausias March, Isabel Martorell, era germana seua.

Albaida:

Cocentaina: La capital de la comarca del Comtat de Cocentaina conserva la seua fisonomia migeval.

La Vall de Xaló va ser propietat de Joanot Martorell i d'Ausias March. Des de Cocentaina es travessen montanyes d'estimable bellea: les valls de la Marina Alta (Plans, Vall de Gallinera, Valle d'Alcalà i Vall d'Ebo). El caudillo musulmà Al-Azraq es va resistir ací a la conquista del Regne de Valéncia en el XIII, rebelió que és l'orige de la festa de Moros i Cristians.

Xaló:

  • Casa Senyorial dels Martorell: En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el XIX. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias March va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes.
  • Ruta dels Martorell: En Xaló es troba este trayecte cultural que inclou tots aquells llocs que apareixen mencionats en la documentació de que es dispon sobre la família Martorell i a la que pertanyia Joanot Martorell, l'insigne autor de la novela de cavalleries Tirant lo Blanch, i que són els següents: la Plaça Major, la Casa de la Senyoria, la alqueria de Benibrai, el Pas Estret i la Montanya de Benibrai (l'actual Devesa).

Denia: Alfonso d'Aragó i Foix va ser també comte de Denia, hui capital de la comarca de la Marina Alta. El procurador general del duc, Pere March, pare d'Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberiscos.

  • Muralles de Denia
  • Castell de Denia: En el castell, un contemporàneu anònim d'Ausias March va dibuixar grafits o gravats de naus que hi havia en el port de Denia. És el paisage marítim de l'época de March que s'evoca en el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, “el millor llibre del món” segons Miguel de Cervantes, el qual, precisament, va desembarcar en Denia en tornar d'Alger.
  • Barri mariner (el Rasset).

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ Ajuntament de Gandia. «Ruta dels Clàssics Valencians». Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2014. Consultat el 14 d'octubre de 2014.
  2. ↑ Valéncia Terra i Mar. Diputació de Valéncia. «La Ruta dels Clàssics». Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2014. Consultat el 14 d'octubre de 2014.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ruta_dels_clàssics_valencians&oldid=1496345»