Torrent (Valéncia)

Torrent
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	L'Horta Oest
• Partit judicial:	Torrent
Ubicació:	39°26′20″N 0°27′56″O
• Altitut:	66 m.
Superfície:	69,3 km²
Població:	84.025 hab. (INE 2021)
• Densitat:	1.209,52 hab./km²
Gentilici:	torrentí/na
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46900
Festes majors:	30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
Alcalde:	Jesús Ros Piles (PSPV)
Pàgina web:	Web Oficial de l'Ajuntament

La Torre, situada en la Plaça Major

Torre de Torrent

Torrent (en castellà Torrente), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya situat en la comarca de L'Horta Oest de la província de Valéncia.

Història

Fundació

Torrent se fundà en l'any 1248, dèu anys despuix de la Conquista de Valéncia per part de Jaume I. El rei oferí estes terres a fra en Hugo de Folcalquier, tinent de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (Orde de l'Hospital) per a obtindre la seua ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Finalisada esta guerra, en 1232 Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Joan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia 5 de maig de 1238 és feu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

Els primers habitants

Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arqueològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) aixina com la Torre i la seua fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero és en la romanisació quan es poblarà densament en viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Despuix de la romanisació escomençà un periodo de domini musulmà, (a partir del sigle VIII) que deixa la seua impronta sobre tot en la geografia urbana, en carrerons estrets i tortuosos, places i assucacs.

Monuments

• La Torre: La torre és el monument més característic de la ciutat. D'orige migeval, construïda en tècniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que la voltaven. També posseïa uns camins subterràneus. És de base quadrangular en forma piramidal truncada i una alçària de 30 metros. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment té cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canó semicilíndriques. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica en la primera planta.

Museus

• Museu Comarcal de l'Horta Sur: És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituïxen les seues senyes d’identitat.

El museu es troba instalat en casa de l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera década del sigle XX. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.

Festes

Moltes de les seues festes són similars a les que és celebren en Valéncia capital i la seua àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

• Porrat de Sant Antoni Abat (giner): És fa una foguera i una bendicio d'animals.
• 1 de febrer: L'entrà de la flor. Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
• 3 de febrer: Sant Blai: en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot el carrer Ramón y Cajal. Eixe dia és venen els típics gayatos i els sanblaiets, que es beneïxen en la parroquia de Sant Lluís Beltran. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que Sant Blai és el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris són chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que feu Sant Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el rossejat.
• 15 al 19 de març: Falles.
• Semana Santa: Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
• Festes de la Verge del Rosari: La nit del dissabte al primer dumenge de maig és realisa l´Enramà en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
• Festes de la Verge dels Desamparats: És celebren el segon dumenge de maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits i cants típics valencians. És una festivitat que és remonta ad este sigle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.

Personages Rellevants

• Anabel Medina: tenista, medalla d'argent en dobles en els Jocs Olímpics de Pekín 2008.
• Manuel Herreros: conegut com Champi fon un motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en 1989.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Torrent (Valéncia).
• Ajuntament de Torrent
• Web del museu comarcal de l'Horta Sur
• Web de la Federació de Moros i Cristians de Torrent
• Web de La opinión de Torrent

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Torrente_(Valencia) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.