Picassent

Picassent
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	L'Horta Sur
• Partit judicial:	Picassent
Ubicació:	39°21′44″N 0°27′40″O
• Altitut:	50 msnm
Superfície:	85,78 km²
Població:	21.761 hab. (2022)
• Densitat:	241,41 hab./km²
Gentilici:	Picassenter/a
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46220
Festes majors:	10 de juliol i 8 de setembre
Alcalde:	María Concepción García Ferrer (PSPV-PSOE)
Pàgina web:	Web oficial de Picassent

Ermita de la Verge de Vallivana

Picassent (en castellà Picasent), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyen a la província de Valéncia, situat en la zona sur de l'àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur. És cap de partit judicial. Picassent alberga la presó de Picassent.

Geografia

Picassent llimita en les següents localitats: Alcàsser, Alfarp, Almussafes, Benifayó, Llombay, Montserrat, Silla i Torrent, totes situades en la província de Valéncia. Situat en l'extrem suroest de l'Horta valenciana, el seu mig climàtic es el típic mediterràneu.

En els tossals pròxims a la vila s'han alçat en les últimes décades vàries urbanisacions residencials; la Creueta, la Canyada del Císcar, El Alter etc.

S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la N-332 o per l'autovia A-7 E-15. També es pot accedir a través de la llínea 1 de Metro Valéncia.

Història

En el seu terme municipal hi han rests de l'edat de bronze (Molló d l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'época romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com les seues pedanies de Nillerola i de Espioca, que conserva una torre de l'época islàmica, foren en el seu orige alqueries musulmans. En l'any 1237, Jaume I va entregar el siti a Roderic Sabata ("Roderius Çabata, milers, alqueriam de Pichaçen, totam, idus octobris". Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia), a qui va succeir el seu fill Eiximén.

Va permanéixer despoblat de musulmans despuix de l'any 1248 pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en 1247. Esta família dispon del senyoriu fins que en el 1367 passa a la família Castellà que en l'any 1451 compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any 1511. El 27 de novembre de 1611, despuix de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas, otorga, mediant el seu procurador, carta de poblament als nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Despuix de la guerra de successió espanyola, adquirix la propietat el Marqués de Dos Aigües que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del sigle XVI, contava en 65 veïns que a finals del sigle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en 1794, consigna 390 veïns. Madoz, a mitat del sigle XIX aporta la sifra de 2.121.

Demografia

Picassent conta en 21.761 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica de Picassent
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970
2.643	3.313	4.052	4.500	4.898	5.322	6.007	6.974	8.433	11.143
1981	1991	1996	2001	2007	2018	2021
13.691	14.604	15.438	16.333	18.556	20.709	21.487

Economia

Antigament predominaven els cultius de secà, pero la construcció de la sequiola Real del Xúcar a finals del sigle XVII, va transformar la zona oriental del terme en regadiu, predominant actualment els cultius de taronger.

Part important de l'economia de Picassent, són també, el comerç, els servicis, la construcció i l'industria, destacant el seu polígon industrial en plena fase d'expansió.

Monuments

Torre Espioca, en Picassent

• Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Cristòfol i fon construïda en 1712, sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en 1612. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc.

• Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en l'any 1738.

• Torre Espioca. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 Valéncia-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de Valéncia. La torre és de planta rectangular, i la seua base medix 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va amprar pedra i argamassa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda pels musulmans en el sigle XI, i formava part del sistema defensiu de Valéncia. Existixen referències escrites sobre esta torre en el Llibre del Feits o Crònica de Jaume I (1233) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. La seua arquitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com són les torres d'Almussafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del Castell d'Alédua (en Llombay) i atres més.

Plats típics

La pilota dolça postre típic de la població de Picassent i Alcàsser. Els ingredients son: armela, pa rallat, sucre, ous, manteca de bacó (sagí), llimó rallat i canela en pols, també algunes cases se fica un poc de jolivert.

Procés d'elaboració

Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I despuix, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	n/d	n/d
1983 - 1987	n/d	n/d
1987 - 1991	n/d	n/d
1991 - 1995	Vicente Bta. Tarazona Fortuny	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Juan Carlos Herrero de Lara	PPCV
1999 - 2003	Juan Carlos Herrero de Lara	PPCV
2003 - 2007	María Concepción García Ferrer	PSPV-PSOE
2007 - 2011	María Concepción García Ferrer	PSPV-PSOE
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Picassent
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Picassent
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• CAVANILLES, Antonio José. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia

Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit.

• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Picassent.
• Ajuntament de Picassent