Diferència entre les revisions de "Muralla àrap de Valéncia"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
m (→Fets bèlics) |
||
| Llínea 69: | Llínea 69: | ||
En la construcció de la nova muralla cristiana, part de la muralla fon aprofitada com a paret migera entre cases i a vegades, en algunes ocasions va servir per a separar la ciutat cristiana de la musulmana, a on s'obriria porta, com en el [[Portal de Valldigna]], a la zona dels carrers de Baix, de Dalt i Sant Miquel. | En la construcció de la nova muralla cristiana, part de la muralla fon aprofitada com a paret migera entre cases i a vegades, en algunes ocasions va servir per a separar la ciutat cristiana de la musulmana, a on s'obriria porta, com en el [[Portal de Valldigna]], a la zona dels carrers de Baix, de Dalt i Sant Miquel. | ||
==Fets bèlics== | ==Fets bèlics== | ||
| − | Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla | + | Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla varen ser el lloc i conquiste del Cid, si be degut a la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades. |
*En la primavera del [[1065]] va arribar a [[Valéncia]] [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Després de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail van eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es varen rebolicar i varen causar una gran derrota als valencians. | *En la primavera del [[1065]] va arribar a [[Valéncia]] [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Després de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail van eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es varen rebolicar i varen causar una gran derrota als valencians. | ||
| Llínea 80: | Llínea 80: | ||
| − | *El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa. | + | *El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat en l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa. |
*Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[el Puig]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle despuix faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició. | *Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[el Puig]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle despuix faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició. | ||
Revisió de 11:45 27 abr 2017
La Muralla àrap de Valéncia (Madinat al-Turab), era una muralla defensiva que va començar a construir-se en el sigle XI al voltant del caixco antic de Valéncia, pel net d'Almanzor Abd al-Aziz ibn Amir (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restos menors.
Després de la caiguda del Califat de Còrdova , al principi del sigle XI, Valéncia es va convertir en capital de la Taifa de Valéncia, i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.
La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el sigle XII i va perdurar durant més d'un sigle fins que ya despuix de la reconquista fon alçada una nova, seguint un perímetro major.
Orige
El geógraf i historiador Abd al-Razi que va viure en el sigle X, descriu Valéncia com una ciutat amurallada de quatre portes. El seu traçat correspondria a la típica planificació de ciutat romana en "cardo" i "documanus"[1]
Després l'atac bereber del any 1010 o 1011 que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la necessitat de construir una nova muralla. Aixina durant el regnat del citat Abd al-Aziz ibn Amir(1021-1061), net d'Almanzor, es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.
Segons la descripció que nos ha llegat el geógraf al-Udri(¿-1085), Valéncia era una de les més grans ciutats d'al-Àndalus, la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert és que els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set.
Esta muralla estava construïda en tàpia de formigó en farcit de pedres de mig tamany, tenia torres semicirculars de maçoneria regular molt solides, i massices fins l'últim pis, a on s'obria una estància voltada per a facilitar la defensa. La seua amplitut mija era de 2,25 m.
Els elements principals de la muralla musulmana valenciana eren: el vall, la barbacana i la muralla pròpiament dita. El vall se solia engaltar en aigua per a que resultara més eficaç. La barbacana antecedix a la muralla i és un mur normalment de menor altura i grossor, i la funció era evitar la llabor de sapa,
En l'actualitat poden vore's encara restes d'algunes d'estes torres, en l'actual barri del Carme, prop del carrer Sant Vicent, etc.
Portes
Estes eren les set portes nomenades per uns u atres font, en la muralla àrap de Valéncia, en el nom àrap:
Situada aproximadament a on hui en dia es troben les Torres dels Serrans. Era l'entrada nort a la ciutat. Rebia este nom perqué feya cap a un pont manat construir per Abd al-Aziz ibn Amir que creuava el riu Túria, el que els musulmans cridaven "Wadi al-Abiad", d'on deriva "Guadalaviar". Este pont era l'únic de pedra de la ciutat.
Situada entre l'actual carrer de Salinas i el de Cavallers. Era l'entrada Oest de la ciutat.
Porta menor que servia d'accés al soc o mercat, situat en l'entorn de l'actual carrer de les Mantes i del Trench.
Entrada sur de la ciutat. Situada en l'encreuament de l'actual carrer de Manyans i de Sant Vicent Màrtir. Per ella eixien les caravanes per a Dénia, Xàtiva i Alzira.
Segons Lluis Lamarca, podria ser la Sucronense romana, coneguda com Boatella.
Porta Este. Ubicada en l'actual plaça de Sant Vicent Ferrer i coneguda abans com de la Congregació, encara hui dona nom al barri de la Xerea. Es trobava a on actualment es troba l'iglésia de Sant Tomàs.
En época romana era la cridava porta Pagador.
Situada en la plaça contigua a l'actual Palau monasteri del Temple (els que despuix de la conquista de Jaume I es varen encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple.
Segons el llibre dels Feyts de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions.
Oberta en l'actual carrer del Salvador que donaria a un pont de fusta que comunicava en uns ravals a l'atre costat del riu i el monasteri de la Trinitat.
Atres noms que rebria serien catalans, fulla, o llevant i sol en temps dels romans.
Evolució
Des del sigle XII i següents, l'àrea amurallada es va estendre en direcció al sur i l'est, i va incorporar nous elements defensius, com les torres quadrades construïdes en tàpia sobre base de ciments d'atobó, o com la muralla exterior, construïda entre la muralla i la vall. Al mateix temps es varen reforçar determinats punts estratègics per a una millor defensa. Tal és el cas del Tossal, a on es va construir una porta recolzada per a defendre millor l'accés. Durant les primeres décades del sigle XIII, Valéncia va continuar fortificant-se davant de l'alvanç de la conquiste cristiana.
Entre els diversos restos de la muralla àrap que es conserven, fa falta citar la de la plaça del Tossal que conté una sala d'exposicions subterrànea en un ample tros d'esta muralla. En el Barri del Carme també hi ha un parell de torres, atrapades al mig de les vivendes, una a la plaça del Àngel i l'atra en el carrer de la Mare Vella. També resta algun llenç de muralla, com per eixemple en l'antic pub Bab en l'entre la plaça de Sant Jaume i el carrer de Cavallers i també en el Forn Montaner, entre el carrer de Roteros i Colomí.
La muralla àrap començava en l'antic porta de Roteros, que s'obria aproximadament per l'actual carrer de de les Roques, a l'oest de la Torres de Serrans. Es dirigia en direcció al sur pel carrer de les Roques, Colomí, plaça del Àngel, plaça Navarresos, plaça Beneito i coll, carrer de en Borràs, Adoberies, carrer Baix, plaça de Sant Jaume i del Tossal, carrer de la Bosseria, plaça del Mercat, Maria Cristina, Sant Ferran, Moratín, els Barques, Pintor Sorolla, plaça de d'Alfons el Magnànim i de Tetuan i quan arribava a bort del riu girava a l'esquerra fins a trobar-se de nou en la porta de Bab al-Qantara.
En conjunt, la muralla àrap de Valéncia englobava el barri de la Seu, la mitat oriental del Barri del Carme, la mitat occidental de la Xerea, i el nort del barri del Mercat.
En la construcció de la nova muralla cristiana, part de la muralla fon aprofitada com a paret migera entre cases i a vegades, en algunes ocasions va servir per a separar la ciutat cristiana de la musulmana, a on s'obriria porta, com en el Portal de Valldigna, a la zona dels carrers de Baix, de Dalt i Sant Miquel.
Fets bèlics
Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla varen ser el lloc i conquiste del Cid, si be degut a la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades.
- En la primavera del 1065 va arribar a Valéncia Ferrando I de Castella, iniciant li sege de la ciutat. Després de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail van eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es varen rebolicar i varen causar una gran derrota als valencians.
Un poeta musulmà relata lo que succeïx:
En novembre es va iniciar novament el siti, despuix de la batalla, Pero varen acabar els castellans retirant-se a l'emmalaltir el rei, que moriria en Lleó eixe mateix més.
- El rei de Castella que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat en l'any 1092, genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan el Cid va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa.
- Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat el Puig, va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de 1093 i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle despuix faria Jaume I. Es va instalar per la contornada de Mestalla i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició.
- Es varen succeir els atacs per la zona del Tossal, a on encara hui es poden observar restos arqueològics de la vall-séquia i el mur, els sitiats eixien per la porta de Roteros i entaulaven batalla. El raval del mateix nom va caure en les seues mans i a on també va establir guarnició.
- Alguns cristians de l'interior varen eixir a viure als ravals.
- En setembre de l'any 1093, va canviar de campament i es va instalar en la Roqueta. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de l'història d'Espanya. Després de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants varen passar al canibalisme. Varen menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta.
- Els que eixien de la ciutat patien distintes sorts, els jóvens eren venuts als comerciants que esperaven en els campaments de meu Cid com a esclaus, les dones violades i venudes, i els hòmens cremats vius enfront de les muralles.
- Es varen firmar les capitulacions i el Cid va permetre quedar-se a viure als moros que volgueren pagant un delme, el restant tindria llibertat d'anar en les seues pertinences.
- El 15 de juny de l'any 1094, varen entrar les primeres tropes. Va prendre possessió de l'Alcàsser, es va instalar en els seus hòmens i va penjar la seua bandera en la torre més alta. Va manar cridar la seua dona i filles i les va instalar en la ciutat.[3]
- Jaume I
Referències
Enllaços externs
Bibliografia
- Valéncia Antiga o siga relació de les portes, carrers i places que tenia la dita ciutat en els sigles més immediats a la conquiste. Lamarca, Luis. 1848.
- La Muralla islámica de Valencia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna). 03-05-2009.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Muralla_árabe_de-Valencia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
