Portal de Valldigna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Portal de Valldigna

El Portal de Valldigna és un portell de l'any 1400 que separava la ciutat cristiana de la moreria de Valéncia, que es va establir per la Plaça de Mossen Sorell, posteriorment a la conquista cristiana de la ciutat.

Es troba en el barri del Carme, dins del districte de Ciutat Vella. És un portell sense porta, que pren el nom del Monasteri de la Valldigna (Simat de la Valldigna), la casa de l'abat del qual es trobava davant del portal.

Oberta sobre la pròpia muralla àrap del sigle XI en l'any 1400, era la porta d'accés a la moreria. És un arc de mig punt de selleria en un lleu alvanç de les impostes que li sembla als arcs de ferradura àraps. Fon restaurat en l'any 1965.

En el portal hi ha una reproducció del retaule original d'inspiracio gòtica, que allí va existir, dedicat a la Mare de Déu i que fon colocat en l'any 1589. El retaule representa al rei Jaume I el Just en l'acte de fundació del monasteri de la Valldigna, oferint a l'abat de Santa Creus els terrenys per a construir el monasteri de Valldigna, en una inscripció que acompanya a l'image i que diu "Esta vall per a la vostra causa". En la seua part superior hi ha la representació de la Mare de Déu en els escuts de la ciutat de Valéncia i del monasteri de la Valldigna. Es tracta d'un retaule dels anys 60 del sigle XX, junt al qual hi ha una inscripció que diu Nostra Dona de la Bona Son, Pregueu per nos, Portal de Valldigna.

En l'any 1678, es feu l'ampliació de la vivenda sobre el portal. Actualment es conserva alguna part de la muralla i un torrelló de la mateixa, en planta semicilíndrica i alt d'uns 12 metros. La reconstrucció ho va respectar tot, havent utilisat un recerc de pedra post-renaiximent. El restant és més modern.

Els seus primitius amos foren del llinage dels Alborser, en el sigle XVIII i passà posteriorment per successió hereditària als Castell, d'ascendència gandiense. En la casa Nº 12 d'este carrer, casi contigua al portal, hi ha una llapida en marbre negre que senyala el lloc de naiximent de S. Pere Pasqual (1227-1300), mort captiu en Granada.

Junt al portal es va instalar la primera imprenta del Regne de Valéncia i de la Península Ibèrica, per part del mestre impressor Lambert Palmart, en la que en l'any 1474 es va imprimir el primer llibre en la Península Ibèrica, escrit en valencià: Les obres o trobes devall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria (Trobes en Llaors de la Verge Maria). Una placa commemorativa nos ho recorda.

També, junt en el portal va tindre lloc el succés vixcut per Fra Joan Gilabert Jofré, interponent-se a l'apedregament d'un dement, despuix del qual i canviant el seu sermó quaresmal, va propiciar el que el 9 d'abril de l'any 1409 es posaren els fonaments del primer manicomi del món que es deya Hospital dels Folls i dels Inocents.

Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans