Diferència entre les revisions de "Edat Antiga en la Comunitat Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 13: Llínea 13:
 
=== La etapa romana ===
 
=== La etapa romana ===
 
{{VT|Hispania romana}}
 
{{VT|Hispania romana}}
−
Según el ''tratado del Ebro'' firmado entre Roma y Cartago en el [[226 a. C.|226 a. C.]], las dos potencias mediterráneas se repartieron sus zonas de influencia respectivamente al norte y al sur del [[río Ebro]]. Con la fundación de [[Carthago Nova]] (Cartagena) por los púnicos en el [[227 a. C.|227 a. C.]], comienza una colonización progresiva cartaginesa del levante peninsular.  
+
Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en el [[226 a. C.|226 a. C.]], les dos potencies mediterranees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebro]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] (Cartagena) pels punics en el [[227 a. C.|227 a. C.]], escomença una colonisacio progressiva cartaginesa del llevant peninsular.
 +
 
 
[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG|thumb|right|175px|Primera división de [[Hispania Romana|Hispania]] en dos provincias: [[Hispania Citerior|Citerior]] y [[Hispania Ulterior|Ulterior]]]]
 
[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG|thumb|right|175px|Primera división de [[Hispania Romana|Hispania]] en dos provincias: [[Hispania Citerior|Citerior]] y [[Hispania Ulterior|Ulterior]]]]
 
[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|right|175px|División provincial de [[César Augusto|Augusto]]]]
 
[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|right|175px|División provincial de [[César Augusto|Augusto]]]]
 
[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|right|175px|División provincial de [[Diocleciano]] en [[298]].]]
 
[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|right|175px|División provincial de [[Diocleciano]] en [[298]].]]
−
El ataque cartaginés en el [[219 a. C.|219 a. C.]] a la ciudad íbera de [[Sagunto]], aliada de la colonia griega de [[Marsella|Massilia]] e indirectamente de Roma, fue el pretexto que sirvió de desencadenante para la [[Segunda Guerra Púnica]] entre cartagineses y [[Imperio romano|romanos]]. Hispania se convirtió en uno de los teatros de las operaciones militares, lo que provocó que las tribus locales debiesen de pronunciarse como aliadas de una u otra potencia, mientras que se producía por primera vez la llegada de tropas romanas a Hispania y, tras la victoria romana en el [[202 a. C.|202 a. C.]], todo el litoral mediterráneo acabó sometido a la autoridad militar de [[República romana|Roma]].
+
L'atac cartagines en el [[219 a. C.|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella|Massilia]] i indirectament de Roma, fon el pretext que servi de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals durien de pronunciar-se com aliades d'una u atra potencia, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a HISPANIA i, despres de la victoria romana en el [[202 a. C.|202 a. C.]], tot el litoral mediterraneu acabà somes a l'autoritat militar de [[Republica romana|Roma]].
  
−
Bajo el dominio romano, los íberos se fueron integrando paulatinamente en la nueva organización política, económica y social y adquiriendo el [[latín]] como lengua; no existe constancia de revueltas indígenas como las que hubo en otras zonas íberas de España. La fundación, en el año 138 a. C. de [[Colonia Valentia Edetanorum]], siendo [[cónsul romano]] [[Décimo Junio Bruto Galaico|Décimo Junio Bruto]], dio origen a la ciudad de [[Valencia]], mientras que la colonia íbera de ''[[Historia de Elche|Hélike]]'' fue ocupada y rebautizada como [[Colonia Julia Illici Augusta]] en el 27 a. C; estas dos fueron las únicas colonias romanas en la Comunidad.
+
Baix el domini romà, els iberos se foren integrant paulatinament en la nova organisacio politica, economica i social i adquirint el [[llati]] com llengua; no existix constancia de revoltes indigenes com les que hague en atres zones ÍBERAS d'Espanya. La fundacio, en l'any 138 a. C. de [[Colonia Valentia Edetanorum]], sent [[consul romà]] [[Décimo Junio Bruto Galaico|Décimo Junio Bruto]], donà orige a la ciutat de [[Valencia]], mentres que la colonia ibera de ''[[Historia d'Elig|Helike]]'' fon ocupada i rebatejada com [[Colonia Julia Illici Augusta]] en el 27 a. C; estos dos foren les uniques colonies romanes en la Comunitat.
  
−
Las ansias de la población autóctona de conseguir títulos romanos, tanto para las personas como para las ciudades, llevó a la división de la sociedad en clases. Las primeras ciudades en conseguir estatus jurídicos importantes fueron: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elche]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel|Edeta]]'' ([[Liria]]), ''Lucentum'' (anteriormente ''Leucant'', [[Alicante]]), ''Saetabis Augusta '' (anteriormente ''Sitib'', [[Játiva]]) y ''[[Dianium]]'' ([[Denia]]). A pesar de ello, las subdivisiones administrativas romanas de la [[Tarraconensis]] respetaron, en cierta medida, la anterior presencia territorial íbera de cada respectiva tribu, con las gobernaciones de [[Edetania]], [[Contestania]], e [[Ilercavonia]].
+
Les ansies de la poblacio autoctona de conseguir tituls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisio de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: ''Valentia'', ''Illici Augusta'' ([[Elig]]), ''Saguntum'', ''Bisgargis'' (¿el [[Forcall]]?), ''[[Tosal de San Miguel|Edeta]]'' ([[Llíria]]), ''Lucentum'' (anteriorment  ''Leucant'', [[Alacant]]), ''Saetabis Augusta'' (anteriorment ''Sitib'', [[Játiva]]) i ''[[Dianium]]'' ([[Denia]]). A pesar d'aixo, les subdivisions administratives romanes de la [[Tarraconensis]] respectaren, en certa mida, l'anterior presencia territorial ibera de cada respectiva tribu, en les governacions de [[Edetania]], [[Contestania]], i [[Ilercavonia]].
  
 
{{Regne de Valéncia}}
 
{{Regne de Valéncia}}
  
 
[[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Edat Antiga en la Comunitat Valenciana]]

Revisió de 12:32 29 maig 2015

Sense data
U o més enciclopedistes estan treballant actualment en estendre est artícul.
És possible que, a causa d'això, n'hi hagen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en la seua pàgina d'usuari o en la pàgina de discussió de l'artícul per a poder coordinar la redacció.
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla.


Época antigua

El guerrero de Mogente, escultura ibérica contestana del siglo IV o V a. C.

Pueblos prerromanos

Vore també: Íberos

El poble autocton de la Comunitat Valenciana que se distinguix front als posteriors colonisadors semitics, grecs i romans foren els ibers, que se consolidaren en tota la fachada mediterranea compresa entre el sur de França i l'este d'Andalusia. Al contrari d'atres parts d'Espanya, en la regio no hague presencia celta.

Els ibers se dividien a la seua volta en diversos pobles; en la zona sur de la Comunitat habitaven els contestans, en el centre els edetans, i en el nort els ilercavons. Encara que se coneixen mal les seues diferencies i similituts, se sap que estos tres pobles ibers usaven l'escritura en signari iberic nort-oriental.

Contestans, edetans i ilercavons mantingueren relacions comercials maritimes en fenicis, grecs, i cartaginesos, fundant els fenicis en la costa de l'actual Guadamar de la Segura la colonia de Herna.

La etapa romana

Vore també: Hispania romana

Segons el tractat de l'Ebre firmat entre Roma i Cartago en el 226 a. C., les dos potencies mediterranees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del riu Ebro. En la fundacio de Carthago Nova (Cartagena) pels punics en el 227 a. C., escomença una colonisacio progressiva cartaginesa del llevant peninsular.

Primera división de Hispania en dos provincias: Citerior y Ulterior
División provincial de Augusto
División provincial de Diocleciano en 298.

L'atac cartagines en el 219 a. C. a la ciutat ibera de Sagunt, aliada de la colonia grega de Massilia i indirectament de Roma, fon el pretext que servi de desencadenant per a la Segona Guerra Punica entre cartaginesos i romans. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals durien de pronunciar-se com aliades d'una u atra potencia, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a HISPANIA i, despres de la victoria romana en el 202 a. C., tot el litoral mediterraneu acabà somes a l'autoritat militar de Roma.

Baix el domini romà, els iberos se foren integrant paulatinament en la nova organisacio politica, economica i social i adquirint el llati com llengua; no existix constancia de revoltes indigenes com les que hague en atres zones ÍBERAS d'Espanya. La fundacio, en l'any 138 a. C. de Colonia Valentia Edetanorum, sent consul romà Décimo Junio Bruto, donà orige a la ciutat de Valencia, mentres que la colonia ibera de Helike fon ocupada i rebatejada com Colonia Julia Illici Augusta en el 27 a. C; estos dos foren les uniques colonies romanes en la Comunitat.

Les ansies de la poblacio autoctona de conseguir tituls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisio de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: Valentia, Illici Augusta (Elig), Saguntum, Bisgargis (¿el Forcall?), Edeta (Llíria), Lucentum (anteriorment Leucant, Alacant), Saetabis Augusta (anteriorment Sitib, Játiva) i Dianium (Denia). A pesar d'aixo, les subdivisions administratives romanes de la Tarraconensis respectaren, en certa mida, l'anterior presencia territorial ibera de cada respectiva tribu, en les governacions de Edetania, Contestania, i Ilercavonia.

v · d · eRegne de Valéncia
Història
Senyera historica.png
Geografia
Política
Economia
Societat
Simbols
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Edat_Antiga_en_la_Comunitat_Valenciana&oldid=84546»