Diferència entre les revisions de "José Vicente Gómez Bayarri"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 97: Llínea 97:
 
{{Cita|Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de J. V. Gómez Bayarri.|'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant}}  
 
{{Cita|Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de J. V. Gómez Bayarri.|'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant}}  
  
−
{{Cita|''El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom.
+
{{Cita|El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom.
−
Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües pròpies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del sigle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.''|''Identificació onomàstica valenciana'' José Vte. Gómez Bayarri (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008)}}
+
Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües pròpies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del sigle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.|''Identificació onomàstica valenciana'' José Vte. Gómez Bayarri (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008)}}
  
−
{{Cita|''En el procés històric de l'identificació onomàstica i específica 'valenciana' aplicada ad este 'romanç valencià' podem establir les següents etapes:
+
{{Cita|En el procés històric de l'identificació onomàstica i específica 'valenciana' aplicada ad este 'romanç valencià' podem establir les següents etapes:
  
 
1ª Transició. (Des de 1238 a 1395). Comprendria des de la conquista de la ciutat de Valéncia per Jaume I (1238) fins al final del regnat de Joan I (1395).  
 
1ª Transició. (Des de 1238 a 1395). Comprendria des de la conquista de la ciutat de Valéncia per Jaume I (1238) fins al final del regnat de Joan I (1395).  
Llínea 108: Llínea 108:
 
3ª Puixança. (Des de 1474 a 1523). Periodo que s'estén des de l'aparició del primer llibre lliterari imprés en Valéncia fins a la sofocació de la sublevació de les Germanies. Comprén el final del regnat de Joan II (1458-1479); el de Fernando el Catòlic (1479-1516) i part del regnat de Carles I d'Espanya (1516-1556).
 
3ª Puixança. (Des de 1474 a 1523). Periodo que s'estén des de l'aparició del primer llibre lliterari imprés en Valéncia fins a la sofocació de la sublevació de les Germanies. Comprén el final del regnat de Joan II (1458-1479); el de Fernando el Catòlic (1479-1516) i part del regnat de Carles I d'Espanya (1516-1556).
 
   
 
   
−
Els escritors valencians baix migevals s'expressen, i aixina ho fan constar, en múltiples ocasions, en 'llengua valenciana' particularisada i singularisada, perque constituïa un sistema llingüístic en alt grau de nivellació i capaç d'establir una forta tradició lliteraria.''|''Identificació onomàstica valenciana'' (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.}}
+
Els escritors valencians baix migevals s'expressen, i aixina ho fan constar, en múltiples ocasions, en 'llengua valenciana' particularisada i singularisada, perque constituïa un sistema llingüístic en alt grau de nivellació i capaç d'establir una forta tradició lliteraria.|''Identificació onomàstica valenciana'' (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.}}
  
 
{{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.
 
{{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula.

Revisió de 11:03 1 maig 2023

José Vicente Gómez Bayarri
Jvbayarri.jpg
Josep Vicent Gómez Bayarri, historiador valencià
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador, professor i escritor
Naiximent: 3 d'octubre de 1948
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

José Vicente Gómez Bayarri (Valéncia, 3 d'octubre de 1948), és un historiador, articuliste, conferenciant, escritor, professor i acadèmic valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), especialiste en temes històrics.

Biografia

Josep Vicent Gómez Bayarri sempre ha estat lligat al valencianisme actiu, entenent per això, la definició clàssica. És una personalitat que en els seus estudis, llibres i publicacions, intenta traure a la llum els aspectes històrics més determinants dels valencians.

Des de la moderació, l'estudi, i la seua indubtable faceta pedagògica, ha contribuït a aclarir molts aspectes que des de determinats àmbits acadèmics intenten que passen desapercebuts, com tot allò que s'ha relacionat en la Llengua Valenciana[1] , la Valéncia de l'edat mija, el Regne de Valéncia, e inclús més recentment la contradicció de l'Acadèmia Valenciana de nova creació.[2]

Ya en l'any 1982 podem trobar a Bayarri escrivint en defensa de Valéncia davant de la "ofensiva propagandística" del nacionalisme català coneguda com “crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana”

En 1999 va participar en un sentit homenage al gran migevaliste Antonio Ubieto Arteta, colaborant en un documental emés durant l'entrega dels premis de Lo Rat Penat.

Des de 1994, colabora en la Revista de Filologia Valenciana publicada per l'editorial Acció Bibliogràfica Valenciana i Lo Rat Penat.[3]

Currículum

Josep Vicent Gómez Bayarri és Doctor en Història, Catedràtic en l'Institut “Lluís Vives” de Valéncia, professor en l'“Universitat de l'Experiència” del CEU-Cardenal Herrera i en l'“Universitat Senior” de l'Universitat Politècnica de Valéncia.

Impartix cursos sobre distints temes relacionats en la faceta docent i d'actualisació de coneiximents per a professors de Secundària i Primària, recolzats per la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.

Actualment és Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

El professor Gómez Bayarri també va participar en la fundació i va dirigir l'Escola d'Estudis Valencians de la mateixa RACV.

Premis

Josep Vicent Gómez Bayarri ha segut premiat en reiterades ocasions per distints organismes i associacions valencianes. Destacar entre atres guardons, el Premi extraordinari de l'Excm. Ajuntament de Valéncia en els “Jocs Florals” de 1989, els Premis “Vinatea” (1990) i “Jaume I” (1999) o el “Jaume Roig” de 2002, convocat per la RACV. No podem deixar de fer menció al “Premi Josep Mª Guinot i Galán dels Lletres Valencianes”, de l'Associació Cultural “Cardona i Vives” de Castelló l'any 2002, o el “Vicente González Lizondo”, de “Amics de la RACV” l'any 2006.

Llibres publicats

Portada del llibre “Reyes forales medievales del Reino de Valencia" Editorial del Senia al Segura, (2000)

Artículs de prensa

Explicació de l'orige de la Llengua Valenciana

Cites

Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación. La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana. El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos.
Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza, per Baltasar Bueno (Las Provincias, 11.11.1988)
Si s'afirma que la Llengua Valenciana naix del catala perque la dugueren els conquistadors, s'afirma necessariament -entre atres coses- que ningu en els antics Regnes moros de Valencia, Denia, Alpuente, etc..., parlava en Romanç Valencià. Demostrar aço es evidentment impossible, per lo que estem davant d'una d'estes hipotesis -mai lleis cientifiques, per incomprovables- a les que a soles els cal un bon «marketing cientifiste» per a impondre's en la societat. Bastaria, no obstant, que els investigadors donaren a coneixer els documents, proves i indicis de l'existencia d'eixe Romanç Valencià baix l'Islam, per a destruir una de les «condicions necessaries» per a mantindre l'hipotesis catalanista de l'orige de la Llengua Valenciana. Est es exactament el valor del llibre d'investigacio, «La lengua valenciana hasta Jaime I, particularidades del proceso histórico», de J. V. Gómez Bayarri.
'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio' (2003 o anterior), per Juan Cano-Arribi Company, Alacant
El Consell Valencià de Cultura presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom. Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües pròpies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del sigle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.
Identificació onomàstica valenciana José Vte. Gómez Bayarri (Valéncia Hui, 25.4.2008)
En el procés històric de l'identificació onomàstica i específica 'valenciana' aplicada ad este 'romanç valencià' podem establir les següents etapes:

1ª Transició. (Des de 1238 a 1395). Comprendria des de la conquista de la ciutat de Valéncia per Jaume I (1238) fins al final del regnat de Joan I (1395).

2ª Consolidació. (Des de 1395 a 1474). Comprén els regnats de Martí l'Humà (1395-1410); l'Interregne fins al Compromís de Casp (1412), i els regnats de Ferrando I d'Antequera (1412-1416), Alfons el Magnànim (1416-1458) i Joan II (1458-1479).

3ª Puixança. (Des de 1474 a 1523). Periodo que s'estén des de l'aparició del primer llibre lliterari imprés en Valéncia fins a la sofocació de la sublevació de les Germanies. Comprén el final del regnat de Joan II (1458-1479); el de Fernando el Catòlic (1479-1516) i part del regnat de Carles I d'Espanya (1516-1556).

Els escritors valencians baix migevals s'expressen, i aixina ho fan constar, en múltiples ocasions, en 'llengua valenciana' particularisada i singularisada, perque constituïa un sistema llingüístic en alt grau de nivellació i capaç d'establir una forta tradició lliteraria.
Identificació onomàstica valenciana (Valéncia Hui, 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.
En l'ultim terç del sigle XX, l'apologiste de la llengua valenciana, Carlos Ros i Hebrera (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del sigle XVIII que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula. La filosofia politica dels Decrets de Nova Planta en el “Sigle de les Llums” o de “L'Ilustracio valenciana” va accelerar la marginacio i oblit de la nostra llengua autoctona. Carlos Ros va impulsar en els seus escrits un moviment reivindicatiu que desijava la preservacio del valencià. Ad esta propensio s'uniren els escritors Luis Galiana (1740-1771), Juan Collado (1731-1813) i Marco Antonio d'Orellana (1731-1813) i, posteriorment, Juan Bautista Escorigüela (1757-1817) i Manuel Joaquin Sanelo (1760-1827), entre atres, etc…; autors “pre-renaixentistes”, d'esperit romantic, les idees dels quals seran assumides pels “renaixentistes valencians”, en la segona mitat del XIX
Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri

Referències

  1. ↑ Carles Ros i Hebrera. Vida i obra d'un fervent apologista de la llengua valenciana. Valéncia, 2001
  2. ↑ Web de l'Acadèmic Gómez Bayarri
  3. ↑ Història del Rat Penat pàgina 289, 376, 385 i 417

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=José_Vicente_Gómez_Bayarri&oldid=264842»