79 024
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: − +
→Enllaços externs
[[File:Museo Bellas Artes San Pío V Valencia, España.jpg||right|thumb|<center> Museu de belles Arts - Sant Pius V </center>]]
[[File:Museo Bellas Artes San Pío V Valencia, España.jpg||right|thumb|<center> Museu de belles Arts - Sant Pius V </center>]]
El Colege de '''Sant Pius V''', actual '''Museu de Belles Arts''' i seu de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]], va ser fundat per l'arquebisbe Juan Tomás de Rocabertí per a formació de sacerdots. Proyectat per Juan Pérez Castiel en l'any [[1683]], la seua eixecució es va demorar fins ben entrat el [[sigle XVIII]]. Està compost per dos parts: el colege i el temple. El primer és de planta quadrangular dispost al voltant d'un claustre, i les seues dos torres en la frontera sobre el [[riu Túria|Túria]] li donen un cert aspecte de fortalea, com era freqüent llavors en els monasteris i en certs palaus de la ciutat. En esta frontera destaca l'encoixinat dels cantons en forma de puntes de diamant, els frontons alternats rectes i curves que coronen les finestres, les cornises i les arrematades de pichers i globos.
El Colege de '''Sant Pius V''', actual '''Museu de Belles Arts de Valéncia''' i seu de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]], va ser fundat per l'arquebisbe Juan Tomás de Rocabertí per a formació de sacerdots. Proyectat per Juan Pérez Castiel en l'any [[1683]], la seua eixecució es va demorar fins ben entrat el [[sigle XVIII]]. Està compost per dos parts: el colege i el temple. El primer és de planta quadrangular dispost al voltant d'un claustre, i les seues dos torres en la frontera sobre el [[riu Túria|Túria]] li donen un cert aspecte de fortalea, com era freqüent llavors en els monasteris i en certs palaus de la ciutat. En esta frontera destaca l'encoixinat dels cantons en forma de puntes de diamant, els frontons alternats rectes i curves que coronen les finestres, les cornises i les arrematades de pichers i globos.
El temple s'adossa a este rectàngul en la seua planta octogonal i la seua gran cúpula de vidriat blau, reconstruïda despuix d'haver segut derrocada en l'any [[1925]]. Cal destacar també la seua frontera, obra de José Mínguez en dos pisos, pilastres en resalt i un frontó curvilíneu que la arremata, tot això se situa en el pas del barroc al neoclassicisme.
El temple s'adossa a este rectàngul en la seua planta octogonal i la seua gran cúpula de vidriat blau, reconstruïda despuix d'haver segut derrocada en l'any [[1925]]. Cal destacar també la seua frontera, obra de José Mínguez en dos pisos, pilastres en resalt i un frontó curvilíneu que la arremata, tot això se situa en el pas del barroc al neoclassicisme.