Diferència entre les revisions de "Massamagrell"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'Església' a 'Iglésia')
 
(No es mostren 22 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Massamagrell''' (en [[castellà]] ''Masamagrell'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Horta Nort]].
+
[[Archiu:Massamagrell. Ajuntament.jpg|250px|miniaturadeimagen|Ajuntament de Massamagrell]]
 +
[[File:Trinquet Tio Pena 03.jpg|thumb||250px|[[Trinquet]] Tio Pena de Massamagrell]]
 +
'''Massamagrell''' (en [[castellà]] ''Masamagrell''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Horta Nort]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
Situat en la part septentrional de l'[[Horta de Valéncia]]. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al [[holocé]]. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de [[marjal]].
+
Situat en la part septentrional de l'[[Horta de Valéncia]]. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, a on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al [[holocé]]. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de [[marjal]].
  
 
S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]] per a enllaçar en la [[CV-300]].
 
S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]] per a enllaçar en la [[CV-300]].
  
−
També es pot accedir a través de la llínea 3 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]].
+
També es pot accedir a través de la [[Llínea 3 (MetroValencia)|llínea 3]] de [[MetroValencia|Metro Valéncia]].
  
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
Llínea 13: Llínea 15:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
Fon una alqueria àrap que, despuix de la conquiste, fon concedida pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Sancha Pérez d'Aguilar en [[1238]], pero despuix se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.
+
Fon una [[alqueria]] àrap que, despuix de la conquiste, fon concedida pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Sancha Pérez d'Aguilar en l'any [[1238]], pero despuix se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.
  
−
En [[1271]] es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la [[Orde de Calatrava]]. En [[1392]], el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys despuix, en [[1426]], també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El [[marquesat de Dos Aigües|marqués de Dosaigües]] fon el seu últim senyor territorial.
+
En l'any [[1271]] es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la [[Orde de Calatrava]]. En [[1392]], el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys despuix, en l'any [[1426]], també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El [[marquesat de Dos Aigües|marqués de Dosaigües]] fon el seu últim senyor territorial.
  
−
Tenia 105 cases (500 habitants) en [[1646]], quasi mig sigle despuix que els moriscs foren [[expulsió dels moriscs|expulsats]]. En [[1794]], contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en [[1897]], la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de [[1900]] tirava la sifra de 2613 habitants.
+
Tenia 105 cases (500 habitants) en l'any [[1646]], quasi mig sigle despuix que els moriscs foren [[expulsió dels moriscs|expulsats]]. En [[1794]], contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en l'any [[1897]], la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de l'any [[1900]] tirava la sifra de 2613 habitants.
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==
Llínea 29: Llínea 31:
 
   | Alcalde_4 = Vicent Campos Oltra
 
   | Alcalde_4 = Vicent Campos Oltra
 
   | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
−
   | Alcalde_5 = J.M. Trujillo - Dominique François
+
   | Alcalde_5 = José Miguel Trujillo Bernalte (1995-1998)
−
   | Partit_5 = [[EU]]   -  [[PPCV]]
+
Dominique François Herrouin (1998-1999)
−
   | Alcalde_6 = E. Boria - M. Gude - M. Bailach
+
   | Partit_5 = [[EU]]
−
   | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] -  [[IEM]] -  [[PPCV]]
+
[[PPCV]]
 +
   | Alcalde_6 = Edmundo Boria Bolinches (1999-2001)
 +
 
 +
Maria Montserrat Gude Corbi (2001-2002)
 +
 
 +
Miguel Bailach Luengo (2002-2003)
 +
 
 +
   | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
 
 +
[[IEM]]
 +
 
 +
[[PPCV]]
 +
 
 
   | Alcalde_7 = Miguel Bailach Llarc   
 
   | Alcalde_7 = Miguel Bailach Llarc   
 
   | Partit_7 = [[PPCV]]
 
   | Partit_7 = [[PPCV]]
 
   | Alcalde_8 = Miguel Bailach Llarc   
 
   | Alcalde_8 = Miguel Bailach Llarc   
 
   | Partit_8 = [[PPCV]]
 
   | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = Miguel Bailach Llarc 
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_10 = Paco Gómez Laserna (2015-2017)
 +
Pep Galarza Planes (2017-2019)
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
[[Compromís]]
 +
  | Alcalde_11 = Paco Gómez Laserna
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = Pilar Peris Barres
 +
  | Partit_12 = [[PPCV]]
 
}}
 
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
Conta en 16.223 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
−
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
+
<center>
−
 
+
{| align="center" {{tablabonita}}
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]  
+
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]]
 
|-
 
|-
−
| align=center| 12.274 || align=center| 12.260 || align=center| 12.505 || align=center| 12.283 || align=center| 12.499 || align=center| 12.766 || align=center| 13.221 || align=center| 13.826 || align=center| 14.002 || align=center| 14.568
+
| align=center| 12.274 || align=center| 12.260 || align=center| 12.505 || align=center| 12.283 || align=center| 12.499 || align=center| 12.766 || align=center| 13.221 || align=center| 13.826 || align=center| 14.002 || align=center| 14.568 || align=center| 15.752 || align=center| 16.132 || align=center| 16.223
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'[[agricultura]] com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La [[ramaderia]] conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca.
+
L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'[[agricultura]] com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La [[ganaderia]] conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca.
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
 +
[[File:Convent 01.jpg|thumb|300 px|Convent de la Magdalena]]
 
*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a [[Sant Joan apòstol]]. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat.
 
*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a [[Sant Joan apòstol]]. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat.
 +
*'''Convent de la Magdalena'''
  
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
−
*'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de [[setembre]] se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el [[dilluns]] següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, cridat tradicionalment el dia dels chics. El [[dimarts]] es venera a la [[Immaculada Concepció]], conegut com el dia de les chiques. El [[dimecres]] se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a [[Sant Joan Evangeliste]], patró de Massamagrell, se li reserva el [[dijous]]. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la [[Eucaristia]] en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, [[Josué]], [[Noé]], els barons justs del [[Apocalipsis]], el ball de la [[Moma]] i les virtuts, etc.
+
*'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de [[setembre]] se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el [[dilluns]] següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, nomenat tradicionalment el dia dels chics. El [[dimarts]] es venera a la [[Immaculada Concepció]], conegut com el dia de les chiques. El [[dimecres]] se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a [[Sant Joan Evangeliste]], patró de Massamagrell, se li reserva el [[dijous]]. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la [[Eucaristia]] en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, [[Josué]], [[Noé]], els barons justs del [[Apocalipsis]], el ball de la [[Moma]] i les virtuts, etc.
  
 
*'''Festes a [[San Francisco d'Asís]] '''. Se celebren el cap de semana més pròxim al [[4 d'octubre]], despuix d'acabar les Festes Patronals.
 
*'''Festes a [[San Francisco d'Asís]] '''. Se celebren el cap de semana més pròxim al [[4 d'octubre]], despuix d'acabar les Festes Patronals.
Llínea 61: Llínea 90:
 
*'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el [[15 d'agost]], en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]].
 
*'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el [[15 d'agost]], en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]].
  
−
*'''Festes de la Raval'''. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, [[24 de juny]], i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa misa en el carrer i bous al carrer.
+
*'''Festes de la Raval'''. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, [[24 de juny]], i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa missa en el carrer i bous al carrer.
  
 
== Personages rellevants ==
 
== Personages rellevants ==
−
* [[Luis Amigó Ferrer]] (Massamagrell [[17 octubre]] [[1854]] - [[Sogorp]] [[1934]]),religiós de [[capuchins|la Orde dels Capuchins]], fundador de les [[Germanes Terciàries Capuchines]] i dels [[Germans Terciaris Capuchins]], posteriorment bisbe de [[Solsona]] i de Sogorp.
 
  
 +
* [[Luis Amigó Ferrer|Fra Lluís Amigó]] (Massamagrell [[17 octubre]] [[1854]] - [[Sogorp]] [[1934]]), religiós de [[capuchins|l'Orde dels Capuchins]], fundador de les [[Germanes Terciàries Capuchines]] i dels [[Germans Terciaris Capuchins]], posteriorment bisbe de [[Solsona]] i de Sogorp.
 
* [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat.
 
* [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat.
 +
* [[Juan Bautista Celda Visitación]] ([[1926]]-[[2000]]), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum.
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
  
−
* [[Juan Bautista Celda Visitación]] ([[1926]]-[[2000]]), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum.
+
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
* [https://massamagrell.es Ajuntament de Massamagrell]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Massamagrell INE. Població de Massamagrell]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.gva.es/massamagrell Web Oficial de Massamagrell]
+
{{commonscat|Massamagrell}}
  
 
{{Municipis de l'Horta Nort}}
 
{{Municipis de l'Horta Nort}}
 +
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 18:12 9 oct 2023

Ajuntament de Massamagrell
Trinquet Tio Pena de Massamagrell

Massamagrell (en castellà Masamagrell), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Horta Nort.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en la part septentrional de l'Horta de Valéncia. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, a on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al holocé. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de marjal.

S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera, prenent la V-21 per a enllaçar en la CV-300.

També es pot accedir a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

El terme municipal de Massamagrell llimita en les localitats següents: Massalfassar, Museros, La Pobla de Farnals, Rafelbunyol i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Fon una alqueria àrap que, despuix de la conquiste, fon concedida pel rei Jaume I a Sancha Pérez d'Aguilar en l'any 1238, pero despuix se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.

En l'any 1271 es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la Orde de Calatrava. En 1392, el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys despuix, en l'any 1426, també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El marqués de Dosaigües fon el seu últim senyor territorial.

Tenia 105 cases (500 habitants) en l'any 1646, quasi mig sigle despuix que els moriscs foren expulsats. En 1794, contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en l'any 1897, la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de l'any 1900 tirava la sifra de 2613 habitants.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José María Izquierdo Sorus PCE
1983 - 1987 José Maria Izquierdo Sorus PCE
1987 - 1991 Vicent Campos Oltra PSPV-PSOE
1991 - 1995 Vicent Campos Oltra PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Miguel Trujillo Bernalte (1995-1998)

Dominique François Herrouin (1998-1999)

EU

PPCV

1999 - 2003 Edmundo Boria Bolinches (1999-2001)

Maria Montserrat Gude Corbi (2001-2002)

Miguel Bailach Luengo (2002-2003)

PSPV-PSOE

IEM

PPCV

2003 - 2007 Miguel Bailach Llarc PPCV
2007 - 2011 Miguel Bailach Llarc PPCV
2011 - 2015 Miguel Bailach Llarc PPCV
2015 - 2019 Paco Gómez Laserna (2015-2017)

Pep Galarza Planes (2017-2019)

PSPV-PSOE

Compromís

2019 - 2023 Paco Gómez Laserna PSPV-PSOE
2023 Pilar Peris Barres PPCV

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en 16.223 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2018 2021 2023
12.274 12.260 12.505 12.283 12.499 12.766 13.221 13.826 14.002 14.568 15.752 16.132 16.223

Economia[editar | editar còdic]

L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'agricultura com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La ganaderia conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca.

Monuments[editar | editar còdic]

Convent de la Magdalena
  • Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Joan apòstol. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat.
  • Convent de la Magdalena

Festes locals[editar | editar còdic]

  • Festes Majors. Tradicionalment el dumenge últim de setembre se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el dilluns següent se celebra la festivitat en honor a la Mare de Deu del Rosario, patrona de la localitat, nomenat tradicionalment el dia dels chics. El dimarts es venera a la Immaculada Concepció, conegut com el dia de les chiques. El dimecres se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a Sant Joan Evangeliste, patró de Massamagrell, se li reserva el dijous. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la Eucaristia en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, Josué, Noé, els barons justs del Apocalipsis, el ball de la Moma i les virtuts, etc.
  • Mare de Deu d'agost. Se celebren el 15 d'agost, en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de alfàbega.
  • Festes de la Raval. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, 24 de juny, i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa missa en el carrer i bous al carrer.

Personages rellevants[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells  •  Alboraya  •  Albuixech  •  Alfara del Patriarca  •  Almàssera  •  Bonrepòs i Mirambell  •  Burjassot  •  Emperador  •  Foyos  •  Godella  •  Massalfassar  •  Massamagrell  •  Meliana  •  Moncada  •  Museros  •  Paterna  •  La Pobla de Farnals  •  Puçol  •  El Puig  •  Rafelbunyol  •  Rocafort  •  Tavernes Blanques  •  Vinalesa
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Massamagrell&oldid=288393»