Diferència entre les revisions de "Edat Mija en la Comunitat Valenciana"
m |
|||
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | {{Història de la Comunitat Valenciana}} | |
| − | |||
| − | Entre la caiguda de l'Imperi Romà i la dominació musulmana | + | [[Archiu:Taifas-ca.png|thumb|[[Taifes]] en l'any [[1031]]]] |
| + | L''''edat mija en el Regne de Valéncia''' és el periodo de temps comprés entre la caiguda de l'[[imperi Romà]] i la vinguda del [[Renaiximent]]. En el [[Regne de Valéncia]] es poden distinguir tres periodos ben diferenciats: l'[[Época musulmana en la Comunitat Valenciana|época musulmana]], la [[reconquista]] i formació del Regne de Valéncia, i l'[[Sigle d'Or valencià|época d'Or]]. | ||
| + | |||
| + | ==Visigots== | ||
| + | Entre la caiguda de l'Imperi Romà i la dominació musulmana passaren els [[visigots]]. Entre el [[sigle VII]] fins a les primeries del [[sigle VIII|VIII]], l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]] estigué subjecte al [[Regne visigot de Toledo]]. Pero pràcticament no deixaren calcigada. | ||
| + | |||
| + | ==Musulmans== | ||
| + | Despuix de la [[batalla de Guadalete]] els [[musulmà|musulmans]] ocuparen tota la [[península ibèrica]] derrotant als visigots de [[Don Rodrigo]]. De les terres valencianes feren un verger en hortes i jardins que maravellaven al món. En el [[sigle XI]] en la caiguda del [[Califat de Còrdoba]] [[Al-Àndalus]] se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen dos, la [[Taifa de Valéncia]] i la [[Taifa de Dénia]] que també governava les [[Illes Balears]]. Valéncia fon conquistada pel [[Cit]] i a la seua mort per una secta de fanàtics, els [[almoràvits]] i els [[almohades]]. La lluita entre els dos, deixà refer les taifes sent exepcional la figura del [[Rei Llop]]. Desendent de mosàraps, conquistà totes les terres de la Xàrquia, el [[Taifa de Múrcia|Regne de Múrcia]] i el [[Taifa d'Almeria|Regne d'Almeria]]. Conseguí detindre als almohades que no pogueren entrar en la ciutat de [[Valéncia]] fins a la seua mort. | ||
| + | |||
| + | ==Regne de Valéncia i Corona d'Aragó== | ||
| + | ===Jaume I d'Aragó i Valéncia=== | ||
| + | Gràcies a la derrota dels [[almohades]] en la [[Batalla de Naus de Tolosa]] ([[1212]]), els reis cristians pugueren continuar en la reconquista d'[[Al-Àndalus]]. [[Jaume I d'Aragó]] reconquistà els regnes de [[Regne de Valéncia|Valéncia]], [[Regne de Mallorca|Mallorca]] i [[Regne de Múrcia|Múrcia]] que més tart cedí a la [[Corona de Castella]]. Jaume I dotà al regne dels [[furs]] que asseguraven la seua autonomia front als atres de la [[Corona d'Aragó]].També nos donà la [[Real Senyera]] distintiva de tot atre territori de la Corona d'Aragó. En lo regne s'assegurà la convivència de judeus, musulmans i cristians que el feren el més ric i poderós de la Corona d'Aragó. El dia [[9 d'octubre]] entrà triunfalment en la ciutat de [[Valéncia]] sent el dia de la Pàtria Valenciana. | ||
| + | |||
| + | ===Época dorada=== | ||
| + | Des del [[sigle XIII]] fins al [[sigle XV]] se produí la conquista del Mediterràneu per part de la Corona. Valéncia finançà i participà activament en estes conquistes que li obrigueren les portes a [[Imperi Bizantí|Bizanci]] i a orient. El seu gran poder feu que els papes excomulgaren al rei aragonés [[Pere III d'Aragó|Pere III d'Aragó i I de Valéncia]] ordenant que el desobediren. El Regne de Valéncia sempre se mantingué fidel ad ell. En este preiodo vixqueren héroes com [[Francesc de Vinatea]] que conseguí mantindre unit al regne o [[Sant Vicent Ferrer]] personages clau en l'història valenciana, espanyola i universal sense els quals [[Espanya]] hui no seria una realitat fet a destacar és el [[Compromís de Casp]]. L'egemonia política, militar, financera i cultural en especial el [[Sigle d'Or]] de la [[llengua valenciana]] tenen el seu millor reflex en l'existència de dos papes valencians, [[Calixt III]] i [[Aleixandre VI]] que volia unir a tota la cristianitat en un sol poble. Tenia el poder militar i espiritual per a fer-ho pero l'opossició de la Cúria romana i dels príncips no deixaren fer realitat el seu ideal. | ||
L'edat mija va desembocar en el Renaiximent, pero encara que en la major part d'[[Europa]], el Renaiximent va ser una época d'esplendor cultural, econòmic i social, en lo Regne de Valéncia tot lo contrari. L'época d'esplendor va tindre lloc cap a finals de l'edat mija. Provablement, els tres fets que varen condicionar la decadència del Renaiximent varen ser, l'hegemonia de [[Castella]], l'[[expulsió dels moriscs]] i la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]]. | L'edat mija va desembocar en el Renaiximent, pero encara que en la major part d'[[Europa]], el Renaiximent va ser una época d'esplendor cultural, econòmic i social, en lo Regne de Valéncia tot lo contrari. L'época d'esplendor va tindre lloc cap a finals de l'edat mija. Provablement, els tres fets que varen condicionar la decadència del Renaiximent varen ser, l'hegemonia de [[Castella]], l'[[expulsió dels moriscs]] i la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]]. | ||
| + | |||
| + | {{Regne de Valéncia}} | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Història]] |
[[Categoria:Edat Mija en la Comunitat Valenciana| ]] | [[Categoria:Edat Mija en la Comunitat Valenciana| ]] | ||
Última revisió del 09:52 17 jun 2024
L'edat mija en el Regne de Valéncia és el periodo de temps comprés entre la caiguda de l'imperi Romà i la vinguda del Renaiximent. En el Regne de Valéncia es poden distinguir tres periodos ben diferenciats: l'época musulmana, la reconquista i formació del Regne de Valéncia, i l'época d'Or.
Visigots[editar | editar còdic]
Entre la caiguda de l'Imperi Romà i la dominació musulmana passaren els visigots. Entre el sigle VII fins a les primeries del VIII, l'actual territori de la Comunitat Valenciana estigué subjecte al Regne visigot de Toledo. Pero pràcticament no deixaren calcigada.
Musulmans[editar | editar còdic]
Despuix de la batalla de Guadalete els musulmans ocuparen tota la península ibèrica derrotant als visigots de Don Rodrigo. De les terres valencianes feren un verger en hortes i jardins que maravellaven al món. En el sigle XI en la caiguda del Califat de Còrdoba Al-Àndalus se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen dos, la Taifa de Valéncia i la Taifa de Dénia que també governava les Illes Balears. Valéncia fon conquistada pel Cit i a la seua mort per una secta de fanàtics, els almoràvits i els almohades. La lluita entre els dos, deixà refer les taifes sent exepcional la figura del Rei Llop. Desendent de mosàraps, conquistà totes les terres de la Xàrquia, el Regne de Múrcia i el Regne d'Almeria. Conseguí detindre als almohades que no pogueren entrar en la ciutat de Valéncia fins a la seua mort.
Regne de Valéncia i Corona d'Aragó[editar | editar còdic]
Jaume I d'Aragó i Valéncia[editar | editar còdic]
Gràcies a la derrota dels almohades en la Batalla de Naus de Tolosa (1212), els reis cristians pugueren continuar en la reconquista d'Al-Àndalus. Jaume I d'Aragó reconquistà els regnes de Valéncia, Mallorca i Múrcia que més tart cedí a la Corona de Castella. Jaume I dotà al regne dels furs que asseguraven la seua autonomia front als atres de la Corona d'Aragó.També nos donà la Real Senyera distintiva de tot atre territori de la Corona d'Aragó. En lo regne s'assegurà la convivència de judeus, musulmans i cristians que el feren el més ric i poderós de la Corona d'Aragó. El dia 9 d'octubre entrà triunfalment en la ciutat de Valéncia sent el dia de la Pàtria Valenciana.
Época dorada[editar | editar còdic]
Des del sigle XIII fins al sigle XV se produí la conquista del Mediterràneu per part de la Corona. Valéncia finançà i participà activament en estes conquistes que li obrigueren les portes a Bizanci i a orient. El seu gran poder feu que els papes excomulgaren al rei aragonés Pere III d'Aragó i I de Valéncia ordenant que el desobediren. El Regne de Valéncia sempre se mantingué fidel ad ell. En este preiodo vixqueren héroes com Francesc de Vinatea que conseguí mantindre unit al regne o Sant Vicent Ferrer personages clau en l'història valenciana, espanyola i universal sense els quals Espanya hui no seria una realitat fet a destacar és el Compromís de Casp. L'egemonia política, militar, financera i cultural en especial el Sigle d'Or de la llengua valenciana tenen el seu millor reflex en l'existència de dos papes valencians, Calixt III i Aleixandre VI que volia unir a tota la cristianitat en un sol poble. Tenia el poder militar i espiritual per a fer-ho pero l'opossició de la Cúria romana i dels príncips no deixaren fer realitat el seu ideal.
L'edat mija va desembocar en el Renaiximent, pero encara que en la major part d'Europa, el Renaiximent va ser una época d'esplendor cultural, econòmic i social, en lo Regne de Valéncia tot lo contrari. L'época d'esplendor va tindre lloc cap a finals de l'edat mija. Provablement, els tres fets que varen condicionar la decadència del Renaiximent varen ser, l'hegemonia de Castella, l'expulsió dels moriscs i la guerra de Successió.
| ||||||||||||||||||||||
