Diferència entre les revisions de "Mèxic"
m (Text reemplaça - 'pais' a 'país') |
(Text reemplaça - 'Sant Francisco' a 'San Francisco') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 21 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
| nom_oficial = Estados Unidos Mexicanos<br /> | | nom_oficial = Estados Unidos Mexicanos<br /> | ||
Estats Units Mexicans | Estats Units Mexicans | ||
| − | | image_bandera = | + | | image_bandera = Flag of Mexico.svg |
| − | | image_escut = | + | | image_escut = Coat of arms of Mexico.svg |
| image_escut_tamany = 90px | | image_escut_tamany = 90px | ||
| − | | image_mapa = | + | | image_mapa = MEX orthographic.svg |
| lema_nacional = | | lema_nacional = | ||
| himne_nacional =<small>[[Himno Nacional Mexicano]]</small> | | himne_nacional =<small>[[Himno Nacional Mexicano]]</small> | ||
| Llínea 51: | Llínea 51: | ||
| membre_de = TLCAN, ONU, OEA, OCDE, APEC, G.3, Grupo de Río, FMI, AEC, OIEA, OLADE, INTERPOL, OMS, UNESCO, OEI, ABINIA, OMPI, OMT, OACI, OMI, UIT, UPU, OMM, BID, CFI, UNCTAD, ONUDI, OMC, ALADI, UL, G-20, G-5, G-8+5. | | membre_de = TLCAN, ONU, OEA, OCDE, APEC, G.3, Grupo de Río, FMI, AEC, OIEA, OLADE, INTERPOL, OMS, UNESCO, OEI, ABINIA, OMPI, OMT, OACI, OMI, UIT, UPU, OMM, BID, CFI, UNCTAD, ONUDI, OMC, ALADI, UL, G-20, G-5, G-8+5. | ||
| nota1 = }} | | nota1 = }} | ||
| − | '''Mèxic''' ([[Idioma | + | '''Mèxic''' ([[Idioma nàhuatl|nàhuatl]]: Mēxihco, [[Idioma espanyol|espanyol]]: México), oficialment '''Estats Units Mexicans''', és una república democràtica, representativa i federal integrada per 32 entitats federatives que ocupa la part meridional d'[[Amèrica del Nort]]. D'acort en la Constitució vigent, la sèu dels poders de la federació és la [[Ciutat de Mèxic]], del qual el seu territori ha segut designat com a Districte Federal. |
| − | Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar | + | Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar Carip; al sur-est, en [[Belize]] i [[Guatemala]], i al oest en l'[[oceà Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà. |
| − | El poblament d'este | + | El poblament d'este territori es remonta possiblement a 12-14 mil anys cap al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribaren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en eixe mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com als nómades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. En acabant de la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en [[1810]]. Posteriorment, durant prop d'un [[sigle]] el país es va vore rodejat en una série de guerres internes i invasions estrangeres que tingueren repercussions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del [[sigle XX]] (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític. |
| − | Pel | + | Pel volum net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en l'any [[2001]] havia segut la novena-. A pesar d'això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índexs de desenroll humà similars als de les nacions com [[Alemanya]] o [[Síria]]. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venda de [[Petròleu|petròleu]], encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetre al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballadors mexicans en el exterior han vengut creixent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingressos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índexs d'incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic. |
| − | [[ | + | == Història == |
| − | [[ | + | El territori actual de Mèxic fon descobert i habitat per grups de [[Caçador (ofici)|caçadors]] i [[recolectors|recolector]] [[nómades|nómada]] fa més de 30 000 anys. Al voltant de l'any [[9000 a.C.]] es desenrollaven els processos que varen dur al cultiu de plantes com la [[Cucurbita pepo|carabassa]] i el [[Lagenaria siceraria|huaje]] en regions com el [[Valle de Tehuacán]] i la [[serra de Tamaulipas]]. El cultiu de la [[dacsa]] va ocórrer al voltant del quint mileni abans de l'era comuna i va ser una fita que despuix va conduir a l'establiment de llogarets sedentaries en [[Mesoamèrica]]. |
| + | |||
| + | === Oasisamèrica === | ||
| + | {{AP|Oasisamèrica}} | ||
| + | Els oasis americans varen ser cultivadors, encara que les condicions climatològiques no els permetien una agricultura molt eficient i per això tenien que recórrer a la caça de [[Sap|saps]] i [[Tortuga|tortugues]], i a la recolecció per a complementar la seua subsistència. Varen construir grans llogarets en Nou Mèxic i la zona arqueològica de Cases Grans, en Chihuahua. | ||
| + | |||
| + | === Aridoamèrica === | ||
| + | {{AP|Aridoamèrica}} | ||
| + | Els habitants de la regió coneguda com [[Aridoamèrica]] varen continuar en la seua cultura nómada, encara que varen mantindre contacte en els mesoamericans. Alguns llocs presenten ocupació contínua des de temps molt antics, com [[cova de la Gossa]] ([[Paleolític superior|12000 a.C.]]), [[cova de la Candelaria]] ([[8000 a.C.]]), [[El Conchalito]] ([[1000 a.C.]]) i [[pintures rupestres de la Serra de San Francisco|les coves de la Serra de San Francisco]] ([[Paleolític|10500 a.C.]]). | ||
| + | |||
| + | === Mesoamèrica === | ||
| + | {{AP|Mesoamèrica}} | ||
| + | ==== Olmeques ==== | ||
| + | L'inici de la civilisació mesoamericana s'ubica entre l'any [[2500 a.C.]], en l'aparició de la [[cantereria]] i els primers llogarets agrícoles, i en l'any [[1500 a.C.]] Durant el [[Periodo Preclàsic mesoamericà|Preclàsic Mig]] (sigles [[sigle XV a. C.|XV]]-[[sigle IV a. C.|IV a.C.]]) es va difondre la [[cultura olmeca]] en tota Mesoamèrica. Alguns dels seus centres més importants varen ser [[La Venda]] i [[Tres Zapotes]]. Es varen dedicar a l'agricultura, principalment al cultiu de la dacsa i [[cotó]]. | ||
| + | |||
| + | El centre olmeca més antic registrat és Sant Lorenzo, va ser construït en l'any 1150 a.C. en l'actual municipi de [[Texistepec]], situat en la conca del riu Coatzacoalcos, en l'estat de Veracruz. L'inici del floriment de la cultura olmeca en este lloc, época de la que daten la major part de les escultures i elements arquitectònics que caracterisen a la cultura olmeca, molts dels quals es conserven en el lloc. Sant Lorenzo va ser saquejat en l'any 900 a.C., i les escultures monumentals varen sofrir un intent de destrucció; algunes es varen enterrar, i unes atres varen ser traslladades al centre cerimonial La Venda. | ||
| + | |||
| + | La Venda va ser el centre cerimonial més important d'esta cultura, esta ciutat és el primer traç arquitectònic planificat en el Mèxic antic. Destaca la seua gran arquitectura monumental, i les seues ofrenes fetes de [[jade]]. Conta en la piràmide més antiga de Mesoamèrica i també s'han trobat caps colossals i trons, que mereixen especial reconeiximent pel fet de construir-les. | ||
| + | |||
| + | El centre cerimonial de Tres Zapotes va ser l'últim en desenrollar-se. És el més conegut perque va ser el que va sobreviure fins a una época més propenca, pero la civilisació olmeca que es va desenrollar ací va ser una cultura ya en decadència, no l'esplendor que va viure en els centres cerimonials anteriors. | ||
| + | |||
| + | Es pensa que varen ser invadits per algun poble rival, lo que va ocasionar l'abandó i la destrucció d'algunes ciutats; en lo que es pensa que la cultura olmeca es va disseminar per mig de migracions. Es varen dispersar en diferents llocs: uns es varen dirigir a la regió maya, uns atres varen marchar al centre i uns atres cap al nort. Els que es varen integrar en el centre varen ser en la ciutat Cuicuilco, pero va desaparéixer per l'erupció del [[volcà]] Xitle; per això varen ser obligats a viajar a atres llocs aixina varen aplegar a parts dels estats de Morelos, Mèxic, Oaxaca i Chiapas. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|Mexico}} | ||
| + | |||
| + | {{Països d'Amèrica}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Mèxic]] | ||
Última revisió del 18:10 23 ago 2023
| Estados Unidos Mexicanos Estats Units Mexicans | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mèxic (nàhuatl: Mēxihco, espanyol: México), oficialment Estats Units Mexicans, és una república democràtica, representativa i federal integrada per 32 entitats federatives que ocupa la part meridional d'Amèrica del Nort. D'acort en la Constitució vigent, la sèu dels poders de la federació és la Ciutat de Mèxic, del qual el seu territori ha segut designat com a Districte Federal.
Llimita al nort en els Estats Units d'Amèrica, al est, en el golf de Mèxic i el mar Carip; al sur-est, en Belize i Guatemala, i al oest en l'oceà Pacífic. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del mon ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el castellà conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.
El poblament d'este territori es remonta possiblement a 12-14 mil anys cap al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribaren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en eixe mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com als nómades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. En acabant de la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en 1810. Posteriorment, durant prop d'un sigle el país es va vore rodejat en una série de guerres internes i invasions estrangeres que tingueren repercussions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del sigle XX (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític.
Pel volum net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en l'any 2001 havia segut la novena-. A pesar d'això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índexs de desenroll humà similars als de les nacions com Alemanya o Síria. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venda de petròleu, encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetre al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballadors mexicans en el exterior han vengut creixent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingressos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índexs d'incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic.
Història[editar | editar còdic]
El territori actual de Mèxic fon descobert i habitat per grups de caçadors i recolector nómada fa més de 30 000 anys. Al voltant de l'any 9000 a.C. es desenrollaven els processos que varen dur al cultiu de plantes com la carabassa i el huaje en regions com el Valle de Tehuacán i la serra de Tamaulipas. El cultiu de la dacsa va ocórrer al voltant del quint mileni abans de l'era comuna i va ser una fita que despuix va conduir a l'establiment de llogarets sedentaries en Mesoamèrica.
Oasisamèrica[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Oasisamèrica.
Els oasis americans varen ser cultivadors, encara que les condicions climatològiques no els permetien una agricultura molt eficient i per això tenien que recórrer a la caça de saps i tortugues, i a la recolecció per a complementar la seua subsistència. Varen construir grans llogarets en Nou Mèxic i la zona arqueològica de Cases Grans, en Chihuahua.
Aridoamèrica[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Aridoamèrica.
Els habitants de la regió coneguda com Aridoamèrica varen continuar en la seua cultura nómada, encara que varen mantindre contacte en els mesoamericans. Alguns llocs presenten ocupació contínua des de temps molt antics, com cova de la Gossa (12000 a.C.), cova de la Candelaria (8000 a.C.), El Conchalito (1000 a.C.) i les coves de la Serra de San Francisco (10500 a.C.).
Mesoamèrica[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Mesoamèrica.
Olmeques[editar | editar còdic]
L'inici de la civilisació mesoamericana s'ubica entre l'any 2500 a.C., en l'aparició de la cantereria i els primers llogarets agrícoles, i en l'any 1500 a.C. Durant el Preclàsic Mig (sigles XV-IV a.C.) es va difondre la cultura olmeca en tota Mesoamèrica. Alguns dels seus centres més importants varen ser La Venda i Tres Zapotes. Es varen dedicar a l'agricultura, principalment al cultiu de la dacsa i cotó.
El centre olmeca més antic registrat és Sant Lorenzo, va ser construït en l'any 1150 a.C. en l'actual municipi de Texistepec, situat en la conca del riu Coatzacoalcos, en l'estat de Veracruz. L'inici del floriment de la cultura olmeca en este lloc, época de la que daten la major part de les escultures i elements arquitectònics que caracterisen a la cultura olmeca, molts dels quals es conserven en el lloc. Sant Lorenzo va ser saquejat en l'any 900 a.C., i les escultures monumentals varen sofrir un intent de destrucció; algunes es varen enterrar, i unes atres varen ser traslladades al centre cerimonial La Venda.
La Venda va ser el centre cerimonial més important d'esta cultura, esta ciutat és el primer traç arquitectònic planificat en el Mèxic antic. Destaca la seua gran arquitectura monumental, i les seues ofrenes fetes de jade. Conta en la piràmide més antiga de Mesoamèrica i també s'han trobat caps colossals i trons, que mereixen especial reconeiximent pel fet de construir-les.
El centre cerimonial de Tres Zapotes va ser l'últim en desenrollar-se. És el més conegut perque va ser el que va sobreviure fins a una época més propenca, pero la civilisació olmeca que es va desenrollar ací va ser una cultura ya en decadència, no l'esplendor que va viure en els centres cerimonials anteriors.
Es pensa que varen ser invadits per algun poble rival, lo que va ocasionar l'abandó i la destrucció d'algunes ciutats; en lo que es pensa que la cultura olmeca es va disseminar per mig de migracions. Es varen dispersar en diferents llocs: uns es varen dirigir a la regió maya, uns atres varen marchar al centre i uns atres cap al nort. Els que es varen integrar en el centre varen ser en la ciutat Cuicuilco, pero va desaparéixer per l'erupció del volcà Xitle; per això varen ser obligats a viajar a atres llocs aixina varen aplegar a parts dels estats de Morelos, Mèxic, Oaxaca i Chiapas.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mèxic.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Amèrica del Nort: Canadà • Estats Units • Mèxic Amèrica Central: Belize • Costa Rica • El Salvador • Guatemala • Hondures • Nicaragua • Panamà | |