Diferència entre les revisions de "Malaui"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 34 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Ficha de país
 
{{Ficha de país
−
| nom_oficial = ''Republic of Malawi''<br />''Dziko la Malaŵi''<br />República de Malawi
+
| nom_oficial = ''Republic of Malawi''<br />''Dziko la Malaŵi''<br />República de Malaui
−
| image_bandera = 125px-Flag of Malawi svg.png
+
| image_bandera = Flag of Malawi.svg
−
| image_escut =  
+
| image_escut = Coat of Arms of the Republic of Malawi.svg
 
| image_escut_tamany = 125px
 
| image_escut_tamany = 125px
−
| image_mapa = 250px-LocationMalawi svg.png
+
| image_mapa = Malawi (orthographic projection).svg
 
| lema_nacional =''Unity and Freedom'' <br /> ([[idioma anglés|anglés]]; ''Unitat i Llibertat'')
 
| lema_nacional =''Unity and Freedom'' <br /> ([[idioma anglés|anglés]]; ''Unitat i Llibertat'')
−
| himne_nacional =''[[Mlungu dalitsani Malawi]]''
+
| himne_nacional =''[[Mlungu dalitsani Malawi]] ''
 
| capital =[[Lilongüe]]
 
| capital =[[Lilongüe]]
 
| capital_població =597.000 hab.
 
| capital_població =597.000 hab.
Llínea 52: Llínea 52:
  
 
}}
 
}}
−
 
+
'''Malaui''', <ref>{{Països RACV}}</ref> oficialment '''República de Malawi''', és un país que es troba situat al surest d'[[Àfrica]]. Llimita a l'oest en [[Zàmbia]], a l'oest, sur i est en [[Moçambic]] i al nort en [[Tanzània]].
−
'''Malawi''', oficialment '''República de Malawi''', és un país que es troba situat al surest d'[[Àfrica]]. Llimita a l'oest en [[Zàmbia]], a l'oest, sur i est en [[Moçambic]] i al nort en [[Tanzània]].
 
  
 
== Història ==
 
== Història ==
 +
Anteriorment, durant el protectorat anglés el país fon denominat ''Nyasaland'' -és dir, ''Terra del Llac'' (en idiomes [[bantu]]s ''Nyasa'' significa: ''llac''), Malawi es cridà en un atre temps ''Maravi'', o ‘la llum reflectida', potser referint-se a la lluentor del sol sobre el [[Llac Malawi]]. Les costes del Llac Malawi han estat habitades des de fa mils d'anys segons les recialles trobades en excavacions arqueològiques recents. La majoria de la població actual pertany a grups ètnics bantús que varen arribar a la regió algun temps abans de l'arribada dels primers comerciants d'esclaus àraps i els primers exploradors portuguesos. Els missioners i colonisadors britànics, apareixen a partir de finals de la década de [[1850]], despuix del pas pel país del [[David Livingstone|Dr David Livingstone]].
  
−
Anteriorment, durant el protectorat anglés el país fon denominat ''Nyasaland'' -és dir, ''Terra del Llac'' (en idiomes [[bantu]]s ''Nyasa'' significa: ''llac''), Malawi es cridà en un atre temps ''Maravi'', o ‘la llum reflectida', potser referint-se a la lluentor del sol sobre el [[Llac Malawi]]. Les costes del Llac Malawi han estat habitades des de fa mils d'anys segons les recialles trobades en excavacions arqueològiques recents. La majoria de la població actual pertany a grups ètnics bantús que van arribar a la regió algun temps abans de l'arribada dels primers comerciants d'esclaus àraps i els primers exploradors portuguesos. Els missioners i colonisadors britànics, apareixen a partir de finals de la década de [[1850]], després del pas pel país del [[David Livingstone|Dr David Livingstone]].
+
Les fèrtils terres de Malawi favoriren la ràpida implantació de colons anglesos i el desenroll comercial de la regió, i en [[1891]] declaraven la constitució del Protectorat Britànic de Nyasaland. En [[1953]] el Nyasaland Britànic es va unir en Rhodèsia del Nort ([[Zàmbia]]) i Rhodèsia del Sur ([[Zimbàbue]]) per a formar la Federació de Rodhesia i Nyasaland.  
−
 
 
−
Les fèrtils terres de Malawi favoriren la ràpida implantació de colons anglesos i el desenroll comercial de la regió, i en [[1891]] declaraven la constitució del Protectorat Britànic de Nyasaland. En [[1953]] el Nyasaland Britànic es va unir en Rhodèsia del Nort ([[Zàmbia]]) i Rhodèsia del Sur ([[Zimbabwe]]) per a formar la Federació de Rodhesia i Nyasaland.  
 
  
−
Esta Confederació acabaria en [[1964]], en l'independència de Malawi, després de l'elecció, en [[1963]], de [[Hastings Kamuzu Banda]] com a màxim representant del país i del ''Malawi Congress Party'' (MCP) que va obtindre la majoria en el Consell Llegislatiu. Dos anys més tart, el president Banda declararia la República de Malawi com un estat unipartidiste i l'obligatorietat per a tots els ciutadans de pertànyer al MCP.
+
Esta Confederació acabaria en [[1964]], en l'independència de Malawi, despuix de l'elecció, en [[1963]], de [[Hastings Kamuzu Banda]] com a màxim representant del país i del ''Malawi Congress Party'' (MCP) que va obtindre la majoria en el Consell Llegislatiu. Dos anys més tart, el president Banda declararia la República de Malawi com un estat unipartidiste i l'obligatorietat per a tots els ciutadans de pertànyer al MCP.
  
−
En [[1971]] Banda fon nomenat president Vitalici desenrollant en els anys següents una política repressiva contra qualsevol oposició que sorgira. El líder de la Lliga Socialista de Malawi, Dr Attati Mpakati, es viu obligat a exiliar-se i en [[1983]] aparegué assessinat. Els fundadors del Moviment per a la Llibertat de Malawi, Orton i Vera Chirwa, van ser empresonats en [[1981]] i acusats de ‘conspiració'. El dirigent sindical, Chakufwa Chihana fon empresonat en [[1970]] passant set anys en la presó i tornant a ser condenat a dos anys de presó, en [[1992]] acusat de "sedició". La seua violació constant dels drets humans no impedí que en [[1991]] els Estats Units, anunciaren públicament el seu recolzament incondicional al govern de Banda.
+
En [[1971]] Banda fon nomenat president Vitalici desenrollant en els anys següents una política repressiva contra qualsevol oposició que sorgira. El líder de la Lliga Socialista de Malawi, Dr Attati Mpakati, es viu obligat a exiliar-se i en [[1983]] aparegué assessinat. Els fundadors del Moviment per a la Llibertat de Malawi, Orton i Vera Chirwa, varen ser empresonats en [[1981]] i acusats de ‘conspiració'. El dirigent sindical, Chakufwa Chihana fon empresonat en [[1970]] passant set anys en la presó i tornant a ser condenat a dos anys de presó, en [[1992]] acusat de "sedició". La seua violació constant dels drets humans no impedí que en [[1991]] els Estats Units, anunciaren públicament el seu recolzament incondicional al govern de Banda.
  
−
Des del seu nomenament, Banda va mantindre molt estretes relacions en els governs racistes de [[Suràfrica]] i [[Zimbaue]], colaborant estretament en els portuguesos en la repressió dels moviments independentistes, i després de l'independència de [[Moçambic]], en [[1975]], ajudant als grups rebels de la Resistència Nacional de Moçambic (RENAMO), finançat pels governs blancs de [[Zimbaue]] i [[Suràfrica]], en el seu enfrontament armat contra l'eixèrcit del govern del Front de lliberació de Moçambic (FRELIMO).
+
Des del seu nomenament, Banda va mantindre molt estretes relacions en els governs racistes de [[Suràfrica]] i [[Zimbàbue]], colaborant estretament en els portuguesos en la repressió dels moviments independentistes, i despuix de l'independència de [[Moçambic]], en [[1975]], ajudant als grups rebels de la Resistència Nacional de Moçambic (RENAMO), finançat pels governs blancs de [[Zimbàbue]] i [[Suràfrica]], en el seu enfrontament armat contra l'eixèrcit del govern del Front de lliberació de Moçambic (FRELIMO).
  
−
L'independència de Moçambic i de Zimbaue més tart, deixà a Malawi aïllat del seu socis polítics i comercials principals, al mateix temps que la nova situació venia a favorir l'enfortiment dels partits de l'oposició: la Lliga Socialista de Malawi (LESOMA), favorable a la ruptura dels llaços econòmics i polítics en Suràfrica, la fi de la dictadura de Banda i la democratisació del país, i el Moviment per la Llibertat de Malawi (MAFREMO)
+
L'independència de Moçambic i de Zimbàbue més tart, deixà a Malawi aïllat del seu socis polítics i comercials principals, al mateix temps que la nova situació venia a favorir l'enfortiment dels partits de l'oposició: la Lliga Socialista de Malawi (LESOMA), favorable a la ruptura dels llaços econòmics i polítics en Suràfrica, la fi de la dictadura de Banda i la democratisació del país, i el Moviment per la Llibertat de Malawi (MAFREMO)
  
−
Pero els canvis internacionals després de la desaparició dels blocs militars, supongué que el règim de Banda començara a rebre pressions per a acabar en tanta repressió i assessinat polític, lo qual unit a l'aument del descontent popular per la desastrosa situació econòmica de la població i l'ascens de la presència dels partits de l'oposició, van forçar la realisació en [[1993]] d'un referèndum sobre la fi de l'unipartidisme i la democratisació de la vida pública.
+
Pero els canvis internacionals despuix de la desaparició dels blocs militars, supongué que el règim de Banda començara a rebre pressions per a acabar en tanta repressió i assessinat polític, lo qual unit a l'aument del descontent popular per la desastrosa situació econòmica de la població i l'ascens de la presència dels partits de l'oposició, varen forçar la realisació en [[1993]] d'un referèndum sobre la fi de l'unipartidisme i la democratisació de la vida pública.
  
 
== Govern i política ==
 
== Govern i política ==
Llínea 75: Llínea 73:
 
Malawi fruïx d'una [[democràcia]] multipartidista des de [[1994]]. Segons la Constitució de [[1995]], el president, que és al mateix temps [[cap de Govern]] i [[cap de l'Estat]], és triat per mig de sufragi universal i directe cada cinc anys. El vicepresident és triat junt en el president. Ademés, el president té la possibilitat de triar un segon vicepresident, que ha de ser d'un atre partit polític. El president també tria els membres del seu govern, que poden o no ser membres de la Cambra llegislativa.
 
Malawi fruïx d'una [[democràcia]] multipartidista des de [[1994]]. Segons la Constitució de [[1995]], el president, que és al mateix temps [[cap de Govern]] i [[cap de l'Estat]], és triat per mig de sufragi universal i directe cada cinc anys. El vicepresident és triat junt en el president. Ademés, el president té la possibilitat de triar un segon vicepresident, que ha de ser d'un atre partit polític. El president també tria els membres del seu govern, que poden o no ser membres de la Cambra llegislativa.
  
−
L'Assamblea Nacional de Malawi conta en 193 diputats, triats per a mandats de cinc anys. D'atra banda, la Constitució preveu l'existència d'un Senat (cambra alta), de 80 bancs, pero fins a la data no ha sigut creat. El Senat tindria la funció de representar els líders tradicionals i els distints districtes geogràfics, ademés de a determinats grups d'interés, com les dònes, els jóvens o els discapacitats.
+
L'Assamblea Nacional de Malawi conta en 193 diputats, triats per a mandats de cinc anys. D'atra banda, la Constitució preveu l'existència d'un Senat (cambra alta), de 80 bancs, pero fins a la data no ha segut creat. El Senat tindria la funció de representar els líders tradicionals i els distints districtes geogràfics, ademés d'a determinats grups d'interés, com les dònes, els jóvens o els discapacitats.
  
 
La Constitució establix un [[poder judicial]] independent. El sistema judicial de Malawi, basat en el model anglosaxó, està compost per tribunals inferiors, un Alt Tribunal i un Tribunal Suprem d'Apelació.
 
La Constitució establix un [[poder judicial]] independent. El sistema judicial de Malawi, basat en el model anglosaxó, està compost per tribunals inferiors, un Alt Tribunal i un Tribunal Suprem d'Apelació.
Llínea 128: Llínea 126:
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
[[Image:Mi-mapmalawi.png|thumb|200px|<center>Mapa de Malawi</center>]]
+
[[File:MW-Districts.svg|thumb|200px|<center>Mapa territorial de Malawi</center>]]
  
 
En l'est del país es troba el [[llac Nyassa]], també conegut com [[llac Malawi]].
 
En l'est del país es troba el [[llac Nyassa]], també conegut com [[llac Malawi]].
Llínea 136: Llínea 134:
  
 
El Pic més alt del país és el [[Satipwa]], que s'eleva fins als 3002 metros sobre el nivell del mar.
 
El Pic més alt del país és el [[Satipwa]], que s'eleva fins als 3002 metros sobre el nivell del mar.
−
 
  
 
== Ecologia ==
 
== Ecologia ==
Llínea 162: Llínea 159:
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
 +
[[File:Lilongwe (Malawi) - crafts market.JPG|thumb|200px|Artesania de Malawi]]
 
Es tracta d'una economia de subsistència en un fort deute extern frut de l'alta dependència de productes de l'exterior -inclosos productes alimentaris- i la seua escassa capacitat d'entaular relacions comercials favorables. Açò és degut al fet que el corromput govern de Malawi i l'excés d'ajuda de l'exterior han impedit a l'indústria de Malawi eixir avant. Des de [[1992]] fins a [[2005]], el [[PIB per càpita]] ha anat decreixent.
 
Es tracta d'una economia de subsistència en un fort deute extern frut de l'alta dependència de productes de l'exterior -inclosos productes alimentaris- i la seua escassa capacitat d'entaular relacions comercials favorables. Açò és degut al fet que el corromput govern de Malawi i l'excés d'ajuda de l'exterior han impedit a l'indústria de Malawi eixir avant. Des de [[1992]] fins a [[2005]], el [[PIB per càpita]] ha anat decreixent.
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 +
[[File:Malawi-demography.png|thumb|200px|Evolució de la població des de l'any [[1961]] fins a l'any [[2003]]]]
 +
 
En una població de 13 millons, Malawi és un dels països d'[[Àfrica]] més densament poblats. La majoria de la població són negres africans, que es dividixen en diverses ètnies, sent els principals grups els [[chewa]], [[nyanja]], [[yao]], [[tumbuka]] i [[lomwe]]. La majoria treballa en el camp encara que les ciutats estan en continu creiximent. Hi ha també uns 4.000 europeus, sobretot britànics, i indostanís pero suponen manco del 0,5 % de la població.
 
En una població de 13 millons, Malawi és un dels països d'[[Àfrica]] més densament poblats. La majoria de la població són negres africans, que es dividixen en diverses ètnies, sent els principals grups els [[chewa]], [[nyanja]], [[yao]], [[tumbuka]] i [[lomwe]]. La majoria treballa en el camp encara que les ciutats estan en continu creiximent. Hi ha també uns 4.000 europeus, sobretot britànics, i indostanís pero suponen manco del 0,5 % de la població.
  
Llínea 171: Llínea 171:
 
El cristianisme, en un 70% de creents, és la religió més estesa (20% [[catolicisme|catòlics]], 55% [[protestantisme|protestants]]). També hi ha una comunitat [[islam|musulmana]] (20% de la població), descendent dels antics esclaus suahilis. Només un 5% practica únicament religions tradicionals.
 
El cristianisme, en un 70% de creents, és la religió més estesa (20% [[catolicisme|catòlics]], 55% [[protestantisme|protestants]]). També hi ha una comunitat [[islam|musulmana]] (20% de la població), descendent dels antics esclaus suahilis. Només un 5% practica únicament religions tradicionals.
  
−
El nom de Malawi deriva dels [[maravi]], un poble [[bantú]] provinent del [[Congo]] meridional que es va establir en la zona fa uns 600 anys. A l'arribar a la part nort del Llac Malawi, els maravi es dividiren. Una branca, els antecessors dels actuals [[chewa]]s, van alvançar cap al sur i s'assentaren en la marge occidental del llac. L'atra branca, els antepassats dels actuals [[nyanja]]s, es va desplaçar per la marge oriental fins a conseguir el sur del país.
+
El nom de Malawi deriva dels [[maravi]], un poble [[bantú]] provinent del [[Congo]] meridional que es va establir en la zona fa uns 600 anys. A l'arribar a la part nort del Llac Malawi, els maravi es dividiren. Una branca, els antecessors dels actuals [[chewa]]s, varen alvançar cap al sur i s'assentaren en la marge occidental del llac. L'atra branca, els antepassats dels actuals [[nyanja]]s, es va desplaçar per la marge oriental fins a conseguir el sur del país.
  
 
Les migracions i els conflictes tribals impediren la formació d'una societat malawi cohesionada fins al [[sigle XX]]. Encara que en els últims anys els enfrontaments entre ètnies i tribus han disminuït, encara persistixen rivalitats regionals. A pesar de tot, l'idea d'una nació comuna malawi guanya cada vegada més adeptes.
 
Les migracions i els conflictes tribals impediren la formació d'una societat malawi cohesionada fins al [[sigle XX]]. Encara que en els últims anys els enfrontaments entre ètnies i tribus han disminuït, encara persistixen rivalitats regionals. A pesar de tot, l'idea d'una nació comuna malawi guanya cada vegada més adeptes.
Llínea 259: Llínea 259:
 
</center>
 
</center>
  
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 +
{{Traduït de|es|Malaui}}
  
−
=== Govern ===
+
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.malawi.gov.mw/ Govern de Malawi ] (en [[idioma anglés|anglés]])
+
{{commonscat|Malawi}}
−
*[http://www.nso.malawi.net/ Estadístiques de Malawi] (en [[idioma anglés|anglés]])
+
*[https://www.malawi.gov.mw/ Govern de Malawi] {{en}}
−
*[http://www.information.Gov.mw// Ministeri d'informació i turisme de Malawi] (en [[idioma anglés|anglés]])
+
*[https://www.capitalradiomalawi.com/ Ràdio de Malawi] {{en}}
−
 
 
−
=== Mijos de comunicació ===
 
−
*[http://www.afrol.com/es/paises/Malawi Malawi en afrol]
 
−
*[http://www.nationmalawi.Com/ Principal periòdic] (en [[idioma anglés|anglés]])
 
−
*[http://www.capitalradiomalawi.com/ Ràdio de Malawi] (en [[idioma anglés|anglés]])
 
−
 
 
−
=== Informació ===
 
−
*[http://dmoz.org/World/Espa%c3%b1ol/Regional/%c3%81frica/Malawi/ Malawi en el directori obert dmoz]
 
−
*[http://berclo.net/page95/95es-malawi.Html Blog que ilustra un viage a Malawi]
 
−
=== Turisme ===
 
−
*[http://www.amadeus.net/home/destinations/es/guides/MU/intro.Htm Informació turística d'Amadeus]
 
−
*[http://www.tourismmalawi.Com/ Lloc oficial de turisme] (en [[idioma anglés|anglés]])
 
  
 +
{{Països d'Àfrica}}
  
−
{{Traduït de|es|Malaui}}
+
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
 
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
 +
[[Categoria:Malaui]]

Última revisió del 23:33 25 set 2023

Republic of Malawi
Dziko la Malaŵi
República de Malaui
Bandera de Malaui Escut de Malaui
Bandera Escut
Lema: Unity and Freedom
(anglés; Unitat i Llibertat)
himne nacional: Mlungu dalitsani Malawi
 
Situació de Malaui
 
Capital
 • Població
 • Coordenades 		Lilongüe
597.000 hab.
n/d
ciutat més poblada Blantyre
Idioma oficial Anglés i Chichewa
Forma de govern República democràtica i multipartidista
Bingu wa Mutharika
Independència
 •  • data 		del Regne Unit
6 de juliol de 1964
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres 		Lloc 98º
118,480 km2
20,6%
2.881 Km
Població
 • Total
 • Densitat 		Lloc 67º
10.385.849
88 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita

PIB (PPA)
 • Total (2005)
 • PIB per càpita 		Lloc 145º
US$ 7.507'000.000
596
IDH (2007) 0,437 (164º) – Baix
Moneda Kwacha= 100 tambala
‎Gentilici malawi
Fus horari UTC + 2
Domini Internet .mw
Prefix telefònic +265
Prefix radiofònic 7OA-7OZ
Còdic ISO 454 / MWI / MW
Membre de: ONU, UA, Commonwealth

Malaui, [1] oficialment República de Malawi, és un país que es troba situat al surest d'Àfrica. Llimita a l'oest en Zàmbia, a l'oest, sur i est en Moçambic i al nort en Tanzània.

Història[editar | editar còdic]

Anteriorment, durant el protectorat anglés el país fon denominat Nyasaland -és dir, Terra del Llac (en idiomes bantus Nyasa significa: llac), Malawi es cridà en un atre temps Maravi, o ‘la llum reflectida', potser referint-se a la lluentor del sol sobre el Llac Malawi. Les costes del Llac Malawi han estat habitades des de fa mils d'anys segons les recialles trobades en excavacions arqueològiques recents. La majoria de la població actual pertany a grups ètnics bantús que varen arribar a la regió algun temps abans de l'arribada dels primers comerciants d'esclaus àraps i els primers exploradors portuguesos. Els missioners i colonisadors britànics, apareixen a partir de finals de la década de 1850, despuix del pas pel país del Dr David Livingstone.

Les fèrtils terres de Malawi favoriren la ràpida implantació de colons anglesos i el desenroll comercial de la regió, i en 1891 declaraven la constitució del Protectorat Britànic de Nyasaland. En 1953 el Nyasaland Britànic es va unir en Rhodèsia del Nort (Zàmbia) i Rhodèsia del Sur (Zimbàbue) per a formar la Federació de Rodhesia i Nyasaland.

Esta Confederació acabaria en 1964, en l'independència de Malawi, despuix de l'elecció, en 1963, de Hastings Kamuzu Banda com a màxim representant del país i del Malawi Congress Party (MCP) que va obtindre la majoria en el Consell Llegislatiu. Dos anys més tart, el president Banda declararia la República de Malawi com un estat unipartidiste i l'obligatorietat per a tots els ciutadans de pertànyer al MCP.

En 1971 Banda fon nomenat president Vitalici desenrollant en els anys següents una política repressiva contra qualsevol oposició que sorgira. El líder de la Lliga Socialista de Malawi, Dr Attati Mpakati, es viu obligat a exiliar-se i en 1983 aparegué assessinat. Els fundadors del Moviment per a la Llibertat de Malawi, Orton i Vera Chirwa, varen ser empresonats en 1981 i acusats de ‘conspiració'. El dirigent sindical, Chakufwa Chihana fon empresonat en 1970 passant set anys en la presó i tornant a ser condenat a dos anys de presó, en 1992 acusat de "sedició". La seua violació constant dels drets humans no impedí que en 1991 els Estats Units, anunciaren públicament el seu recolzament incondicional al govern de Banda.

Des del seu nomenament, Banda va mantindre molt estretes relacions en els governs racistes de Suràfrica i Zimbàbue, colaborant estretament en els portuguesos en la repressió dels moviments independentistes, i despuix de l'independència de Moçambic, en 1975, ajudant als grups rebels de la Resistència Nacional de Moçambic (RENAMO), finançat pels governs blancs de Zimbàbue i Suràfrica, en el seu enfrontament armat contra l'eixèrcit del govern del Front de lliberació de Moçambic (FRELIMO).

L'independència de Moçambic i de Zimbàbue més tart, deixà a Malawi aïllat del seu socis polítics i comercials principals, al mateix temps que la nova situació venia a favorir l'enfortiment dels partits de l'oposició: la Lliga Socialista de Malawi (LESOMA), favorable a la ruptura dels llaços econòmics i polítics en Suràfrica, la fi de la dictadura de Banda i la democratisació del país, i el Moviment per la Llibertat de Malawi (MAFREMO)

Pero els canvis internacionals despuix de la desaparició dels blocs militars, supongué que el règim de Banda començara a rebre pressions per a acabar en tanta repressió i assessinat polític, lo qual unit a l'aument del descontent popular per la desastrosa situació econòmica de la població i l'ascens de la presència dels partits de l'oposició, varen forçar la realisació en 1993 d'un referèndum sobre la fi de l'unipartidisme i la democratisació de la vida pública.

Govern i política[editar | editar còdic]

Malawi fruïx d'una democràcia multipartidista des de 1994. Segons la Constitució de 1995, el president, que és al mateix temps cap de Govern i cap de l'Estat, és triat per mig de sufragi universal i directe cada cinc anys. El vicepresident és triat junt en el president. Ademés, el president té la possibilitat de triar un segon vicepresident, que ha de ser d'un atre partit polític. El president també tria els membres del seu govern, que poden o no ser membres de la Cambra llegislativa.

L'Assamblea Nacional de Malawi conta en 193 diputats, triats per a mandats de cinc anys. D'atra banda, la Constitució preveu l'existència d'un Senat (cambra alta), de 80 bancs, pero fins a la data no ha segut creat. El Senat tindria la funció de representar els líders tradicionals i els distints districtes geogràfics, ademés d'a determinats grups d'interés, com les dònes, els jóvens o els discapacitats.

La Constitució establix un poder judicial independent. El sistema judicial de Malawi, basat en el model anglosaxó, està compost per tribunals inferiors, un Alt Tribunal i un Tribunal Suprem d'Apelació.

L'administració local es du a terme per mig de regions i districtes, els administradors regionals i comissaris del qual districte són nomenats pel govern central. Les primeres eleccions locals de l'etapa multipartidista tingueren lloc el 21 de novembre de 2000, eleccions en que el partit UDF va obtindre el 70% dels vots.

Bingu wa Mutharika és el president de Malawi des de la seua victòria en les criticades eleccions del 20 de maig de 2004, sospitoses d'haver patit irregularitats.

Freedom House, una organisació no governamental que perseguix la democràcia en tot el món, va qualificar a Malawi de país parcialment lliure en el seu informe sobre l'estat de les llibertats de 2005 [1].

Organisació polític-administrativa[editar | editar còdic]

El territori malawi està dividit en tres regions, Central, Nort i Sur. Estes a la seua vegada es dividixen en districtes; en total Malawi té vintisset districtes repartits igualment en les tres regions:

Regió del Nort


Chitipa


Regió Central

Kasungu


Regió del Sur

Mangochi

Geografia[editar | editar còdic]

Mapa territorial de Malawi

En l'est del país es troba el llac Nyassa, també conegut com llac Malawi.

El país es troba, administrativament, dividit en tres regions: la regió nort, en capital en Mzuzu, la regió centre, en capital en Lilongwe, que ademés és capital de la nació, i la regió sur en capital en Blantyre. El país va descendint en altura segons anem de la frontera de l'oest al llac Nyassa.

El Pic més alt del país és el Satipwa, que s'eleva fins als 3002 metros sobre el nivell del mar.

Ecologia[editar | editar còdic]

Els rius principals són el Shire (que travessa el llac malombe, i s'unix al Zeneze en Moçambic), el Rukuru, Dwangwa, Lilongwe i el Bua.

Els principals llacs són el Nyasa, i el Chilwa.

Presenta clima tropical, on es cultiva dacsa, sucre, papa, plàtano, tabac i te. Els principals tipos de ganado són cabres, bovins, ovelles i porcs.

Els principals parcs naturals són el Nyika, el Vwaza -abdós prop de la ciutat de Mzuzu-, el Kasungu, el Nkhota Kota, el Lake Malawi, el Liwonde, el Majete, i el Lengwe, al sur del país.

El bioma dominant és la sabana, dividida en diverses ecorregions:

Les zones montanyoses es dividixen entre el mosaic montanyés de pradera i selva del Rift meridional, en el centre i nort del país, i el mosaic montanyés de selva i pradera de Malawi meridional, en el sur.

En el suroest, al voltant del llac Chilwa, hi ha un enclavament de pradera inundada del Zeneze.

També estan presents alguns enclavaments de la selva mosaic costera d'Inhambane.


Economia[editar | editar còdic]

Artesania de Malawi

Es tracta d'una economia de subsistència en un fort deute extern frut de l'alta dependència de productes de l'exterior -inclosos productes alimentaris- i la seua escassa capacitat d'entaular relacions comercials favorables. Açò és degut al fet que el corromput govern de Malawi i l'excés d'ajuda de l'exterior han impedit a l'indústria de Malawi eixir avant. Des de 1992 fins a 2005, el PIB per càpita ha anat decreixent.

Demografia[editar | editar còdic]

Evolució de la població des de l'any 1961 fins a l'any 2003

En una població de 13 millons, Malawi és un dels països d'Àfrica més densament poblats. La majoria de la població són negres africans, que es dividixen en diverses ètnies, sent els principals grups els chewa, nyanja, yao, tumbuka i lomwe. La majoria treballa en el camp encara que les ciutats estan en continu creiximent. Hi ha també uns 4.000 europeus, sobretot britànics, i indostanís pero suponen manco del 0,5 % de la població.

L'idioma oficial és l'anglés, pero l'idioma nacional és el chichewa. També es parlen atres idiomes bantús.

El cristianisme, en un 70% de creents, és la religió més estesa (20% catòlics, 55% protestants). També hi ha una comunitat musulmana (20% de la població), descendent dels antics esclaus suahilis. Només un 5% practica únicament religions tradicionals.

El nom de Malawi deriva dels maravi, un poble bantú provinent del Congo meridional que es va establir en la zona fa uns 600 anys. A l'arribar a la part nort del Llac Malawi, els maravi es dividiren. Una branca, els antecessors dels actuals chewas, varen alvançar cap al sur i s'assentaren en la marge occidental del llac. L'atra branca, els antepassats dels actuals nyanjas, es va desplaçar per la marge oriental fins a conseguir el sur del país.

Les migracions i els conflictes tribals impediren la formació d'una societat malawi cohesionada fins al sigle XX. Encara que en els últims anys els enfrontaments entre ètnies i tribus han disminuït, encara persistixen rivalitats regionals. A pesar de tot, l'idea d'una nació comuna malawi guanya cada vegada més adeptes.

L'esperança de vida és de 43 anys. La mija de fills per dòna és de 5.74. El 62.7% de la població esta alfabetisada. Es calcula que el 14.2% de la població esta infectada en el virus de VIH (SIDA).

Cultura[editar | editar còdic]

La cultura reflexa la diversitat de les ètnies que componen el país. Com molts atres països africans Malawi posseïx una rica tradició oral. Només esta alfabetisat una miqueta més del 60% de la població.

Festes
Data Nom en valencià Nom local Notes
1 de giner Dia de Cap d'Any New Year's Day
15 de giner Dia de John Chilembwe John Chilembwe Day
3 de març Dia dels màrtirs Martyr's Day
Varia cada any Divendres Sant Good Friday
Varia cada any Dilluns de Pasqua Easter Monday
1 de maig Dia del treball Labour Day
14 de juny Dia de la llibertat Freedom Day
6 de juliol Dia de la república Republic Day Celebra el dia de l'independència en 1964
10 d'octubre Dia de les mares Mother's Day
Variable en el calendari llunar Fi del Ramadà End of Ramadà Festa islámica
11 de decembre Dia de l'Arbre Tree planting Day
25 de decembre Dia de Nadal Christmass Day
26 de decembre Boxing Day Boxing Day

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Anex III. Toponímia i gentilicis internacionals. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Països d'Àfrica		 Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria  •  Egipte  •  Líbia  •  Marroc  •  Mauritània  •  República Saharaui  •  Sudan  •  Tunísia
Àfrica Occidental : Benin  •  Burkina Faso  •  Camerun  •  Cap Vert  •  Costa d'Ivori  •  Gabó  •  Gàmbia  •  Ghana  •  Guinea  •  Guinea Bissau  •  Guinea Equatorial  •  Libèria  •  Mali  •  Níger  •  Nigèria  •  República del Congo  •  Sant Tomé i Príncip  •  Senegal  •  Serra Lleona  •  Togo
Àfrica Central : Burundi  •  República Centreafricana  •  Chad  •  República Democràtica del Congo  •  Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea  •  Etiopia  •  Jibuti  •  Kènia  •  Seichelles  •  Somàlia  •  Sudan del Sur  •  Tanzània  •  Uganda
Àfrica Austral : Angola  •  Botsuana  •  Comores  •  Eswatini  •  Lesoto  •  Madagascar  •  Malaui  •  Maurici  •  Moçambic  •  Namíbia  •  Suràfrica  •  Zàmbia  •  Zimbàbue
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Malaui&oldid=286276»