Diferència entre les revisions de "Letònia"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 82: | Llínea 82: | ||
Letònia contava en una població de 2 067 887 habitants en l'any [[2011]], segons estimacions del ''[[Cens (estadística)|Cens de 2011]]''. | Letònia contava en una població de 2 067 887 habitants en l'any [[2011]], segons estimacions del ''[[Cens (estadística)|Cens de 2011]]''. | ||
| − | La població d'orige letó representa poc més de la mitat dels habitants del país (62 %) i és minoria en Riga, la capital. Atres grups són els d'orige rus (27 %), | + | La població d'orige letó representa poc més de la mitat dels habitants del país (62 %) i és minoria en Riga, la capital. Atres grups són els d'orige rus (27 %), bielorrús, ucranià, lituà i polac. En l'objectiu d'evitar tensions entre les diferents nacionalitats, en l'any [[1998]] els letons varen votar a favor de facilitar l'obtenció de la nacionalitat, no obstant, uns 345 000 letons són ciutadans sense nacionalitat per l'únic motiu de ser de procedència russa. El creiximent de la població és el més baix del món (-1,5% anual). |
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Latvia}} | {{commonscat|Latvia}} | ||
Última revisió del 17:00 14 jun 2024
Letònia, oficialment República de Letònia, és una república del norest d'Europa. Llimita en la Mar Bàltica, Letònia és un dels Països Bàltics, junt en Estònia, al nort i Lituània, al sur. Cap al est llimita en Rússia i Bielorrússia.
Letònia és una república democràtica parlamentària dividida en 26 districtes. La seua capital i ciutat més poblada és Riga. Letònia forma part de l'Organisació de les Nacions Unides (ONU) des de 1991 i de l'Unió Europea (UE) i de la OTAN des de 2004.
Govern i política[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Govern i política de Letonia.
Letònia és una república democràtica representativa parlamentària unicameral. El parlament unicameral letó de 100 escans, el Saeima, és elegit per vot directe i popular cada quatre anys. L'elecció de President es porta a terme separadament en el Saeima també cada quatre anys. El President ostenta el títul de Cap de l'Estat i Comandant en Cap de les Forces Armades. Dins de les seues funcions, propon al Primer Ministre, que junt en el seu gabinet, forma el poder eixecutiu i polític que s'encarreguen de dirigir el país. L'actual president de Letònia és Raimonds Vējonis i el primer ministre era Laimdota Straujuma fins a la seua renúncia el 7 de decembre de 2015, sent la primera dòna en assumir este càrrec.
Jurisdicció[editar | editar còdic]
Letònia té tres nivells de tribunals. Ciutat (Districte): Els tribunals de primera instància per als casos civils, penals i administratives. Districte - la primera instància en apelació. Les últims apelacions dels casos són escoltats en la Cort Suprema. Supervisió de la Cort Constitucional. La política llegal es porta a terme pel Ministeri de Justícia.
La llegislació letona forma part de la família romà-germànica llegal (continental). Les lleis són aprovades per diverses institucions (parlament, gabinet). El Parlament de la República de Letònia és l'única autoritat facultada per a promulgar lleis.
Geografia[editar | editar còdic]
La geografia letona es caracterisa per la suavitat de les elevacions montanyoses (punt més alt, Gaizins, 310 metros), la cantitat de boscs, llacs i rius, que desemboquen en la mar Bàltica i el golf de Riga, pel noroest del país.
La mar Bàltica banya la costa letona, en la que abunden les plages arenenques i es dibuixa el golf de Riga. En l'interior, casi tota la superfície està ocupada per grans planures, a soles interrompudes per suaus tossals que escassament superen els 300 m. Els més de 2300 llacs d'orige glaciar, dels quals el major és el llac Lubāns, i les turberes i àrees pantanoses constituïxen els elements més destacats del païsage. El principal curs fluvial és el Daugava (també conegut com Dvina occidental), que naix en Rússia.
El clima és humit i fret i els estius són plujosos i breus, en una temperatura mija de 17 °C. L'hivern s'estén de decembre a març, en temperatures baix zero, fins a extrems de -40 °C. WWF inclou el territori de Letònia en la ecorregió de bosc templat de frondoses denominada bosc mixt sarmàtic.
Economia[editar | editar còdic]
L'economia de Letònia es basa principalment en l'agricultura i en les indústries textil i siderometalúrgica. Actualment, el turisme es perfila com una important font d'ingressos gràcies al patrimoni històric del país. La moneda nacional era el lats letó fins a l'entrada en vigor de l'Euro el dia 1 de giner de l'any 2014.
Demografia[editar | editar còdic]
Letònia contava en una població de 2 067 887 habitants en l'any 2011, segons estimacions del Cens de 2011.
La població d'orige letó representa poc més de la mitat dels habitants del país (62 %) i és minoria en Riga, la capital. Atres grups són els d'orige rus (27 %), bielorrús, ucranià, lituà i polac. En l'objectiu d'evitar tensions entre les diferents nacionalitats, en l'any 1998 els letons varen votar a favor de facilitar l'obtenció de la nacionalitat, no obstant, uns 345 000 letons són ciutadans sense nacionalitat per l'únic motiu de ser de procedència russa. El creiximent de la població és el més baix del món (-1,5% anual).
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Letònia.
| Països d'Europa |
|---|
| Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • República de Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||
Països que pertanygueren a la URSS · 
|
|---|
| Armènia · Azerbaijan · Bielorrússia · Estònia · Geòrgia · Kazakstan · Kirguistan · Letònia · Lituània · Moldàvia · Rússia · Tajikistan · Turcmenistan · Ucrània · Uzbekistan |