Diferència entre les revisions de "Unió Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Unió Valenciana''' (UV) es un partit polític de la Comunitat Valenciana (Espanya) d'ideologia regionalista i [[valencianisme|valenci...».)
 
 
(No es mostren 100 edicions intermiges d'17 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Unió Valenciana''' (UV) es un partit polític de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) d'ideologia [[regionalisme|regionalista]] i [[valencianisme|valencianista]] fundat per [[Vicente González Lizondo]].
+
{{Partit Polític |
 +
| nom      = Unió Valenciana (UV)
 +
| color        = #0089CE
 +
| logo        = [[File:Unió Valenciana.png|Logo d'Unió Valenciana|150px]]|
 +
| president  = [[Josep Manuel Miralles]]
 +
| fundació    = 1982
 +
| ideologia    = [[nacionalisme]], [[progressisme]] i [[valencianisme]]
 +
| sèu        = Plaça de l'Ajuntament 13 ([[Valéncia]])
 +
|internacional    = | 
 +
| web        = http://www.uniovalenciana.org|
 +
}}
 +
'''Unió Valenciana''' (UV) fon un partit polític de la [[Comunitat Valenciana]] d'ideologia [[nacionalisme|nacionalista]], [[lliberalisme|lliberal]] [[progressisme|progressista]] i [[valencianisme|valencianista]] fundat per [[Vicent González Lizondo]], [[Miquel Ramón Izquierdo]] i [[Vicent Ramos]], entre atres. El partit s'emmarca en el [[centre polític]]<ref>[http://www.uniovalenciana.org/pdf/la_veu-ebook6Oct.pdf Bolletí informatiu d'Unió Valenciana d'Octubre de 2008]</ref> aspirant a ser el partit majoritari de la Comunitat Valenciana, per a defendre els seus interessos com a poble, i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans/nes. El seu àmbit polític és la [[Comunitat Valenciana]]. El seu actual president és [[Josep Manuel Miralles]].
 +
 
 +
L'organisació jovenil del partit rebé el nom de [[Jovens Nacionalistes]], definint-se com valencianista, [[democràcia|democràtica]] i progressista.
 +
 
 +
== Ideologia ==
 +
 
 +
D'ideologia progressista i valencianista, situat en el [[centre polític]]<ref>[http://www.uniovalenciana.org/pdf/la_veu-ebook6Oct.pdf Bolletí informatiu d'Unió Valenciana d'Octubre de 2008]</ref> i en el nacionalisme moderat<ref>[http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-unio-valenciana-asegura-no-reeditara-pacto-socios-coalicion-europea-20090415212851.html Unió Valenciana no reeditarà el pacte en els seus socis de Coalició Europea]</ref> aspira a ser el partit majoritari de la Comunitat Valenciana, per a treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans/nes defenent els interessos valencians i promovent l'identitat i la cultura valenciana, aixina com el [[Llengua valenciana|valencià]] estandardisat segons les [[Normes del Puig]].
 +
 
 +
Aspira al màxim nivell d'autogovern federal per a la Comunitat Valenciana, com a conseqüència de la seua consideració com a nació històrica i cultural, tradicionalment denominada [[Regne de Valéncia]], contrari a l'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]], la qual postula que la Comunitat Valenciana forma part dels [[països catalans]]. UV postula que el conjunt dels habitants de les comarques existents en el Regne de Valéncia conformen la [[Nació Valenciana]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
El partit es creà en [[1982]] per a reivindicar l'identitat valenciana. El seu àmbit polític és la [[Comunitat Valenciana]], no obstant, tradicionalment ha rebut més apoyo en la província de Valéncia, en resultats discrets en [[Castelló]] i sense èxit en [[Alacant]].
+
[[Archiu:Uvvi.jpg|thumb|250px|Cartell electoral]]
 +
 
 +
Els orígens d'Unio Valenciana es troben en el partit [[Unió Regional Valenciana]] (URV) creat en l'any [[1977]], del que, despuix del seu I Congrés celebrat en octubre de [[1979]], en el que Unió Regional Valenciana es va transformar en [[Esquerra Nacionalista Valenciana]] (ENV), que integrava al sector més nacionaliste i d'esquerres i la corrent més moderada i de centre-dreta d'URV, abandonà el partit per a, més tart, fundar el partit [[Unió Valenciana]] (UV).
 +
 
 +
El [[1 de novembre]] de [[1980]] es reuniren en el local de l'associació "[[Valencia 2000]]" representants de vàries entitats culturals que formaren una '''Junta Permanent d'Unio Valenciana''', en l'intencio d'unificar a tot el valencianisme, de la que formaren part [[Miquel Ramón Izquierdo]], [[Vicente Ramos]] - representant per la província d'Alacant-, Salvador Llácer Baixauli -representant per la província de Castelló-, [[Francesc Domingo Ibáñez]] -president de [[Valencia 2000]]-, [[Pasqual Martín Villalba]] -president del [[Grup d'Accio Valencianista]] (GAV)-, Francisco Nieto Edo -president de la [[Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]]- i Francisco Giner Mengual -representant de la Lliga Internacional d'Ensenyança.
 +
 
 +
En decembre de [[1980]], [[Miquel Ramón Izquierdo]] remarcaria que Unió Valenciana era un moviment cultural que agrupava a unes cinquanta entitats valencianes en la defensa de l'identitat del poble valencià i va defendre el caràcter innegociable dels símbols, la denominació de [[Regne de Valéncia]], l'[[himne valencià]], la [[Real Senyera]], el respecte a les províncies i l'existència de dos llengües, la valenciana i la castellana. Ramón Izquierdo i Vicente Ramos recordaren també que Unió Valenciana havia naixcut sense l'intenció de convertir-se en un partit polític, pero avisaren de que si els partits polítics no feyen una política valenciana i valencianista, el moviment valencianiste crearia un partit.<ref> Información i La Verdad, 16-XII-1980, Canfali, 18-XII-1980</ref>.
  
−
La seua primera participació electoral es produïx en les eleccions generals de [[1982]] integrada en la coalició [[Aliança Popular]]. Esta coalició es va mantindre en les primeres eleccions [[Generalitat Valenciana|autonómicas]] celebrades en [[1983]].
+
En juliol de [[1982]] tingué lloc una reunió en [[Benimantell]], a on [[Miquel Ramón Izquierdo]], [[Vicent González Lizondo]] i [[Vicente Ramos]] acordaren la creació d'Unio Valenciana com a partit polític, que fon oficialment creat en agost de [[1982]] per a reivindicar l'identitat valenciana.
 +
 
 +
La seua primera participació electoral es produïx en les eleccions generals de [[1982]] integrada en la coalició [[Coalició Popular]] (AP-PDP-UL-UV). Esta coalició es va mantindre en les primeres eleccions [[Generalitat Valenciana|autonòmiques]] celebrades en [[1983]].
 
   
 
   
−
Ya en solitari es va presentar a les eleccions generals de [[1986]] on va conseguir una acta de diputat en [[Vicente González Lizondo]]. Darrere d'este fet es produïx un efecte de consolidació electoral que li porta a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de [[1989]] i convertint-se en la tercera força política valenciana en les autonòmiques de [[1991]] en més d'un 10% dels vots.
+
Ya en solitari es va presentar a les eleccions generals de [[1986]] a on va conseguir una acta de diputat [[Vicent González Lizondo]]. Darrere d'este fet es produïx un efecte de consolidació electoral que li porta a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de [[1989]] i convertint-se en la tercera força política valenciana en les autonòmiques de [[1991]] en més d'un 10% dels vots.
 +
 
 +
El punt decisiu de la seua trayectòria política es produïx darrere de les eleccions autonòmiques de [[1995]] quan, a pesar d'un descens en els seus resultats, la victòria del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]] en majoria simple la fa fonamental per a la governabilitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Per això entra a formar part del govern darrere d'un pacte en este partit, conegut popularment com a [[Pacte del Pollastre]].
 +
 
 +
Esta situació va ser aprofitada pel [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] que va iniciar un procés de fagocitació d'Unió Valenciana per mig del qual numerosos dirigents d'UV (entre ells la consellera d'agricultura María dels Angeles Ramon-Llin) varen anar passant a poc a poc a les files del PP. Atres dirigents d'UV en canvi varen ser fidels al proyecte fins a la seua desaparició de la vida pública com el que va ser president de les Corts Valencianes [[Héctor Villalba]], el regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], Társilo Piles, o el conseller d'Agricultura, Peixca i Alimentació Salvador Ortells.
 +
 
 +
Com resultat de tot això els resultats electorals varen baixar fins a un 4,76% dels vots que a l'estar per devall del llistó electoral del 5% li va impedir tindre representació parlamentària.
 +
 
 +
Ad esta derrota electoral li varen succeir atres no tornant a tindre representació més que a nivell local des de llavors. Per a millorar els resultats electorals en les eleccions de 2003 es varen agrupar en partits cantonalistes encara que tampoc varen conseguir superar el llindar del 5% de vots necessaris per a obtindre representació en les [[Corts Valencianes]].
 +
 
 +
Finalment, en les eleccions generals de [[2004]] varen renunciar a presentar llista al congrés a canvi de la inclusió de [[José María Chiquillo]] com a independent en les llistes per al senat del PP.
 +
 
 +
A causa d'unes traumàtiques eleccions internes [[José María Chiquillo]] va abandonar el partit emportant-se l'acta de senador generant una profunda crisis institucional dins de Unió Valenciana, que va quedar baix la direcció de [[Joaquín Ballester Sanz]] regidor per la localitat valenciana de [[Paterna]]. A finals d'abril del 2006 Joaquín Ballester dimitia i despuix d'una assamblea celebrada en maig del mateix any, resultava triat com nou president nacional del partit el regidor de [[Nàquera]], [[Josep Manuel Miralles]].
 +
 
 +
El partit rebujà una coalició electoral en [[Coalició Valenciana]] de cara a les eleccions autonòmiques de l'any [[2007]], presentant-se en canvi en ''[[Los Verdes-Ecopacifistas]] '' i ''[[Unión de Centro Liberal]] '',<ref>[http://www.eleccions2007.gva.es/index.php?id=488&L=2&L=2 Candidatures a las eleccions a les Cortes Valencianes de 2007].</ref> , on ha obtengut un 0'9% dels vots (22.615) situant al partit com la quarta força política de la Comunitat Valenciana en número de vots<ref>http://www.cortsvalencianes.es/contenido.jsp?id_nodo=4267&&&keyword=&auditoria=F</ref>.  No se presentaren a les eleccions generals de 2008.<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3779_19_393070__Comunitat-Valenciana-Unio-Valenciana-presentara-elecciones-reestructurara-partido Unió Valenciana no se presentará a las elecciones y reestructurará el partido], ''[[Levante-EMV]] '', 11 de Giner de 2008.</ref>
 +
En 2009, Unió Valenciana se presentà a les eleccions europees, baix el lema "Trau-li punta a Europa" on va obtindre 5.906 vots, sent l'únic partit que se presentava en una llista formada íntegrament per ciutadans valencians<ref>[http://www.diariocriticocv.com/noticias/elecciones/europeas/uv/valencianismo/not294661.html UV se presenta como la "única representación del valencianismo" a las europeas]</ref>.
 +
 
 +
{| {{tablabonita}}
 +
|-
 +
| colspan="9" bgcolor="#D8D8D8" |''' Evolució del vot en les eleccions autonòmiques'''
 +
|- bgcolor="#EAEAEA"
 +
| '''Any'''
 +
| align="right" | '''1983 (coalició)'''
 +
| align="right" | '''1987'''
 +
| align="right" | '''1991'''
 +
| align="right" | '''1995 (coalició)'''
 +
| align="right" | '''1999'''
 +
| align="right" | '''2003'''
 +
| align="right" | '''2007 (coalició)'''
 +
|-
 +
|'''Número de vots'''
 +
| align="right" | 609.519 (32,11 %)
 +
| align="right" | 183.541 (9,24 %)
 +
| align="right" | 208.126 (10,5 %)
 +
| align="right" | 165.956 (7,1 %)
 +
| align="right" | 106.119 (4,76 %)
 +
| align="right" | 72.594 (3,03 %)
 +
| align="right" | 22.781 (0,95 %)
 +
|-
 +
|'''[[Diputat|Diputats]] '''
 +
| align="right" | 32*
 +
| align="right" | 6
 +
| align="right" | 7
 +
| align="right" | 5
 +
| align="right" | 0
 +
| align="right" | 0
 +
| align="right" | 0
 +
|}
 +
 
 +
== Presidents ==
 +
 
 +
* 1982-1996 [[Vicent González Lizondo]].
 +
 
 +
* 1996-1999 [[Héctor Villalba]].
 +
 
 +
* 1999-2004 [[José María Chiquillo]].
 +
 
 +
* 2005 [[Joaquín Ballester]].
 +
 
 +
* 2006 [[Josep Manuel Miralles]].
 +
 
 +
== Escissions ==
 +
A partir de [[1994]] UV va patir numeroses escisions, resultant en la fundació de set nous partits en escàs resultat electoral. D'esta manera han sorgit [[Renovació Valencianista]] i [[Partit Regional de la Comunitat Valenciana]], integrats en [[Coalició Valenciana]], [[Iniciativa de Progres de la Comunitat Valenciana]] i [[Unió de Progrés de la Comunitat Valenciana]], integrats en el [[PP]], i [[Opció Nacionalista Valenciana]].  
  
−
El punt decisiu de la seua trayectòria política es produïx darrere de les eleccions autonòmiques de [[1995]] quan, a pesar d'un descens en els seus resultats, la victòria del [[Partit Popular|PP]] en majoria simple la fa fonamental per a la governabilitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Per això entra a formar part del govern darrere d'un pacte amb este partit.
+
L'anunci de [[Josep Manuel Miralles]], actual president d'UV d'ocupar un càrrec oferit pel PPCV provocà la seua última escissió en el nom d'[[UNIO]] i l'incorporació de part dels seus militants en les llistes municipals del PPCV com a independents.
  
−
Esta situació va ser aprofitada pel [[Partit Popular]] que va iniciar un procés de fagocitació d'Unió Valenciana per mijà del qual numerosos dirigents d'UV (entre ells la consellera d'agricultura María dels Angeles Ramon-Llin) van anar passant a poc a poc a les files del PP. Atres dirigents d'UV en canvi van ser fidels al proyecte fins a la seua desaparició de la vida pública com el que va ser president de les Corts Valencianes [[Héctor Villalba]], el regidor de l'[[Ajuntament de València]], Társilo Piles, o el conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació Salvador Ortells.
+
== El final d'Unió Valenciana ==
  
−
Com resultat de tot això els resultats electorals van baixar fins a un 4,76% dels vots que a l'estar per davall del llistó electoral del 5% li va impedir tindre representació parlamentària.
+
[[José María Chiquillo]], que fon líder d'Unió Valenciana, pactà en el PPCV no presentar-se a les eleccions generals de l'any [[2004]] a canvi d'incloure a Chiquillo com a independent en la seua llista per a la Cambra alta ([[Senat d'Espanya|Senat]]). Chiquillo fon senador pel Partit Popular durant els anys de [[2011]] a [[2015]], abans havia segut diputat en el [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en substitució de [[Vicent González Lizondo]] (05/10/1994 a 27/03/1996).  
  
−
A esta derrota electoral li van succeir atres no tornant a tindre representació més que a nivell local des de llavors. Per a millorar els resultats electorals en les eleccions de 2003 es van agrupar en partits cantonalistes encara que tampoc van conseguir superar el llindar del 5% de vots necessaris per a obtindre representació en les [[Corts Valencianes]].  
+
En l'any [[2011]] [[Josep Manuel Miralles]] va anunciar que Unió Valenciana no es presentaria a les eleccions a les [[Corts Valencianes]] i municipals d'eixe mateix any per falta de finançació econòmica i baixes de militants, quan Unió Valenciana no havia fallat mai a unes eleccions autonòmiques i municipals des de l'any [[1987]]. En el mateix acte, Miralles va mostrar el soport que des d'Unió Valenciana es donava al [[Partit Popular]] de la Comunitat Valenciana, demanant el vot per ad ells en eixes eleccions en un acte conjunt en [[Francesc Camps]]. En resposta ad eixes declaracions, el secretari general [[Lluís Melero]] va anunciar que intentarien expulsar a Miralles del partit per tal d'evitar que les sigles foren absorbides pel Partit Popular. Els regidors i militants d'[[UV]] que volien presentar-se a les eleccions locals de 2011, anunciaven la seua presència en llistes d'atres partits, majoritàriament [[Units per Valéncia]] (UxV), qui va absorbir, entre atres, als colectius de [[Carcaixent]] o [[Torrent]], al mateix temps que presentaven al Secretari General d'Unió Valenciana, Lluís Melero, a la llista local de [[Silla]].
  
−
Finalment, en les eleccions generals de [[2004]] van renunciar a presentar llista al congrés a canvi de la inclusió de [[José María Chiquillo]] com a independent en les llistes per al senat del PP.  
+
Despuix de les eleccions de 2011, que el [[PPCV]] tornà a guanyar, es va fer públic que Miralles treballaria en la Conselleria de Governació com director general de Coordinació del Desenroll Estatutari i Consultes Electorals, càrrec del que sería rellevat en l'any [[2014]].
  
−
A causa d'unes traumàtiques eleccions internes [[José María Chiquillo]] va abandonar el partit emportant-se l'acta de senador generant una profunda crisis institucional dins de Unió Valenciana, que va quedar sota la direcció de [[Joaquín Ballester Sanz]] regidor per la localitat valenciana de [[Paterna]]. A finals d'abril del 2006 Joaquín Ballester dimitia i després d'una assamblea celebrada al maig del mateix any, resultava triat com nou president nacional del partit el regidor de [[Nàquera]], [[José Manuel Miralles]].
+
== Cites ==
  
−
El partit ha rebujat una [[coalició electoral]] en [[Coalició Valenciana]] de cara a les eleccions autonòmiques de [[2007]], on ha obtingut només un 0'9% dels vots (22.615), molt per davall del 3% (72.594) collit en les eleccions de 2003. I no es presentarà a les [[eleccions generals]] de 2008.
+
{{Cita|Tirant la vista arrere nos enrecordem d'En Vicente Gonzalez Lizondo i l'oportunitat unica que va tindre, a mitan dels anys 90, de fer valdre els vots de UV per a colocar en la Conselleria de Cultura i Educacio a l'equip necessari per a ensenyar la verdadera Llengua Valenciana. No la varen aprofitar i se conformaren en diversos carrecs, tots ells molt importants, pero no varen fer lo que els votants els havien encarregat.|'Una cosa de tipo politic' (Revista Renou, nº 57, març 2007), per Vicent Meneu Buchón}}
  
−
==Escissions==
+
{{Cita|Finalisada l'etapa preautonomica i fins a l'any [[2001]] el valencianisme politic tingue representacio en les [[Corts Valencianes]]. Tots recordem al partit [[Unio Valenciana]] i com en el carismatic [[Vicent González Lizondo]], tingue la clau de la governabilitat en el Regne. El denominat “[[Pacte del Pollastre|pacte del pollastre]]” entre Unio Valenciana i el [[Partit Popular]] provocà el trencament del partit nacionaliste valencià i , des de llavors, el valencianisme politic no ha alçat el cap. La vergonyosa actuacio de molts politics d'Unio Valenciana al passar-se'n al Partit Popular, per detentar algun carrec de dubtosa importancia en la Generalitat Valenciana, deixà al partit valencianiste ferit de mort...
−
UV destaca per la gran quantitat de crisis internes a partir de [[1994]] que s'han solucionat en molts casos en l'escissió del sector discrepant, resultant en la fundació de set nous partits en escàs resultat electoral. D'esta manera han sorgit [[Renovació Valencianista]] i [[Partit Regional de la Comunitat Valenciana]], integrats en [[Coalició Valenciana]], [[Opció Nacionalista Valenciana]], [[Iniciativa de Progrés de la Comunitat Valenciana]] i [[Unió de Progres]], integrats en el [[PP]].
+
[...]
 +
Un eixemple clar d'estes iniciatives truncades ultimament el podem trobar en el diari [[Valéncia Hui|Valencia hui]] copropietat de [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró i Dolç]], el qual ha desaparegut la seua edicio de paper. Este diari, de capital netament valencià, ha segut l'unic diari del [[Regne de Valencia]] que ha vist com la [[Generalitat Valenciana]] li negava la propaganda institucional que ad atres diaris impresos de capital catala, vasc o madrileny si que rebien; o vore com tambe a editorials com la del millonari pancatalaniste [[Eliseu Climent]] l'omplin les bojaques de subvencions en diners publics. ¡I despres diuen que son valencianistes!|'Sus i mat a la llengua valenciana (i III)', del llibre: ''[[Apunts Valencianistes|Apunts Valencianistes. Breu manual per a defendre la Llengua Valenciana, les Normes d'El Puig i el Regne de Valencia]]'' (Valéncia, 2008), per [[Julio Filippi]]}}
  
−
A pesar de totes estes escissions, [[Jose Manuel Miralles]], actual president d'UV, ha conseguit calmar les crisis internes del partit regionalista, rescatant-lo de les cendres en què es trobava després dels molts intents del PP, d'apropiar-se del valencianisme polític.
+
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
  
−
==Enllaços externs==
+
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.uniovalenciana.org/ Unió Valenciana], pàgina oficial del partit.
+
{{Commonscat|Unió Valenciana}}
 +
* [http://www.archivodemocracia.ua.es/db/articulos/86.pdf Sobre la fundació d'UV en l'archiu de l'Universitat d'Alacant.]
 +
* [https://www.youtube.com/watch?v=uzOgXs4yeoM Spot electoral de les eleccions generals de l'any 2000]
 +
* [https://www.lasprovincias.es/politica/201612/11/gonzalez-lizondo-dejo-heredero-20161211001450.html González Lizondo no dejó heredero - ''Las Provincias'']
 +
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20211128/7888806/valencianismo-conservador-reactiva-dar-batalla-proximas-elecciones-pp-vox.html El valencianismo conservador se reactiva para dar la batalla en las próximas elecciones al PP - ''La Vanguardia'']
  
 
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Valencianisme]]

Última revisió del 11:39 13 oct 2024

Unió Valenciana (UV)
Logo d'Unió Valenciana
President Josep Manuel Miralles
Líder {{{líder}}}
Portaveu {{{portaveu}}}
Fundació 1982
Dissolució {{{dissolució}}}
Sèu Plaça de l'Ajuntament 13 (Valéncia)
Ideologia política nacionalisme, progressisme i valencianisme
Afiliació internacional
Partits que la componen {{{partits}}}
Web http://www.uniovalenciana.org

Unió Valenciana (UV) fon un partit polític de la Comunitat Valenciana d'ideologia nacionalista, lliberal progressista i valencianista fundat per Vicent González Lizondo, Miquel Ramón Izquierdo i Vicent Ramos, entre atres. El partit s'emmarca en el centre polític[1] aspirant a ser el partit majoritari de la Comunitat Valenciana, per a defendre els seus interessos com a poble, i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans/nes. El seu àmbit polític és la Comunitat Valenciana. El seu actual president és Josep Manuel Miralles.

L'organisació jovenil del partit rebé el nom de Jovens Nacionalistes, definint-se com valencianista, democràtica i progressista.

Ideologia

D'ideologia progressista i valencianista, situat en el centre polític[2] i en el nacionalisme moderat[3] aspira a ser el partit majoritari de la Comunitat Valenciana, per a treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans/nes defenent els interessos valencians i promovent l'identitat i la cultura valenciana, aixina com el valencià estandardisat segons les Normes del Puig.

Aspira al màxim nivell d'autogovern federal per a la Comunitat Valenciana, com a conseqüència de la seua consideració com a nació històrica i cultural, tradicionalment denominada Regne de Valéncia, contrari a l'ideologia pancatalanista, la qual postula que la Comunitat Valenciana forma part dels països catalans. UV postula que el conjunt dels habitants de les comarques existents en el Regne de Valéncia conformen la Nació Valenciana.

Història

Cartell electoral

Els orígens d'Unio Valenciana es troben en el partit Unió Regional Valenciana (URV) creat en l'any 1977, del que, despuix del seu I Congrés celebrat en octubre de 1979, en el que Unió Regional Valenciana es va transformar en Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV), que integrava al sector més nacionaliste i d'esquerres i la corrent més moderada i de centre-dreta d'URV, abandonà el partit per a, més tart, fundar el partit Unió Valenciana (UV).

El 1 de novembre de 1980 es reuniren en el local de l'associació "Valencia 2000" representants de vàries entitats culturals que formaren una Junta Permanent d'Unio Valenciana, en l'intencio d'unificar a tot el valencianisme, de la que formaren part Miquel Ramón Izquierdo, Vicente Ramos - representant per la província d'Alacant-, Salvador Llácer Baixauli -representant per la província de Castelló-, Francesc Domingo Ibáñez -president de Valencia 2000-, Pasqual Martín Villalba -president del Grup d'Accio Valencianista (GAV)-, Francisco Nieto Edo -president de la Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia- i Francisco Giner Mengual -representant de la Lliga Internacional d'Ensenyança.

En decembre de 1980, Miquel Ramón Izquierdo remarcaria que Unió Valenciana era un moviment cultural que agrupava a unes cinquanta entitats valencianes en la defensa de l'identitat del poble valencià i va defendre el caràcter innegociable dels símbols, la denominació de Regne de Valéncia, l'himne valencià, la Real Senyera, el respecte a les províncies i l'existència de dos llengües, la valenciana i la castellana. Ramón Izquierdo i Vicente Ramos recordaren també que Unió Valenciana havia naixcut sense l'intenció de convertir-se en un partit polític, pero avisaren de que si els partits polítics no feyen una política valenciana i valencianista, el moviment valencianiste crearia un partit.[4].

En juliol de 1982 tingué lloc una reunió en Benimantell, a on Miquel Ramón Izquierdo, Vicent González Lizondo i Vicente Ramos acordaren la creació d'Unio Valenciana com a partit polític, que fon oficialment creat en agost de 1982 per a reivindicar l'identitat valenciana.

La seua primera participació electoral es produïx en les eleccions generals de 1982 integrada en la coalició Coalició Popular (AP-PDP-UL-UV). Esta coalició es va mantindre en les primeres eleccions autonòmiques celebrades en 1983.

Ya en solitari es va presentar a les eleccions generals de 1986 a on va conseguir una acta de diputat Vicent González Lizondo. Darrere d'este fet es produïx un efecte de consolidació electoral que li porta a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de 1989 i convertint-se en la tercera força política valenciana en les autonòmiques de 1991 en més d'un 10% dels vots.

El punt decisiu de la seua trayectòria política es produïx darrere de les eleccions autonòmiques de 1995 quan, a pesar d'un descens en els seus resultats, la victòria del PPCV en majoria simple la fa fonamental per a la governabilitat de la Comunitat Valenciana. Per això entra a formar part del govern darrere d'un pacte en este partit, conegut popularment com a Pacte del Pollastre.

Esta situació va ser aprofitada pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana que va iniciar un procés de fagocitació d'Unió Valenciana per mig del qual numerosos dirigents d'UV (entre ells la consellera d'agricultura María dels Angeles Ramon-Llin) varen anar passant a poc a poc a les files del PP. Atres dirigents d'UV en canvi varen ser fidels al proyecte fins a la seua desaparició de la vida pública com el que va ser president de les Corts Valencianes Héctor Villalba, el regidor de l'Ajuntament de Valéncia, Társilo Piles, o el conseller d'Agricultura, Peixca i Alimentació Salvador Ortells.

Com resultat de tot això els resultats electorals varen baixar fins a un 4,76% dels vots que a l'estar per devall del llistó electoral del 5% li va impedir tindre representació parlamentària.

Ad esta derrota electoral li varen succeir atres no tornant a tindre representació més que a nivell local des de llavors. Per a millorar els resultats electorals en les eleccions de 2003 es varen agrupar en partits cantonalistes encara que tampoc varen conseguir superar el llindar del 5% de vots necessaris per a obtindre representació en les Corts Valencianes.

Finalment, en les eleccions generals de 2004 varen renunciar a presentar llista al congrés a canvi de la inclusió de José María Chiquillo com a independent en les llistes per al senat del PP.

A causa d'unes traumàtiques eleccions internes José María Chiquillo va abandonar el partit emportant-se l'acta de senador generant una profunda crisis institucional dins de Unió Valenciana, que va quedar baix la direcció de Joaquín Ballester Sanz regidor per la localitat valenciana de Paterna. A finals d'abril del 2006 Joaquín Ballester dimitia i despuix d'una assamblea celebrada en maig del mateix any, resultava triat com nou president nacional del partit el regidor de Nàquera, Josep Manuel Miralles.

El partit rebujà una coalició electoral en Coalició Valenciana de cara a les eleccions autonòmiques de l'any 2007, presentant-se en canvi en Los Verdes-Ecopacifistas i Unión de Centro Liberal ,[5] , on ha obtengut un 0'9% dels vots (22.615) situant al partit com la quarta força política de la Comunitat Valenciana en número de vots[6]. No se presentaren a les eleccions generals de 2008.[7] En 2009, Unió Valenciana se presentà a les eleccions europees, baix el lema "Trau-li punta a Europa" on va obtindre 5.906 vots, sent l'únic partit que se presentava en una llista formada íntegrament per ciutadans valencians[8].

Evolució del vot en les eleccions autonòmiques
Any 1983 (coalició) 1987 1991 1995 (coalició) 1999 2003 2007 (coalició)
Número de vots 609.519 (32,11 %) 183.541 (9,24 %) 208.126 (10,5 %) 165.956 (7,1 %) 106.119 (4,76 %) 72.594 (3,03 %) 22.781 (0,95 %)
Diputats 32* 6 7 5 0 0 0

Presidents

Escissions

A partir de 1994 UV va patir numeroses escisions, resultant en la fundació de set nous partits en escàs resultat electoral. D'esta manera han sorgit Renovació Valencianista i Partit Regional de la Comunitat Valenciana, integrats en Coalició Valenciana, Iniciativa de Progres de la Comunitat Valenciana i Unió de Progrés de la Comunitat Valenciana, integrats en el PP, i Opció Nacionalista Valenciana.

L'anunci de Josep Manuel Miralles, actual president d'UV d'ocupar un càrrec oferit pel PPCV provocà la seua última escissió en el nom d'UNIO i l'incorporació de part dels seus militants en les llistes municipals del PPCV com a independents.

El final d'Unió Valenciana

José María Chiquillo, que fon líder d'Unió Valenciana, pactà en el PPCV no presentar-se a les eleccions generals de l'any 2004 a canvi d'incloure a Chiquillo com a independent en la seua llista per a la Cambra alta (Senat). Chiquillo fon senador pel Partit Popular durant els anys de 2011 a 2015, abans havia segut diputat en el Congrés en substitució de Vicent González Lizondo (05/10/1994 a 27/03/1996).

En l'any 2011 Josep Manuel Miralles va anunciar que Unió Valenciana no es presentaria a les eleccions a les Corts Valencianes i municipals d'eixe mateix any per falta de finançació econòmica i baixes de militants, quan Unió Valenciana no havia fallat mai a unes eleccions autonòmiques i municipals des de l'any 1987. En el mateix acte, Miralles va mostrar el soport que des d'Unió Valenciana es donava al Partit Popular de la Comunitat Valenciana, demanant el vot per ad ells en eixes eleccions en un acte conjunt en Francesc Camps. En resposta ad eixes declaracions, el secretari general Lluís Melero va anunciar que intentarien expulsar a Miralles del partit per tal d'evitar que les sigles foren absorbides pel Partit Popular. Els regidors i militants d'UV que volien presentar-se a les eleccions locals de 2011, anunciaven la seua presència en llistes d'atres partits, majoritàriament Units per Valéncia (UxV), qui va absorbir, entre atres, als colectius de Carcaixent o Torrent, al mateix temps que presentaven al Secretari General d'Unió Valenciana, Lluís Melero, a la llista local de Silla.

Despuix de les eleccions de 2011, que el PPCV tornà a guanyar, es va fer públic que Miralles treballaria en la Conselleria de Governació com director general de Coordinació del Desenroll Estatutari i Consultes Electorals, càrrec del que sería rellevat en l'any 2014.

Cites

Tirant la vista arrere nos enrecordem d'En Vicente Gonzalez Lizondo i l'oportunitat unica que va tindre, a mitan dels anys 90, de fer valdre els vots de UV per a colocar en la Conselleria de Cultura i Educacio a l'equip necessari per a ensenyar la verdadera Llengua Valenciana. No la varen aprofitar i se conformaren en diversos carrecs, tots ells molt importants, pero no varen fer lo que els votants els havien encarregat.
'Una cosa de tipo politic' (Revista Renou, nº 57, març 2007), per Vicent Meneu Buchón
Finalisada l'etapa preautonomica i fins a l'any 2001 el valencianisme politic tingue representacio en les Corts Valencianes. Tots recordem al partit Unio Valenciana i com en el carismatic Vicent González Lizondo, tingue la clau de la governabilitat en el Regne. El denominat “pacte del pollastre” entre Unio Valenciana i el Partit Popular provocà el trencament del partit nacionaliste valencià i , des de llavors, el valencianisme politic no ha alçat el cap. La vergonyosa actuacio de molts politics d'Unio Valenciana al passar-se'n al Partit Popular, per detentar algun carrec de dubtosa importancia en la Generalitat Valenciana, deixà al partit valencianiste ferit de mort...

[...]

Un eixemple clar d'estes iniciatives truncades ultimament el podem trobar en el diari Valencia hui copropietat de Joan Lladró i Dolç, el qual ha desaparegut la seua edicio de paper. Este diari, de capital netament valencià, ha segut l'unic diari del Regne de Valencia que ha vist com la Generalitat Valenciana li negava la propaganda institucional que ad atres diaris impresos de capital catala, vasc o madrileny si que rebien; o vore com tambe a editorials com la del millonari pancatalaniste Eliseu Climent l'omplin les bojaques de subvencions en diners publics. ¡I despres diuen que son valencianistes!

Referències

  1. ↑ Bolletí informatiu d'Unió Valenciana d'Octubre de 2008
  2. ↑ Bolletí informatiu d'Unió Valenciana d'Octubre de 2008
  3. ↑ Unió Valenciana no reeditarà el pacte en els seus socis de Coalició Europea
  4. ↑ Información i La Verdad, 16-XII-1980, Canfali, 18-XII-1980
  5. ↑ Candidatures a las eleccions a les Cortes Valencianes de 2007.
  6. ↑ http://www.cortsvalencianes.es/contenido.jsp?id_nodo=4267&&&keyword=&auditoria=F
  7. ↑ Unió Valenciana no se presentará a las elecciones y reestructurará el partido, Levante-EMV , 11 de Giner de 2008.
  8. ↑ UV se presenta como la "única representación del valencianismo" a las europeas

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Unió_Valenciana&oldid=358074»