Diferència entre les revisions de "Otos"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 38 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
−
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
+
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]]
−
|image_província = [[Image:Mapa-24Otos.jpg|95px]]
+
|image_província = [[File:Otos-Mapa del Valle de Albaida.svg|165px]]
 
|nom = Otos
 
|nom = Otos
−
|image_escut = [[Image:65px-EscutOtos.jpg|65px]]
+
|image_escut = [[File:Escut d'Otos.svg|65px]]
−
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
Llínea 12: Llínea 12:
 
|superfície = 11'24 km2
 
|superfície = 11'24 km2
 
|altitut = 326 m.
 
|altitut = 326 m.
−
|població = 446 hab.
+
|població = 428 hab. (2022)
−
|densitat = 39,67 hab./km²
+
|densitat = 38,07 hab./km²
 
|gentilici = otosí, otosina
 
|gentilici = otosí, otosina
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 46844
 
|còdic_postal = 46844
 
|festes = Del 6 al 8 d'agost
 
|festes = Del 6 al 8 d'agost
−
|alcalde = Emilio José Mira Quilis
+
|alcalde = Maria Inés Alfonso Monzó
−
|uep = [http://www.otos.es Web Oficial de l'ajuntament]
+
|web = [https://www.otos.es Web Oficial de l'ajuntament]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
 +
'''Otos''' és un [[municipi]] de la província de [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
  
−
'''Otos''' és un municipi de la província de [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
+
== Geografia ==
 +
El terme municipal d'Otos se situa l'ombria del [[Benicadell]] i s'estén dibuixant una forma estreta i allargada de manera perpendicular a la muntanya, en direcció nort-sur.  
  
−
== Geografia ==
+
La seua màxima altitut (1.022 [[Metros sobre el nivell del mar|msnm]]) se situa en l'Alt del Morral o «Collao», punt a on fiten quatre termes municipals. La cota més baixa es troba a 140 metros sobre el nivell del mar en una ubicació bastant lluntana del núcleu de població, en la vall Blanca, a on el [[riu Albaida]] acarona el poble de [[Benissuera]] i rep les aigües tributàries del [[riu Micena]] (hui en dia territori inundable per l'embassament de Bellús).
 +
 
 +
L'extensió del terme és d'11,23 km², és dir, 1.124 hectàrees i 59 àrees. La seua forma estreta (no supera en cap lloc el quilómetro) i allargada (poc més de 10 km) és semblant a la dels veïns municipis de Bèlgida i de Beniajar, els tres pertanyents a l'antiga jurisdicció del [[castell de Carbonera]] durant l'[[edat mija]]. Responen a una fisonomia bastant semblant, a pesar de les diferències tant en la seua forma com en el desenroll econòmic i poblacional.
 +
 
 +
Actualment tots estan integrats dins la comarca de la [[Vall d'Albaida]], regida parcialment per la Mancomunitat de Municipis homònima que té la seu en Ontinyent, ciutat a la qual pertanyen judicialment des que en l'any [[1960]] fora abolit el partit judicial d'Albaida. Otos dista 92,1 km de [[Valéncia|la ciutat de Valéncia]] i 20 km d'[[Ontinyent]].
 +
 
 +
Inusualment, trobem que el terme otosí està format per dos porcions de terreny separades entre si. Una volta travessada la carretera [[CV-60]], se situa l'antic llímit septentrional del terme d'Otos, pero transcorreguts al voltant de 50 m en direcció nort, una volta passada la casa Alta, a on es trobava l'antic molí del Poll que es vea impulsat per la força fluvial del [[riu Micena]]. De nou trobem que el domini otosí s'obri entre els territoris belgidans i poblans, els quals tenen el riu com a fita durant eixe curt tram, tant físicament com administrativa. Eixe territori, actualment d'Otos, ocupa les jurisdiccions dels antics poblats [[Moriscs|moriscs]] de Torralba i de [[Micena]]. El fet que constituïxca un illot separat de l'allargat cos principal del terme ha ocasionat que moltes voltes, a l'hora de confeccionar mapes o de modificar les fonts cartogràfiques ya existents per a interpretar-les, s'haja adjuntat incorrectament eixe territori al terme de la Pobla, al de [[Bèlgida]], a [[Benissuera]] o, inclús, al del [[Genovés]].
  
 
=== Localitats llimítrofs  ===
 
=== Localitats llimítrofs  ===
 +
Llimita en les jurisdiccions de [[Muro]] i [[Gayanes]] (comarca d'[[El Comtat]]) pel sur; [[Beniajar]] i [[La Pobla del Duc]] en l'est; [[Sant Pere]] i [[Benissuera]] per la part nort i [[Montaverner]] i [[Bèlgida]] queden a l'oest.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
 +
En el ''[[Llibre del Repartiment]]'' trobem la primera referència escrita d'Otos. La baronia d'Otos fon jurisdicció territorial adquirida per Cristòfol de Milà i d'Aragó, segon comte d'Albaida en l'any [[1533]]. En l'any [[1574]], es desmembrà de la parròquia de Bèlgida, a la qual pertanyia, i se li afegiren les de Carrícola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de [[Valéncia]] [[sant Joan de Ribera]] va erigir en l'any 1574 la parròquia d'Otos dedicada a [[santa Bàrbara]], en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual és de 1748). En 1585, en el padró fet per [[sant Joan de Ribera]], es senyalava que hi havia en Otos 50 cases de moriscs i 24 de cristians vells (uns 333 habitants). En l'any [[1609]], en l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]], el poble quedà deshabitat i fon repoblat per escritura otorgada el [[17 d'octubre]] de [[1611]]. El senyoriu d'Otos el tingué el marqués de Sant Josep. L'edifici més singular del poble és el palau, començat a construir pel marqués.
 +
 +
Durant l'invasió francesa, va tindre un paper destacat el franciscà otosí [[Francesc Quilis]], que va participar en la Batalla del Raboser ([[27 d'abril]] de [[1812]]) en [[Atzeneta d'Albaida|Atzeneta]], a on va ser fet presoner pels francesos i posteriorment fusilat.
 +
 +
En l'any [[1815]], comença la celebració de les festes patronals en honor de la Puríssima Concepció, als sants de la Pedra i al Crist de la fe (que va fer el seu primer miracle durant la [[Guerra del Francés]] en l'any [[1812]]).
 +
 +
Durant les [[guerres carlistes]] n'hi hagueren uns disturbis produïts per Leopoldo i Valeriano Martí d'Alfarrasí, pero l'alcalde Francisco Vicente Oliveres Cortell els va expulsar en l'ajuda dels veïns, que els van fer front en les armes.
 +
 +
En el [[sigle XX]], escomença una época d'esplendor econòmica, frut de la comercialisació del [[raïm]] i del repartiment de la propietat de la terra, i s'origina una [[burguesia]] agrària local. La crisis de la [[filoxera]] de l'any [[1910]] va marcar l'inici de l'emigració cap a l'[[Argentina]], [[Barcelona]] i atres territoris europeus. Els anys següents a la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] estigueren marcats per la penúria econòmica, migracions que es van vore frenades en l'introducció artesanal de la sarga (forrar garrafes de vidre en vímet) i en la proliferació d'indústries textils en els municipis veïns de la comarca, especialment [[Albaida]].
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Maria Cabanes Castelló
 +
Benjamín Fayos Nadal
 +
  | Partit_1 = AIO
 +
  | Alcalde_2 = Juan Mateu Ferrero
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Vicent Tomàs Sellés
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = Vicent Tomàs Sellés
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Vicent Tomàs Sellés
 +
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Vicent Tomàs Sellés
 +
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = Emili Josep Mira Quilis
 +
  | Partit_7 = [[EU]]-[[L'Entesa]]
 +
  | Alcalde_8 = Emili Josep Mira Quilis
 +
  | Partit_8 = [[IdPV]]
 +
  | Alcalde_9 = Emili Josep Mira Quilis
 +
  | Partit_9 = [[IdPV]]-[[Compromís]]
 +
  | Alcalde_10 = Mario Mira Alfonso
 +
  | Partit_10 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_11 = Mario Mira Alfonso
 +
  | Partit_11 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_12 = Maria Inés Alfonso Monzó
 +
  | Partit_12 = [[Compromís]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
Segon el [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 446 habitants.
+
Segon el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 428 habitants.
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2014]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 562 || align=center| 556 || align=center| 555 || align=center| 534 || align=center| 524 || align=center| 526 || align=center| 520 || align=center| 504 || align=center| 526 || align=center| 520 || align=center| 462 || align=center| 428
 +
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
 +
 +
La superfície llaurada ocupa la major part del terme i el restant conté vegetació i mont baix. L'agricultura constituïa antigament la seua única i exclusiva font de riquea. Tradicionalment els principals cultius han segut la [[raïm|vinya]] i l'[[olivera]], pero en les últimes décades s'han potenciat els [[Albercoc|albercocs]], [[Taronja|taronges]], [[Pruna|prunes]] i [[hortalices]]. Les aigües de regadiu provenen de fonts i pous. En l'última década s'ha instalat una moderna ret de rec per goteig que comprén casi tot el terme municipal, podent aixina ser més competitius. No obstant, l'agricultura està travessant una crisis profunda de competitivitat i s'estan abandonant parceles de cultiu.
 +
 +
La ganaderia és testimonial.
 +
 +
L'indústria és una destacada font d'ingressos que ocupa a un percentage destacat de població activa local en les indústries dels pobles propencs, principalment en el sector textil. També, en menor mida, es troba el sector servicis, en la presència de bars, un hotel-restaurant, tendes d'ultramarins, forn, carniceries, peluqueries, etc. Ademés, un número creixent de veïns han recorregut al treball en el sector terciari, destacant l'existència d'un elevat número de docents i s'està potenciant el [[turisme rural]].
 +
 +
Existixen algunes empreses familiars dedicades a la fusteria, construcció, etc.
  
 
== Monuments==  
 
== Monuments==  
Llínea 46: Llínea 109:
 
*Ermita de la Mare de Deu dels Dolors finals del [[sigle XVIII]].
 
*Ermita de la Mare de Deu dels Dolors finals del [[sigle XVIII]].
  
−
== Festes Locals ==
+
== Festes locals ==
−
Sant Antoni Abat el [[17 de giner]].  
+
[[Sant Antoni Abat]] el [[17 de giner]].  
−
Lo Dia de les Caçoletes (d'orella i morro) se celebra [[dijous]] del [[dimecres]] de Cendra.  
+
El Dia de les Caçoletes (d'orella i morro) se celebra [[dijous]] del [[dimecres]] de Cendra.  
−
Per Sant Josep se celebra una [[paella]] per a tot lo poble.  
+
Per Sant Josep se celebra una [[paella]] per a tot el poble.  
−
Festes patronals del 6 al 8 d'[[agost]] en honor del Crist de la Fe, els Sants de la Pedra i la Immaculada Concepció.
+
Festes patronals del 6 al 8 d'[[agost]] en honor del Crist de la Fe, els Sants de la Pedra i l'[[Immaculada Concepció]].
−
El Proyecte bàsic consta de l'eixecució de 8 rellonges solars a càrrec de reconeguts artistes plàstics valencians.  
 
  
 
== Rellonges de sol==
 
== Rellonges de sol==
 +
El proyecte bàsic consta de l'eixecució de 8 rellonges solars a càrrec de reconeguts artistes plàstics valencians.
 +
 
Llistat dels artistes plàstics i gnomonistes, tots ells en reconeiximents internacionals, que han participat en el proyecte i una breu descripció de la seua obra:  
 
Llistat dels artistes plàstics i gnomonistes, tots ells en reconeiximents internacionals, que han participat en el proyecte i una breu descripció de la seua obra:  
  
Llínea 59: Llínea 123:
 
Autor: Andreu Alfaro.
 
Autor: Andreu Alfaro.
 
Ubicació. Plaça del Llaurador.
 
Ubicació. Plaça del Llaurador.
−
Rellonge escultura en acer inoxidable: hora solar i canvis estacionals.  
+
Rellonge escultura en [[acer]] inoxidable: hora solar i canvis estacionals.  
 
   
 
   
 
2. Títul: Rellonge de fanc.
 
2. Títul: Rellonge de fanc.
 
Autor: Arcadi Blasco
 
Autor: Arcadi Blasco
 
Ubicació: Plaça del Llaurador.
 
Ubicació: Plaça del Llaurador.
−
Rellonge mural de fanc. Marca l’hora solar   
+
Rellonge mural de [[fanc]]. Marca l'hora solar   
  
 
3. Títul: Unió.
 
3. Títul: Unió.
 
Autor: Elisa Martí
 
Autor: Elisa Martí
−
Rellonge mural de fanc. Marca l’hora solar i també funciona en la llum de la lluna. És un homenage a [[Mariano Seguí]], “El Gatet d’Otos” , bandoler del [[sigle XIX]], en el centenari de la seua mort.   
+
Rellonge mural de fanc. Marca l'hora solar i també funciona en la llum de la [[lluna]]. És un homenage a [[Mariano Seguí]], “El Gatet d'Otos” , bandoler del [[sigle XIX]], en el centenari de la seua mort.   
 
   
 
   
 
4. Títul: Rellonge dels pimentons
 
4. Títul: Rellonge dels pimentons
 
Autor: Rafael Armengol.
 
Autor: Rafael Armengol.
−
Rellonge mural de pedra i bronze.
+
Rellonge mural de [[pedra]] i [[bronze]].
 
    
 
    
 
5. Títul: Bici-rellonge
 
5. Títul: Bici-rellonge
 
Autor: Antoni Miró
 
Autor: Antoni Miró
−
Escultura rellonge que representa una antiga bicicleta, en un doble rellonge en la roda de davant.   
+
Escultura rellonge que representa una antiga [[bicicleta]], en un doble rellonge en la [[roda]] de davant.   
  
 
6. Títul: Venim del Nort, Venim del Sur
 
6. Títul: Venim del Nort, Venim del Sur
 
Autors: Rafael Amorós i Joan Olivares
 
Autors: Rafael Amorós i Joan Olivares
−
Rellonge mural de ceràmica esmaltada.  
+
Rellonge mural de [[ceràmica]] esmaltada.  
  
 
7. Títul: Polifem
 
7. Títul: Polifem
 
Autor: Manuel Boix.
 
Autor: Manuel Boix.
−
Rellonge mural de marbre. Fa referència al relat de l’Odissea a on Ulisses mata al jagant Polifem.
+
Rellonge mural de [[marbre]]. Fa referència al relat de l'[[Odissea]] a on Ulisses mata al jagant Polifem.
 
    
 
    
 
8. Títul: Meló-soleil.
 
8. Títul: Meló-soleil.
 
Autor: Artur Heras.
 
Autor: Artur Heras.
−
Rellonge mural d’acer pintat al foc que representa un meló d’Alger i un [[gavinet]]. La base del rellonge forma un àngul en la paret i la seua ombra crea un efecte tridimensional   
+
Rellonge mural d'acer pintat al foc que representa un [[meló d'Alger]] i un [[gavinet]]. La base del rellonge forma un [[àngul]] en la paret i la seua ombra crea un efecte tridimensional   
 
   
 
   
−
A banda d’estos 8 rellonges en podem vore uns 11 més pel restant del poble.
+
A banda d'estos 8 rellonges en podem vore uns 11 més pel restant del poble.
  
−
== Proyectes ==
+
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
* [https://www.otos.es Ajuntament d'Otos]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Otos INE. Població d'Otos]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Otos}}
 +
 
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
 
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 16:40 16 jun 2024

Otos
Provmap-valencia2.png Escut d'Otos.svg
Otos-Mapa del Valle de Albaida.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: Vall d'Albaida
• Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38º 51' N 00º 26' O
• Altitut: 326 m.
Superfície: 11'24 km2
Població: 428 hab. (2022)
• Densitat: 38,07 hab./km²
Gentilici: otosí, otosina
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46844
Festes majors: Del 6 al 8 d'agost
Alcalde: Maria Inés Alfonso Monzó
Pàgina web: Web Oficial de l'ajuntament


Otos és un municipi de la província de província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[editar | editar còdic]

El terme municipal d'Otos se situa l'ombria del Benicadell i s'estén dibuixant una forma estreta i allargada de manera perpendicular a la muntanya, en direcció nort-sur.

La seua màxima altitut (1.022 msnm) se situa en l'Alt del Morral o «Collao», punt a on fiten quatre termes municipals. La cota més baixa es troba a 140 metros sobre el nivell del mar en una ubicació bastant lluntana del núcleu de població, en la vall Blanca, a on el riu Albaida acarona el poble de Benissuera i rep les aigües tributàries del riu Micena (hui en dia territori inundable per l'embassament de Bellús).

L'extensió del terme és d'11,23 km², és dir, 1.124 hectàrees i 59 àrees. La seua forma estreta (no supera en cap lloc el quilómetro) i allargada (poc més de 10 km) és semblant a la dels veïns municipis de Bèlgida i de Beniajar, els tres pertanyents a l'antiga jurisdicció del castell de Carbonera durant l'edat mija. Responen a una fisonomia bastant semblant, a pesar de les diferències tant en la seua forma com en el desenroll econòmic i poblacional.

Actualment tots estan integrats dins la comarca de la Vall d'Albaida, regida parcialment per la Mancomunitat de Municipis homònima que té la seu en Ontinyent, ciutat a la qual pertanyen judicialment des que en l'any 1960 fora abolit el partit judicial d'Albaida. Otos dista 92,1 km de la ciutat de Valéncia i 20 km d'Ontinyent.

Inusualment, trobem que el terme otosí està format per dos porcions de terreny separades entre si. Una volta travessada la carretera CV-60, se situa l'antic llímit septentrional del terme d'Otos, pero transcorreguts al voltant de 50 m en direcció nort, una volta passada la casa Alta, a on es trobava l'antic molí del Poll que es vea impulsat per la força fluvial del riu Micena. De nou trobem que el domini otosí s'obri entre els territoris belgidans i poblans, els quals tenen el riu com a fita durant eixe curt tram, tant físicament com administrativa. Eixe territori, actualment d'Otos, ocupa les jurisdiccions dels antics poblats moriscs de Torralba i de Micena. El fet que constituïxca un illot separat de l'allargat cos principal del terme ha ocasionat que moltes voltes, a l'hora de confeccionar mapes o de modificar les fonts cartogràfiques ya existents per a interpretar-les, s'haja adjuntat incorrectament eixe territori al terme de la Pobla, al de Bèlgida, a Benissuera o, inclús, al del Genovés.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

Llimita en les jurisdiccions de Muro i Gayanes (comarca d'El Comtat) pel sur; Beniajar i La Pobla del Duc en l'est; Sant Pere i Benissuera per la part nort i Montaverner i Bèlgida queden a l'oest.

Història[editar | editar còdic]

En el Llibre del Repartiment trobem la primera referència escrita d'Otos. La baronia d'Otos fon jurisdicció territorial adquirida per Cristòfol de Milà i d'Aragó, segon comte d'Albaida en l'any 1533. En l'any 1574, es desmembrà de la parròquia de Bèlgida, a la qual pertanyia, i se li afegiren les de Carrícola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de Valéncia sant Joan de Ribera va erigir en l'any 1574 la parròquia d'Otos dedicada a santa Bàrbara, en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual és de 1748). En 1585, en el padró fet per sant Joan de Ribera, es senyalava que hi havia en Otos 50 cases de moriscs i 24 de cristians vells (uns 333 habitants). En l'any 1609, en l'expulsió morisca, el poble quedà deshabitat i fon repoblat per escritura otorgada el 17 d'octubre de 1611. El senyoriu d'Otos el tingué el marqués de Sant Josep. L'edifici més singular del poble és el palau, començat a construir pel marqués.

Durant l'invasió francesa, va tindre un paper destacat el franciscà otosí Francesc Quilis, que va participar en la Batalla del Raboser (27 d'abril de 1812) en Atzeneta, a on va ser fet presoner pels francesos i posteriorment fusilat.

En l'any 1815, comença la celebració de les festes patronals en honor de la Puríssima Concepció, als sants de la Pedra i al Crist de la fe (que va fer el seu primer miracle durant la Guerra del Francés en l'any 1812).

Durant les guerres carlistes n'hi hagueren uns disturbis produïts per Leopoldo i Valeriano Martí d'Alfarrasí, pero l'alcalde Francisco Vicente Oliveres Cortell els va expulsar en l'ajuda dels veïns, que els van fer front en les armes.

En el sigle XX, escomença una época d'esplendor econòmica, frut de la comercialisació del raïm i del repartiment de la propietat de la terra, i s'origina una burguesia agrària local. La crisis de la filoxera de l'any 1910 va marcar l'inici de l'emigració cap a l'Argentina, Barcelona i atres territoris europeus. Els anys següents a la Guerra Civil estigueren marcats per la penúria econòmica, migracions que es van vore frenades en l'introducció artesanal de la sarga (forrar garrafes de vidre en vímet) i en la proliferació d'indústries textils en els municipis veïns de la comarca, especialment Albaida.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Maria Cabanes Castelló

Benjamín Fayos Nadal

AIO
1983 - 1987 Juan Mateu Ferrero PSPV-PSOE
1987 - 1991 Vicent Tomàs Sellés PSPV-PSOE
1991 - 1995 Vicent Tomàs Sellés PSPV-PSOE
1995 - 1999 Vicent Tomàs Sellés PSPV-PSOE
1999 - 2003 Vicent Tomàs Sellés PSPV-PSOE
2003 - 2007 Emili Josep Mira Quilis EU-L'Entesa
2007 - 2011 Emili Josep Mira Quilis IdPV
2011 - 2015 Emili Josep Mira Quilis IdPV-Compromís
2015 - 2019 Mario Mira Alfonso Compromís
2019 - 2023 Mario Mira Alfonso Compromís
2023 Maria Inés Alfonso Monzó Compromís

Demografia[editar | editar còdic]

Segon el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 428 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2014 2022
562 556 555 534 524 526 520 504 526 520 462 428

Economia[editar | editar còdic]

La superfície llaurada ocupa la major part del terme i el restant conté vegetació i mont baix. L'agricultura constituïa antigament la seua única i exclusiva font de riquea. Tradicionalment els principals cultius han segut la vinya i l'olivera, pero en les últimes décades s'han potenciat els albercocs, taronges, prunes i hortalices. Les aigües de regadiu provenen de fonts i pous. En l'última década s'ha instalat una moderna ret de rec per goteig que comprén casi tot el terme municipal, podent aixina ser més competitius. No obstant, l'agricultura està travessant una crisis profunda de competitivitat i s'estan abandonant parceles de cultiu.

La ganaderia és testimonial.

L'indústria és una destacada font d'ingressos que ocupa a un percentage destacat de població activa local en les indústries dels pobles propencs, principalment en el sector textil. També, en menor mida, es troba el sector servicis, en la presència de bars, un hotel-restaurant, tendes d'ultramarins, forn, carniceries, peluqueries, etc. Ademés, un número creixent de veïns han recorregut al treball en el sector terciari, destacant l'existència d'un elevat número de docents i s'està potenciant el turisme rural.

Existixen algunes empreses familiars dedicades a la fusteria, construcció, etc.

Monuments[editar | editar còdic]

Iglésia parroquial d'Otos
  • Poble dels rellonges de sol ruta turístic-cultural (escultures, ceràmica i pintura) un treball de Joan Olivares.
  • Caixco urbà vertebrat pel carrer principal i atres més chicotets, com els carrers del Crist i de Sant Josep.
  • Palau del Marques d'Otos edifici del sigle XVIII.
  • Iglésia Parroquial de la Puríssima Concepció.
  • Ermita de la Mare de Deu dels Dolors finals del sigle XVIII.

Festes locals[editar | editar còdic]

Sant Antoni Abat el 17 de giner. El Dia de les Caçoletes (d'orella i morro) se celebra dijous del dimecres de Cendra. Per Sant Josep se celebra una paella per a tot el poble. Festes patronals del 6 al 8 d'agost en honor del Crist de la Fe, els Sants de la Pedra i l'Immaculada Concepció.

Rellonges de sol[editar | editar còdic]

El proyecte bàsic consta de l'eixecució de 8 rellonges solars a càrrec de reconeguts artistes plàstics valencians.

Llistat dels artistes plàstics i gnomonistes, tots ells en reconeiximents internacionals, que han participat en el proyecte i una breu descripció de la seua obra:

1. Títul: La norma no és un dogma. Autor: Andreu Alfaro. Ubicació. Plaça del Llaurador. Rellonge escultura en acer inoxidable: hora solar i canvis estacionals.

2. Títul: Rellonge de fanc. Autor: Arcadi Blasco Ubicació: Plaça del Llaurador. Rellonge mural de fanc. Marca l'hora solar

3. Títul: Unió. Autor: Elisa Martí Rellonge mural de fanc. Marca l'hora solar i també funciona en la llum de la lluna. És un homenage a Mariano Seguí, “El Gatet d'Otos” , bandoler del sigle XIX, en el centenari de la seua mort.

4. Títul: Rellonge dels pimentons Autor: Rafael Armengol. Rellonge mural de pedra i bronze.

5. Títul: Bici-rellonge Autor: Antoni Miró Escultura rellonge que representa una antiga bicicleta, en un doble rellonge en la roda de davant.

6. Títul: Venim del Nort, Venim del Sur Autors: Rafael Amorós i Joan Olivares Rellonge mural de ceràmica esmaltada.

7. Títul: Polifem Autor: Manuel Boix. Rellonge mural de marbre. Fa referència al relat de l'Odissea a on Ulisses mata al jagant Polifem.

8. Títul: Meló-soleil. Autor: Artur Heras. Rellonge mural d'acer pintat al foc que representa un meló d'Alger i un gavinet. La base del rellonge forma un àngul en la paret i la seua ombra crea un efecte tridimensional

A banda d'estos 8 rellonges en podem vore uns 11 més pel restant del poble.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent  •  Ayelo de Malferit  •  Ayelo de Rugat  •  Albaida  •  Alfarrasí  •  Atzeneta d'Albaida  •  Bèlgida  •  Bellús  •  Beniajar  •  Benicolet  •  Benigànim  •  Benissoda  •  Benissuera  •  Bocairent  •  Bufalí  •  Carrícola  •  Castelló de les Gerres  •  Fontanars  •  Guadasséquies  •  Lluchent  •  Montaverner  •  Montichelvo  •  L'Olleria  •  Ontinyent  •  Otos  •  Palomar  •  Pinet  •  La Pobla del Duc  •  Quatretonda  •  Ràfol de Salem  •  Rugat  •  Salem  •  Sant Pere  •  Terrateig
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Otos&oldid=328209»