Diferència entre les revisions de "Elig"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 22 edicions intermiges d'7 usuaris)
Llínea 12: Llínea 12:
 
|superfície = 326,07 km²
 
|superfície = 326,07 km²
 
|altitut = 86 msnm
 
|altitut = 86 msnm
|població = 230.625 ([[INE]] [[2018]])
+
|població = 235.580 ([[INE]] [[2022]])
|densitat = 697,13 hab./km²
+
|densitat = 722,48 hab./km²
 
|gentilici = Ilicità-ana
 
|gentilici = Ilicità-ana
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 03201-03209
 
|còdic_postal = 03201-03209
 
|festes =  
 
|festes =  
|alcalde = Carlos González Serna ([[PSPV]])
+
|alcalde = Pablo Ruz Villanueva ([[PP]])
|uep = [http://www.elche.es/ elche.es]<br/>[http://www.visitelche.com/ visitelche.com]
+
|web = [http://www.elche.es/ elche.es]<br/>[http://www.visitelche.com/ visitelche.com]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
 
[[Archiu:Elx panoramica.jpg|thumbnail|350px|right|Panoràmica de la ciutat d'Elig]]
 
[[Archiu:Elx panoramica.jpg|thumbnail|350px|right|Panoràmica de la ciutat d'Elig]]
'''Elig''' (en [[castellà]], ''Elche'') és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] situada en la [[província d'Alacant]], a la vora del riu [[Vinalopó]]. Capçalera de la comarca del [[Baix Vinalopó]], la seua població alcança els 230.625 habitants (INE 2018), sent la segona [[ciutat]] de la [[província d'Alacant]] i tercera de la [[Comunitat Valenciana]] en població. L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]], que agrupa a Elig en la conurbanisació d'[[Alacant]] i en les localitats pròximes de [[Santa Pola]] i [[Crevillent]], és una de les més poblades d'[[Espanya]], en uns 725.000 habitants.
+
'''Elig''' (en [[castellà]], ''Elche'') és una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] situada en la [[província d'Alacant]], en la comarca del [[Baix Vinalopó]], de la qual és la seua capital.
 +
 
 +
== Geografia ==
 +
Està situat a la vora del riu [[Vinalopó]] i és la capçalera de la comarca del [[Baix Vinalopó]],
 +
 
 +
L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]], que agrupa a Elig en la conurbanisació d'[[Alacant]] i en les localitats pròximes de [[Santa Pola]] i [[Crevillent]], és una de les més poblades d'[[Espanya]], en uns 725.000 habitants.
  
 
== Toponímia ==
 
== Toponímia ==
 
El primer nom del que es té constància documentada és el de '''Illici''' en [[llatí clàssic]], en una inscripció trobada en [[Itàlia]] a on, fent referencia a una persona originaria d'Elig, apareix ''Illici'' com el nom que donaren els romans a la colònia d'[[Hispània]]. Tot apunta a que este haguera pogut derivar del nom que els [[ibers]] donaven al seu poblat abans de l'aplegada dels romans. Consten documents en el nom de '''Helike''' en [[idioma grec|grec]] realisats pels historiadors clàssics [[Diodor]] i [[Claudi Ptolomeu|Ptolomeu]].<ref>[http://viena.cervantes.es/Biblioteca/Fiches/Ramos%20Folques,%20R._16213_40_1.shtml Llegenda del misteri d'Elig / Rafael Pomells Folqués]</ref>
 
El primer nom del que es té constància documentada és el de '''Illici''' en [[llatí clàssic]], en una inscripció trobada en [[Itàlia]] a on, fent referencia a una persona originaria d'Elig, apareix ''Illici'' com el nom que donaren els romans a la colònia d'[[Hispània]]. Tot apunta a que este haguera pogut derivar del nom que els [[ibers]] donaven al seu poblat abans de l'aplegada dels romans. Consten documents en el nom de '''Helike''' en [[idioma grec|grec]] realisats pels historiadors clàssics [[Diodor]] i [[Claudi Ptolomeu|Ptolomeu]].<ref>[http://viena.cervantes.es/Biblioteca/Fiches/Ramos%20Folques,%20R._16213_40_1.shtml Llegenda del misteri d'Elig / Rafael Pomells Folqués]</ref>
  
Fon baix la [[Hispània visigoda|dominació visigoda]] quan el nom d'Illici escomença a adoptar formes diverses en aparició de la ''E'' en substitució de la ''I'' com son ''Elici'', ''Elice'' o ''Elece''. En la divisió de [[Al-Àndalus]], portada a veta per [[Yusuf al-Fihrí]] apareix [[Alfabet arabic|إلش]]  (pronunciat ''Ilsh''), com el nom àrap d'Elig en el [[sigle VIII]]. A finals del [[sigle XIII]] i baix el domini castellà del [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] és quan apareix la denominació actual de la ciutat: ''Elig''. A partir de [[1305]], ya en la [[Corona d'Aragó]], la ciutat passa a ser denominat en [[llengua valenciana|valencià antic]] en els noms de ''Elch'', ''Eltx'' o ''Elx''. Des de mitan [[sigle XV]], '''Elig''' se convertiria en l'ortografia habitual de la ciutat en valencià, fins que caigué en desús despuix de la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] en l'any [[1707]], pels quals s'institucionalisava la forma castellana, '''Elche''', en la documentació oficial del [[Regne d'Espanya]]. Despuix de les [[Normes de Castelló]] ([[1932]]) existí una certa controvèrsia sobre si el nom en valencià devia de ser Elx o Elig, adoptant l'[[AVL]] la forma Elx i la [[RACV]] la forma Elig.
+
Fon baix la [[Hispània visigoda|dominació visigoda]] quan el nom d'Illici escomença a adoptar formes diverses en aparició de la ''E'' en substitució de la ''I'' com són ''Elici'', ''Elice'' o ''Elece''. En la divisió de [[Al-Àndalus]], portada a veta per [[Yusuf al-Fihrí]] apareix [[Alfabet arabic|إلش]]  (pronunciat ''Ilsh''), com el nom àrap d'Elig en el [[sigle VIII]]. A finals del [[sigle XIII]] i baix el domini castellà del [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] és quan apareix la denominació actual de la ciutat: ''Elig''. A partir de [[1305]], ya en la [[Corona d'Aragó]], la ciutat passa a ser denominat en [[llengua valenciana|valencià antic]] en els noms de ''Elch'', ''Eltx'' o ''Elx''. Des de mitan [[sigle XV]], '''Elig''' se convertiria en l'ortografia habitual de la ciutat en valencià, fins que caigué en desús despuix de la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] en l'any [[1707]], pels quals s'institucionalisava la forma castellana, '''Elche''', en la documentació oficial del [[Regne d'Espanya]]. Despuix de les [[Normes de Castelló]] ([[1932]]) existí una certa controvèrsia sobre si el nom en valencià devia de ser Elx o Elig, adoptant l'[[AVL]] la forma Elx i la [[RACV]] la forma Elig.
 +
 
 +
== Demografia ==
 +
La seua població alcança els 234.205 habitants en l'any [[2021]] segons el cens del [[INE]], sent la segona [[ciutat]] de la [[província d'Alacant]] i tercera de la [[Comunitat Valenciana]] en població.
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==
Llínea 53: Llínea 61:
 
| [[2011]]-[[2015]] || Mercedes Alonso García || [[Image:PP 2015.png|20px]] [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]]
 
| [[2011]]-[[2015]] || Mercedes Alonso García || [[Image:PP 2015.png|20px]] [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]]
 
|-
 
|-
| [[2015]]-Actualitat || Carlos González Serna || [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[PSPV-PSOE]]
+
| [[2015]]-[[2019]] || Carlos González Serna || [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[PSPV-PSOE]]
 +
|-
 +
| [[2019]]-[[2023]] || Carlos González Serna || [[Image:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[PSPV-PSOE]]
 +
|-
 +
| [[2023]]-Actualitat || Pablo Ruz Villanueva || [[Image:PP 2015.png|20px]] [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]]
 
|}
 
|}
  
Llínea 62: Llínea 74:
  
 
Elig celebra cada any la Mija Marató Ciutat d'Elig, sent la mija marató més antiga del món, celebrada des de l'any [[1964]] i fundada per l'ilicità Manuel Jaén Guilló.
 
Elig celebra cada any la Mija Marató Ciutat d'Elig, sent la mija marató més antiga del món, celebrada des de l'any [[1964]] i fundada per l'ilicità Manuel Jaén Guilló.
 
 
  
 
=== Entitats deportives ===
 
=== Entitats deportives ===
Llínea 76: Llínea 86:
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
*[[Palmerar d'Elig]]
+
* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]
*[[Dama d'Elig]]
+
* [[Palmerar d'Elig]]
*[[Misteri d'Elig]]
+
* [[Dama d'Elig]]
*[[Dumenge de Rams]]
+
* [[Misteri d'Elig]]
*[[Institució Firal Alacantina]]
+
* [[Nit de l'Albà]]
*[[Cantueso]]
+
* [[Dumenge de Rams]]
 +
* [[Institució Firal Alacantina]]
 +
* [[Cantueso]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
{{Traduït de|es|Elche}}
+
{{listaref}}
{{Reflist}}
+
 
 +
*[https://www.elche.es/ Portal de l'Ajuntament d'Elig]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Elche INE. Població d'Elig]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Elx}}
 +
 
* [https://www.culturavalenciana.es/actualitat/el-nom-en-valencia-es-elig-fins-que-a-partir-dels-anys-60-el-catalanisme-comenca-a-usar-elx/ El nom en valencià és “Elig”, fins que a partir dels anys 60 el catalanisme començà a usar “Elx” - Entrevista a Josep Esteve Rico Sogorb - Cultura Valenciana]
 
* [https://www.culturavalenciana.es/actualitat/el-nom-en-valencia-es-elig-fins-que-a-partir-dels-anys-60-el-catalanisme-comenca-a-usar-elx/ El nom en valencià és “Elig”, fins que a partir dels anys 60 el catalanisme començà a usar “Elx” - Entrevista a Josep Esteve Rico Sogorb - Cultura Valenciana]
 +
* [https://www.youtube.com/watch?v=U-zHYRk-6jE Las raíces de Elche, Documental de historia antigua de Elche (Elig) antiguo Reino de Valéncia. 2006 - YouTube]
  
 
{{Municipis d'El Baix Vinalopó}}
 
{{Municipis d'El Baix Vinalopó}}

Última revisió del 17:21 18 ago 2024

Elig
Flag of Elx.svg Escut d'Elx.svg
Alicante-loc.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província d'Alacant
Comarca: Baix Vinalopó
Partit judicial: Elig
Ubicació: 38°16′01″N 0°41′54″O
Altitut: 86 msnm
Superfície: 326,07 km²
Població: 235.580 (INE 2022)
Densitat: 722,48 hab./km²
Gentilici: Ilicità-ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03201-03209
Festes majors:
Alcalde: Pablo Ruz Villanueva (PP)
Pàgina web: elche.es
visitelche.com


Panoràmica de la ciutat d'Elig

Elig (en castellà, Elche) és una ciutat de la Comunitat Valenciana situada en la província d'Alacant, en la comarca del Baix Vinalopó, de la qual és la seua capital.

Geografia[editar | editar còdic]

Està situat a la vora del riu Vinalopó i és la capçalera de la comarca del Baix Vinalopó,

L'àrea metropolitana d'Alacant-Elig, que agrupa a Elig en la conurbanisació d'Alacant i en les localitats pròximes de Santa Pola i Crevillent, és una de les més poblades d'Espanya, en uns 725.000 habitants.

Toponímia[editar | editar còdic]

El primer nom del que es té constància documentada és el de Illici en llatí clàssic, en una inscripció trobada en Itàlia a on, fent referencia a una persona originaria d'Elig, apareix Illici com el nom que donaren els romans a la colònia d'Hispània. Tot apunta a que este haguera pogut derivar del nom que els ibers donaven al seu poblat abans de l'aplegada dels romans. Consten documents en el nom de Helike en grec realisats pels historiadors clàssics Diodor i Ptolomeu.[1]

Fon baix la dominació visigoda quan el nom d'Illici escomença a adoptar formes diverses en aparició de la E en substitució de la I com són Elici, Elice o Elece. En la divisió de Al-Àndalus, portada a veta per Yusuf al-Fihrí apareix إلش (pronunciat Ilsh), com el nom àrap d'Elig en el sigle VIII. A finals del sigle XIII i baix el domini castellà del Regne de Múrcia és quan apareix la denominació actual de la ciutat: Elig. A partir de 1305, ya en la Corona d'Aragó, la ciutat passa a ser denominat en valencià antic en els noms de Elch, Eltx o Elx. Des de mitan sigle XV, Elig se convertiria en l'ortografia habitual de la ciutat en valencià, fins que caigué en desús despuix de la promulgació dels Decrets de Nova Planta en l'any 1707, pels quals s'institucionalisava la forma castellana, Elche, en la documentació oficial del Regne d'Espanya. Despuix de les Normes de Castelló (1932) existí una certa controvèrsia sobre si el nom en valencià devia de ser Elx o Elig, adoptant l'AVL la forma Elx i la RACV la forma Elig.

Demografia[editar | editar còdic]

La seua població alcança els 234.205 habitants en l'any 2021 segons el cens del INE, sent la segona ciutat de la província d'Alacant i tercera de la Comunitat Valenciana en població.

Administració[editar | editar còdic]

Periodo Alcalde Partir
19791983 Ramón Pastor Castell PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE
1983-1987 Ramón Pastor Castell PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE
1987-1991 Manuel Rodríguez Maciá PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE
1991-1995 Manuel Rodríguez Maciá PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE
1995-1999 Diego Maciá Antón PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE
1999-2003 Diego Maciá Antón PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE
2003-2007 Diego Maciá Antón PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE
2007-2011 Alejandro Soler Mur PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE
2011-2015 Mercedes Alonso García PP 2015.png PPCV
2015-2019 Carlos González Serna PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE
2019-2023 Carlos González Serna PSPV-PSOE.svg PSPV-PSOE
2023-Actualitat Pablo Ruz Villanueva PP 2015.png PPCV

Deports[editar | editar còdic]

La ciutat conta en un gran número d'instalacions deportives, com la Ciutat Deportiva Juan Ángel Romero que té una extensió de 150.000 m², lloc en el que es troba l'Estadi Díez Iborra, on juga els seus partits l'Elig Ilicità (equip filial de l'Elig CF).

L'Estadi Martínez Valero és el recint deportiu a on l'Elig CF juga els seus partits. Té una capacitat per a 33.732 espectadors[2].

Elig celebra cada any la Mija Marató Ciutat d'Elig, sent la mija marató més antiga del món, celebrada des de l'any 1964 i fundada per l'ilicità Manuel Jaén Guilló.

Entitats deportives[editar | editar còdic]

  • Elig CF
  • Elig CF Sala
  • Club Atletisme Decatlon
  • Club Voleibol Elche
  • Club Waterpolo Elig
  • Illice Basket Club
  • Club Baloncesto Ilicitano
  • Club Balonmano Elche

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis d'El Baix Vinalopó

Crevillent    Elig    Santa Pola

Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva