Diferència entre les revisions de "Francisco Franco"
m |
(He corregit algunes incorreccions del traductor com per eixemple: al terme de la guerra per a la fi de la guerra, ...) (Etiqueta: Edició visual) |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
[[Image:FrancoenReus.jpg|thumb|300px|Franco en [[Reus]] en [[1940]]]] | [[Image:FrancoenReus.jpg|thumb|300px|Franco en [[Reus]] en [[1940]]]] | ||
[[Image:Franco eisenhower 1959 madrid.jpg|thumb|Francisco Franco junt al president nortamericà [[Eisenhower]] en [[1959]]]] | [[Image:Franco eisenhower 1959 madrid.jpg|thumb|Francisco Franco junt al president nortamericà [[Eisenhower]] en [[1959]]]] | ||
| − | '''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] | + | '''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] - † [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]]. |
| − | Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya|Cap d'Estat d'Espanya]] des | + | Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia|democràtiques]] de govern. |
| − | L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934|revolució social en Astúries en 1934]]. | + | L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref> |
| − | En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l' | + | En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercit d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va pendre en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat. |
| − | + | Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en als alemans en la campanya contra la [[Unió Soviètica]], la denominada ''[[Divisió Blava]] ''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on Franco es negà a la participació d'Espanya en la guerra i que els eixercits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]]. | |
| − | Despuix de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les nacions Unides | + | Despuix de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les nacions Unides pel seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.<ref>Preston, 2004, p. 581.</ref> Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i [[Portugal]] (el règim de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]]). En [[1945]], Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.<ref> Preston, 2004, p. 586.</ref> En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se va anar desplaçant cap a atres posicions dictatorials. |
| − | Durant la [[Guerra Freda]], els [[Estats Units]], interessats a incloure a [[Espanya]] en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'[[Espanya]] en l'[[OTAN]]. L'oposició d'atres països, especialment [[Anglaterra]], va obligar a [[EE.UU.]] | + | Durant la [[Guerra Freda]], els [[Estats Units]], interessats a incloure a [[Espanya]] en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'[[Espanya]] en l'[[OTAN]]. L'oposició d'atres països, especialment [[Anglaterra]], va obligar a [[EE.UU.]] a reconduir la seua iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure l'instalació de bases militars nort-americanes en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents [[Dwight D. Eisenhower|Eisenhower]] i [[Richard Nixon]] varen viajar a [[Espanya]] explicant aixina el seu soport a Franco. |
| − | En | + | En lo social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i la insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc.), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija. |
| − | Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració|camps de concentració]] (com Els Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda d'Ebre|campo de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet|de fet]] regent de [[Espanya]]. | + | Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració|camps de concentració]] (com Els Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda d'Ebre|campo de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet|de fet]] regent de [[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola|transició cap a la democràcia]]. |
| − | == | + | == Referències == |
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | *Ashford Hodges, Gabrielle, ''Franco. Retrato psicilógico d'un dictador'', Editorial Taurus, Madrid 2001. ISBN 84-306-0444-8 | + | |
| + | * Ashford Hodges, Gabrielle, ''Franco. Retrato psicilógico d'un dictador'', Editorial Taurus, Madrid 2001. ISBN 84-306-0444-8 | ||
* Bachoud, Andrée, ''Franco'', Editorial Crítica, Barcelona 2000. ISBN 84-8432-123-1 | * Bachoud, Andrée, ''Franco'', Editorial Crítica, Barcelona 2000. ISBN 84-8432-123-1 | ||
* Fernández, Carlos, ''El general Franco'', Editorial Argos Vergara, Barcelona 1983. ISBN 84-7178-575-7 | * Fernández, Carlos, ''El general Franco'', Editorial Argos Vergara, Barcelona 1983. ISBN 84-7178-575-7 | ||
| Llínea 44: | Llínea 45: | ||
* Payne, Stanley G., ''El régimen de Franco. 1936-1975'', Alianza Editorial Madrid 1987. ISBN 84-206-9553-X | * Payne, Stanley G., ''El régimen de Franco. 1936-1975'', Alianza Editorial Madrid 1987. ISBN 84-206-9553-X | ||
* Payne, Stanley G., ''Franco. El perfil de la Historia'', Editorial Espasa Calpe, Madrid 1992. ISBN 84-239-2264-2 | * Payne, Stanley G., ''Franco. El perfil de la Historia'', Editorial Espasa Calpe, Madrid 1992. ISBN 84-239-2264-2 | ||
| − | *Stanley G. | + | * Payne, Stanley G., ''Franco y José Antonio. El extraño caso del fascismo español''. Editorial Planeta, Barcelona 1997. ISBN 84-08-02286-5 |
* Preston, Paul, ''Franco "Caudillo de España"'', Editorial Grijalbo, Barcelona, 1994. ISBN 84-253-2498-X | * Preston, Paul, ''Franco "Caudillo de España"'', Editorial Grijalbo, Barcelona, 1994. ISBN 84-253-2498-X | ||
* Reig Tapia, Alberto, ''Franco "Caudillo": mito o realidad'', Editorial Tecnos Madrid 1996. ISBN 84-309-2852-9 | * Reig Tapia, Alberto, ''Franco "Caudillo": mito o realidad'', Editorial Tecnos Madrid 1996. ISBN 84-309-2852-9 | ||
| Llínea 67: | Llínea 68: | ||
{{Plantilla:President Govern Espanya}} | {{Plantilla:President Govern Espanya}} | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Història d'Espanya]] | [[Categoria:Història d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Presidents del Govern d'Espanya]] | [[Categoria:Presidents del Govern d'Espanya]] | ||
Última revisió del 07:41 22 maig 2024
| Francisco Franco | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Franco en 1964 | |||
| Nacionalitat: | Espanyol | ||
| Ocupació: | Militar | ||
| Naiximent: | 4 de decembre de 1892 | ||
| Lloc de naiximent: | Ferrol, La Corunya, Espanya | ||
| Defunció: | 20 de novembre de 1975 (als 82 anys) | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde[1] (Ferrol, La Corunya; 4 de decembre de 1892 - † Madrit; 20 de novembre de 1975), conegut com Francisco Franco o simplement Franco, fon un militar i dictador espanyol, i u dels líders del pronunciament militar de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola.
Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de 1936, eixercint com Cap d'Estat d'Espanya des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en 1975. Líder del partit únic Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS, fon inspirador del moviment ideològic totalitari en els seus inicis, dictatorial despuix, conegut com franquisme. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del conservadurisme, del nacionalisme i del catolicisme opostes a la esquerra política i al desenroll de formes democràtiques de govern.
L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la Guerra del Riff en El Marroc, conseguint la graduació de general en 1926. Durant la Segona República Espanyola, despuix de dirigir l'Acadèmia Militar de Saragossa, li fon encomanada a la primavera d'hivern de 1934 la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el moviment obrer armat que havia declarat la revolució social en Astúries en 1934. Despuix del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de colp d'Estat de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les Illes Canàries.[2]
En juliol de 1936, despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel general Sanjurjo i el general Mola contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercit d'Àfrica. El colp va fracassar i va donar lloc a una guerra civil. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va pendre en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'Alcàsser de Toledo, Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de 1936, s'autoproclama Cap d'Estat.
Despuix de la victòria en la Guerra Civil del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la Segona Guerra Mundial, Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de Mussolini; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en als alemans en la campanya contra la Unió Soviètica, la denominada Divisió Blava . En anterioritat, Franco i Hitler s'havien reunit en Hendaya el 23 d'octubre de 1940 a on Franco es negà a la participació d'Espanya en la guerra i que els eixercits alemans passaren per Espanya cap a Gibraltar.
Despuix de la caiguda d'Alemanya i Itàlia, el règim franquiste va patir la reprovació de les nacions Unides pel seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.[3] Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i Portugal (el règim de Salazar). En 1945, Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.[4] En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se va anar desplaçant cap a atres posicions dictatorials.
Durant la Guerra Freda, els Estats Units, interessats a incloure a Espanya en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'Espanya en l'OTAN. L'oposició d'atres països, especialment Anglaterra, va obligar a EE.UU. a reconduir la seua iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure l'instalació de bases militars nort-americanes en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents Eisenhower i Richard Nixon varen viajar a Espanya explicant aixina el seu soport a Franco.
En lo social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el corporativisme, el nacionalisme i la insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc.), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija.
Va governar com un dictador a través de la repressió de les opinions dissidents, institucionalisant la tortura, els camps de concentració (com Els Merinales en Sevilla, San Marcos en Lleó, Castuera en Extremadura, i el campo de Miranda d'Ebre), pesades penes de presó, i l'aplicació de la pena de mort contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de 1947 i fins a la seua mort fon de fet regent de Espanya. Despuix de la seua mort, Espanya va iniciar una transició cap a la democràcia.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Ashford Hodges, Gabrielle, Franco. Retrato psicilógico d'un dictador, Editorial Taurus, Madrid 2001. ISBN 84-306-0444-8
- Bachoud, Andrée, Franco, Editorial Crítica, Barcelona 2000. ISBN 84-8432-123-1
- Fernández, Carlos, El general Franco, Editorial Argos Vergara, Barcelona 1983. ISBN 84-7178-575-7
- Fusi, Juan Pablo, Franco, Ediciones El País, Madrid 1985. ISBN 84-86459-01-X
- Payne, Stanley G., El régimen de Franco. 1936-1975, Alianza Editorial Madrid 1987. ISBN 84-206-9553-X
- Payne, Stanley G., Franco. El perfil de la Historia, Editorial Espasa Calpe, Madrid 1992. ISBN 84-239-2264-2
- Payne, Stanley G., Franco y José Antonio. El extraño caso del fascismo español. Editorial Planeta, Barcelona 1997. ISBN 84-08-02286-5
- Preston, Paul, Franco "Caudillo de España", Editorial Grijalbo, Barcelona, 1994. ISBN 84-253-2498-X
- Reig Tapia, Alberto, Franco "Caudillo": mito o realidad, Editorial Tecnos Madrid 1996. ISBN 84-309-2852-9
- Tusell, Javier, La dictadura de Franco, Ediciones Altaya, Barcelona 1996. ISBN 84-0637-4
- Tusell, Javier Historia de España del siglo XX (II). La crisis de los años treinta: República y Guerra Civil, Editorial Taurus, Madrid 1999
- Tusell, Javier Historia de España del siglo XX (III). La Dictadura de Franco, Editorial Taurus, Madrid 1999
- Tusell, Javier, Dictadura franquista y democrácia. 1939-2004, Editorial Crítica, Barcelona 2005. ISBN 84-8432-622-5
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Francisco Franco.- wikiquote
- wikisource|Testamento de Francisco Franco
- iprWikisource|nombre=Relations of Members of the United Nations with Spain|objeto=el documento|preposición=histórico|etiqueta=«Relations of Members of the United Nations with Spain»
- iprWikisource|nombre=Condecoraciones otorgadas por Francisco Franco a Benito Mussolini y a Adolf Hitler|objeto=el documento|preposición=histórico|etiqueta=«Condecoraciones otorgadas por Francisco Franco a Benito Mussolini y a Adolf Hitler»
- Need for international condemnation of the Franco regime (Consejo de Europa)
- Biografía en la BBC
- España en el siglo XX — Artículs sobre el franquisme.
- Biografia del General Franco
- Biografia muy detallada (en anglés)
- Fundación Nacional Francisco Franco
- Testimoni de Carmen Franco