Canvis

| matrícula_avió=  

| matrícula_avió=  

}}

}}

'''Mali''', el nom oficial del qual és '''República de Mali''', és un [[estat sense litoral]] d'[[Àfrica occidental]]. Mali és el sèptim país més extens d'Àfrica, i llimita al nort en [[Algèria]], a l'est en [[Níger]], a l'oest en [[Mauritània]] i  [[Senegal]], i al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Guinea]] i [[Burkina Faso]]. El seu tamany és de 1,240,000 km2, i la seua població estimada és d'en torn de 12.000.000 d'habitants. La seua capital és [[Bamako]].

'''Mali''',<ref>{{Països RACV}}</ref> el nom oficial del qual és '''República de Mali''', és un [[estat sense litoral]] d'[[Àfrica occidental]]. Mali és el sèptim país més extens d'Àfrica, i llimita al nort en [[Algèria]], a l'est en [[Níger]], a l'oest en [[Mauritània]] i  [[Senegal]], i al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Guinea]] i [[Burkina Faso]]. El seu tamany és de 1.240.000 km2, i la seua població estimada és d'en torn de 12.000.000 d'habitants. La seua capital és [[Bamako]].

Constituïda per 8 regions, Mali té les seues fronteres, al nort, en el mig del [[Sàhara]], mentres que la regió meridional, a on viu la major part dels seus habitants, esta pròxima als rius de [[Níger]] i [[Senegal]]. L'estructura econòmica del país se centra en l'[[agricultura]] i la [[peixca]]. Alguns dels recursos naturals de Mali són l'[[or]], l'[[urani]] i la [[sal]]. Mali és considerada una de les nacions més pobres del món.

Constituïda per 8 regions, Mali té les seues fronteres, al nort, en el mig del [[Sàhara]], mentres que la regió meridional, a on viu la major part dels seus habitants, esta pròxima als rius de [[Níger]] i [[Senegal]]. L'estructura econòmica del país se centra en l'[[agricultura]] i la [[peixca]]. Alguns dels recursos naturals de Mali són l'[[or]], l'[[urani]] i la [[sal]]. Mali és considerada una de les nacions més pobres del món.

En l'era colonial, Mali va caure baix el control  [[França|francés]] a finals del [[sigle XIX]].<ref name=p2 /> Cap a [[1905]], la major part de la zona estava baix el control de França formant part del [[Sudan Francés]].<ref name=p2 /> Al començament de l'any [[1959]], Mali (llavors la República Sudanesa) i Senegal s'uniren per a acabar convertint-se en la [[Federació de Mali]]. La Federació de Mali va obtindre la seua independència de França el [[20 de juny]] de [[1960]].<ref name=p2 /> El retir senegalés de la federació en agost de 1960 li va permetre a l'antiga República Sudanesa formar la nació independent de Mali el [[22 de setembre]] de l'any 1960. [[Modibo Keita]], qui fon cap de govern de la Federació de Mali fins a la seua dissolució, fon triat com el primer president.<ref name=p2 /> Keita establí ràpidament un estat de partit únic, adoptant a la seua vegada una orientació africana independent i socialista en forts llaços en l'Est, i va dur a terme una extensa nacionalisació dels recursos econòmics.<ref name=p2 />

En l'era colonial, Mali va caure baix el control  [[França|francés]] a finals del [[sigle XIX]].<ref name=p2 /> Cap a [[1905]], la major part de la zona estava baix el control de França formant part del [[Sudan Francés]].<ref name=p2 /> Al començament de l'any [[1959]], Mali (llavors la República Sudanesa) i Senegal s'uniren per a acabar convertint-se en la [[Federació de Mali]]. La Federació de Mali va obtindre la seua independència de França el [[20 de juny]] de [[1960]].<ref name=p2 /> El retir senegalés de la federació en agost de 1960 li va permetre a l'antiga República Sudanesa formar la nació independent de Mali el [[22 de setembre]] de l'any 1960. [[Modibo Keita]], qui fon cap de govern de la Federació de Mali fins a la seua dissolució, fon triat com el primer president.<ref name=p2 /> Keita establí ràpidament un estat de partit únic, adoptant a la seua vegada una orientació africana independent i socialista en forts llaços en l'Est, i va dur a terme una extensa nacionalisació dels recursos econòmics.<ref name=p2 />

En [[1968]], com a conseqüència del creixent decliu econòmic, el mandat de Keita fon derrocat en un cruent colp militar dirigit per [[Moussa Traoré]].<ref name=p3>Mali country profile, p. 3.</ref> El subsegüent règim militar, en Traoré com a president, tractà de reformar l'economia. A pesar d'açò, els seus esforços varen ser frustrats per l'agitació política i una sequia devastadora que va transcórrer entre 1968 i [[1974]].<ref name=p3 /> El règim de Traoré enfrontà disturbis estudiantils que varen escomençar a finals dels 70, aixina com tres tentatives de colp d'estat. No obstant, els dissidents foren reprimits fins al final de la década del 80.<ref name=p3 />

En l'any [[1968]], com a conseqüència del creixent decliu econòmic, el mandat de Keita fon derrocat en un cruent colp militar dirigit per [[Moussa Traoré]].<ref name=p3>Mali country profile, p. 3.</ref> El subsegüent règim militar, en Traoré com a president, tractà de reformar l'economia. A pesar d'açò, els seus esforços varen ser frustrats per l'agitació política i una sequia devastadora que va transcórrer entre 1968 i [[1974]].<ref name=p3 /> El règim de Traoré enfrontà disturbis estudiantils que varen escomençar a finals dels 70, aixina com tres tentatives de colp d'estat. No obstant, els dissidents foren reprimits fins al final de la década del 80.<ref name=p3 />

El govern va continuar intentant aplicar reformes econòmiques, pero la seua popularitat entre la població va disminuir cada vegada més.<ref name=p3 /> En resposta a les creixents demandes d'una democràcia multipartidista, Traoré consentí una lliberalisació política llimitada, pero es va negar a marcar l'escomençament d'un sistema democràtic ple.<ref name=p3 /> En l'any [[1990]], escomençaren a sorgir moviments d'oposició coherents, pero este procés fon interferit per l'increment de la violència ètnica en el nort del país degut a la volta de molts [[Tuaregs]] a Mali.<ref name=p3 />

El govern va continuar intentant aplicar reformes econòmiques, pero la seua popularitat entre la població va disminuir cada vegada més.<ref name=p3 /> En resposta a les creixents demandes d'una democràcia multipartidista, Traoré consentí una lliberalisació política llimitada, pero es va negar a marcar l'escomençament d'un sistema democràtic ple.<ref name=p3 /> En l'any [[1990]], escomençaren a sorgir moviments d'oposició coherents, pero este procés fon interferit per l'increment de la violència ètnica en el nort del país degut a la volta de molts [[Tuaregs]] a Mali.<ref name=p3 />

== Cultura ==

== Cultura ==

Les tradicions musicals malienques deriven dels [[griot]]s (o ''Djeli''), coneguts com "Guardians de la memòria",<ref>Michelle Crabill and Brose Tiso. [http://www.fcps.edu/KingsParkES/technology/mali/malihis.Htm Mali Resource Website]. Fairfax County Public Schools. January 2003. Retrieved on June 4, 2008.</ref> que eixercixen la funció de transmetre l'història del seu país. La música de Mali és diversa i posseïx diferents gèneros. Alguns músics influents són [[Toumani Diabaté]], intérpret de [[kora]], el guitarriste [[Ali Farka Touré]], qui combinava música tradicional de Mali en [[blues]], el grup musical [[Tuareg]] cridat [[Tinariwen]] i diversos artistes afropop com [[Salif Keita]], el duo [[Amadou & Mariam]], [[Oumou Sangaré]] i [[Habib Koité]].

Les tradicions musicals malienques deriven dels [[griot]]s (o ''Djeli''), coneguts com "Guardians de la memòria",<ref>Michelle Crabill and Brose Tiso. [http://www.fcps.edu/KingsParkES/technology/mali/malihis.Htm Mali Resource Website]. Fairfax County Public Schools. January 2003. Retrieved on June 4, 2008.</ref> que eixercixen la funció de transmetre l'història del seu país. La música de Mali és diversa i posseïx diferents gèneros. Alguns músics influents són [[Toumani Diabaté]], intérpret de [[kora]], el guitarriste [[Ali Farka Touré]], qui combinava música tradicional de Mali en [[blues]], el grup musical [[Tuareg]] nomenat [[Tinariwen]] i diversos artistes afropop com [[Salif Keita]], el duo [[Amadou & Mariam]], [[Oumou Sangaré]] i [[Habib Koité]].

Encara que la lliteratura d'este país és manco coneguda que la seua música,<ref name=p29>Velton, p. 29.</ref> Mali ha segut sempre un dels centres intelectuals més actius d'Àfrica.<ref name=p128>Milet & Manaud, p. 128.</ref> La tradició lliterària malienca és divulgada principalment de manera oral, en ''jalis'' recitant o cantant històries de memòria.<ref name=p28>Velton, p. 28.</ref><ref name=p128 />Amadou Hampâté Bâ, l'historiador de Mali més conegut, va passar molt de temps de la seua vida escrivint estes històries per a que el món les conserve.<ref name=p28 /> La novela més coneguda d'un autor de Mali és ''Li devoir de violence'', escrita per Iene Ouologuem, que guanyà en l'any [[1968]] el [[Premi ReRenaudot]], encara que el seu llegat fon danyat per acusacions de plagi.<ref name=p28 /><ref name=p128 /> atres escritors coneguts són Bava Traoré, Modibo Sounkalo Keita, [[Massa Makan Diabaté]], Moussa Konaté i Fily Dabo Sissoko.

Encara que la lliteratura d'este país és manco coneguda que la seua música,<ref name=p29>Velton, p. 29.</ref> Mali ha segut sempre un dels centres intelectuals més actius d'Àfrica.<ref name=p128>Milet & Manaud, p. 128.</ref> La tradició lliterària malienca és divulgada principalment de manera oral, en ''jalis'' recitant o cantant històries de memòria.<ref name=p28>Velton, p. 28.</ref><ref name=p128 />Amadou Hampâté Bâ, l'historiador de Mali més conegut, va passar molt de temps de la seua vida escrivint estes històries per a que el món les conserve.<ref name=p28 /> La novela més coneguda d'un autor de Mali és ''Li devoir de violence'', escrita per Iene Ouologuem, que guanyà en l'any [[1968]] el [[Premi ReRenaudot]], encara que el seu llegat fon danyat per acusacions de plagi.<ref name=p28 /><ref name=p128 /> atres escritors coneguts són Bava Traoré, Modibo Sounkalo Keita, [[Massa Makan Diabaté]], Moussa Konaté i Fily Dabo Sissoko.

La variada cultura diària dels maliencs reflexa diversitat ètnica i geogràfica del país.<ref name=p13>Pye-Smith & Drisdelle, p. 13.</ref> La majoria dels seus habitants usen trages fluïts i colorits cridats boubou, que són típics d'[[Àfrica occidental]]. Els maliencs participen a sovint en festivals, danses i celebracions tradicionals.<ref name=p13 /> L'[[arròs]] i el [[mill]] són importants en la cuina de Mali, que es basa principalment en grans de cereal.<ref name=p30>Velton, p. 30.</ref><ref name=p146>Milet & Manaud, p. 146.</ref> Els grans són preparats generalment en salses fetes en fulles, com les de l'[[espinac]] o l'[[adansonia]], en [[tomaca]] o en salsa de [[cacauet]], i poden estar acompanyats de carn torrada (típicament [[pollastre]], [[carn de corder|corder]], [[vaca]] i [[cabra]]).<ref name=p30 /><ref name=p146 /> La cuina de Mali varia regionalment.<ref name=p30 /><ref name=p146 />

La variada cultura diària dels maliencs reflexa diversitat ètnica i geogràfica del país.<ref name=p13>Pye-Smith & Drisdelle, p. 13.</ref> La majoria dels seus habitants usen trages fluïts i colorits nomenats boubou, que són típics d'[[Àfrica occidental]]. Els maliencs participen a sovint en festivals, danses i celebracions tradicionals.<ref name=p13 /> L'[[arròs]] i el [[mill]] són importants en la cuina de Mali, que es basa principalment en grans de cereal.<ref name=p30>Velton, p. 30.</ref><ref name=p146>Milet & Manaud, p. 146.</ref> Els grans són preparats generalment en salses fetes en fulles, com les de l'[[espinac]] o l'[[adansonia]], en [[tomaca]] o en salsa de [[cacauet]], i poden estar acompanyats de carn torrada (típicament [[pollastre]], [[carn de corder|corder]], [[vaca]] i [[cabra]]).<ref name=p30 /><ref name=p146 /> La cuina de Mali varia regionalment.<ref name=p30 /><ref name=p146 />

== Celebracions ==

== Celebracions ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

 

{{commonscat|Mali}}

* [http://www.primature.gov.ml/ Lloc oficial del Govern de Mali] (en anglés)

 

{{Països d'Àfrica}}

{{Països d'Àfrica}}

[[Categoria:Països d'Àfrica]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]