Diferència entre les revisions de "Museu del Carme"
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
* Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valéncia. Ajuntament de Valéncia, Valéncia. Edició 1989 | * Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valéncia. Ajuntament de Valéncia, Valéncia. Edició 1989 | ||
* Tormo Monzo, Elias. Los Museos. Valéncia, 1932 | * Tormo Monzo, Elias. Los Museos. Valéncia, 1932 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Convent del Carme (València)}} | ||
| + | |||
{{Museus de Valéncia}} | {{Museus de Valéncia}} | ||
Revisió de 11:14 4 ago 2023
El Centre del Carme Cultura Contemporànea (CCCC) o Museu del Carme, és un antic convent rehabilitat per a us cultural i és la sèu del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
Està situat en el Barri del Carme de Valéncia, en el carrer Museu Nº 2.
Espai cultural ubicat en l'antic convent del Carme. Actualment el museu té obertes al públic les sales d'exposicions temporals, fundamentalment d'Art Contemporàneu i en el futur dispondrà d'obres de grans pintors valencians com ara Joaquin Sorolla, José Benlliure i atres.
Descripció
L'edifici està compost per varis núcleus com la capella medieval, el claustre gòtic valencià, el claustre renaixentiste i l'iglésia nova, hui parròquia de Santa Creu, esta última en elements tardogòtics i renaixentistes, capella de Comunió, frontera i campanar barroc, ademés de valiosos exponents neoclàssics com la capella de la Tercera Orde. Abans de l'exclaustració en el sigle XIX formava conjunt en l'actual Iglésia de la Santa Creu.
Usos
En la primera mitat del sigle XIX va ser desamortisat i l'edificació va albergar des de llavors diverses institucions civils: el Museu del Carmen; va ser cedit en l'any 1838, com a sèu de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos; el Museu de Belles Arts de Valéncia; va servir com a almagasén del Tesor Artístic del Patrimoni Nacional durant la Guerra Civil (aplegant a custodiar peces del Museu del Prado per a evitar els bombardejos de Madrit); subsede de l'Institut Valencià d'Art Modern i el Museu del sigle XIX.
Per al seu us museístic es va encarregar en l'any 1924 a l'arquitecte setabense Luis Ferreres Soldre l'ampliació, dissenyant la coneguda com Sala Ferreres, un ala rectangular rodejada per atres sales menors. Despuix del seu decés va ser Javier Goerlich l'encarregat d'enllaçar la nova sala i l'edifici vell en la coneguda com Sala Goerlich.
En l'any 1942 es va decidir dedicar l'ubicació del convent a l'Escola de Belles arts traslladant el fondo museístic i la Real acadèmia a l'antic Convent de Sant Pío V.
En l'any 1983 l'ex convent del Carmen va ser declarat Be d'Interés Cultural.
Vore també
Referències
- «Centre del Carme Cultura Contemporània». Consorci Museus.
- Infociutat. Ajuntament de Valéncia
- Rojo, Eugenia. «Historia y devenir del ex Convento del Carmen de Valencia.». Proyecto I+D (HAR 2009-13209). doi:10.13140/RG.2.1.3216.4001
Bibliografia
- Catálogo de Monumentos y Conjuntos de la Comunidad Valenciana. Valéncia, Generalitat, 1983. 2 vol.
- Chris van Uffelen (2010). Museos. Arquitectura. Potsdam: h.f.ullmann publishing. p. 376. ISBN 978-3-8331-6058-5
- Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Valencia, Ed. Prensa Valenciana, 2005. ISBN: 84-87502-62-B
- Mira i Casterà, Joan Francesc: Valéncia per a veïns i visitants. Bromera, Colecció Grans Obres, Alzira. Segona edició.2007
- Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valéncia. Ajuntament de Valéncia, Valéncia. Edició 1989
- Tormo Monzo, Elias. Los Museos. Valéncia, 1932
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Museu del Carme.
