Diferència entre les revisions de "Províncies d'Espanya"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''província''' és una divisió territorial d'[[Espanya]], d'acort en la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució espanyola]]. La divisió territorial d'Espanya en províncies data de l'any [[1833]], fon obra de l'absolutiste «reformiste» [[Javier de Burgos]] per mig d'un decret de 30 de novembre de 1833. | La '''província''' és una divisió territorial d'[[Espanya]], d'acort en la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució espanyola]]. La divisió territorial d'Espanya en províncies data de l'any [[1833]], fon obra de l'absolutiste «reformiste» [[Javier de Burgos]] per mig d'un decret de 30 de novembre de 1833. | ||
| − | Actualment, en Espanya n'hi han 50 províncies. Estes, junt en les ciutats | + | Actualment, en Espanya n'hi han 50 províncies. Estes, junt en les ciutats autònomes de [[Ceuta]] i [[Melilla]], comprenen la totalitat del territori espanyol. |
== Llista de províncies i les seues capitals == | == Llista de províncies i les seues capitals == | ||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
* [[Zamora (Província)|Zamora]]. Cap [[Zamora]] | * [[Zamora (Província)|Zamora]]. Cap [[Zamora]] | ||
* [[Saragossa (Província)|Saragossa]]. Cap [[Saragossa]] | * [[Saragossa (Província)|Saragossa]]. Cap [[Saragossa]] | ||
| + | |||
| + | == Divisió provincial del Regne de Valéncia == | ||
| + | |||
| + | L'històric [[Regne de Valéncia]] es va dividir en les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló, considerant-se eixa divisió l'acabament del Regne de Valéncia i no la [[Guerra de Successió]] de l'any [[1707]] conforme ho diu [[Federico Martínez Roda]] en el seu llibre, titulat: ''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' (RACV, Valéncia, 2011). | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en pla de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.''}} | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Província]] | ||
| + | * [[Divisió territorial d'Espanya en 1833]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 11:21 21 maig 2023
La província és una divisió territorial d'Espanya, d'acort en la Constitució espanyola. La divisió territorial d'Espanya en províncies data de l'any 1833, fon obra de l'absolutiste «reformiste» Javier de Burgos per mig d'un decret de 30 de novembre de 1833.
Actualment, en Espanya n'hi han 50 províncies. Estes, junt en les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, comprenen la totalitat del territori espanyol.
Llista de províncies i les seues capitals[editar | editar còdic]
- Àlava. Cap. Vitòria
- Albacete Cap Albacete
- Alacant. Cap Alacant
- Almeria. Cap Almeria
- Astúries. Cap. Oviedo
- Àvila. Cap Àvila
- Badajoz . Cap Badajoz
- Barcelona. Cap Barcelona
- Burgos.Cap Burgos
- Càceres. Cap Càceres
- Cadis. Cap Cadis
- Cantàbria. Cap Santander
- Castelló. Cap Castelló de la Plana
- Ciudad Real. Cap. Ciudad Real
- Córdova. Cap Córdova
- La Corunya. Cap La Corunya
- Conca. Cap Conca
- Girona. Cap Girona
- Granada. Cap Granada
- Guadalajara Cap. Guadalajara
- Guipúscoa. Cap Sant Sebastià
- Huelva. Cap Huelva
- Illes Balears. Cap Palma
- Jaén. Cap Jaén
- Lleó. Cap Lleó
- Lleida. Cap Lleida
- Lugo. Cap Lugo
- Madrit. Cap Madrit
- Màlaga. Cap Màlaga
- Múrcia. Cap Múrcia
- Navarra. Cap Pamplona
- Orense. Cap Orense
- Osca. Cap Osca
- Paléncia. Cap Paléncia
- Las Palmas. Cap Las Palmas de Gran Canària
- Pontevedra. Cap Pontevedra
- La Rioja. Cap Logronyo
- Salamanca. Cap Salamanca
- Segòvia. Cap Segòvia
- Sevilla. Cap Sevilla
- Tarragona. Cap Tarragona
- Santa Cruz de Tenerife. Cap Santa Cruz de Tenerife
- Terol. Cap Terol
- Toledo. Cap Toledo
- Valéncia. Cap. Valéncia
- Valladolit. Cap. Valladolit
- Bizkaia. Cap. Bilbao
- Zamora. Cap Zamora
- Saragossa. Cap Saragossa
Divisió provincial del Regne de Valéncia[editar | editar còdic]
L'històric Regne de Valéncia es va dividir en les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló, considerant-se eixa divisió l'acabament del Regne de Valéncia i no la Guerra de Successió de l'any 1707 conforme ho diu Federico Martínez Roda en el seu llibre, titulat: La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833) (RACV, Valéncia, 2011).
La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en pla de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Províncies d'Espanya.
| |
|---|---|
| Alacant · Àlava · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Balears · Barcelona · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Guipúscoa · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Viscaya · Zamora · Ceuta · Melilla | |
|
| |
|---|---|
| Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora | |