Edat Antiga en la Comunitat Valenciana

El guerrer de Moixent, escultura iberica contestana del sigle IV o V a. C.

L'Edat Antiga en la Comunitat Valenciana és la subdivisió de la ciència històrica i la periodisació del temps històric corresponent a l'Edat Antiga general i llimitada espacialment a la Comunitat Valenciana.

Pobles prerromans

Vore també: Ibers

El poble autòcton de la Comunitat Valenciana que se distinguix front als posteriors colonisadors semitics, grecs i romans foren els ibers, que se consolidaren en tota la fachada mediterrànea compresa entre el sur de França i l'est d'Andalusia. Al contrari d'atres parts d'Espanya, en la regió no hi hagué presència celta.

Els ibers se dividien a la seua volta en diversos pobles; en la zona sur de la Comunitat habitaven els contestans, en el centre els edetans, i en el nort els ilercavons. Encara que se coneixen mal les seues diferencies i similituts, se sap que estos tres pobles ibers usaven l'escritura en signari iberic nort-oriental.

Contestans, edetans i ilercavons mantingueren relacions comercials maritimes en fenicis, grecs, i cartaginesos, fundant els fenicis en la costa de l'actual Guadamar de la Segura la colonia de Herna.

L'etapa romana

Vore també: Hispania romana

Segons el tractat de l'Ebre firmat entre Roma i Cartago en l'any 226 a. C., les dos potencies mediterrànees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del riu Ebre. En la fundacio de Carthago Nova (Cartagena) pels púnics en l'any 227 a. C., escomença una colonisació progressiva cartaginesa del llevant peninsular.

Primera divisió de Hispania en dos provincies: Citerior i Ulterior.

Divisió provincial d'August.

Divisió provincial de Dioclecià en 298.

L'atac cartagines en l'any 219 a. C. a la ciutat ibera de Sagunt, aliada de la colonia grega de Massilia i indirectament de Roma, fon el pretext que serví de desencadenant per a la Segona Guerra Punica entre cartaginesos i romans. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals degueren de pronunciar-se com aliades d'una o atra potència, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a Hispània i, despuix de la victòria romana en el 202 a. C., tot el litoral mediterràneu acabà somés a l'autoritat militar de Roma.

Baix el domini romà, els ibers s'anaren integrant paulatinament en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com llengua; no existix constància de revoltes indígenes com les que hi hagué en atres zones íberes d'Espanya. La fundació, en l'any 138 a. C. de Colonia Valentia Edetanorum, sent consul romà Décimo Junio Bruto, donà orige a la ciutat de Valencia, mentres que la colonia ibera de Helike fon ocupada i rebatejada com Colonia Julia Illici Augusta en l'any 27 a. C.; estos dos foren les úniques colonies romanes en la Comunitat.

Les ànsies de la poblacio autoctona de conseguir títuls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisió de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: Valentia, Illici Augusta (Elig), Saguntum, Bisgargis (¿el Forcall?), Edeta (Llíria), Lucentum (anteriorment Leucant, Alacant), Saetabis Augusta (anteriorment Sitib, Játiva) i Dianium (Dénia). A pesar d'això, les subdivisions administratives romanes de la Tarraconensis respectaren, en certa mida, l'anterior presència territorial íbera de cada respectiva tribu, en les governacions d'Edetania, Contestania, i Ilercavonia.