Diferència entre les revisions de "Letònia"
| Llínea 59: | Llínea 59: | ||
'''Letònia''' és una república democràtica parlamentària dividida en 26 districtes. La seua capital i ciutat més poblada és [[Riga]]. '''Letònia''' forma part de l'[[Organisació de les Nacions Unides]] (ONU) des de [[1991]] i de l'[[Unió Europea]] (UE) i de la [[OTAN]] des de [[2004]]. | '''Letònia''' és una república democràtica parlamentària dividida en 26 districtes. La seua capital i ciutat més poblada és [[Riga]]. '''Letònia''' forma part de l'[[Organisació de les Nacions Unides]] (ONU) des de [[1991]] i de l'[[Unió Europea]] (UE) i de la [[OTAN]] des de [[2004]]. | ||
| + | |||
| + | == Govern i política == | ||
| + | {{AP|Govern i política de Letonia}} | ||
| + | Letònia és una [[república]] [[democràcia representativa|democràtica representativa]] [[parlamentària]] [[unicameral]]. El [[parlament]] unicameral letó de 100 escans, el [[Saeima]], és elegit per vot directe i popular cada quatre anys. L'elecció de President es porta a terme separadament en el ''Saeima'' també cada quatre anys. El [[President de Letònia|President]] ostenta el títul de [[Cap de l'Estat]] i [[Comandant en Cap]] de les [[Forces Armades]]. Dins de les seues funcions, propon al [[Primer Ministre de Letònia|Primer Ministre]], que junt en el seu gabinet, forma el [[poder eixecutiu]] i polític que s'encarreguen de dirigir el país. L'actual president de Letònia és [[Raimonds Vējonis]] i el primer ministre era [[Laimdota Straujuma]] fins a la seua renúncia el 7 de decembre de 2015, sent la primera dòna en assumir este càrrec. | ||
| + | |||
| + | === Jurisdicció === | ||
| + | Letònia té tres nivells de tribunals. Ciutat (Districte): Els [[tribunal]]s de primera instància per als casos civils, penals i administratives. Districte - la primera instància en apelació. Les últims apelacions dels casos són escoltats en la Cort Suprema. Supervisió de la Cort Constitucional. La política llegal es porta a terme pel [[Ministeri de Justícia de Letònia|Ministeri de Justícia]]. | ||
| + | |||
| + | La llegislació letona forma part de la família romà-germànica llegal (continental). Les lleis són aprovades per diverses institucions (parlament, gabinet). El [[Parlament]] de la República de Letònia és l'única autoritat facultada per a promulgar lleis. | ||
| + | |||
| + | == Geografia == | ||
| + | La geografia letona es caracterisa per la suavitat de les #elevació montanyoses (punt més alt, Gaizins, 310 metros), la cantitat de [[bosc]]s, [[llac]]s i [[riu]]s, que desemboquen en la mar Bàltica i el golf de [[Riga]], pel noroest del [[país]]. | ||
| + | |||
| + | El [[mar Bàltica]] banya la costa letona, en la que abunden les plages arenenques i es dibuixa el golf de [[Riga]]. En l'interior, casi tota la superfície està ocupada per grans planures, només interrompudes per suaus tossals que escassament superen els 300 m. Els més de 2300 llacs d'orige [[glaciar]], dels quals el major és el [[llac Lubāns]], i les turberes i àrees pantanoses constituïxen els elements més destacats del paisage. El principal curs fluvial és el [[Daugava]] (també conegut com Dvina occidental), que naix en [[Rússia]]. | ||
| + | |||
| + | El clima és humit i fret i els estius són plujosos i breus, en una [[temperatura]] mija de 17&*nbsp;°C. El [[hivern]] s'estén de [[decembre]] a [[març]], en temperatures baix zero, fins a extrems de -40 °C. [[World Wide Fund for Nature|WWF]] inclou el territori de Letonia en la [[ecorregió]] de [[bosc templat de frondoses]] denominada [[bosc mixt sarmàtic]]. | ||
| + | |||
| + | == Economia == | ||
| + | L'economia de Letònia es basa principalment en l'agricultura i en les indústries textil i siderometalúrgica. Actualment, el turisme es perfila com una important font d'ingressos gràcies al patrimoni històric del país. La moneda nacional era el [[lats letó]] fins a l'entrada en vigor del [[Euro]] el dia [[1 de giner]] de 2014. | ||
| + | |||
| + | == Demografia == | ||
| + | Letonia contava en una població de 2 067 887 habitants en 2011, segons estimacions del ''[[Cens (estadística)|Cens de 2011]]''. | ||
| + | |||
| + | La població d'orige letó representa poc més de la mitat dels habitants del país (62 %) i és minoria en Riga, la capital. Atres grups són els de orige rus (27 %), bielorús, ucranià, lituà i polac. En l'objectiu d'evitar tensions entre les diferents nacionalitats, en 1998 els letons varen votar a favor de facilitar l'obtenció de la nacionalitat, no obstant, uns 345 000 letons són ciutadans sense nacionalitat per l'únic motiu de ser de procedència russa. El creiximent de la població és el més baix del món (-1,5% anual). | ||
{{UE}} | {{UE}} | ||
Revisió de 08:53 20 set 2016
Letònia, oficialment República de Letònia, és una república del nort-est d'Europa. Llimita en el Mar Bàltic, Letònia és un dels Països Bàltics, junt en Estònia, al nort i Lituània, al sur. Cap al est llimita en Rússia i Bielorrússia.
Letònia és una república democràtica parlamentària dividida en 26 districtes. La seua capital i ciutat més poblada és Riga. Letònia forma part de l'Organisació de les Nacions Unides (ONU) des de 1991 i de l'Unió Europea (UE) i de la OTAN des de 2004.
Govern i política
- Artícul principal → Govern i política de Letonia.
Letònia és una república democràtica representativa parlamentària unicameral. El parlament unicameral letó de 100 escans, el Saeima, és elegit per vot directe i popular cada quatre anys. L'elecció de President es porta a terme separadament en el Saeima també cada quatre anys. El President ostenta el títul de Cap de l'Estat i Comandant en Cap de les Forces Armades. Dins de les seues funcions, propon al Primer Ministre, que junt en el seu gabinet, forma el poder eixecutiu i polític que s'encarreguen de dirigir el país. L'actual president de Letònia és Raimonds Vējonis i el primer ministre era Laimdota Straujuma fins a la seua renúncia el 7 de decembre de 2015, sent la primera dòna en assumir este càrrec.
Jurisdicció
Letònia té tres nivells de tribunals. Ciutat (Districte): Els tribunals de primera instància per als casos civils, penals i administratives. Districte - la primera instància en apelació. Les últims apelacions dels casos són escoltats en la Cort Suprema. Supervisió de la Cort Constitucional. La política llegal es porta a terme pel Ministeri de Justícia.
La llegislació letona forma part de la família romà-germànica llegal (continental). Les lleis són aprovades per diverses institucions (parlament, gabinet). El Parlament de la República de Letònia és l'única autoritat facultada per a promulgar lleis.
Geografia
La geografia letona es caracterisa per la suavitat de les #elevació montanyoses (punt més alt, Gaizins, 310 metros), la cantitat de boscs, llacs i rius, que desemboquen en la mar Bàltica i el golf de Riga, pel noroest del país.
El mar Bàltica banya la costa letona, en la que abunden les plages arenenques i es dibuixa el golf de Riga. En l'interior, casi tota la superfície està ocupada per grans planures, només interrompudes per suaus tossals que escassament superen els 300 m. Els més de 2300 llacs d'orige glaciar, dels quals el major és el llac Lubāns, i les turberes i àrees pantanoses constituïxen els elements més destacats del paisage. El principal curs fluvial és el Daugava (també conegut com Dvina occidental), que naix en Rússia.
El clima és humit i fret i els estius són plujosos i breus, en una temperatura mija de 17&*nbsp;°C. El hivern s'estén de decembre a març, en temperatures baix zero, fins a extrems de -40 °C. WWF inclou el territori de Letonia en la ecorregió de bosc templat de frondoses denominada bosc mixt sarmàtic.
Economia
L'economia de Letònia es basa principalment en l'agricultura i en les indústries textil i siderometalúrgica. Actualment, el turisme es perfila com una important font d'ingressos gràcies al patrimoni històric del país. La moneda nacional era el lats letó fins a l'entrada en vigor del Euro el dia 1 de giner de 2014.
Demografia
Letonia contava en una població de 2 067 887 habitants en 2011, segons estimacions del Cens de 2011.
La població d'orige letó representa poc més de la mitat dels habitants del país (62 %) i és minoria en Riga, la capital. Atres grups són els de orige rus (27 %), bielorús, ucranià, lituà i polac. En l'objectiu d'evitar tensions entre les diferents nacionalitats, en 1998 els letons varen votar a favor de facilitar l'obtenció de la nacionalitat, no obstant, uns 345 000 letons són ciutadans sense nacionalitat per l'únic motiu de ser de procedència russa. El creiximent de la població és el més baix del món (-1,5% anual).
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||