Zoo de Jersey

El Zoo de Jersey (Jersey Zoo, en anglés anteriorment Jersey Zoological Park o Durrel Wildlife Park)[1] és un zoològic de 10 ha fundat en 1959 en l'illa de Jersey en el canal de la Mancha pel naturaliste i escritor Gerald Durrell (1925-1995). Té aproximadament 150 000 visitants a l'any, a pesar d'una absència de grans animals i la seua posició relativament apartada; els números de visitants tendixen a variar en el turisme de Jersey.
El zoo de Jersey sempre ha tingut espècies rares i en perill d'extinció. Conta en mamífers, aus, amfibis i reptils comprenent unes 130 espècies.
Des de 1964, el zoològic ha segut la sèu de la fundació per a salvar espècies en extinció "Durrell Wildlife Conservation Trust" (inicialment denominada Jersey Wildlife Preservation Trust).[2]
Situació

El zoo està localisat en Els Augrès Manor, Trinity (Jersey), 8 km al nort de Saint Helier i va ser inaugurat oficialment el 26 de març de 1959.
El zoològic està situat en una vall en estanys. Té un fort compromís per la conservació de la fauna salvage britànica, i grans àrees sense remozar han segut designades com a àrees d'hàbitat per a espècies natives: L'extensa plantació de flors i arbres frutales dels terrenys també servix per a atraure aus i insectes salvages. Incloses espècies d'aus que solien ser vistes en els jardins de l'illa pero havien segut espantades, incloent el cheu domèstic i el zorzal comú.
Hi ha unes 50 caixes niu situades en els terrenys, que són usades per una varietat d'aus que inclouen lechuzas, cernícalos, oronetes i avions. Atres animals que són comunament visibles en els terrenys són la farda roja, el talp i l'agateador comú, que ya no es troben en el Regne Unit.
Exhibicions
Joyes del bosc
Obert en 2004, és llar de vàries aus asiàtiques com:
- Faisà de espolones de Palawan (Polyplectron napoleonis)
- Charrador coroniazul (Garrulax courtoisi)
- Charrador colirrojo (Trochalopteron milnei)
- Shama culiblanco (Copsychus malabaricus)
- Coloma de Nicobar (Caloenas nicobarica)
- Clocha esmeralda verda (Chalcophaps indica)
- Paloma apunyalada de Mindanao (Gallicolumba crinigera)
- Capuchino arrocero de Java (Lonchura oryzivora)
- Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea)
- Pita encapuchada (Pitta sordida)
- Zorzal de Doherty (Geokichla dohertyi)
- Irena dorsiazul (Irena puella)
- Charrador del Omei (Liocichla omeiensis)
Bosc plujós
Obert per primera volta en 1999, el Bosc plujós va ser la primera instalació del zoo en mostrar animals mesclats, incloent espècies carnívores.
- Orso de anteojos (Tremarctos ornatus)
- Coatí de coa anellada suramericà (Nasua nasua)
- Mona aullador negre (Alouatta palliata)
- Sangretoro brasiler (Ramphocelus bresilius)
- Fruterito rajoleta (Euphonia xanthogaster)
Pabelló Princesa Real
El Pabelló va ser obert per la princesa Ana del Regne Unit, en els anys 1970, i servix com un centre de conferències i aula. El teatre mostra películes documentals destacant el treball de la fundació, i també exposicions d'art. Publicita el treball portat a terme per la Fundació al voltant del món.
- Caragol partula (Partula)
- Anguilla de goma (Typhlonectes natans)
El Pabelló també estaja un bon número d'espècies que són usades per a educació en conservació. S'inclouen:
- Serp del maizal (Pantherophis guttatus)
Boa arcoíris (Epicrates cenchria) Serp coral ratera (Lampropeltis triangulum)
- Escinco de llengua blava de Nova Guinea (Tiliqua scincoides)
- Caragol de terra jaganta africà (Achatina achatina)
- Milpiés jaganta (Archispirostreptus gigues)
- Panderola silbadora de Madagascar (Gromphadorhina portentosa)
- Insecte pal jagant (Extatosoma tiaratum)
Centre de reptils i amfibis Gaherty
La casa dels reptils és llar d'algunes espècies de reptils i amfibis que el zoo està intentant ajudar a assegurar el seu futur. El "Centre de Reptils i Amfibis Gaherty" va ser cridat aixina degut a que és un regal del filántropo canadenc Goeff Gaherty.
Reptils
- Pitó de Birmània (Python bivittatus)
- Iguana rinoceront (Cyclura cornuta)
- Tortuga radiada (Astrochelys radiata)
- Tortuga grega (Testudo graeca)
Boa de Jamaica (Epicrates subflavu)
- Tortuga de coa plana (Pyxis planicauda)
- Iguana del Carib (Iguana delicatissima)
- Galápago d'Espanyola (Chelonoidis hoodensis)
- Escurçó de Schlegel. (Bothriechis schlegelii)
- Escinco d'Illa Redona (Leiolopisma telfairii)
- Tortuga caixa indochina (Cuora galbinifrons)
- Tortuga espinosa (Apalone spinifera)
- Iguana de Utila (Ctenosaura bakeri)
- Caimà de Cuvier (Paleosuchus palpebrosus)
- Fardacho de contes de Riu Fort (Heloderma horridum)
- Fardacho blau espinós (Sceloporus horridus)
- Gecko nocturn (Nactus coindemirensis)
- Fardacho vert de Jersey (Lacerta viridis)
Amfibis
- Sapo partero de Mallorca (Alytes muletensis)
- Granota verí de flecha fraula (Oophaga pumilio)
- Granota verí de flecha blava (Dendrobates azureus)
- Granota verí de flecha dorada (Phyllobates terribilis)
- Granota bou jagant (Lithobates catesbeianus)
- Granota arborícola d'ulls dorats de Missions (Trachycephalus resinifictrix)
- Granota silbona de Montserrat (Leptodactylus fallax)
- Sapo arborícola de Malàsia (Litoria caerulea)
- Granota venenosa Golfodulceana (Phyllobates vittatus)
- Granota àgil de Jersey (Granota dalmatina)
Espècies invasoras
Una qüestió que Durrell va traure a la llum és l'efecte de l'introducció d'una espècie no nativa en un ambient i l'efecte perjudicial que pot tindre. Eixemples en el parc inclouen:
- Sapo marí (Rhinella marina)
- Galápago de Florida (Trachemys scripta elegans)
Descobriment del desert
El "Descobriment del desert" va ser obert en abril de 2009, i va ser dissenyat per a donar a la família de suricatos més espais a on vagar, i assegurar-se de que no caven per a escapar. El "Descobriment del desert" és una exhibició mixta d'espècies en destacar atres animals que compartixen el seu hàbitat en els suricatos.
- Suricata (Suricata suricatta)
- Puercoespín africà (Hystrix cristata)
- Mangosta de coa grossa (Cynictis penicillata)
Goriles
La família de gorila occidental de planura ha segut mostrada en el zoo des de la seua obertura en 1959, i contínua hui sent un dels icons del parc. El recint corrent inclou un àrea de joc, i dos dormitoris. La família de cinc membres està liderada per un esquena platejada cridat Ya Kwanza (cridat pels mijos australians com Mzuri), qui va nàixer en el Zoo de Melbourne, i va anar el primer gorila en ser concebut per inseminació artificial. Ya Kwanza és el successor de Jambo el gorila del zoo més famós, que va canviar l'image dels goriles davant el món. El restant de membres de la família són femelles. En 2007 la família va sofrir la pèrdua del membre de la família més jove, Ya Pili.
Un dels plans per al futur és un nou i major complex per als goriles, preparat per a una família més gran, encapçala les instalacions nominals i un canvi per a escomençar a familiarizar les espècies en atres en les que es creuarien en el seu hàbitat natural.
Potamóqueros rojos
Els potamóqueros rojos varen ser introduïts en el zoo en agost de 2009, en acabant de que foren transferits des de Whipsnade. Tenen una instalació construïda pels voluntaris del zoo, en una plataforma d'observació des de la qual es poden vore les dos potamoqueras femelles. La missió de l'instalació és mostrar els ecosistemes de xara en Àfrica, que també són hàbitats d'atres espècies com els goriles. Les dos femelles seran acompanyats per un macho.
Tamarinos i titíes
Els tamarinos estan situats en dos àrees del parc, pero alguns com el tití emperador dorat i el tamarino emperador tenen les seues pròpies instalacions. Mentrestant, uns atres com el tití lleó negre i el tití platejat estan solts en una chicoteta zona de bosc que els ajuda a prosperar.
- Tití platejat (Mico argentatus)
- Tamarino de Goeldi (Callimico goeldii)
- Tití lleó dorat (Leontopithecus rosalia)
- Tamarino lleó de cap dorat (Leontopithecus chrysomelas)
- Tamarino emperador (Saguinus imperator)
- Tití lleó negre (Leontopithecus chrysopygus)
- Tamarino calp (Saguinus bicolor)
Entanque central
El "Valle central", se situa a lo llarc del centre del parc, creant una barrera natural d'aigua per a espècies locals.
- Llúdria esgarrada oriental (Amblonyx cinereus)
- Barnacla cuellirroja (Branta ruficollis)
- Flamenc chilé (Phoenicopterus chilensis)
- Grulla coronada (Balearica regulorum)
- Ánsar cisne (Anser cygnoides)
- Grulla cuelliblanca (Antigone vipio)
- Grulla del paraís (Grus paradisea)
- Chova piquirroja (Pyrrhocorax pyrrhocorax)
Restauració
Un proyecte d'un milló de lliures es va destinar a recrear la vall central, completat en 2002, creat per a tindre blauets, talps d'aigua, palometes, parots, i algunes espècies de cercetas. Durant la restauració de la vall, dos espècies d'orquídees rares varen ser plantades, i varen florir en 2005. Són l'orquídea de full laxa i l'orquídea de pantà meridional.
Aviaris
A lo llarc de la vall Central hi ha un número de aviaris que estagen una selecció d'aus de diferents parts del món. Els aviaris estan especialisats en reflectir l'hàbitat als que les aus s'han adaptat per a tornar-les una atra volta a la llibertat. Són lo suficientment grans per a que puguen volar distàncies curtes o buscar menjar en el sol.
- Ibis eremita (Geronticus eremita)
- Pavo real del Congo (Afropavo congensis)
- Faisà d'Edwards(Lophura edwardsi)
- Faisà vietnamita (Lophura hatinhensis)
- Turaco de cresta roja (Tauraco erythrolophus)
- Amazona de Santa Lucía (Amazona versicolor)
- Estornino de Bali (Leucopsar rothschildi)
- Coloma rosada (Nesoenas mayeri)
- Cotorra de Maurici (Psittacula eques)
- Bulbul negre (Hypsipetes leucocephalus)
- Turpial de Montserrat (Icterus oberi)
- Cálao arrugat (Rhabdotorrhinus corrugatus)
- Cosifa coroniblanca (Cossypha albicapillus)
- Cerceta gris (Anas gibberifrons)
- Sinsonte tropical (Mimus gilvus)
- Tórtola malgache (Nesoenas picturatus)
Orangutanes i gibones
En una instalació que va ser renovada en els anys 90 els orangutanes varen tindre una nova àrea de joc més gran per a poder nadar entorn. L'instalació consistix en una casa principal gran, en dos illes extenses externes rodejades per un fos. La família de orangutanes va aplegar des de Sumatra a Jersey en 1968. El zoo va tindre orangutanes de Borneo (Pose pygmaeus), fins que es va decidir centrar-se en el més rar d'orangutà de Sumatra, despuix de la reconstrucció. El mascle dominant es diu Dagu. Compartixen l'illa en un parell de gibones de mans blanques, George que és negre i Hazel que és marró clar.
- Orangutà de Sumatra (Pose abelii)
- Gibón de mans blanques (Hylobates lar)
Macacos
Des de 1964 el zoo ha estat treballant en una família dels macacos de Célebes, emplaçada en el mateix lloc, just al costat de la vall. La família s'ha reproduït be, equilibrant la població de Sulawesi, mostrant el treball del parc.
- Macaco crestado de Célebes (Macaca ochreata)
Aguará guazú
Els aguará guazú o llops de crin estan en el zoo des de 2001, reemplaçant als cavalls de Przewalski (Equus ferus przewalskii). Els aguará guazú són tímits i es mantenen a sí mateixos, i és més fàcil vore'ls en les hores tardanes del dia.
- Aguará guazú o llop de crin (Chrysocyon brachyurus)
Aviario de ánades
- Cerceta malgache (Anas bernieri)
- Ànet de Meller (Anas melleri)
- Cerceta pardilla (Marmaronetta angustirostris)
- Porrón pardo (Aythya nyroca)
- Ànet Hotentote (Spatula hottentota)
- Oca de nuca blanca (Thalassornis leuconotus)
- Suirirí cariblanco (Dendrocygna viduata)
Lémurs
Al final del zoo, els visitants poden vore als lémurs de Madagascar, en una instalació gran oberta, oferint una gran oportunitat per a vore també els arbres locals pels que escalen.
- Lémur de coa anellada (Lemur catta)
- Lémur rufo blanc i negre (Varecia variegata)
- Lémur rufo roig (Varecia rubra)
- Lémur de Alatroa (Hapalemur alaotrensis)
- Lémur marró de front roja (Eulemur rufifrons)
- Aye-aye (Daubentonia madagascariensis)
Rat penat
Els rat penat frugívoros estan situats en distintes instalacions, els rat penat frugívoros de Livingston estan en un tubo enorme, prop de la granja ecològica i l'hort de pomes. L'espècie de Rodrigues està en el Bosc humit, en una antiga instalació prop de la Vall Central, i en el túnel en l'espècie de Livingston.
- Rabosot volador de Rodríguez (Pteropus rodricensis)
- Rabosot volador de Livingston (Pteropus livingstonii)
Els Jardins del Señorío i les dependències
Els Augres manor és la residència propietat de Lee Durrell, i també inclou les oficines del personal. Algunes de les dependències són usades com a instalacions d'animals, almagasén, zones de preparació de menjar i àrees d'investigació d'animals i personal.
- Rata saltadora jaganta malgache (Hypogeomys antimena)
- Cigüeñuela comuna (Himantopus himantopus)
- Mangosta nariguda rayada (Mungos mungo)
- Gansito africà (Nettapus auritus)
Referències
- ↑ «Clave to be a zoo again» (en en-gb). Durrell (6 de març de 2017). Archivat des de l'original, el 2 d'agost de 2020. Consultat el 26 de novembre de 2019.
- ↑ «Jersey Zoo - Discover the World Famous Attraction Today» (en en-gb). Durrell. Consultat el 22 de novembre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zoo de Jersey» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.