Litoria caerulea

La granota arborícola verda d'Austràlia, granota arborícola de White o granota arborícola rechoncha (Litoria caerulea) és una espècie d'amfibi anur pertanyent a la família Pelodryadidae nativa d'Austràlia i Nova Guinea, en poblacions introduïdes en Nova Zelanda i Estats Units. L'espècie pertany al gènero Litoria. La seua fisiologia és similar a la d'algunes espècies del gènero, particularment la granota arborícola magnífica (Litoria splendida) i la granota arborícola jaganta (Litoria infrafrenata).
La granota arborícola verda és una espècie de gran tamany en comparació a la majoria de les atres espècies de granotas australianes, alcançant 10 cm de llarc. El promig de vida de Litoria caerulea en captiveri, prop de 16 anys, és major que el de les demés granotes. Les granotes arborícolas verdes són dòcils i estan adaptades a la vida prop de vivendes humanes. A sovint li les troba en les finestres o dins de cases, menjant insectes atrets per la llum.
Pel seu comportament i a les seues traces físiques, Litoria caerulea s'ha convertit en una de les granotes més conegudes en la seua regió d'orige i en una mascota exòtica popular en tot lo món. Les secrecions de la pell de la granota tenen propietats antivirals i antisépticas que poden resultar útils en preparacions farmacèutiques.
Taxonomia

Les granotes verdes arborícolas compartixen el gènero Litoria en dotzenes d'espècies de granotes endèmiques d'Australasia.[1] El nom comú de l'espècie en anglés, "White's tree frog", és en honor a la primera descripció de John White en 1790.[2][3] La granota verda de l'arbre de White va ser la primera granota australiana científicament classificada;[4] l'espècimen va ser trobat en la colecció de sir Joseph Banks, pero va ser destruït en el bombardeig alemà del Museu Hunterian en el Royal College of Surgeons en Londres en la Segona Guerra Mundial.[5]
Originalment, l'espècie va ser anomenada "granota blava" (Granota caerulea) pese a que el seu color siga vert. Els espècimen originals de White enviats a Anglaterra varen ser danyats pel conservant i varen semblar blaus.[2] El color de la granota és causat per pigments blaves i verts coberts per una capa groga. El conservant va destruir la capa groga i li va donar a la granota un aspecte blau. L'epítet específic, caerulea, que significa "blau" en llatí, ha permaneixcut igual.[6] La granota es coneix simplement com la "granota arborícola verda". No obstant, eixe nom és donat a sovint a la majoria de les granotes arborícolas verdes de la regió, per eixemple, a la granota arborícola verda americana (Hyla cinerea).
Descripció
La granota arborícola verda pot créixer fins a 10 cm de llongitut.[2] El seu color depén de la temperatura i del color de l'entorn, variant de marró a vert; la superfície ventral és blanca.[7] Presenta, ocasionalment, manchitas blanques de forma irregular en la seua esquena de fins a 5 mm de diàmetro, les quals aumenten en cantitat en l'edat. La granota té grans discs en els extrems de cada pata, d'al voltant de 5 mm de diàmetro a la madurea. Estos discs els permeten a les granotes adherir-se a les superfícies mentres escalen i, inclús, trepar verticalment en cristals. Els ulls són dorats i tenen irises horisontals, típics del gènero Litoria. Els dits dels membres anteriors estan units entre sí en un terç de la seua llongitut per una membrana cutànea. Els dits dels membres posteriors, en canvi, es troben units per tal membrana en tres quartes parts de la seua llongitut. El tympanum (una membrana de la pell similar a un tímpan) és visible.

La granota arborícola verda és similar a la granota arborícola magnífica (Litoria splendida), que habita solament en el noroest d'Austràlia, i pot ser distinguida per la presència de grans glándulas parótidas i glándulas rostrals en el cap. La granota arborícola jaganta (Litoria infrafrenata) també és generalment confosa en la granota arborícola verda. La principal diferència entre estes dos és una ralla blanca distinta a lo llarc de la vora de la quijada inferior de la granota arborícola jaganta, la qual no està present en la granota arborícola verda.
Encara que les granotes tenen pulmons, també absorbixen oxigen per mig de la seua pell, i per a que açò ocórrega eficientemente, la pell deu estar humida. Una desventaja de la pell humida és que els agents patógenos poden prosperar, incrementant la possibilitat d'una infecció. Per a contrarrestar açò, les granotes secretan péptidos que destruïxen estos agents patógenos. La secreció de la pell de les granotes arborícolas verdes conté péptidos en propietats antibacterials i antivirals. Estos péptidos, ademés, tenen els mateixos efectes sicològics que el CCK-8, una hormona digestiva i inhibidora de la fam.[8] Varis péptidos de les secrecions de la pell de la granota arborícola verda han segut trobats per a destruir el VIH sense perjudicar als saludables limfocits T.[9]
Taperot

L'apariència dels taperots canvia durant el seu desenroll. Tenen un llarc que va de 8,1 mm a 44 mm Estos són inicialment motejats en marró, incrementant la seua pigmentació (de vert a marró) durant el seu desenroll. La part inferior es torna obscura i despuix s'aclarix, aplegant eventualment a blanc en els adults. Els ous són marrons, estan rodejats d'una gelatina clara i tenen 1,1-1,4 mm de diàmetro.[7]
Referències
- ↑ Egerton, pp. 379–388.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Egerton, p. 383.
- ↑ White, John (1790). Journal of a Voyage to New South Wals with sixty-five plates of senar descript animals, birds, lizards, serpents, curious cones of trees and other natural productions, Londres: J. Debrett. Consultat el 11 d'agost de 2014.
- ↑ Tyler, Michael J (1994). «Family Hylidae» (PDF). Fauna of Austràlia. Department of the Environment, Water, Heritage and the Arts, Austràlia (en anglés). Archivat des de l'original, el 11 d'abril de 2008. Consultat el 11 de decembre de 2007.
- ↑ Tyler, Michael J (1993). «Family Hylidae» (PDF). Fauna of Austràlia. Department of the Environment, Water, Heritage and the Arts. Consultat el 23 de novembre de 2013.
- ↑ «White’s Tree Frog (Litoria caerulea)». The Children's Museum, Hartford, CT. Consultat el 11 de decembre de 2007.
- ↑ 7,0 7,1 Vincent, L. (2001). «Litoria caerulea» (en anglés) (PDF). James Cook University. Archivat des de l'original, el 24 de juliol de 2005. Consultat el 12 de juny de 2005.
- ↑ Salmon, A. L.; et al.(2000).«Isolation, Structural Characterization, and Bio activity of a Novell Neuromedin O Analog from the Defensive Skin Secretion of the Australasian Tree Frog, Litoria caerulea».Journal of Biological Chemistry.275: 4549–4554.Consultat el 26 de juny de 2007.
- ↑ «Frog secretions block HIV». Archivat des de l'original, el 27 de novembre de 2005. Consultat el 12 de decembre de 2005.
Bibliografia
- Bruin, T.. «ADW: Litoria caerulea: Informació». Consultat el 12 de juny de 2005.
- Cogger, H. G. (1979). Reptils i Amfibis d'Austràlia, A. H. & A. W. REED PTY LTS. ISBN 0-589-50108-9.
- Menzies, J. I. (1976). Manual de Granotes Comunes de Nova Guinea, Institut d'Ecologia Wau.
- Tyler, M. J. (1994). Una Història Natural sobre Granotes Australianes, Reed Books. ISBN 0-7301-0468-0.
- Tyler, M. J. & Davies, M.. «Fauna d'Austràlia, 8. Família Hylidae». Archivat des de l'original, el 23 de juliol de 2005. Consultat el 12 de juny de 2005.
- Vincent, L.. «Litoria caerulea». Archivat des de l'original, el 24 de juliol de 2005. Consultat el 12 de juny de 2005.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Litoria caerulea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.