Mascota exòtica


Una mascota exòtica és una mascota (diferent a un gos o a un gat) relativament rara o inusual de mantindre, o que generalment es considera una espècie selvada en lloc d'una mascota domesticada. La definició varia segons la cultura, l'ubicació i, en el temps —a mida que els animals són més comuns— poden deixar de considerar-se exòtics.[2]
Definicions
Els peixos, els conills, alguns rosegadors i aus es consideren exòtics en l'us general, i poden seguir classificant-se com a exòtics en la pràctica veterinària.[3] Depenent de la circumstància, qualsevol mascota d'aspecte salvage (inclosos animals domèstics comuns com el furó i la rata) es considera una mascota exòtica.
Exòtic sol referir-se a una espècie que no és autòctona o indígena del lloc a on viu l'amo, i «mascota» és un animal de companyia que viu en les persones.[4] No obstant, molts utilisen el terme per a incloure espècies autòctones. L'organisació internacional (American College of Zoological Medicine) ha definit el grup d'animals exòtics com a «animals de companyia zoològics». Llegalment, la definició està subjecta a la jurisdicció local.
En els Estats Units
En Estats Units, el Còdic de Regulacions Federals (9 CFR 1.1) establix que el terme «animal de companyia» es referix a qualsevol animal que s'haja criat habitualment com a mascota en llars familiars d'Estats Units, com a gossos, gats, cobayas, conills i hàmsters, i afig que este terme exclou als animals exòtics i salvages.[5] Definix animal exòtic, en part, com un animal que no és originari dels Estats Units o que va ser introduït des de l'estranger.
Zoològics privats
Un zoològic privat pot variar en tamany des d'unes poques hectàrees fins a centenars d'hectàrees, aplegant a tindre des d'uns pocs fins a centenars d'animals exòtics. Degut a que generalment es requerix una gran cantitat de respal financer per a exhibir animals exòtics que són poc comuns, difícils d'adquirir i costosos de mantindre, els zoològics privats a voltes es consideren un símbol d'estatus que les persones de classe alta poden usar per a ilustrar la seua poder i riquea.[6] [7]
Llegalitat
La Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades, o CITES, regula el comerç d'algunes mascotes exòtiques en tot lo món, en la finalitat d'evitar qualsevol amenaça per a la seua supervivència i danys ecològics. Alguns animals poden estar estrictament regulats o restringits degut tant al seu estat de conservació com a la possibilitat de que es convertixquen en espècies invasoras.[8]
El Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA) expedix permissos per a la tinença i crío de determinades espècies exòtiques, ya siguen capturades en estat selvat o criades en captivitat. En els Estats Units, per eixemple, és illegal importar primats per al comerç de mascotes, no obstant, existixen animals criats en captivitat en el comerç, utilisant animals descendents dels que es varen importar llegalment ans que es promulgara la prohibició. En setembre de 2014, la majoria dels estats dels Estats Units prohibien o regulaven la tinença de mascotes exòtiques, no obstant, cinc estats no exigien llicència ni permís.
En 2003, es va promulgar la Llei de Seguritat d'Animals Selvats Captius (CWASA) de EE. UU., i en setembre de 2007, el Servici de Peixca i Vida Selvada de EE. UU. va promulgar normes per a la seua aplicació. La llei prohibix la venda o el transport de grans felinos per mig de les fronteres estatals per al comerç de mascotes i s'aplica a guepardos, pumes, jaguars, lleoparts, panteres nebuloses, lleoparts de les neus, lleons, tigres i els seus híbrits.
Risc per als humans
Els animals exòtics conserven la seua naturalea salvage i impredictible, alguns són capaces de mutilar o matar als seus amos. Els mamífers són les mascotes exòtiques més propenses a ferir o matar als sers humans, sent els primats no humans els més perillosos.

Inclús si es crían per al comerç de mascotes i són criats per humans, poden ser relativament resistents a la domesticació; en alguns casos, especialment en l'edat adulta, poden resultar amenaçants, pero les morts anuals reportades per la tinença de mascotes exòtiques són poc freqüents. Les estadístiques recopilades per una organisació de defensa indiquen un promig anual de menys de 3,5 morts en Estats Units; mentres que una atra organisació registra 87 incidents en animals exòtics que varen resultar en morts humanes entre el 20 de juny de 1990 i el 15 d'abril de 2016.
Primats
S'ha estimat que en Estats Units hi ha fins a 15.000 primats en mans de particulars com a mascotes.[9] En Estats Units, la majoria dels estats restringixen la tinença de mones, ya siga per mig de prohibicions o requisits estrictes de llicència, pero, en 2016, 13 estats no ho fan.
Referències
- ↑ «WWF Responsible Pet Guide: Dwarf Hamster». World Wildlife Fund (WWF) (2025-12-07). Consultat el 2025-12-07.
- ↑ «Facts about exotic pets: wild animals held in captivity» (en en-au). IFAW. Consultat el 2026-01-29.
- ↑ «Vet Claves: Latest Veterinary News, Jobs & Clinical Resources» (en en). www.vettimes.com. Consultat el 2026-01-29.
- ↑ «Wayback Machine». bcspca.pub30.convio.net. Archivat des de l'original, el 2019-08-19. Consultat el 2026-01-29.
- ↑ «Pet Animal Law and Llegal Definition | USLlegal, Inc.». definitions.uslegal.com. Consultat el 2026-01-29.
- ↑ «Why Rich People Llaure Obsessed With Owning Exotic Animals» (en en). Vice.com (2016-09-26). Consultat el 2023-01-11.
- ↑ «Private zoos boasting exotic animals – the new status symbol of Armènia's elite» (en en). the Guardian (2014-10-30). Consultat el 2023-01-11.
- ↑ «What is CITES?». www.cites.org. Archivat des de l'original, el 2011-09-01. Consultat el 2026-01-29.
- ↑ «The Perils of Keeping Monkeys as Pets». Archivat des de l'original, el 2008-10-17. Consultat el 2008-07-13.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mascota exótica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.