Bothriechis schlegelii
La bocaracá[1] o crótalo cornudo de Schlegel (Bothriechis schlegelii) és una espècie de serp venenosa d'América Central i Sudamérica que pertany a la subfamília de les escurçons de foseta. Menuda i arbòrea, es caracterisa per la seua àmplia gama de variants de color, aixina com per una espècie de “banyes” situades sobre els ulls. Deu el seu nom al zoólogo alemà Hermann Schlegel. No han segut reconegudes subespecies.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula bocaracá deriva de la llengua indígena boruca “bek-kara-aká” que vol dir «el diable que mata en mossegar».
Noms comuns
[editar | editar còdic]Bothriechis schlegelii és coneguda com bocaracá en Costa Rica, i en atres països llatinoamericans com oropel. [2] Atres noms comuns inclouen: toboba de pestanyes, vellut de pestanyes, escurçó groc (per a la varietat d'este color) i escurçó de pestanyes (Colòmbia).
En anglés: Eyelash viper,[3] eyelash mountain viper, Schlegel's viper,[3] Schlegel's palm viper,[4] eyelash snake, horned palm viper.[5] eyelash pit viper, Schlegel's pit viper.[6] eyelash palm-pitviper.
Descripció
[editar | editar còdic]És una espècie relativament menuda, que rarament supera els 75 cm de llongitut. Les femelles solen ser més llargues que els machos. Posseïxen un cap triangular, en ulls de pupiles verticals. A cada costat del cap tenen una foseta loreal ubicada entre l'ull i el morro, que servix per a detectar assuts que emeten radiació infrarroja. La foseta loreal és una característica compartida en les demés escurçons de foseta.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]L'espècie es troba des del sur de Mèxic (nort de Chiapas), cap al surest sobre l'alvertent de l'Atlàntic i les terres baixes d'América Central fins al nort d'Amèrica del Sur en Colòmbia i Veneçola. Es troba també en l'alvertent del Pacífic, en les terres baixes de Costa Rica, Panamà, Hondures, Colòmbia, Equador i Perú.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Preferix àrees tropicals de dens fullage, en zones propenques a fonts d'aigua. El seu hàbitat és principalment conformat de boscs humits a altituts que oscilen entre el nivell de la mar fins a 2640 m s. n. m.[7]
Comportament
[editar | editar còdic]Com atres espècies del gènero Bothriechis, esta és arbòrea. Principalment nocturna, s'alimenta de chicotets rosegadorés, granotas, culebras i chicotets pardals. No és una serp agressiva, pero no dubta en atacar si és molestada.
Sent un típic depredador d'emboscada, espera pacientment als seus assuts. A voltes, elegix un lloc d'emboscada específic per a aus, a on retorna tots els anys a temps per a la migració de primavera de les aus.
Reproducció
[editar | editar còdic]Bothriechis schlegelii és ovovivípara, i una ventrada té un promig de 10–12 críes cada any, pero pot constar fins a de 20 individus. Les críes tenen un tamany de 6–8 polzades.
Verí
[editar | editar còdic]El verí de Bothriechis schlegelii és principalment hemotóxico, pero conté també factors fortament miotóxicos. Les mordeduras d'esta espècie són poc freqüents i rarament fatals. Víctimes mortals inclouen principalment chiquets menuts. Síntomes típics d'un enverinament sever inclouen: dolor local intens, unflament, lleu necrosis dels teixits, marejos, nàusea, i dificultat respiratòria. No existix un antídot específic per a les mordeduras d'esta espècie.[8]
L'Institut d'Investigació Clodomiro Picat, de la Universitat de Costa Rica utilisa el verí de Bothriechis schlegelii per a produir antisuero.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://lema.rae.es/damer/?key=bocarac%C3%A1
- ↑ Campbell (2004). The Venomous Reptils of the Western Hemisphere, Ithaca & Londres: Comstock Publishing Associates, pp. 870. ISBN 0-8014-4141-2.
- ↑ 3,0 3,1 Mehrtens JM. 1987. Living Snakes of the World in Color. New York: Sterling Publishers. 480 pp. ISBN 0-8069-6460-X.
- ↑ Brown JH. 1973. Toxicology and Pharmacology of Venoms from Poisonous Snakes. Springfield, Illinois: Charles C. Thomas. 184 pp. LCCCN 73-229. ISBN 0-398-02808-7,
- ↑ O.S. Navy. 1991. Poisonous Snakes of the World. US Govt. New York: Dover Publications Inc. 203 pp. ISBN 0-486-26629-X.
- ↑ Parker HW, Grandison AGC. 1977. Snakes -- a natural history. Second Edition. British Museum (Natural History) and Cornell University Press. 108 pp. 16 plates. LCCCN 76-54625. ISBN 0-8014-1095-9 (cloth), ISBN 0-8014-9164-9 (paper),
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaMcD99 - ↑ AFBMP. «Bothriechis schlegelii». AFBMP Living Hazards Database. AFBMP. Consultat el 1 d'agost de 2010.
- ↑ Ficha de Bothriechis schlegelii en Espècies de Costa Rica, s/f; accés 01.02.2013
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Bothriechis schlegelii.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bothriechis schlegelii.- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Bothriechis schlegelii» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bothriechis schlegelii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.