Python bivittatus

#pitó de Birmània (Python bivittatus)

La #pitó de Birmània (Python bivittatus) és una espècie de serp pertanyent a la família Pythonidae, pròpia de la Regió indomalaya. És una serp constrictora originària de l'Índia, Pakistan, Nepal i Indochina, i va ser introduïda en Florida com a mascota, pero quan varen créixer massa i ya no les podien mantindre, els seus amos les varen lliberar en el parc nacional d'els Everglades, tornant-se un problema per a les espècies autòctones. És la constrictora més gran de l'Índia i una de les sis serps més grans del món, despuix de l'anaconda verda, la pitón reticulada i la pitón amatista —encara que només en llongitut. És una serp dòcil i un icon en l'Índia.

Hàbitat i distribució

Es troben prop de l'aigua; algunes voltes són semiacuáticas, pero també viuen en arbres. El promig de llongitut de la #pitó birmana en el seu hàbitat natural és de 3,7 metros, pero poden aplegar a medir fins a 5,8 metros de llarc.

Les #pitó birmanes són nocturnes. Quan són chicotetes viuen en la terra i en els arbres, pero conforme creixen, els seus moviments es van restringint cada volta més al sol. També són excelents nadadores, capaces de sumergir-se en l'aigua per més de mija hora. Les #pitó birmanes es passen la major part del temps amagades entre els arbusts. En hivern, solen hibernar en un tronc buit, baix de roques o en clots en la terra, fins al final de l'estació.

Reproducció

Les #pitó birmanes es reproduïxen a inicis d'estiu. Les femelles posen de 12 a 36 ous entre març i abril, en els quals es quedaran fins que naixquen les cries, envolent-los en el seu cos i movent els seus músculs per a elevar la temperatura de l'ambient dels ous uns quants graus. Una volta que estes naixquen, la #pitó abandonarà els ous. Les noves crío, ya sense la protecció materna, es quedaran dins de la seua cascarón fins a tindre el seu primer canvi de pell, para, després, començar a buscar al seu primer assut.

Dieta

Com totes les serps, les #pitó birmanes són carnívores. La seua dieta consistix, primordialment, en aus i mamífers. Les serps usen les seues filosos dents curvos per a agarrar al seu assut, i en el seu cos les enrolla i apreta fins a asfixiar-les. L'aliment en el seu estòmec dura de 2 a 8 dies. D'ahí en avant, la bola es va desfent, fins que lo ingerit ya no es nota. Si la #pitó birmana se sent amenaçada, quan està menjant o quan a penes du 2 o 3 dies en l'assut en el seu estòmec, vomita l'assut per a poder moure's més ràpit i alluntar-se del perill.

Descripció

Les #pitó birmanes adultes són grans, pesades, i la seua pell té un patró de tipo ret. Les seues críes són molt agressives i ràpides, pero tendixen a deixar-se manipular fàcilment. Medint entre 45 i 60 cm en nàixer, el tamany de les femelles adultes alcança entre els 4,5 i 6 metros de llarc, mentres que el dels mascles oscila entre els 3 i 4.5 metros, aplegant a superar fàcilment els 100 quilograms. Actualment ostenta el récort de l'animal en més ossos, en un total de 872. El seu promig de vida en captiveri, en els contes adequats, va de 20 a 30 anys.

Tamany

La #pitó birmana alcança talles de fins a 4 metros, encara que hi ha registres de 5.8 m de llongitut i un pes d'uns 167 kg.^{cita requerida}. El récort més gran del món es troba en un zoològic d'Illinois (Estats Units), que medix 6.3 m de llarc i pesa 182 kg.^{cita requerida}

La diferència de talla entre femella i mascle és molt notable, degut a que la femella pot alcançar a medir fins a 6 metros, mentres que els mascles -en sòrt- 4 metros de llongitut.

Força

Com totes les constrictoras, la #pitó mata per sofocació, anulant l'entrada d'oxigen de la seua víctima. Cada volta que l'assut exhala, la serp l'apreta més, i no deixa de fer-ho fins que nota que el cor de la seua víctima deixa de clapir.

Disseny de pell

El disseny de la seua pell s'assembla als fulls secs caigudes dels arbres, lo que li permet camuflar-se molt be en les selves.

És molt comú que la gent de l'Índia es tope en estes serps. Si be les toleren, fan tot lo possible per protegir als seus animals domèstics i ganado, per mig de reixes i olors que repelixen a la serp pitón.^{cita requerida}

Problemes ambientals

Estes serps, hui en dia, són un problema ambiental per a la reserva dels Everglades, ya que entren a competir en un atre depredador: el caimà americà, Alligator mississippiensis. Estos entren en competència en les serps, generant-se un conflicte entre l'espècie introduïda en Estats Units des dels anys 60 i l'endèmica espècie de la regió.