Eunectes murinus
Plantilla:Referències adicionalsLa anaconda verda o comuna (Eunectes murinus) és una espècie de serp constrictora de la família de les boes (Boidae). És endèmica dels rius del tròpic de Sudamérica. De totes les serps esta és la de major tamany (parlant de pes);cita requerida li la fa rivalizar en la #pitó reticulada (Malayopython reticulatus) pel títul de la serp més gran del món, que sol ser més llarga, pero menys voluminosa. Es coneixen casos d'humans adults atacats,cita requerida encara que cap serp (Malayopython reticulatus com a excepció) tendix a atacar a un ser humà, salve per defensa pròpia, ya que estos no formen part de la seua cadena trófica.
Distribució
[editar | editar còdic]Habita en les conques dels rius Orinoco, Putumayo, Napo, Amazones, Paraguai i Alt Paraná. Conta en poblacions en Guyana, Trinitat, Veneçola, Colòmbia, Brasil, Equador, Perú, Bolívia i hi ha una població introduïda en els Everglades.
Descripció
[editar | editar còdic]La anaconda és de color vert obscur, en marques ovales de color negre i ocre en els flancs. La pancha és més clar, i en la part final de la coa mostra dissenys en groc i negre que són únics per a cada eixemplar. El morro està cobert per sis escamas engrossades, tres a cada costat, que constituïxen la traça més distintiva que separa les espècies del gènero Eunectes de les estretament relacionades serps del gènero Boa.
El cap és estret, i no presenta un coll molt marcat. Les narius i els ulls estan en una posició elevada, facilitant aixina la respiració i la percepció durant els llarcs periodos que la anaconda pansa sumergida quan caça. Els receptors olfatius es troben en la llengua, com en totes les serps. Ademés posseïx fosetas loreales i pupiles dilatades, que li permeten caçar en l'obscuritat. El cos és llauger pero molt musculoso, adaptat a la forma d'assut de la serp, que mata als seus assuts per constricció.
L'únic sector de tot el cos no cobert per escamas es troba en la regió cabal, en la zona de la cloaca, la qual presenta espolones en els seus voltants, que són restants atrofiados que otrora eren extremitats locomotores.
Rara volta supera els 10 anys, encara que s'han documentat casos de fins a 50 anys.cita requerida
Tamany
[editar | editar còdic]Encara es debat quin de les serps conegudes és la més gran. Un mit popular assegura que es tracta de la serp més gran (i que poden alcançar tamanys descomunals no comprovats de 10-15 metros i 160-400 quilos), no obstant, eixe títul pertany a la seua parent asiàtica, la #pitó reticulada. Aixina i tot, la anaconda és una de les majors serps conegudes al ser de les més llargues i, quant menys, la més pesada, seguida de la pitón reticulada i la pitón de seba.
La anaconda verda és el cas més marcat de dimorfisme sexual entre les serps, ya que les femelles són significativament majors que els machos, alcançant estes un promig de 5 a 8 metros de llarc i un pes de 35 a 85 kg, mentres que els mascles alcancen una llongitut de 4 a 5 metros de llarc i un pes màxim de 25-35 kg.
Una anaconda trobada en Iquitos, en la selva de Perú, el 4 de setembre de 2014, va aplegar supostament als 12.37 metros de llarc i pesava 106 quilograms, encara que alguns dubten la veracitat de les imàgens assegurant que indiquen un càlcul de tamany no superior als 7 metros i 65 kg de pes aproximat. Va ser morta a palazos en el cap pels sis jóvens peixcadors que la varen trobar.[1][2]
Hàbitat i comportament
[editar | editar còdic]Les anacondas es troben tant en els arbres com en l'aigua; preferixen els estanys d'aigües quetes a les corrents ràpides. Passen la major part del temps recostada en els arbres pero per a caçar sol baixar a l'aigua i se sumergixen, aguaitant al seu assut; la posició superior de les narius li permet sumergir casi tot el cos a modo de cripsis, i la seua poderosa musculatura les fa ràpides nadadores i bones trepadoras.
El seu major depredador és el jaguar (Panthera onca), i també forma part de la dieta del caimà negre, el cocodril americà i el cocodril del Orinoco.
Caça i dieta
[editar | editar còdic]Caça per lo general animals que s'acosten a beure, subjectant-los en les seues mandíbules i aferrant-se a ells per a enroscarse al voltant del seu cos i asfixiar-los. L'atac és extremadament ràpit; en una miqueta més de 3 segons ya han somés al seu assut. Si troba l'oportunitat de caçar en terra, normalment es despenja des d'una branca per a sorprendre al seu assut. Es enroscan al seu assut formant anells en el seu cos, pero, per lo general, no és la força de la constricció lo que mata a l'assut, sino que li impedix respirar, pressionant el tórax per a impossibilitar la inhalació, i ho conseguixen per l'immensa força del seu cos. Aixina ho mostra un estudi en una anaconda de 5,8 m i 40 kg, que amprant un medidor de pressió en el seu aliment (un ànet gran) es va comprovar que eixercixen una pressió de 6,5 kg per centímetro quadrat, casi 4.000 kg en total, superant les estimacions que es donaven d'uns 900 kg, per lo que és la pressió més gran de que es té coneiximent que pot eixercir un animal.
La anaconda no tritura els seus assuts; el seu mandíbula es desencaja, permetent-li engolir l'assut sancer i utilisa la seua fila de dents interior (tenen quatre files de dents, una ordinària i una atra en el paladar) per a anar alvançant sobre el seu aliment i anar-ho introduint en la seua gola. La digestió d'un assut gran pot demorar vàries semanes, durant les quals la serp es troba casi inactiva i dormida en una branca o junt a l'aigua.
La anaconda passa la major part del temps en els arbres, encara que també baixa a l'aigua per a capturar assuts fàcils. Els seus assuts més comuns són mamífers de mijà tamany com carpinchos, pacas, zarigüeyas i coatíes pero durant la seua fase adulta és capaç de caçar animals de gran tamany; com tapires, pecaríes, cérvols i caimans. En els arbres s'alimenta de mones, pereosos, puercoespines i en ocasions aus i #rat penat: a on espera en l'entrada de les seues coves i els atrapa en ple vol. També s'alimenta de peixos, amfibis, reptils i dels seus ous.cita requerida
S'han vist anacondas caníbals, la majoria femelles devorant mascles menuts,[3] possiblement per a assegurar la supervivència durant la temporada seca, quan escassegen els assuts.
Reproducció
[editar | editar còdic]El apareament de la anaconda es produïx entre els mesos d'abril i maig; les femelles atrauen als mascles per mig d'una senyal olfativa, i estos es congreguen entorn a elles a lo llarc de vàries semanes. En l'última fase del corteig, fins a una dotzena de mascles es enrosca entorn a la femella, lluitant per accedir a la cloaca d'esta, formant una bola característica; poden permanéixer enroscados d'esta manera fins a 15 dies, moltes voltes en aigües poc profundes, fins que la femella —més gran i més forta— tria al vencedor.CR
Durant la còpula pròpiament dita, els espolones del mascle estimulen la regió cabal de la femella; abdós cloaques entren en contacte, i les coes es enroscan mentres es produïx l'inseminació.
Conservació
[editar | editar còdic]La anaconda no té particular valor comercial, encara que el seu pell s'usa ocasionalment en marroquineríacita requerida. La principal amenaça per a la seua conservació és la destrucció del seu hàbitat, aixina com la caça per els qui la consideren un risc per al ganado domèstic i els chiquets, sense tindre en conte el paper que juga en el control de les plagues de rosegadors.
Cultura popular
[editar | editar còdic]Les anacondas han aparegut en películes i llibres de terror, freqüentment en l'habilitat d'engolir humans adults; estes traces ocasionalment també són atribuïts a atres espècies, com la pitón de Birmània i la boa constrictora (encara que esta última no creix lo suficient com per a engolir un humà adult). Entre les películes més populars es troben Anaconda de l'any 1997, junt en les seues tres seqüeles: Anacondas: The Hunt for the Blood Orchid, Anaconda 3: Offspring i Anacondas: Trail of Blood. Esta espècie també és el principal antagonista en la novela de Mathias Bradley, The Terror of the Amazon Rainforest, en la qual múltiples anacondas escapen d'un camp d'investigació en la selva de l'Amazones i entren en contacte en un químic tòxic que les fa mutar ràpidament i les convertix en serps jagantes. Una visió més positiva de la anaconda es pot trobar en els relats d'Horacio Quiroga, Anaconda i La tornada de la anaconda, els quals són narrats des del punt de vista de l'animal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «atrapar-una-enorme-anaconda-de-dotze-metros-n116930 Iquitos: pobladors varen atrapar a una enorme anaconda de dotze metros» (en és). Amèrica Notícies. Consultat el 6 d'octubre de 2019.
- ↑ «Atrapen anaconda de 12 metros de llarc en Iquitos [VIDEO]» (en és). EDUCACIONENRED.PE. Consultat el 6 d'octubre de 2019.
- ↑ Rivas, J. A. & R. I Owens.(2000).Herpetological Review 31: (In press).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eunectes murinus.
Wikispecies té un artícul sobre Eunectes murinus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Eunectes murinus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.