Anar al contingut

Zona ribereña

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Zona ribereña
Una franja ribereña ben preservada sobre un afluent del llac Erie.

Es denomina zona ribereña o zona ripícola a la interfase entre el sol i un riu o riera. També s'utilisa "ribera" o "de ribera" com a nomenclatura d'un dels quinze tipos de biomas terrestres. Els hàbitats vegetals i comunitats a lo llarc de les màrgens i vores del riu es denominen vegetació ribereña, la qual es caracterisa per la presència de plantes hidrófitas.[1] Les zones ribereñas són importants en l'ecologia, gestió ambiental, i ingenieria civil a causa de la funció que eixerciten en la conservació del sol, la biodiversitat del hàbitat, i l'influència que eixercixen sobre la fauna i els ecosistemes aquàtics, inclosos les praderies, boscs, i sistemes aquàtics. En algunes regions s'utilisen els térmens bosc de ribera, o zona intermija ribereña, o franja ribereña per a caracterisar a la zona ribereña. La raïl de les paraules "ribera" i "ripícola" provenen del llatí ripa, que significa vora del riu.[2]

Característiques

[editar | editar còdic]

Les zones ribereñas poden ser naturals o ser el resultat d'accions d'ingenieria per a estabilisar o rehabilitar el sol.[1] Estes zones són importants biofiltros naturals, protegint els mijos aquàtics de sedimentación excessiva, escurrimiento d'aigües de superfície contaminades i erosió.[3] Les mateixes brinden refugi i aliment per a numerosos animals aquàtics i ombra, que és un element important del sistema de regulació de temperatura del caixer d'aigua. Quan les zones ribereñas són danyades a causa d'activitats de construcció, agricultura o silvicultura, és possible realisar una rehabilitació biològica, per lo general per mig d'intervenció humana, per a controlar l'erosió i recuperar la vegetació. Si la zona adjacent al curs d'aigua posseïx aigües estancades i sols saturats per temps que excedixen a una estació, per lo general és denominada chapull a causa de les característiques hídriques del sol. A causa del seu rol prominent en mantindre la diversitat de les espècies, a sovint les zones ribereñas són protegides a través de plans d'acció per a conservar la biodiversitat.

Les investigacions han permés determinar que les zones ribereñas són fonamentals en la millora de la calitat de l'aigua, tant de la que discorre per la superfície com de l'aigua que fluïx cap a les rieres per caixers subterràneus.[1] En particular és important l'atenuació del contingut de nitrat o desnitrificación dels nitrat continguts en fertilisants. Les zones ribereñas poden contribuir a disminuir la contaminació per nitrat en escurrimientos de superfície des de camps agrícoles, que el seu escurrimiento danyaria si no els ecosistemas i la salut humana. Les zones ribereñas posseïxen una alta capacitat d'eliminació del nitrogen, que convergix cap a les rieres i, per lo tant, contribuïxen a la gestió de l'impacte de les activitats agrícoles perjudicials.[1]

Funcions

[editar | editar còdic]

Les zones ribereñas regulen la velocitat del caixer d'aigua. Els meandres dels rius, combinats en la vegetació i les seues raïls, dissipen l'energia de la corrent, la qual cosa origina una menor erosió del sol i una reducció dels danys durant les inundacions. Els sediment queden atrapats, reduint la proporció de sòlits en suspensió per a que l'aigua siga menys térbola. Els contaminants es filtren de la escorrentía superficial, lo que millora la calitat de l'aigua per mig de biofiltrado.


Les zones ribereñas també proporcionen hàbitats per a la vida selvada, major biodiversitat i proporcionen corredors de vida selvada, lo que permet que els organismes aquàtics i ribereños es moguen a lo llarc dels sistemes fluvials evitant comunitats aïllades. Poden proporcionar forraje per a la vida salvage i el ganado.

Proporcionen rec a paisages natius en estendre els fluix d'aigua estacionals o perennes. Els nutrients de la vegetació terrestre (per eixemple, fulleram de plantes i deposiciones d'insectes) es transferixen a les rets alimentàries aquàtiques. La vegetació que rodeja les rieres contribuïx a proporcionar ombra a l'aigua, mitigant les seues canvis de temperatura. La vegetació també aporta residus d'orgànics a les rieres, la qual cosa és important per a mantindre la geomorfología. Les zones ribereña ademés actuen com amortiguadoras d'erosió, absorbint els impactes del canvi climàtic.

Des d'un aspecte social, les zones ribereñas contribuïxen a aportar valor a les àrees propenques a través d'un major número de visitants, millorant l'estat de les senderes i ciclovías a través de rets de respal a les activitats de ribera. Aixina mateix, es creen espais per a deports ribereños com la peixca, la natació o el rem.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 McDowell, W. H. 2009. Ecology and Role of Headwater Streams. Ch. 54 in: Gene E. Likens, (Editor) Encyclopedia of Inland Waters. Volume 3, pp. 357-365. Elsevier, Oxford, U.K.
  2. Diccionario de la lengua española
  3. Pellerin B.A., S.S. Kaushal and W.H. McDowell. 2006. Does anthropogenic nitrogen enrichment increase organic nitrogen concentrations in runoff from forested and human-dominated watersheds? Ecosystems 9:852-864.