Yeoman

Yeoman

Yeomen de la Guàrdia (beefeaters) en la processó anual a la reunió de l'Orde de la Jarretera en el Castell de Windsor.

Erro al crear miniatura:

Yeoman Warder de la Torre de Londres.

Yeoman (pronunciat [you-mn], en plural yeomen) és un terme del idioma anglés en el que es designa a un llaurador que cultiva la seua pròpia terra. Històricament, en l'estructura de classes de l'Edat Mija i Moderna en Anglaterra estava per baix de la gentry, pero tenia drets polítics i representava a grans traces l'ideal d'anglés lliure de naiximent (free-born Englishman) que sustentava bona part de l'imaginari sociopolític anglés. Més genèricament, es pot aplicar a atres contexts històrics, socials, temporals o espacials. També pot designar a un guarda o a un funcionari subalterno.

Un yeoman, especialment en l'época isabelina de finals de el XVI i començos de el XVII, era un home lliure que posseïa una menuda propietat, un chicotet propietari o llaurador pròsper que s'havia guanyat en el seu esforç una reputació de valentia, llealtat i capacitat per al treball dur (yeoman's job); lo que en la Monarquia Hispànica del Antic Règim es denominava vilà o llauro ric (el Pedro Crespo de L'Alcalde de Zalamea, per eixemple). Un terme equivalent en l'Alemània d'época similar era el de freibauer, i en Rússia el de odnodvorets.

També yeoman era un ranc de la cort anglesa, en la que s'otorgaven títuls com Yeoman of the Chamber, Yeoman of the Crown, Yeoman Usher, King's Yeoman i uns atres, en la seua major part conectats en la protecció física com a guardaespales del sobirà o d'atres dignatarios, aixina com atres tasques.

En l'us britànic modern, yeoman es referix específicament a un membre de la reserva militar del arma de cavalleria (unitat anomenada yeomanry), que funcionava com una milícia formada pels membres del comú de moderada riquea i que tenien un cert estatus de respecte i estimació en les comunitats d'Anglaterra i Gales, i en l'actualitat formen part del Eixèrcit Territorial (Territorial Army). Existixen els Yeomen of the Guard, els Yeomen Warders de la Torre de Londres, i els que servixen en la Royal Household del Castell de Windsor (Yeoman of the Cellar) i atres llocs militars en el Cos de Senyals, en la Marina Real Britànica i en la Marina dels Estats Units (Yeoman of Signals).

Dònes i robots

Des de el XIX els yeomen poden ser dònes, pero formalment no es denominen yeowomen (lo que seria un vulgarismo que han aplegat a registrar els diccionaris, vici del llenguage prou freqüent format per congruència, casi similar a dir en castellà "en mi o sinmigo"), sino yeomen, i eixerciten "tasques pròpies del seu sexe". Això es ejemplifica, per eixemple, en les fotografies de la Primera Guerra Mundial que ilustren l'obra de Janet Llig ^{[enllaç trencat]} (Manchester University Press, 2012). Aixina mateix en anglés, ocasionalment, quan una peça d'un sistema robòtic eixercita en una missió complexa funcions ancilares de certa autonomia, com en la missió d'explorar el cel el Telescopi Espacial Hubble mencionat més avall, analógicamente li la considera yeoman o part del yeomanry.

Etimologia i història

Formes expandides de yeoman, com yongeman o yongerman, són possiblement d'orige anglosaxó o germànic noroccidental, i es transformarien en yeman or yoman en l'Edat Mija (en variacions com yoeman, etc.). Al començament de el XIV la paraula es va desenrollar en la forma moderna. En 1363 la forma vernacular de la llengua anglesa va ser reconeguda com a llengua nacional en la Cort, en lo que la paraula francesa valet (usada en el llenguage formal) i la llatina valectus (usada en els tribunals) varen passar a ser reemplaçades per la paraula yeoman. Fins a llavors el terme yeoman s'identificava en el de servant (sirviente), com s'usa en els Calendar Patent Rolls de començos de el XIV. L'associació de la condició de jove (en anglés young-man) en la condició de sirviente també es fa en castellà (donzell, paje, mosso, etc.).

The Cànon's Yeoman's Prologue and Tale és una de les parts dels Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer.

Alta Edat Mija

En el seu llibre Germania, Tácito parla de "jóvens elegits de cada districte (pagus), que són ràpits a peu, i en esta rapidea recolzen la cavalleria, fixos en número (100) i d'ahí prenen el seu nom de l'honor". No està clar qué vol dir Tácito en eixa expressió "nom d'honor", pero pot referir-se al hundred (the hundred men -els cent hòmens-) que en l'Anglaterra anglosaxona eren una unitat de reclutament del fyrd (milícia anglosaxona) en el seu propi tribunal i estatus llegal.

En molts aspectes, l'antic yeoman era molt similar a la yeomanry actual (els voluntaris de l'Eixèrcit Territorial del Regne Unit), que com a cos militar pren el seu orige de la cavalleria voluntària de mitan de el XVIII, i que per a 1790 era coneguda com Yeoman Cavalry.

El terme yeoman també s'usava per a definir a un home que seguia a un chief (cap) o un lord (senyor), coneguts en temps antics com gau judices (district chiefs o caps de districte). El terme és similar en concepte als geneatas, o guerrers-companyers. Els heartho-geneatas eren guerrers del lloc, que formaven el comitatus o sèquit guerrer dels senyors. El terme geneatas és l'orige del terme, més modern, knight (cavaller). En llengua britónica, el terme gweis s'usava en el mateix context, per a designar a un jove naixcut lliure i pres al servici. El prefix gòtic gewi- o gawi- és molt similar. Abdós llengües estan ara extintes, encara que l'antic britónico ha evolucionat localment en la llengua galesa i la llengua córnica, mentres que la llengua cumbria i molts atres dialectes britónicos s'han extinguit.

El terme yongermen es troba en texts des de el XII, mentres que el terme geongramanna ya apareix en Beowulf, poema d'un periodo molt anterior (VIII). La divisió política territorial pròpia de Germania denominada gau es va estendre per atres zones de l'Europa Occidental en les invasions germàniques simultànees a la caiguda de l'Imperi romà; els jóvens guerrers de cada u d'eixos districtes formarien eixos gauman o yeoman, en la definició dels quals s'inclouria tant la joventut com la condició de servici militar vinculat a una terra, principalment en assentaments de les regions fronterices o remotes. Tal conexió en la terra seria la mateixa que mostra el terme anglés pages en els llatins pagus o rusticus, tots ells relacionats també en el de yeoman.

Baixa Edat Mija

A través dels sigles medievals, el terme yeoman es va ser usant en les cases nobles i la casa real anglesa per a indicar un ranc, posició o status propi de la servitut i de la guerra feudal. La seua possible relació en les expressions yonge man o iunge man (young man, jove) indica la seua aplicació als sirvientes naixcuts lliures (serviens o sergeant) i que se situaven jerárquicamente entre el esquire (els portadors de shield escort, del llatí scutum, escut) i el page (del llatí pagus, aplicat a lo rústic i que en castellà dona pagament, pagà i paje; i que en anglés s'aplicava en el sentit de young errand boy -chic de les encomandes-).

Molt abans de que, en les Creuades, apareguera el concepte de cavalleria, el terme knight (derivat de l'antic cniht) tenia el significat original de boy (chicon). S'usaven térmens com radman, radcniht o radknight ("home que monta, o ginet", "home de la carretera", "chicon que monta", "chicon de la carretera, o paje", respectivament). La diferència entre cada u d'eixos térmens ajudava a distinguir als ginets adults (riding men/yeomen) dels ginets jóvens (pages) que proporcionaven servicis de monta o carretera. També indicava una carrera o cursus honorum dins d'una casa noble o de la casa real.

Totes les classes de combatents medievals, des dels knights (particularment els knight's bachelors), squires, yeomen, fins als pages, eren normalment sirvientes jóvens; el grau d'importància o status de cada u canviava en el temps. Molts servidors (serviens o sergeants) solien ser promoguts a llocs de diferent importància dins de la casa d'un rei o un lord.

Us del terme

Si el terme s'associa en la terra o en la forma de propietat sobre la terra, també pot tindre el seu orige en l'antic domini anglosaxó d'Anglaterra, o inclús anterior, com sugerix el seu orige etimològic. La terra era el principal indicador d'estatus social i riquea des de l'Alta Edat Mija fins que es va fixar l'us del terme a partir de el XVI, per lo que denotaríaa els més pròspers en la seua relació en la tinença de terres, en térmens de domini absolut, d'arrendament o de les formes feudals d'accés a la terra (manso dels llauradors). No tots els yeomen posseïen terres, ya que molts eren la servitut en residència en l'interior dels castells. Al començ del domini anglosaxó, la classe dels geneatas respondria al concepte d'un campesinado aristócrata. Els yeoman serien la conexió entre el campesinado i la noblea, en forma d'una classe mija que entrava en servici, be del rei, be d'un lord (senyor). També és possible identificar-los en la classe dels libri homini (freemen, hòmens lliures -vore també franklin-) citats en el Domesday Book. El yeoman en servici d'un rei o lord seria conegut com serviens/sergeants, o valet/valectus durant el periodo normando. També va haver hòmens citats com socmen o sokemen en fonts anglas o danesas, equivalents en estatus al radman, combinant aixina la relació en la terra i la condició servil d'igual a igual.

Us com a elogi o alabanza

Este us està associat als guanys històrics dels arqueros yeoman en numeroses batalles de la Guerra dels Cent Anys, en que varen véncer en inferioritat numèrica front a les tropes franceses (basades en la força massiva de la cavalleria pesada feudal). El Assize of Arms de 1252 va requerir als yeomen compondre una milícia obligada a practicar la arquería i mantindre la seua habilitat en ella. Sis mil bowmen anglesos varen llançar 42,000 fleches per minut en la batalla de Crecy (1346); mentres que en la batalla de Agincourt (1415) Enrique V va introduir el longbow ("arc llarc"). La preocupació per mantindre sana la base de reclutament dels arqueros va motivar a Enrique VIII a prohibir-los "distraccions frívoles", com el tenis en la Unlawful Games Act de 1541.

També s'usa el terme per a denotar l'excelent servici donat pel sirviente heròic d'un rei en l'eixercite de funcions com la prevenció d'un intent de magnicidio o la protecció del seu castell o palau (els que en l'época moderna són Yeomen of the Guard, Yeomen Warders i Beefeater de la Torre de Londres).

El terme yeomen s'ampra per a calificar un servici, un deure, un treball o un esforç (yeoman service, yeoman’s duty, yeoman’s work o yeoman’s effort) d'efectiu o eficaç, o inclús d'alguna cosa que va més allà del mer compliment de les obligacions mínimes, com en els següents contexts:

• Els agents forestals proporcionen un yeoman service en la busca dels chiquets perduts en el bosc.
• El Telescopi Espacial Hubble, des del seu llançament en 1990, ha realisat tasques que han rebut la calificació de yeoman service o yeoman’s duty.

Terra, renda i armament

Els yeomen medievals s'identificaven com els propietaris de terres que rendien aproximadament de 40 a 80 chelins anuals, lo que suponia una superfície entre ¼ de hide (un virgate) i un hide sancer (entre 30 i 120 acres, o entre 12 i 50 hectàreas). Al començament de el XII, 40 acres (16 hectàrees) de terra proporcionaven una renda aproximada de 40 a 50 shillings. El Assize of Arms de 1252 donava instruccions per a que els menuts propietaris s'armaren i entrenaren en arc, i que els més rics (wealthy yeomen) se'ls requerira per a entrenar-se en espasa, daga i arc llarc o de guerra (sword, dagger and the longbow -the war bow-). Eixe text es referia a una classe que es va terminar per identificar en el terme yeomanry: els propietaris lliures (freeholders) en renda de 40 shilling, indicant que "aquells la terra del qual rendixca anualment entre 40 i 100 [shillings], seran armats i entrenats en arc i flecha, espasa, broquel i daga". La descripció de l'estatus social dels propietaris mencionats coincidix en la del Knight's Yeoman dels Contes de Canterbury de Chaucer (General Prologue).

Bibliografia

• Allen, Robert C. Enclosure and the Yeoman (1992) Oxford U. Press 376p.
• Broad, John. "The Fate of the Midland Yeoman: Tenants, Copyholders, and Freeholders as Farmers in North Buckinghamshire, 1620-1800," Continuity & Change 1999 14(3): 325-347,
• Campbell, Mildred. The English Yeoman
• Trobes, Christine S. "Yeomen and Peasants? Landownership Patterns in the North Yorkshire Pennines c. 1770-1900," Rural History 1998 9(2): 157-176,