Hide (unitat)
El hide (en anglosaxó: hîde,[1] hid) era una unitat de mida de superfície anglesa que representava originalment la cantitat de terra suficient per a mantindre una llar. Tradicionalment era equivalent a 120 acres (49 ha, segons atres fonts, ca. 40 ha[2]) , pero en realitat era una mida del valor i capacitat d'imposts, que incloïa les obligacions de food rent (impost en espècie), manteniment i reparació de ponts i fortificacions, soldadesca per a l'eixèrcit (fyrd) i el geld o impost sobre la terra. El método de càlcul del hide és actualment desconegut: diferents propietats en la mateixa cantitat de hides podien variar de manera important[3] en extensió inclús en el mateix comtat. Despuix de la conquista normanda d'Anglaterra, les valoracions en hides varen ser registrades en el Domesday Book de 1086, i en ell s'observa una tendència a valorar en un hide als terrenys que produïen una lliura d'ingressos per any. Els reis normandos varen continuar usant l'unitat per als seus registres fiscals fins a finals de el XII
El hide estava dividit en quatre virgate. Per això era nominalment equivalent a un carucate[4], una unitat usada en el Danelaw.
Significat original
La paraula anglosaxona per a un hide era hid (o el seu sinònim hiwisc). Es creu que abdós paraules deriven de la raïl hiwan, "família".
Beda, en el seu Història eclesiàstica del poble anglés (ca. 731) descriu l'extensió d'un territori pel número de famílies que manté: per eixemple terra x familiarum ("terra de dèu famílies", en llatí). En la versió anglosaxona de la mateixa obra, les paraules hid o hiwan s'usen en el lloc de terra ... familiarum. Atres documents del periodo mostren la mateixa equivalència, lo que indica que la paraula originalment designava la terra suficient per a mantindre a un llaurador i la seua llar,[5] o a una família, que hauria tingut un sentit extens. No està clar si seria la família immediata o a un grup més extens.[6]
Charles-Edwards sugerix que en el seu us inicial es referia a la terra d'una família, treballada per un llaurat i que la propietat d'un hide conferia l'estatus d'home lliure,[7] a qui Stenton es referix com "l'amo independent d'una llar llaurador".[8]
Us en el Sacre Imperi
Els hides de terreny varen formar la base per a les levas usades per a equipar als guerrers lliures (mills) del Sacre Imperi Romà. En 807 es menciona que en la regió occidental del Sena, per eixemple, un vassall que tinguera quatre o cinc hides era responsable de presentar-se a un reconte personalment, completament equipat per a la guerra. Tres hòmens que posseïren cada u un hide, no obstant, eren agrupats de tal manera que dos d'ells eren responsables d'equipar al tercer, que aniria a la guerra en el seu nom. Aquells que posseïren mig hide serien responsables d'equipar a un home per cada grup de sis. Va sorgir com una manera d'assegurar que el senyor feudal acodia al camp de batalla en una força completament equipada i aprovisionada.[9]
Referències
- ↑ Dieter Hägermann, Andreas Hedwig, Lexikon dones Mittelalters (LexMA). Tom 5. Munich/Zürich: Artemis & Winkler, 1991. ISBN 3-7608-8905-0.
- ↑ Gerhard Köbler, Altenglisches Wörterbuch, 2. Auflage. 2003 (alemà).
- ↑ Michael Lapidge, John Blair, Simon Keynes, Donald Scragg, The Blackwell Encyclopaedia of Anglo-Saxon England. Wiley-Blackwell, 2000. ISBN 978-0-631-22492-1.
- ↑ Russ Rowlett. Hide. How Many? A Dictionary of Units of Measurement.
- ↑ Reginald Lennard, The origin of the Fiscal Carucate en The Economic History Review, vol.14, No.1 (1944).
- ↑ Rosamund J. Faith, The English Peasantry and the Growth of Lordship. Londres: 1997
- ↑ T. M. Charles-Edwards, Kinship, Status and the Origins of the Hide in Past & Present, Vol. 36. 1972
- ↑ Frank M. Stenton, Anglo-Saxon England (3ª ed.). Oxford University Press, 1971.
- ↑ Hans Delbrück (traduït al anglés per Walter Renfroe Jr.), History of the Art of War, vol. III: Medieval Warfare (Lincoln: University of Nebraska Press, 1982.)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hide (unidad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.