Idioma cúmbrico

El cúmbrico, cumbrio, címbrico o cámbrico era un idioma celta britònic centrat en Cumbria, en el noroest d'Anglaterra, que es parlava des del sur d'Escòcia fins al Gran Mánchester, és dir, en la regió a la que els galeses criden Yr Hen Ogledd 'El Vell Nort'.

Història

En el VII l'alvanç dels invasores anglos cap a l'oest de Gran Bretanya des de la costa este va deixar incomunicades en dos regions diferents a les comunitats de llengua britònica, quedant al sur el galés i dividint-se la zona nort en tres regnes: Gododdin, entre els rius Forth i Tyne, en capital en Edimburc; Strathclyde, ocupant gran part del suroest d'Escòcia, en capital en Dumbarton; i Rheged, en l'actual Cumbria i part d'Escòcia, en capital possiblement en Carlisle. En estos regnes i en esta zona, a un i un atre costat del llímit actual entre Escòcia i Anglaterra, en la part occidental, era a on va ser parlat el cúmbrico.

El regne de Gododdin va caure en poder dels anglos a mitan d'el Plantilla:SIGLE, si be desconeixem quant temps va perdurar el cúmbrico en la regió.

Els atres dos regnes varen conseguir sobreviure durant més temps a les incursions, ocupacions i rivalitats entre els anglos, els escocesos i atres grups procedents d'Irlanda, d'orige mixt irlandés i vikingo. Encara que en l'actualitat el terme 'Cumbria' es referix únicament a la zona anglesa, existix justificació històrica per a que puga usar-se per a aludir a tota l'àrea, inclús l'antic regne de Strathclyde, de la mateixa manera que podem utilisar el terme 'cúmbrico' per a referim a la seua llengua. Strathclyde va passar a formar part del regne d'Escòcia en el Plantilla:SIGLE, pero s'han conservat numerosos noms de llocs en britònic que han aplegat fins als nostres dies: "Ochiltree" (cf. del galés uchel 'alt' i tref 'ciutadania').

Evidència llingüística

A on sembla haver més traces d'esta llengua és en la toponímia, aixina "Lanark", per eixemple, es correspon en el galés llannerch, 'clar'; "Ecclefechan" en el galés eglwysfechan, 'menuda iglésia', "Penrith" en en galés pen, 'fi' + rhyd, 'vau', açò és, 'al final del vau'; o Carrock (Fell) en el galés carreg, 'roca'.

També coneixem tres paraules dins d'un text llegal llatí datat d'el Plantilla:SIGLE, Leges inter Brettos et Scottos. Estes tres paraules són galnys, 'indemnisació per un homicidi comés o be el deute de sanc deguda a ell'; mercheta, 'filla; i kelkyn, 'círcul', que els seus equivalents en galés mig són galanes, merch i cylch (en bretón merc'h i kelc'h, en el cas de les dos últimes paraules). També hi ha noms propis en la Vida de Sant Kentigern.

Es baralla que els barts Taliesin i Aneurin d'el VI compongueren les seues obres en esta llengua.

El destí de la llengua en la Cumbria moderna és, si cap, més obscur. S'accepta generalment la teoria de Keneth Jackson de que la llengua hi havia pràcticament desaparegut fins que en el X va ser de nou introduïda procedent de Strathclyde. No obstant, Phythian-Adams (1996) sosté que, a lo manco en algunes parts de zona en qüestió, la llengua celta va sobreviure a l'ocupació angla i que es podria haver mantingut fins a el XII.

A partir de les poques evidències que nos han aplegat es deduïx que no devia ser molt diferent del galés antic, llengua millor coneguda. Tampoc diferiria massa de la llengua bretona parlada en eixa época. En l'actualitat hi ha esforços de reconstruir-la usant les poques paraules i frases que sobreviuen entre els parlants locals d'anglés.

Numerals

Vore també: Yan tan tethera

Entre les proves de que el cúmbrico podria haver influït en els dialectes locals de l'anglés es troben un grup de sistemes de conteo, o partitures, registrats en vàries parts del nort d'Anglaterra. A partir d'el Plantilla:SIGLE es varen recopilar al voltant de 100 d'estos sistemes; el consens dels estudiosos és que deriven d'una llengua bretona estretament relacionada en el galés. Encara que a sovint se'ls denomina "numerals per a contar ovelles", la majoria de les partitures registrades no s'utilisaven per a contar ovelles, sino per a contar telas o per a jocs infantils o rimes infantils. S'ha sugerit que estes partitures representen una supervivència del cúmbrico medieval, una teoria popularisada per primera volta en el XIX. No obstant, estudiosos posteriors varen aplegar a rebujar esta idea, sugerint en el seu lloc que les partitures eren importacions posteriors de Gals o Escòcia, pero a la llum de l'escassea de proves en un sentit o un atre, Markku Filppula, Juhani Klemola, i Heli Paulasto postulen que seguix sent plausible que els sistemes de conteo són, de fet, d'orige cúmbrico.

El cúmbrico, de la mateixa manera que atres llengües britòniques, utilisa un sistema de conte vigesimal, és dir, una numeració fins al vint, en números intermijos per al dèu i el quinze. Per lo tant, despuix de la numeració de l'un al dèu, els números seguixen el format un-i-dèu, dos-i-dèu, etc. fins al quinze, i després un-i-quinze, dos-i-quinze fins al vint. Les paraules dialectals per als números mostren una gran variació en la regió. (vore taula).

Numerals de possible orige cúmbrico; es mostren les formes en galés, córnico i bretón modern a modo de comparació.

Nr.	Keswick	Westmorland	Eskdale	Millom	High Furness	Wasdale	Teesdale	Swaledale	Wensleydale	Ayrshire	Galés	Córnico	Bretón
1	yan	yan	yaena	aina	yan	yan	yan	yahn	yan	yinty	un	onan, unn	unixquen
2	tyan	tyan	taena	pentina	taen	taen	tean	tayhn	tean	tinty	dau Plantilla:Abbr, dwy Plantilla:Abbr	dew m, diw f	daou m, div f
3	tethera	tetherie	teddera	per a	tedderte	tudder	tetherma	tether	tither	tetheri	tri m, tair f'	tri m, teyr f	tri m, ter f
4	methera	peddera	meddera	pedera	medderte	anudder	metherma	mether	mither	metheri	pedwar m, pedair f	peswar m, peder f	pevar m, peder f
5	pimp	gip	pimp	pimp	pimp	nimph	pip	mimp[h]	pip	bamf	pump	pymp	pemp
6	sethera	teezie	hofa	ithy	haata	Plantilla:Center	lezar	hith-her	teaser	leetera	chwech	hwegh	c'hwec'h
7	lethera	mithy	lofa	mithy	slaata	Plantilla:Center	encert	lith-her	leaser	seetera	saith	seyth	seizh
8	hovera	katra	seckera	owera	lowera	Plantilla:Center	catrah	anver	catra	over	wyth	eth	eizh
9	dovera	hornie	leckera	lowera	dowa	Plantilla:Center	horna	danver	horna	dover	naw	naw	nav
10	dick	dick	dec	dig	dick	Plantilla:Center	dick	dic	dick	dik	deg	deg	dek
15	bumfit	bumfit	bumfit	bumfit	mimph	Plantilla:Center	bumfit	mimphit	bumper	Plantilla:Center	pymtheg	pymthek	pemzek
20	giggot	Plantilla:Center	Plantilla:Center	Plantilla:Center	Plantilla:Center	Plantilla:Center	Plantilla:Center	Plantilla:Center	jiggit	Plantilla:Center	ugain	ugens	ugent

Bibliografia

• Davies, Wendy. «The Celtic Kingdoms», The New Cambridge Medieval History: C. 500–c. 700, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-36291-1.
• Elliott, Elizabeth. «Scottish Writing», The New Cambridge Medieval History: C. 500–c. 700, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-36291-1.
• google. com/books? id=Rx-nFX9nY_kC English and Celtic in Contact, Psychology Press. ISBN 978-0-415-26602-4.
• Jackson, Kenneth H. (1953). org/details/languagehistoryi0000jack Language and History in Early Britain, Edinburgh: Edinburgh University Press.
• Jackson, Kenneth H. (1969). org/details/gododdinoldestsc0000jack The Gododdin: The Oldest Scottish poem, Edinburgh: Edinburgh University Press. ISBN 0-85224-049-X.
• James, Alan G.. «A Cumbric Diaspora?», org/details/commodityofgoodn0000unse A Commodity of Good Names: Essays in Honour of Margaret Gelling, Stamford, Lancashire: Shaun Tyas / Paul Watkins Publishing, pp. org/details/commodityofgoodn0000unse/page/n202 187–203. ISBN 978-1-900289-90-0.
• Koch, John T.. Celtic Culture: A Historical Encyclopedia, ABC-CLIO.
• Oram, Richard. The Lordship of Galloway, Edinburgh: John Donald Publishers / Birlinn. ISBN 0-85976-541-5.
• Phythian-Adams, Charles (1996). Land of the Cumbrians, Aldershot: Scolar Press. ISBN 1-85928-327-6.
• Russell, Paul. An Introduction to the Celtic Languages, London: Longman. ISBN 0-582-10082-8.
• Schmidt, Karl Horst. «Insular Celtic: P and Q Celtic», The Celtic Languages, London: Routledge, pp. 64–98. ISBN 0-415-01035-7.