Xyridaceae

Les xyridàcees (nom científic Xyridaceae) formen una família de plantes monocotiledóneas que posseïxen una inflorescència molt característica, que naix d'1 a molts escapos, en les flors formant un cap com un con o un mechó al final de l'escape, en bràctees persistents imbricadas dispostes en espiral. Les flors posseïxen 3 sépals, 3 pétals, 3 estams i usualment 3 estaminodios, i 3 carpelos d'ovari súpero. Són plantes característiques de regions humides tropicals a subtropicals, i Xyris sol ser cultivada especialment en aquaris. Les vistoses flors de Xyris són efímeres, i les coroles s'òbrin usualment per solament unes poques hores. Usualment només una o dos flors per cap s'òbrin al mateix temps. La polinisació pot ser predominantment complida per abellas almacenadoras de polen. Els estaminodios, en els seus pèls, poden facilitar la polinisació juntant el polen i presentant-li-ho a les abelles, o poden enganyar a les abelles atraent-les en la creència de que hi ha polen.

La família va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG III (2009) i l'APWeb (2001 en avant).

Descripció

Introducció teòrica en Terminologia descriptiva de les plantes

Hàbit: Herbes, perennes o anuals, les perennes en brots com cáudices, menys comunament corms, ocasionalment rizomas. Pèls simples o ramificats.

Fulles de disposició alterna, usualment dísticas (a voltes espiralades), moltes voltes ensiformes, equitantes i unifaciales (poden ser bifaciales), planes a cilíndriques, les de la porció superior del brot reduïdes, usualment basals i arrosetadas. Simples, de marge sancer, en venaació paralela, envainadoras en la base en baïna moltes voltes persistent, sense estípulas. En lígula en algunes. Primes, planes o circulares en secció travessera.

Inflorescèncias usualment indeterminades i formant un cap com un con o un mechó (d'una única flor en Achlyphila o 2 o 3 flors en el restant), en bràctees persistents imbricadas en espiral, terminal, sobre un llarc escape. Escapos 1 a molts, que creixen de l'aixella de bràctees o fulls interns.

Les flors bisexuales, actinomorfas o llaugerament bilaterals, en periant diferenciat en càliç i corola, cada una en l'aixella d'una bràctea rígida papirosa a coriosa, hipóginas, sésiles o pediceladas.

3 sàpia-hos, separats i dimórficos, l'intern membranoso i envolent a la corola, i cau quan la flor s'obri, els dos sépals laterals subopuestos, rígits i papirosos, usualment aquillados, i persistents.

3 pétals efímers (que es marchitan ràpidament), separats i en garra a conados en la base, si connados formant una corola en un tubo prim i una elongació 3-lobada, imbricada, usualment groga a blanca (rarament blava o magenta).

3 estams (rarament 6) verticilados, oposts als pétals, usualment 3 estams alternant en 3 estaminodios, filaments curts i adnatos als pétals, estaminodios ramificats en 3 branques en l'àpiç, densament coberts en pèls moniliformes. Anteras de dehiscencia llongitudinal.

Polen monosulcado o sense obertura.

3 carpelos, connados, 3 o 1 lóculo, ovari súpero, en placentaació parietal a central o axilar o basal. Estil solitari, 3 estigmes més o menys capitados. Òvuls usualment numerosos en cada placenta, anátropos a ortótropos, en un megaesporangio gros a prim, bitégmicos.

No hi ha nectarios.

El frut és usualment una càpsula loculicida o de dehiscencia irregular, a voltes rodejat pels dos sépals laterals i les bràctees.

Llavors chicotetes, usualment en crestes llongitudinals. Endosperma en almidó i proteináceo, a voltes aceitoso.

Vore Kral (1998) per a un tractament detallat de la família.

• 
  Fulls de Orectanthe
• 
  Hàbit de Orectanthe
• 
  Flor de Xyris

Ecologia

Àmpliament distribuïts en regions tropicals i subtropicals, en uns pocs estenent-se en hàbitats templats. Tres gèneros estan restringits al nort de Sudamérica.

Són característics de regions humides, com a sabanes pantanosas.

Les vistoses flors de Xyris són efímeres, i les coroles s'òbrin usualment per solament unes poques hores. Usualment només una o dos flors per cap s'òbrin al mateix temps. Les flors d'espècies simpátricas usualment s'òbrin en moments diferents del dia.

No hi ha nectarios, i la polinisació pot ser predominantment complida per abellas almacenadoras de polen. Els estaminodios, en els seus pèls moniliformes, poden facilitar la polinisació juntant el polen i presentant-li-ho a les abelles, o poden enganyar a les abelles atraent-les en la creència de que hi ha polen.

Les diminutes llavors són dispersades pel vent o l'aigua.

Filogenia

Introducció teòrica en Filogenia

3 gèneros de la família són a voltes classificats en la família Abolbodaceae: Abolboda, Aratitiyopea, i Orectanthe. Tenen fulls espiralades i bifaciales, polen espinós, pétals altament conados, i estils asimètrics en apèndixs.

Els atres dos gèneros, Achlyphila i Xyris, tenen fulls dísticas i unifaciales, polen no espinós, pétals llaugerament conados o separats, i estils simètrics sense apèndixs.

Eriocaulaceae ("les Compositae de les monocotiledóneas") i Xyridaceae estan unides pels seus caràcters de ADN, pero també varen anar àmpliament reconegudes com clado en el passat pels seus caràcters morfològics: el seu hàbit distintiu (són plantes en roseta en un agregat dens de flors en un escape), les seues fulles estrictament basals en estomes paracíticos, les inflorescència capitadas en flors dímeras, el periant que consta de càliç i corola, les anteres adnatas a la corola, el polen espinulado/equinado, i els òvuls en megaesporangio de paret prima (Dahlgren et al. 1985, Linder i Kellogg 1995).

Note's que Eriocaulaceae té un escape sense bràctees (és dir, és un "escape verdader"), mentres que l'escape de Xyridaceae pot tindre bràctees de la mitat cap a dalt.

Taxonomia

Introducció teòrica en Taxonomia

La família va ser reconeguda per el APG III (2009), el Linear APG III (2009) li va assignar el número de família 94. La família ya havia segut reconeguda per el APG II (2003).

La família es compon de casi 300 espècies en cinc gèneros, pero la majoria de les espècies es troben en el gènero Xyris, en 260 espècies (vore també Abolboda).

Gèneros, segons l'APWeb (visitat en giner del 2009):

• Abolboda
• Achlyphila
• Aratitiyopea
• Orectanthe
• Xyris

La morfologia dels sépals en forma de pot proveïx un important caràcter diagnòstic per a determinar espècies.

Importància econòmica

Unes poques espècies de Xyris ("pastura d'ulls grocs") són cultivades com a ornamentals, especialment en aquaris. Ocasionalment algunes espècies d'este gènero són usades en medicina.