Anar al contingut

Walking with Beasts

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Walking with Beasts (títul traduït en Hispanoamèrica com Passejant en bésties i en Espanya com Caminant entre les bésties) és una série documental per a televisió de sis episodis, creada per Impossible Pictures i produïda per la cadena britànica BBC[1] Discovery Channel, ProSieben i TV Asahi, i estrenada per primera volta en 2001. De la mateixa manera que la seua predecessora de 1999 Walking with Dinosaurs (Caminant entre dinosauris)[2][3] Walking with Beasts recrea diversos animals prehistòrics realisats en imàgens generades per computadora o per mig de la filmació de porritos animatróniques i intenta mostrar cóm eren les seues vides en la seua hàbitat natural, encara que esta volta se centra en les aus i sobretot els grans mamífers de l'Era Cenozoica i no en els dinosauris com en la série anterior. En cada episodi se seguixen les vivències d'un animal protagoniste en particular, de la mateixa manera que en la série anterior. En la seua emissió en Discovery Channel es va canviar el seu títul a Caminant en criatures prehistòriques.

La banda sonora de Walking with Beasts és una creació del compositor Ben Bartlett. Per a més informació vore Anex:Walking with... (bandes sonores).

Producció

Preproducción, investigació i escritura

L'episodi final de Walking with Beasts, Mammoth Journey, va ser filmat en Yukon, Canadà[4]

Despuix de l'èxit de Walking with Dinosaurs, el productor eixecutiu Tim Haines va concebre a Walking with Beasts com una seqüela. L'objectiu que es pretenia era presentar al públic general als fascinants mamífers (i atres animals) de l'era Cenozoica, tradicionalment menys representats en la cultura popular que els dinosauris.[5] El presupost de Walking with Beasts va ser de £4.2 millons,[3][6] un dels més costosos documentals jamai fets[3] pero molt menor que el d'una película en necessitats comparables d'efectes visuals. Tim Haines va atribuir la finalisació de la série a pesar d'açò, a la seua sòlida planeación.[7]

L'investigació per a preparar a Walking with Beasts va ser portada a terme a temps complet per casi dos anys pel geòlec Paul Chambers i el zoólogo Alex Freeman. De la mateixa manera que Walking with Dinosaurs, es va establir que Walking with Beasts consistiria de sis episodis, lo que significa a la seua volta que es necessitaven sis escenaris apropiats per al programa.[8] Chambers i Freeman varen triar les locaciones del programa en base en la cantitat de bona evidencia fòssil, la seua posició en la llínea temporal i el número d'animals interessants.[8][9] Les idees per a alguns dels episodis varen ser triades ans que es fera l'investigació, com el fer un episodi sobre els mamuts lanudos i un episodi sobre els indricoterios. Durant la major part del procés, Chambers i Freeman varen estar considerant fer més de sis locaciones, lo que significa que varen ser forçats a abandonar algunes idees d'episodis potencials. Entre les idees descartades estaven un episodi situat en Austràlia, en base en els fòssils del jaciment de Riversleigh.[8] Despuix de seleccionar les sis locaciones definitives, el triar quins animals apareixerien en cada episodi va ser un procés senzill.[9]

En acabant de que Chambers i Freeman havien decidit sobre els episodis viables per al programa, les locaciones per a filmació de Walking with Beasts varen ser triades per la productora assistent Annie Bats per un periodo de nou mesos. Bats va parlar primer en paleobotànics per a establir qué llocs disponibles eren lo suficientment semblats als parages antics que es buscava representar. Despuix de determinar una selecció suficientment exhaustiva de possibles locaciones de filmació, Bats va viajar als diferents llocs en una cambra de video per a gravar metraje de prova, el qual va ser vist pels productors per a donar-se una idea del terreny.[8] Les locaciones de filmació de Walking with Beasts varen incloure Florida, Mèxic, Java, Arizona, Brasil, Suràfrica i Yukon.[10]

A fi d'escriure les històries per a la série, els productors Jasper James i Nigel Paterson varen vore numerosos documentals de naturalea sobre animals moderns. Ells volien evitar que els episodis es tornaren simples "llistes d'animals i de cóm vivien" i en canvi volien atraure als televidents a la seua història i fer-los voler saber que els passaria als animals despuix.[9] Chambers i Freeman també varen treballar en els guions, en l'objectiu d'assegurar que es mostrara en la série el comportament inferido de cada animal tant com fora possible.[8] Al final, cada episodi de Walking with Beasts va terminar tenint un diferent tipo d'història. Per eixemple, Next of Kin (l'episodi quatre) seguix a un grup de Australopithecus passant per moments difícils mentres que Land of Giants (l'episodi tres) seguix a un jove Indricotherium[11] en els seus primers anys de vida. Els detalls de la trama i de cóm es comportaven els animals varen ser guiats per l'evidencia fòssil; James va afirmar en el material darrere de cambres que cap detall de les històries de Walking with Beasts estava basat en la ficció.[9]

Efectes especials i filmació

Maquetas de Deinotherium (esquerra) i Australopithecus (dreta), usat per a crear els models computarizados de in Walking with Beasts

Chambers i Freeman varen treballar en escultors per a crear reconstrucció precises dels animals de la série. Els paleontòlecs especialistes i atres investigadors rellevants varen ser consultats per a cada animal a fin de que aconsellaren sobre el seu comportament i apariència. Per a alguns dels animals representats en Walking with Beasts, era la primera volta que es recreaven per mig de models.[8] Els modeladores es varen basar en dibuixos i fotos del material fòssil. Es varen necessitar vàries semanes per a crear cada maqueta. Una volta finalisades, es varen escanejar les maquetes per a crear els models computarizados en tres dimensions.[12] Les textures dels animals varen ser realisades per dissenyadors de pell, en assessoria dels investigadors. Per a alguns dels animals de Mammoth Journey (episodi sis), les pintures rupestres varen poder donar una idea dels colors dels animals en vida, pero per a molts uns atres els patrons de color varen ser especulacions informades.[8]

Com va ocórrer abans per a Walking with Dinosaurs, els gràfics computarizados de Walking with Beasts varen ser creats per la companyia d'efectes visuals Framestore.[13] Els animadors varen treballar de prop en els investigadors; es varen dur experts per a vore detall els moviments de cada animal per a assegurar que es mogueren correctament i es varen donar assessoraments sobre quins comportaments va poder haver mostrat cada criatura.[8] L'animació dels animals de Walking with Beasts va ser més difícil que en Walking with Dinosaurs degut a que els mamífers solen tindre més parts mòvils que els dinosauris, com vibrisas, celles i vàries parts flexibles i bamboleantes. Adicionalment, l'equip de producció va considerar que les audiències serien més crítiques en els moviments donats als mamífers de lo que ho varen anar en els dinosauris, degut a que els televidents estarien més familiarizados en la manera en que es mouen els mamífers; seria llavors més fàcil senyalar moviments incorrectes.[13] Per a l'equip la criatura més difícil d'animar va ser Australopithecus, el qual en térmens dels seus moviments tenia que semblar "més que un simi pero menys que un humà".[13]

Caps de models animatrónicos de varis animals usats per a certes prens en la série

La filmació de Walking with Beasts va prendre entre quatre a cinc semanes.[9] La filmació era usualment una qüestió de colectar les prens en les locaciones en les que més tart s'agregarien els animals generats per computadora. A voltes va ser necessari replicar l'impacte que els animals animats tindrien sobre el seu ambient, tals com les chafades deixades en la neu pel mamut lanudo. No totes les parts de filmar a les criatures de la série varen ser enterament imaginàries ya que per a Walking with Beasts es va fer un ampli us de models animatrónicos i títaros per a les prens propenques.[9] Estos models varen ser creats per la companyia d'efectes especials Crawley Creatures, la mateixa companyia responsable dels animatrónicos de la serie precedent Walking with Dinosaurs. Prenent en conte que molts dels animals de Walking with Beasts tenen pelage i requerien d'expressions facials més complexes, la creació dels animatrónicos de Walking with Beasts va ser més dificultosa que abans. Durant la producció, l'equip de animatrónicos va créixer de sèt a díhuit persones i es va agregar respal adicional contractant a especialistes externs.[10]

De la mateixa manera que els gràfics per computadora, es va consultar a experts per a alguns dels efectes pràctics. Entre els científics consultats va estar l'arqueòlec i antropòlec Michael Bisson, un expert en ferramentes del Paleolític mig, qui va ajudar a fabricar algunes de les ferramentes que es varen usar en el programa per als neandertal i els humans anatómicamente moderns.[3]

Els animatrónicos varen ser creats i usats per un periodo de prop d'un any i mig. En total, es varen usar prop de 40 diferents elements animatrónicos, molts dels quals eren caps dels animals. Els moviments amplis dels animatrónicos eren controlats pels titareters, mentres que els moviments més sotils eren controlats de forma remota i operats per mig de servomotors.[10] En algunes prens d'acostament, Australopithecus va ser representat per actors en prostéticos. Els neandertal i humans moderns en canvi varen ser representats per actors també en les prens lluntanes, i els actors que varen interpretar als neandertal varen utilisar prostéticos.[10][14] Els prostéticos usats pels actors també varen ser realisats per Crawley Creatures.[10]

Disseny de sò i musicalisació

El disseny de sò per a Walking with Beasts va ser realisat per Kenny Clark. Clark i el seu associat Jovan Ajder varen començar el procés en gravar efectes de sala, tals com chafades. A continuació, Clark i Ajder varen començar a construir una biblioteca de sons registrant els seus propis sons i contactant a companyies d'efectes especials per mig d'Internet al voltant del món. En acabant de que es va poder ensamblar una considerable colecció de sons d'animals, estos varen ser mesclats, tallats o reproduïts al revés per a crear els sons de les criatures. Els sorolls de Leptictidium eren sons de llúdrias, en un canvi de to i en reversa, i els sons de Gastornis es componen de sons d'un mona i una serp de cascabel, lleument editats. Megatherium va ser interpretat per sons de cabres, encara que en un to considerablement baix, Embolotherium és resultat de sons de morsas i rinoceronts, Macrauchenia per asno, Indricotherium per orsos i rinoceronts i Chalicotherium per un hipopótam. Per a Australopithecus es planejava inicialment donar-li sò per mig de veus humanes harmonisades, idea que va ser abandonada en favor de l'us de sons de mones. Els mamuts lanudos es varen basar en elefants i para Smilodon es varen usar lleons i tigres. La mescla final de sò va ser feta per Chris Burdon, qui va combinar un total of 64 pistes de sò (incloent a la narració, música, sons d'animals i sorolls de fondo) per a produir la pista de sò estéreo final per a la série.[15]

Benjamin Bartlett, qui anteriorment va treballar en Walking with Dinosaurs, va compondre la música de Walking with Beasts. El procés de composició va començar en Bartlett i els directors (Jasper James i Nigel Paterson) veent els diferents episodis sense sò i determinant les escenes específiques que varen destacar que requeririen particularment l'acompanyament musical. Bartlett va tindre un enfocament diferent per a Walking with Beasts del que havia tingut per a Walking with Dinosaurs; la partitura de la série anterior freqüentment incloïa temes sofisticats i compassos orquestals per a reflectir la grandiosidad dels dinosauris. En aplegar al Cenozoico, Bartlett va trobar que era molt més difícil de caracterisar, concloent que les "bésties" eren menys "refinades" que els dinosauris que els varen precedir. Com a resultat, la banda sonora de Walking with Beasts desobedix intencionalmente les regles estàndar de l'harmonia sofisticada, enfocant-se en la simplicitat pero també en ocasions té "grans blocs de sons chocant sense ser invitats".[16]

Episodis

Walking with Beasts

BBC One va emetre la série semanalment en les nits dels dijous, en una repetició regular en els dumenges següents en la vesprada. En 2010, la série va ser repetida en BBC Three en format de marató, en episodis de tres hores de duració.[17]

The Science of Walking with Beasts

The Science of Walking with Beasts, un documental de dos episodis complementari de la série, es va estrenar en novembre de 2001 en BBC One. Esta série mostra entrevistes en els paleontòlecs i explicacions de cóm el registre fòssil i els parents moderns han informat sobre lo que és conegut dels animals representats de la série Walking with Beasts, aixina com breus seccions mostrant el desenroll de les animacions per computadora i els animals animatrónicos usats en la série.

Referències

  1. ↑ Støen, Michael(2022).«1999: The BBC simulates prehistoric wildlife».Public Understanding of Science.31(4): 524–529.ISSN 0963-6625.doi:10.1177/09636625211068944.(en en)
  2. ↑ Gibson, Owen (2001-10-09). «Digital evolution for BBC Beasts» (en en). The Guardian. Consultat el 2022-04-29.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «A beastly look at ourselves». McGill Reporter (2001-11-22). Consultat el 2022-04-29.
  4. ↑ «Walking with Beasts».Worklizard.Consultat el 2022-04-29.(en en-us)
  5. ↑ Plantilla:Cite video
  6. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada budget
  7. ↑ Plantilla:Cite video
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 «Making Of - Research». bbc.co.uk (2001). Archivat des de l'original, el 2001-12-21.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 «Making Of - TV Production». bbc.co.uk (2001). Archivat des de l'original, el 2001-12-23.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «Making Of - Animatronics». bbc.co.uk (2001). Archivat des de l'original, el 2001-12-21.
  11. ↑ Indricotherium és considerat generalment com un sinònim del gènero Paraceratherium.
  12. ↑ «Making Of - Model Making». bbc.co.uk (2001). Archivat des de l'original, el 2001-12-14.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «Making Of - Computer Graphics». bbc.co.uk (2001). Archivat des de l'original, el 2001-12-21.
  14. ↑ Plantilla:Cite video
  15. ↑ «Making Of - Sound». bbc.co.uk (2001). Archivat des de l'original, el 2001-12-21.
  16. ↑ «Making Of - Music». bbc.co.uk (2001). Archivat des de l'original, el 2001-12-21.
  17. ↑ Walking with Beasts - Compilations - Episode 1 bbc.co.uk. Web. Retrieved 19 September 2018.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Walking_with_Beasts&oldid=1276941»