Efecte de sala

Efecte de sala

Els denominats efectes de sala també coneguts com a efectes foley, són aquells efectes que busquen la recreació de sons que per diversos motius no varen ser arreplegats en el moment de la gravació de l'escena. El terme foley deu el seu nom al neoyorquí Jack Foley, el qual va desenrollar moltes de les tècniques que ara es porten a terme en esta fase de la producció sonora.

En la gran majoria dels casos el foley s'acaba convertint en un art, un art en desenroll. No és un procés fàcil i requerix de molta imaginació per a portar a terme processos sorprenents, com per eixemple crear el sò d'un ser inexistent en el món real, o l'envolament d'una nau espacial.

Els nous sistemes digitals nos permeten la reproducció del més mínim detall sonor, primant el seu realisme i la seua definició; Per este motiu ya no parlem de disseny de sò sino d'arquitectura del mateix. Els efectes sala (els foley) deixen de ser mers sorolls ocasionals i es convertixen en autèntics decorats sonors que acompanyaran tota l'acció dels personages, fins al més mínim detall. La textura del sol per a on van els intérprets, la textura dels robages que els visten, el material del que estan fets els objectes que toquen o mouen i inclús l'aire que respiren els actors són obsessions de l'efectiste en estos moments.

Història

Lo que ara es denomina Foley es va originar en afegir sons a les emissions en directe d'obres de radi des dels estudis de radi de tot lo món a principis de la década de 1920. Les gravacions fonográficas de l'época no tenien la calitat ni la flexibilitat suficients per a reproduir fidelment la majoria dels efectes sonors en el moment en que es produïen, per lo que un tècnic d'efectes sonors tenia que crear tots els sons de les obres de radi en directe. Jack Donovan Foley va escomençar a treballar en Universal Studios en 1914, durant l'época del cine mut. Quan els estudis Warner varen estrenar El cantor de jazz, la seua primera película en sò, Universal sabia que tenia que seguir sent competitiva i va demanar als empleats que tingueren experiència en ràdio que es presentaren. Foley va passar a formar part de l'equip de sò que va convertir el llavors musical "mut" d'Universal Show Boat en un musical. Com els micròfons de l'época no podien captar més que els diàlecs, va caldre afegir atres sons despuix de rodar la película. Foley i el seu chicotet equip proyectaven la película en una pantalla mentres gravaven una única pista d'àudio que capturava les seues efectes de sò en directe. La seua sincronisació tenia que ser perfecta, per a que els passos i el tancament de les portes se sincronisaren en els moviments dels actors en la película. Jack Foley va crear sons per a películes fins a la seua mort en 1967. Els seus métodos bàsics se seguixen utilisant hui en dia.

Quan Warner Brothers va introduir el Vitaphone, que permetia sincronisar el sò en l'image en moviment, va incloure una partitura musical i efectes de sò en la seua película de 1926 Don Juan.

L'art modern del Foley ha progressat com ho ha fet la tecnologia de gravació. Hui en dia, els sons no tenen que ser gravats en viu en una sola pista d'àudio. Poden capturar-se per separat en pistes individuals i sincronisar-se cuidadosadament en la seua contrapart visual. Els estudis de foley ampren centenars d'accessoris i efectes digitals per a recrear els sons ambientals de les seues películes.

Alguns trucs i les seues intencions

Bona part de les coses que veem en una película no tenen el seu sò real, ací és a on entra en joc el paper de l'artiste de foley, per eixemple, quan en una película una persona colpeja a una atra en força se sol amprar una tralla o una revista enrollada colpejant contra el sol, lo curiós d'este eixemple és que un puñetazo no sona com una tralla o una revista colpejant alguna cosa pero com en la gran majoria de les películes es fa aixina, la costum fa que a penes nos cride l'atenció eixe sò en eixa acció, per al galop d'una cavall és molt comú l'us de cocos chocant, quan en una película veem un ser que no existix realment (mònstruos, alienígenas...) o que varen existir (dinosauris o atres animals prehistòrics) el sò d'estos sers es conseguix en la mescla dels sons d'animals o la modulació en pitch d'un sò no articulat d'un humà (crit, gemec...).

Pero el foley no servix solament per a recrear sons, moltes voltes s'usa per a emfatisar una acció o crear una sensació en l'espectador, per eixemple, quan hi ha un colp no solament es busca la recreació del sò en les idees ya citades sino que per eixemple se li afig de forma discreta un rugit d'un lleó per a emfatisar en el subconscient de l'espectador eixe succés, és molt comú buscar una sensació en les películes de terror, una de les formes més comunes és en sons que són desagradables o posen en alerta de forma inconscient a l'espectador, és molt comú per a això el sò d'avespes volant, d'una serp esgolant-se o el seu chiulit...

Creació

El Foley és creat per l'artiste de sò imitant la font de sò real en un estudi de gravació. A sovint hi ha molts chicotets efectes de sò que ocorren dins de qualsevol escena d'una película. El procés de gravació de tots ells pot dur molt temps.

L'art del foley es pot dividir en tres categories principals - peus, moviments i detalls.

Peus

Esta categoria implica el sò dels passos. Per a fer el sò de la baixada d'una escala, els artistes de Foley chafen en força una llosa de marbre mentres veuen la gravació. Els estudis de Foley tenen molts tipos de sabates i varis tipos de sols per a crear sons de chafades. Estos sols, coneguts com Foley Pits, varien des de quadrats de marbre fins a pous de grava i roca. Crear el sò just de les chafades pot millorar molt la sensació d'una escena. Als artistes de Foley se'ls crida a sovint "Foley Walkers" o "Steppers" quan treballen en el subconjunt de Foley "peus".

Moviments

La categoria de "moviments" compon molts dels sons més sotils que s'escolten en les películes, per eixemple, el balancege de la roba quan dos actors passen un al costat de l'atre. Este sò es crea fregant dos trossos del mateix material prop del micròfon a la mateixa velocitat en la que es creuen les cames de l'actor. La tela no sempre s'utilisa i tendix a gravar-se a discreció del mezclador de doblage que, en última instància, controla el resultat final del procés de postproducció d'àudio.

Específics

El foley també pot incloure atres sons, com el de les portes que es tanquen i els timbres que sonen; no obstant, estos tendixen a realisar-se de forma més eficient utilisant efectes de sò d'estoc, arreglats pels editors de sò.

Els efectes de Foley ajuden a l'espectador a jujar el tamany d'un espai. Per eixemple, una sala gran té una forta reverberació, mentres que una sala chicoteta pot tindre només una llaugera reverberació. Els espais exteriors oberts no solen tindre cap reverberació.

Trucs comuns

• Almidó de dacsa en una bossa de cuiro fa el sò de la neu crujir.
• Un parell de guants sona com el batre de les ales d'un pardal.
• Una flecha o un pal prim fan un chiulit.
• Una cadira vella fa un crujir controlable.
• Una frontiça oxidada empapada d'aigua quan es coloca contra diferents superfícies fa un sò chirriante. Diferents superfícies canvien el sò considerablement.
• Una pesada pistola de grapas combinada en atres sons metàlics chicotets fan bons sorolls de pistola.
• Una despalladora de metal fa el sò de traqueteo/chirrido d'una tanca de cadena; també pot fer un chirrido metàlic quan s'arrastra per una peça de metal.
• Una porta i un guardabarros pesats poden crear la majoria dels sons de coche necessaris, pero és millor tindre un coche sancer en l'estudi.
• La crema de bosses de fem de plàstic tallades en tires fa un sò realiste d'una vela o un fòc suau no crepitante quan la bossa es derrite i gotea en el sol.
• La cinta d'àudio de ¼ de polzada enrollada sona com a herba o maleza quan es camina sobre ella.
• La gelatina i el sabó de mans fan sorolls de aplastamiento.
• La lletuga romana congelada fa sorolls d'ossos o ferides en el cap.
• Els clafolls de coco tallades per la mitat i reblixes de farcidura fan sorolls de caixcos de cavall.
• el celofán crea efectes de fòc crepitante.
• Es necessita una selecció de portes de fusta i metal per a crear tot tipo de sorolls de portes, pero també es pot utilisar per a sons de barcos que crujir.
• Les bellotes, les pomes chicotetes i les anous sobre una superfície de parquet de fusta poden utilisar-se per a trencar ossos.
• Les anous s'utilisen en lloc de cubito en un got d'aigua perque no es derriten.
• El menjar enlatada per a gossos pot usar-se per a les expulsions d'embrions de baïnes alienígenas i les vocalisacions de mònstruos.
• Les plaques metàliques grans i fines, quan es doblen, es poden utilisar per als trons.

En La guerra de les galàxies, Ben Burtt va introduir una série d'efectes personalisats utilisats per a la franquícia. El zumbido del sabre de llum era el motor d'un proyector de cine mesclat en el zumbido d'un tubo d'image de televisió i mesclat encara més. Els Blasters es basaven en el sò dels tensos cables tensors de les torres de ràdio en ser colpejats, la respiració de Darth Vader en un regulador de buceig. El swoosh del caça TIE és una mescla de sorolls de manada d'elefants ralentisats i de coches conduint per l'aigua, la veu de Chewbacca inclou el gemec d'una morsa varada en una piscina seca junt en atres vocalisacions d'animals, i la charrada de R2D2 inclou la pròpia veu de Burtt mesclada en els sons sintetisats per a humanisar el seu efecte robòtic.

The Firesign Theatre, una companyia còmica de radioteatro, trencava ocasionalment la quarta paret per a burlar-se d'estes convencions ("Havia estat nevant en Santa Bàrbara des del principi de la pàgina i vaig tindre que sacsar la maicena de les meues mukluks"), de la mateixa manera que els actors de comèdia Monty Python en la seua película Monty Python i el Sant Grial, que incloïa un succeït recurrent de cavallers que simulaven montar a cavall mentres els escuders els seguien darrere, aplaudint mitats de coco.

Usos

El foley complementa o substituïx al sò gravat en el plató en el moment del rodage, conegut com gravació de camp. El paisage sonor de la majoria de les películes utilisa una combinació d'abdós. Un artiste de Foley és la persona que crea este art sonor. Els artistes de Foley utilisen la creativitat per a fer creure als espectadors que els efectes de sò són realment reals. L'espectador no deu donar-se conte de que el sò no ha segut realment partix del procés de filmació. Els sons de Foley s'afigen a la película en la postproducció, una volta rodada. La necessitat de substituir o millorar els sons en una producció cinematogràfica sorgix del fet de que, molt a sovint, els sons originals captats durant el rodage estan obstruïts pel soroll o no són lo suficientment convincents per a subrallar l'efecte visual o l'acció. Per eixemple, les escenes de baralles a puñetazos en una película d'acció solen ser escenificades pels actors d'acció i, per tant, no tenen els sons reals dels colps. El atrezzo, els decorats i el vestuari solen estar construïts en materials relativament barats i llaugers que s'assemblen visualment a materials més cars, pero que no sonen realment. Els chocs i les explosions se solen afegir o millorar en la fase de postproducció. L'efecte desijat és tornar a afegir a la banda sonora original els sons que es varen excloure durant la gravació. En excloure estos sons durant la gravació sobre el terreny i tornar a afegir-los a la banda sonora durant la postproducció, els editors tenen un control total sobre cóm sona cada soroll, la seua calitat i el volum relatiu. Els efectes de Foley afigen profunditat i realisme a la calitat de l'àudio per a fonts multimèdia.

Els artistes de foley revisen la película mentres s'eixecuta per a averiguar qué sons necessiten per a conseguir el sò i els resultats desijats. Una volta que reunixen el material i es preparen per al seu us, practiquen els sons. Quan conseguixen el sò desijat, veuen la película i afigen els efectes de sò al mateix temps. Açò és similar a la forma en que els actors tornen a gravar el diàlec, sincronisant els llavis en l'image del vídeo o la película.

Les escenes en les que se substituïx el diàlec per mig de doblage també inclouen sons Foley. La substitució automàtica de diàlecs (ADR) és el procés pel que es graven els sons de la veu en postproducció. Açò es fa per mig d'una màquina que recorre els sons de veu en la película cap a davant i cap a arrere per a conseguir que el sò acompanye en precisió els events que s'observen en la película. L'objectiu de la tècnica ADR és afegir els efectes de sò en la película despuix del rodage, per a que els sons de la veu estiguen sincronisats. Molts sons no s'afigen en el moment del rodage, i els micròfons poden no captar un sò de la forma en que el públic espera escoltar-ho. La necessitat de Foley va aumentar dràsticament quan els estudis varen escomençar a distribuir películes a nivell internacional, doblades en atres idiomes. A mida que se substituïxen els diàlecs, es perden també tots els efectes de sò gravats en el moment dels mateixos.

Artistes de Foley

Ben Burtt recree més de 800 sons per a Star Wars per a poder adequar-los a objectes i criatures. Jack Donovan Foley va ser l'inventor del foley, entre els seus treballs destaca el de Espartaco, José Caldararo en películes com "El secret dels seus ulls".

Curiositats

En la película Històries de Lisboa (1994) de Wim Wenders hi ha escenes en les que es veu un tècnic de sò gravant efectes sala per a una película.

Com a curiositat destacar com en la película els cavallers de la taula quadrada es juga de forma irònica en l'us del foley i quan s'escolten el colpege de dos cocos en lloc d'aparéixer un cavall apareix un personage chocant els dos cocos.