Cant de les ballenes

La cant de les ballenes és la colecció de sòs que emeten les ballenes per a comunicar-se. Per eixemple, la paraula "vora" s'ampra en particular per a descriure el patró de sons predibles i repetitius que emeten certes espècies de ballenes (especialment la ballena yubarta) d'una manera que s'assembla a la vora dels humans, segons els cetólogos.
Els processos biològics utilisats per a produir el sò varien d'una família de cetàceus a una atra. No obstant, totes les ballenes, delfins i marsopas són molt més depenents del sò per a comunicar-se i sentir que els mamífers terrestres perque l'absorció de la llum pel aigua fa difícil la visió, ya que el moviment de les partícules en l'aigua és relativament més llent comparat en l'aire. Ademés disminuïx l'efectivitat del sentit de l'olfat.
Per una atra part, la comunicació auditiva és molt efectiva dins de l'aigua per raons físiques. En un mig gaseós, com l'aire, l'energia de les vibracions es dissipa ràpidament a causa de la seua elasticitat, i el sò s'atenua en seguida en la distància. En els líquits, que són més densos, el sò es propaga a una velocitat molt major, 1.500 m/s en l'aigua front a 340 m/s en l'aire; i sent com són incompresibles (no varien a penes en densitat en la pressió) s'atenua menys intensament. Els cetàceus poden aixina comunicar-se a distàncies enormes.
Els cetàceus tenen un sentit de l'oït molt elaborat, que inclou el habilitat de detectar en molta precisió la direcció de procedència dels sons. Ho aprofiten, sobretot els delfins, per a practicar l'ecolocalizaació, emetent sons del reflex dels quals s'averigua la distància i forma dels objectes circumdants. La forma globosa del cap de cachalotes o delfins es deu a l'existència d'un mecanisme d'amplificament del sò, el meló. Actualment hi ha preocupació entre els ambientalistas per l'aument del soroll en els oceàs per la peixca, perque es pensa que els humans podem estar acabant en el silenci característic de l'hàbitat marí. Per esta raó s'ha reclamat l'interrupció de l'us de sonars destinats a l'investigació científica i la vigilància militar. Recentment (2004) s'ha decidit suspendre l'ocupació militar del sonar actiu en Canàries, despuix de comprovar-se la seua relació en el varamiento de cetàceus consecutiu a maniobres navals realisades en 2002.
Producció del sò
Els sers humans produïxen sò al expeler aire a través de la laringe. Les cordes vocals dins de la laringe s'òbrin o tanquen segons siga necessari per a separar la corrent d'aire en paquets discrets. Estos paquets són molejats per la gola, la llengua i els llavis per a formar el sò desijat.
La producció de sò en els cetàceus diferix marcadament d'este mecanisme. El mecanisme precís és diferent en els dos grups de cetàceus: els odontocetos (cachalotes i delfins) i els misticetos (ballenes barbadas, incloent les més grans, com la ballena blava).
Producció del sò en les ballenes dentadas
L'espectre tonal de les ballenes dentadas consistix en sons o chiulits d'alta freqüència; les seqüències llargues de sons que es coneixen clásicament com a cant de les ballenes no existixen en este grup. Els sons curts (“clics”) s'utilisen generalment per a la detecció per mig de sonar (ecolocalizaació), les seqüències tonals per a la comunicació. Per açò en les manades de delfins es genera un caos de sons que a voltes es compara en el fondo sonor de chiquets en una guarderia. No obstant, es coneix molt poc del significat de cada una de les seqüències tonals.
Els sons mateixos es generen en passar aire per unes estructures tridimensionals en el cap que corresponen a les fosses nassals humanes i que es coneixen per la denominació anglesa de “phonic lips”. Totes les ballenes dentadas, en excepció del cachalote, posseïxen dos parells d'estos “llavis” que els permeten generar dos sons al mateix temps. Les vibracions generades en els “phonic lips” són conduïdes al cap de l'animal. Ací es forma el sò, que és emés en la direcció apropiada per a permetre la localisació per reflexió (ecolocalizaació).
Nivells del sò en les ballenes dentadas
El ranc de freqüències de les ballenes dentadas va des de 40 Hz a 325 kHz.[1] He ací una llista dels nivells més comuns.
| Orige | Nivell d'orige de banda (dB re 1 Pa a 1m)[2] |
|---|---|
| Esclafit de cachalote | 163-223 |
| Esclafit de ecolocalizaació de la beluga | 206-225 (de pico a pico) |
| Esclafit de ecolocalizaació del delfí de morro blanc | 194-219 (de pico a pico) |
| Raches de polsos del delfí girador | 108-115 |
| Chiulits del delfí mular | 125-173 |
Producció del sò en les ballenes barbadas
Les ballenes barbadas no posseïxen els “phonic lips”. En el seu lloc tenen una laringe, que aparentment eixercita un paper important en la generació dels sons, pero carix de cuerdo vocals. Fins ara es desconeix el mecanisme exacte de la generació dels sons, pero té que divergir molt del mecanisme en els humans. Les ballenes no necessiten un procés de espiraació per a generar els sons.
La major part de les ballenes barbadas canten en una banda de freqüències entre 15 i 20 hercios. En un reportage en la revista “New Scientist” es menciona, no obstant, una ballena la vora de la qual es coneix des de fa 12 anys i que va elegir una freqüència de 52 Hz. La ballena mai ha segut vista. Els científics concorden que es té que tractar d'una ballena barbada. No obstant, hi ha discrepància sobre si pertany o no a una espècie desconeguda fins ara.
Nivells del sò en les ballenes barbadas
El ranc de freqüències produït per les ballenes barbadas va dels 10 Hz als 31 kHz.[1] He ací una llista dels nivells més usuals.
| Orige | Nivell d'orige de banda (dB re 1 Pa a 1m)[2] |
|---|---|
| Gemec del rorcual comú | 155-186 |
| Gemec de la ballena blava | 155-188 |
| Gemec de la ballena grisa | 142-185 |
| Tons, gemec i vores de la ballena boreal | 128-189 |
Propòsit dels sons creats per les ballenes
Cant de les ballenes en Wikimedia Commons.
Mentres que els complexos i inoblidables sons de la ballena yubarta (i d'algunes ballenes blaves) es creu que s'utilisen principalment en la selecció sexual (vore secció més avall), els sons més simples d'atres ballenes tenen usos molt diversos. Mentres que les ballenes dentadas (incloent l'orca) són capaces d'amprar l'ecolocalizaació (essencialment, l'emissió ultrasònica d'ones sonores) per a detectar molt precisament el tamany i naturalea dels objectes, les ballenes barbadas no tenen esta capacitat. A diferència d'atres vertebrats marins, com per eixemple els taburons, el sentit de l'olfat de la ballena no està molt desenrollat. Per això, i per la pobra visibilitat dels ambients aquàtics i el fet de que el sò viaja ben baix l'aigua, els sons audibles per sers humans eixerciten un paper en la vida d'eixes ballenes. Per eixemple, la profunditat de l'aigua o l'existència d'una gran obstrucció davant poden ser detectades per forts sons emesos per ballenes barbadas.

— Escoltar (Format OGG, 57 kB)
Dos grups de ballenes, la ballena yubarta i les subespècies de Ballena Blava que es poden trobar en l'oceà Índic, són conegudes per produir els sons repetitius i de distintes freqüències coneguts com la vora de ballena. El biòlec marí Philip Clapham descriu esta vora com "provablement la vora més complexa en el regne animal" (Clapham, 1996).
Els mascles de ballena yubarta interpreten estes vocalisacions solament durant el periodo de celosia, per lo que es creu que el propòsit d'esta vora és ajudar al procés de selecció sexual. Si la vora és un comportament competitiu entre mascles buscant a la mateixa companyera, una forma de definir territori o be si és un comportament de "flirteo" entre mascles i femelles, no se sap encara i és un tema actualment en investigació.
L'interés en la cant de les ballenes va ser suscitat pels investigadors Roger Payne i Scott McVay, els qui ho varen analisar en 1971. Les vores seguixen una estructura jeràrquica distintiva. Les unitats bàsiques de la vora (a sovint cridades informalment "notes") són emissions de sò individuals ininterrompudes que duren uns pocs segons. Estos sons varien la seua freqüència entre els 20 Hz i els 10 kHz (el ranc d'oïment típic humà va dels 20 Hz als 20 kHz). Les unitats poden ser de freqüència modulada (açò és, el sò pot pujar, baixar o mantindre's igual durant la nota) o d'amplitut modulada (poden aumentar o disminuir el seu volum).
Una colecció de quatre o sis unitats és coneguda com subfrase, durant potser uns dèu segons. Una colecció de dos subfrases és una frase. Una ballena repetirà normalment la mateixa frase una i una atra volta entre dos i quatre minuts. Açò és conegut com a tema. Una cançó és una colecció de temes. La ballena repetirà la mateixa cançó, que durarà al voltant de vint minuts, una i una atra volta durant hores o inclús dies. Esta jerarquia de sons, similar a una nina russa, ha capturat l'imaginació dels científics.
Aixina mateix, cada vora de ballena evolucionarà llentament a través del temps. Per eixemple, durant el transcurs d'un més, una unitat en particular que començava com una "pujada" (incrementant la freqüència) pugues aplanarse llentament fins a convertir-se en una nota constant. Una atra unitat podria tornar-se continuadament més forta. El ritme d'evolució de la vora d'una ballena també pot canviar - un any la cançó pot canviar ràpidament, mentres que en atres anys poden registrar-se solament chicotetes variacions.
Ballenes que ocupen àrees geogràfiques similars, tendixen a cantar cançons similars, solament en chicotetes variacions. Ballenes de regions excloents canten coleccions d'unitats completament distintes.
Redibujado a partir de Payne, et al. (1983)
Mentres la cançó evoluciona, segons pareix, els vells patrons no són revisitados. Un anàlisis de 19 anys de vores de ballenes va demostrar que, mentres es poden trobar patrons generals en una cançó, les mateixes combinacions mai es repetixen.
Les ballenes yubartas també poden emetre sons individuals que no formen part d'una cançó, particularment durant rituals de corteig. Per últim, les yubartas emeten una tercera classe de sons, coneguts com a cridat d'alimentació. Est és un sò llarc (5-10 s de duració) d'una freqüència relativament constant. Les yubartas solen alimentar-se cooperativament, reunint-se en grups i nadant baix cardúmenes de peixos per a després arremetre verticalment a través dels peixos fins a eixir de l'aigua juntes. Abans de les arremeses, les ballenes emeten el cridat d'alimentació. El propòsit exacte del cridat és desconegut, pero les investigacions sugerixen que els peixos saben el significat. Quan el sò és reproduït, un grup d'arencs respon al sò fugint del cridat, inclús sense que hi haja ballenes presents.
Referències
El compositor nortamericà George Crumb (24 oct 1929 - 06 feb 2022) va escriure la seua obra Vox Balaenae (1971) inspirat en les vores de la ballenes.
Bibliografia
- Lone whale's song remains a mystery, New Scientist, número 2477 de l'11 de decembre de 2004
- Sound production, d'Adam S. Frankell, en la Encyclopedia of Marine Mammals (pp 1126-1137) ISBN 0-12-551340-2 (1998)
- In search of impulse sound sources in odontocetes per Ted Cranford en Hearing by Whales and Dolphins (W. Lu, A. Popper i R. Fays eds.). Springer-Verlag (2000).
- Progressive changes in the songs of Humpback Whales (Megaptera novaeangliae): a detailed analysis of two seasons in Hawaii by K.B.Payne, P. Tyack i R.S. Payne en Communication and behavior of whales. Westview Press (1983)
- BBC News, 28 de febrer de 2005. Desentramando la cant de les ballenes
- Humpback Whales, Phil Clapham. Colin Baxter Photography, 1996. ISBN 0-948661-87-9
- Structural and functional imaging of bottlenose dolphin (Tursiops truncatus) cranial anatomy, Dorian S. Houser, James Finneran, Don Carder, William Van Bonn, Cynthia Smith, Carl Hoh, Robert Mattrey i Sam Ridgway. 2004 Journal of Experimental Biology, vol. 207 p. 3657-3665
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canto de las ballenas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.