Barbes de ballena

Les barbes de ballena, o simplement ballenes, són les làmines elàstiques de queratina que posseïxen els misticetos en el maxilar superior i que utilisen per a alimentar-se.[1] El terme ballena prové del llatí ballaena, considerat un préstam d'una llengua prèvia mediterrànea, de la mateixa manera que el grec phalaina.[2]
Descripció
Els misticetos carixen de dents (a diferència dels odontocetos), en el seu lloc tenen files de làmines nomenades «barbes» en el maxilar superior. Són planes, flexibles, en vores deshilachados, colocades en dos files paraleles, semblants a enormes pentines. Les barbes estan compostes de queratina, la mateixa substància de la que està compost el pèl, els banyes, les ungles o les plomes.
Segons l'espècie de misticeto, una barba pot tindre de menys de 30 cm en el cas del rorcual albiblanco, als 4,5 m de llongitut en la ballena de Groenlàndia. El seu número oscila entre les 150 de la ballena grisa i les 400 de la yubarta o el rorcual blau.[3]
Curiosament els misticetos posseïxen chicotetes dents durant la seua fase fetal, pero van desapareixent mentres es desenrollen i acaben sent substituïts per barbes permanents abans de nàixer.[3]
Alimentació per filtrat

Les barbes de ballena eixerciten el paper més important en el procés d'alimentació anomenat «alimentació per filtrat»: òbrin les seues mandíbules mentres naden, despuix les tanquen, usen la seua gola i la seua llengua per a que l'aigua torne a eixir de la seua boca per mig de les barbes, lo que permet que l'aigua ixca mentres captura els assuts (chicotets peixos, copépodos, kril...) entre els fins pèls de les puntes les barbes.[4] Els misticetos són l'únic grup vertebrat que utilisa este método d'alimentació (els flamencs i les foques cangrejeras usen métodos similars, pero no tenen barbes) i en este sistema s'han desenrollat fins a alcançar tamanys immensos.
Vore també
Referències
- ↑ «ballena». Diccionari de la llengua espanyola. Real Acadèmia Espanyola (vigèsima segona edició). Consultat el 25 de giner de 2009.
- ↑ Anders, Valentin. «BALLENA». etimologies.dechile.net. Consultat el 4 d'abril de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 Spencer Wilkie Tinker (1988). Whales of the World (en anglés), Brill Archive, pp. 58-59. ISBN 0935848479. Consultat el 25 de giner de 2009.
- ↑ «Ballenes, preguntes més freqüents». My Animal Island. International Fund for Animal Welfare. Archivat des de l'original, el 1 d'agost de 2010. Consultat el 25 de giner de 2009.

Bibliografia
- St. Aubin, D.J, R.H. Stinson and J.R. Geraci 1984. «Aspects of the structure and function of baleen, and some effects of exposure to petroleum hydrocarbons». Canadian Journal of Zoology 62: 193-198
- Este artícul conté una traducció derivada de «Barbas de ballena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.