Anar al contingut

Tyet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tyet

Plantilla:Ferixc

Amulet tyet. Dinastia XVIII.
Tyet de sicomor en el cartuig de Seti I.

El 'tyet''tyet''tyet''tyet''tyet''tyet''tyet''tyet''tyet''tyet'nuc de Isis'tyet'sanc de Isis'tyet'ceñidor de Isis, és un antic símbol egipcíac de la deesa Isis.[1]

En molts aspectes s'assembla al anj, llevat en que els seus "braços" estan curvats cap a avall. El seu significat és també una reminiscència de l'anj, ya que es traduïx a sovint com "benestar" o "vida". Sembla ser que és cridat "el nuc de Isis" perque s'assembla a un nuc utilisat per a cenyir la roba que duyen els deus egipcíacs.

El significat com "sanc de Isis" és més obscur, si be és cert que s'utilisava a sovint com amulet funerari fet en pedra roja (normalment jaspi roig o cornalina) o vidre roig. En atres casos, es podia utilisar el color blau, com en la tomba de Tutankamón o en el color groguenc de la fusta del sicomor. Uns atres estaven fets de materials verts com la fayenza egipcíaca, el color de la qual representava la renovació de la vida.[2]

També podria tractar-se de que el tyet representara el fluix menstrual de la sanc de la pancha de Isis i posseïra propietats màgiques.[3] En algunes ocasions se li aplega a designar com "el ceñidor de Isis" puix el nuc constituïx una espècie de vestit, en la part central i les peces laterals formant un estilisat ceñidor.

El tyet provablement data del periodo predinàstic d'Egipte i va anar un símbol popular decoratiu en la Dinastia III (Regne Antic), a on sol aparéixer junt al anj i el pilar dyed. En este periodo, el símbol es combinava a voltes en la cara dels deus Bata o Hathor com a símbol del seu cult. Durant l'Imperi Nou, el símbol es va associar clarament en la força i la màgia de Isis ("senyora de la màgia") ya que va ser utilisant els nodos d'una cordonera, com Isis va reviure a Osiris, segons es menciona en els Texts de les Piràmides:

"Isis i Neftis han utilisat la seua màgia en tu en els nucs d'una cordonera, en la ciutat de Sais ..."

Per la seua freqüent associació en el dyed, associat en el seu espós, Osiris, el dyed pot haver representat el poder masculí, mentres que el tyet representaria el poder femení, una forma d'expressar la naturalea dual de la vida.

El símbol es va vincular també a Neftis, per la seua relació en els enterres i la resurrecció. Des del Tercer Periodo Intermig es representava a sovint en estàtuas penjant d'una correja.

És mencionat en el capítul 156 del Llibre dels Morts en un sentit de protecció:

"Posseïx la seua sanc, Isis, posseïx el seu poder, Isis, posseïx la seua màgia, Isis. L'amulet és una protecció per a este Únic Gran Ser, que durà fòra a qualsevol que poguera realisar un acte contra ell."[4]

En tots estos casos sembla representar idees de resurrecció i vida eterna. L'amulet es nugava al coll del difunt o es colocava sobre el pit de les mòmias.

Decoració de tyets i dyeds en el tabernáculo trobat en la tomba de Tutankamón.

El tjet era comunament utilisat per a decorar parets i columnes dels temples egipcíacs i solia anar acompanyat del dyed i, en algunes ocasions, de l'anj. El símbol també apareixia en numerosos elements relacionats en el sepeli, com sarcòfecs, tabernáculos i santuaris.


Un atre tipo de nuc que, a voltes, es diu 'nuc de Isis' és un gran nuc en un mant usat per les dònes egipcíaques des del Periodo Tardà en avant. S'associa en Isis perque a sovint apareixia en les seues estàtues de l'época helenística i romana, pero a banda del nom no està relacionat en el tyet.[5]

Només ocasionalment apareix com una deesa personificada duent un vestit nugat. També va ser utilisat com emblema del càrrec de el "jerepah" (el majordom de palau).

Com jeroglífic, representava l'amulet tyet i el sò fonètic "s".

Este símbol es pot comparar en el minoico nuc sagrat, un símbol d'un nuc en un llaç de proyecció que es troba en Cnosos, Creta.

Vore també

Referències

  1. ↑ Allen (2014). Middle Egyptian: An Introduction to the Language and Culture of Hieroglyphs, Cambridge University Press. ISBN 978-1-139-91709-4.
  2. ↑ Andrews 1994, pp. 44–45
  3. ↑ Griffiths 2001, p. 190.
  4. ↑ Goelet et al. 2015, p. 32-B.
  5. ↑ Bianchi 1980, p. 10, 22–23.

Bibliografia

  • (1994) Amulets of Ancient Egypt, University of Texas Press. ISBN 978-0-292-70464-0.
  • (1980).«Not the Isis-Knot».Bulletin of the Egyptological Seminar.2
  • (2015) The Egyptian Book of the Dead: The Book of Going forth by Day, Twentieth Anniversary Edition, Chronicle Books. ISBN 978-1-4521-4438-2.
  • Griffiths, J. Gwyn (1980). The Origins of Osiris and His Cult, E. J. Brill. ISBN 978-90-04-06096-8.
  • J. Gwyn Griffiths (2001). «Isis», Donald B. Redford (ed.). The Oxford Encyclopedia of Ancient Egypt, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-510234-5.


Referències