Turisme en Hondures
.jpg)
Hondures és un país centroamericà en un extens llitoral en la mar Carib (oceà Atlàntic), que inclou el golf d'Hondures en el seu sector nort-occidental, i en el golf de Fonseca (oceà Pacífic). Posseïx diverses illes en abdós llitorals, destacant les Illes de la Baïa en el Carib i les Illes del Golf en el golf de Fonseca. Té fronteres terrestres i marítimes en Guatemala, Nicaragua i El Salvador, ademés de fronteres marítimes en Belize, Mèxic, Cuba, Illes Caiman, Jamaica i Colòmbia.
Patrimoni Cultural i Arqueològic
El país alberga jaciments arqueològics de rellevància, destacant els vestigis de la civilisació Maya, aixina com llocs corresponents a atres cultures precolombinas que varen habitar el territori hondureny. Estos llocs proporcionen una finestra a la rica història i desenroll de les societats ancestrals de la regió. Dins d'estos, es troben les Ruïnes de Copán que varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1980.
Turisme Coster, Marítim i Insular
En aproximadament 820 quilómetros de costa, Hondures presenta un significatiu potencial per al turisme coster. Este es complementa en un robust turisme marítim i insular, que es desenrolla en diversos archipèlecs i formacions insulars. En la mar Carib, destaquen els Cayos Zapotillos, les Illes de la Baïa (Roatán, Útila i Guanaja), els Cayos Cochinos i els Cayos Misquitos. En l'alvertent del Pacífic, el Golf de Fonseca conté les seues pròpies illes, les Illes del Golf.
La mar Carib hondureny conforma part del Sistema Arrecifal Mesoamericà, el segon més important del món, un atractiu per al buceig i el snorkel.[1]
Ecoturismo i Naturalea
El Turisme ecològic, o ecoturismo, és un pilar fonamental de l'oferta turística hondurenya, sustentat per un considerable número de 97 àrees protegides i 12 lloc Ramsar. Estes zones salvaguarden una biodiversitat significativa i proporcionen escenaris per a activitats com el senderisme, l'observació de flora i fauna, i l'exploració d'ecosistemes diversos.
El territori d'Hondures és el més montanyós de Centroamérica, d'interés per al turisme de montanya.[2]
Geoturismo
El geoturismo centrat en l'exploració de les coves i sistemes cavernaris del país. Estes formacions geològiques, a sovint adornades en espeleotemas (estalactites, estalagmites, etc.), oferixen una experiència única per als interessats en la geologia i la espeleología.
Turisme Històric i Cultural
El turisme històric en Hondures comprén un ampli periodo temporal, des de l'época precolombina fins a la contemporànea. Es focaliza en les grans proea dels Héroes i Próceres d'Hondures, el procés de la Conquista d'Hondures, el llegat de l'Història colonial d'Hondures, i el desenroll dels seus diverses cultures a lo llarc del temps. Adicionalment, la narrativa de l'integració centroamericana s'entrellaça en este segment, proporcionant un context regional a l'història nacional.
En 2019 Hondures va rebre 2,8 millons de turistes estrangers, la mitat d'eixos turistes varen ser cruceristas.[3]
Principals atractius turístics
- Illes de la baïa
Archiu:Blue chromis (Chromis cyanea) in Honduras.webm Illes de la baïa és un departament al nort d'Hondures està conformat de tres grans illes i chicotets illots, les majors d'estes illes són Utila, Roatán, Guanaja, Cayos Cochinos i Cayos Zapotillos. En les plages de Roatán és a on més travessies apleguen al país, també en estes illes del Carib hondureny es pot bucejar, en el segon sec de coral més gran del món i ademés és dels més saludables del planeta,[4] ademés és un dels llocs més turístics en el món.[5]
- Lloc arqueològic Copán
Copán és un lloc arqueològic de l'antiga civilisació maya ubicat en el departament de Copán a l'occident d'Hondures. En 1980 la UNESCO va declarar a Copán com a patrimoni de la humanitat. A Copán se li considera com el París del món maya, ademés són les ruïnes mayas en millor estat del món maya.
- Reserva de la biosfera del riu Banana
La Reserva de la Biosfera de Riu Banana està localisada en el Departament de Gràcies a Deu La Mosquitia, la regió en la costa caribenya d'Hondures. Té una extensió d'uns 9,871 km² i comprén tant montanyes com a terres baixes de selva tropical en una gran biodiversitat,[6][7][8] La reserva ha segut declarada Patrimoni de la Humanitat i Reserva de la Biosfera per l'Unesco, en l'any 1981,[9] i si se li inclou en la Reserva de la Biosfera Bosawás que geogràficament són una sola selva, sent aixina la segona selva més gran de l'hemisferi occidental en més de 38,740 km de zones selváticas, despuix de la selva amazónica en Brasil. Inclús va participar com una de les sèt Maravelles natutales del planeta.
- Llac de Yojoa
- Artícul principal → Els Tarongers (Hondures).
El Llac de Yojoa és el llac d'aigua dolça més gran d'Hondures, té una llongitut de 16 km i un ample de 6 km.[10] El llac és un punt d'interés conegut a nivell mundial entre els amants d'aus per posseir gran biodiversitat d'aus en les seues vores selváticas com el Quetzal i moltes més aus exòtiques. La conca del Llac de Yojoa és provablement la conca en major diversitat d'aus en tota Hondures. A la vora del llac hi ha hotels en personalitat molt pròpia i als costats de la carretera existix una gran cantitat de restaurants i menjadors a on el principal plat és el peix fregit a l'estil “del llac”, en gallets de banana.[11] El Llac de Yojoa es troba a uns 184 quilómetros de Tegucigalpa.
- Catarates de Pulhapanzak
Al Nort de Llac de Yojoa (N): La catarates de Pulhapanzak posseïxen una altura de 43 metros, s'ubiquen al Nort de Llac de Yojoa es troben les Catarates de Pulhapanzak, en Sant Francisco de Yojoa, Cortés. Ademés es troba el naiximent de Pulhapanzak com a lloc d'interés turístic. Al Sur del Llac de Yojoa (S): S'ubica en Azacualpa, Sant Pedro de Zacapa, Santa Bàrbara; les fonts termals en fumarolas i aigua termals.
- Plages del Carib (Plages caribenyes)
Les nostres costes atlàntiques posseïxen una arena blanca, partint des de Omoa, braç oriente del riu Motagua, desembocadura agrane de Motagua; fins a Cap Gràcies a Deu.
Macro-zones costeres: Baïa d'Omoa, Baïa de Port Cortés, Costa sinuosa de punta Cavalls a punta Ix, Baïa de Tela (posseïx una baïa anidada de punta El Triumfo a punta Izopo o Bisbe), Costa accidentada de punta Izopo a punta La Ceiba (barra del Cangrejal), Costa accidentada de la Ceiba a punta Betulia, Baïa de Trujillo, Baïa oberta en punta curva de Punta Caxinas a Cap Camarón (ensenar Paella), ensenar accidentada en estanys costers de Cap Camarón al vèrtiç de Barra Patuca, ensenar accidentada en estanys costers del vèrtiç Agrane Patuca a Cap Falsa (ensenar de Caratasca), ensenar de Gràcies a Deu.
- Plages del Pacífic (Plages pacífiques)
En la costa pacífica les seues costes estan composts pel seu historial volcànic, en l'Arc volcànic centroamericà del Cinturó de fòc del Pacífic, que travessa el Golf de Fonseca, formant plages continentals d'arena volcànica, lo que li dona eixe to gris, café i café obscur característic en les seues arenes. Macro-zones costeres: Punta Rata i la ensenar de Marcovia (composta per vàries plages).
- Illes del Golf
Les Illes del Golf està compost per 39 illes i illots ubicats en el Golf de Fonseca, oceà Pacífic, dins dels que resalten Illa del Tigre, Illa Zacate Gran, illa Garrobo, Illa Inglesera i Illa Exposició. Les seues plages insulars tenen un orige mesclat entre coralino i volcànic, en alguns llocs de predomini entre un o l'atre, que li dona la seua característica tonalitat.
- Geoturismo
Atractius de naturalea geològica.
- Turisme de patrimoni intangible
L'experiència turística en la gastronomia (turisme culinari i de begudes), la cultura Misquita (llengua, dansa i música), deportivitat nacional i ciutats colonials (Comayagua, Valle d'Àngels, Cantarranas, ...)
Patrimoni de la Humanitat
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Hondures.
Referències
- ↑ «Sec Mesoamericà». Consultat el 2024.
- ↑ «Hondures: República d'Hondures» (en espanyol). Ficha País. Oficina d'informació diplomàtica. Consultat el 2024.
- ↑ https://www.albasud.org/noticia/1161/la-llei-de-foment-al-turisme-en-honduras-un-fracàs
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. temps.hn. Consultat el 2021-02-18.
- ↑ «¿Quins són els 25 destins turístics més populars del món?» (en és). Diari del Viager. Consultat el 2021-04-30.
- ↑ «Àrees protegides». areasprotegida.blogspot.com.
- ↑ Carlos Moya Poses. «Rius i estanys de la Mosquitia». Diari La Prensa.
- ↑ redhonduras. «Reserva de la Biosfera de Riu Banana». Geografia d'Hondures. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 6 d'octubre de 2014.
- ↑ UNESCO World Heritage Centre. «Centre del Patrimoni Mundial -». unesco.org.
- ↑ Viagers.com, Llac de Yojoa [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ https://www.visitcentroamerica.com/visitar/lago-yojoa/
- Este artícul conté una traducció derivada de «Turismo en Honduras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.