Tsa Yig
Tsa Yig (tibetà: བཅའ་ ཡིག་, Wylie: bca 'yig) és el nom otorgat a qualsevol constitució monástica o còdic de disciplina moral basat en els preceptes budistes tibetans.[1] Cada monasteri i convent tibetà tenia la seua pròpia Tsa Yig,[2] i la variació en el contingut de Tsa Yig mostra un grau d'autonomia i democràcia interna.[3]
En Bhutan, el Tsa Yig Chenmo (Dzongkha: བཅའ་ཡིག་ཆེན་མོ་, Wylie: bca 'yig chen-mo; «constitució, còdic de dret»)[4] es referix específicament al còdic llegal promulgat pel fundador Shabdrung Ngawang Namgyal al voltant de 1629.[5] Ans que el Shabdrung promulgara el Tsa Yig com el còdic llegal nacional, havia establit el còdic com la llei dels monasteris de Ralung i Cheri cap a 1620.[6] El còdic descrivia el règim espiritual i civil, i proporcionava lleis per a l'administració del govern i per a la conducta social i moral. Els deures i virtuts inherents a la llei religiosa budista (dharma) varen eixercitar un paper important en el còdic llegal, que va permanéixer vigent fins a la década de 1960.[7]
Constitucions monásticas
Els Tsa Yig, com a constitucions o ordenances monásticas, emfatisen l'organisació institucional i el calendari llitúrgic. Considerat un tipo especial de lliteratura budista, estos còdics tenen una estreta conexió, pero estan separades, en les regles generals vinaya sobre moralitat i conducta individual.[8] Si be varen compartir alguns elements comuns en la seua estructura bàsica, els diferents Tsa Yig varien considerablement en alcanç i contingut, de modo que cap podria denominar-se com a típic.[1] Estes variacions indiquen una mida d'autonomia monástica i democràcia interna.[3]
Per eixemple, una Tsa Yig incloïa lleis que li prohibien caçar directament als monges i que regulaven la caça entre llaics. El Tsa yig per a un establiment gelugpa estipula que «quan apareguen caçadors itinerants, deuen ser castigats reunint les seues armes en el temple del protector i, ademés, exhortats una volta més a observar la llegalitat».[9]
El Tsa Yig no es llimita al budisme tibetà convencional, sino que també s'han implementat en els monasteris de la doctrina Bön. En 1902, per eixemple, les lleis del Tsa Yig es varen observar escrites en un full ample de paper pegada i publicada en una posició destacada en un monasteri Bön, estipulant que quan un monge ordenat fora trobat culpable de violar les regles, particularment les relatives a la castitat, deuria ser castigat i expulsat immediatament del monasteri. Tals castics varen ser, no obstant, conmutable en multes, com el pagament de diners al llepe que ho va ordenar, i proporcionar entreteniment i regals a les atres autoritats monásticas i demés membres de la congregació.[10]
Tsa Yig en Bhutan
El Tsa Yig va ocupar un lloc especial en Bhutan com el principal còdic llegal de la nació des de la seua fundació en 1629, passant per la creació de la moderna monarquia butanesa, fins a la seua derogació de jure en 1965. Durant eixe temps, el còdic social i moral de Shabdrung Ngawang Namgyal va evolucionar a un còdic de regulacions per al Regne de Bhutan unificat. Molts principis bàsics de la Tsa Yig butanesa persistixen en còdics llegals moderns, inclosa el seu Constitució.
Primers antecedents
El Tsa Yig de Shabdrung Ngawang Namgyal va establir el sistema de govern dual de Bhutan, una síntesis d'autoritat espiritual i temporal. Central en dit sistema era un esperit de perfecte desinterés en els atavíos del poder. El Tsa Yig regia la conducta i les relacions entre els dèbils (els reis), el sacerdoci i els raiyats (llauradors). Es dia que les lleis espirituals s'assemblaven a un nuc de seda conegut com Chho-Thrim Dargi Dudphu, fàcil i llauger al principi pero gradualment cada volta més apretat; es dia que les lleis temporals i monàrquiques s'assemblaven a un jou dorat conegut com Gyal-Thrim Sergi Nyashing, gradualment cada volta més i més pesat.[11]
El Tsa Yig contenia les prohibicions de «dèu actes impíos», que incloïen delictes com l'homicidi i el robo en una iglésia o propietat monástica. El Tsa Yig va estipular el pagament d'huitanta voltes en casos de robo de la propietat del rei, i el pagament d'huit voltes en cas de robo entre súbdits. l'adulteri també es castigava en multes. La falsetat era castigada pel fet de que el ofensor fora eixecutat en un temple i per l'invocació de deïtats i deus tutelares.[11][12]
El Tsa Yig també contenia deures afirmatius, cridats els «setze actes de pietat social». Tots estaven obligats a considerar als pares en respecte filial i afectes, i als vells en reverència. Tots devien rebre en gratitut qualsevol acció amable feta per uns atres per a sí mateixos. Ademés, devien evitar la deshonestidad i l'us de mides falses.[11][12]
Bhutan modern
En 1907, Ugyen Wangchuck, penlop (governador) de Trongsa, havia consolidat el poder com a monarca hereditari de Bhutan i com a posseïdor hereditari del càrrec de Druk Desi baix el sistema dual de govern. Poc despuix de l'ascensió al tro i al càrrec, el rei va considerar necessari fer vàries modificacions al Tsa Yig existent, citant una «laxitud perillosa» com que «s'havia infiltrat en totes les branques de la justícia».[11] Es va observar que els llepes violaven els seus jurament i uns atres hàbits sacerdotals. Mentrestant, la corrupció del govern i l'insuficiència en l'aplicació de la llei varen dur a una pèrdua de fe entre la població cap als seus governants. Per lo tant, el rei va establir noves regles en el Tsa Yig, que va justificar en térmens dels preceptes budistes. En primer lloc, el rei va promulgar lleis sobre la recaptació d'imposts i la rendició de contes dels recolectors al rei, va prohibir la combinació d'explotacions raiyat (llauradores), va anular retroactivamente tals combinacions prèvies i va dispondre l'expropiació de les propietats dels llepes en morir o jubilar-se, en la finalitat de reduir el seu número i poder. Les regulacions sobre conducta dins dels dzongs també varen ser refinades. La tributació en forma de treball va seguir sent una institució important. Les reformes d'Ugyen Wangchuck varen prohibir la compravenda d'esclaus, i varen llimitar l'us de culíes"[] per part d'oficials estatals a ocasions en les que la salut de l'oficial aixina ho requeria. De lo contrari, l'institució de l'esclavitut va quedar intacta: els esclaus que tractaven d'escapar serien detinguts, i qualsevol que albergara a un esclau fugat devia «compensar [castigar] a l'esclau». No obstant, si un retornava un esclau escapat, l'amo original tenia l'obligació llegal de compensar-ho pel seu temps i esforç.[11]
Aquells que albergaven a lladres devien rebre el mateix castic que tals criminals. Qualsevol persona que amenaçara o intentara colpejar a un atre en una espasa erròneament, es feya responsable d'una multa sobre l'espasa. El que va cometre un homicidi pero no va fugir de l'escena devia ser castigat «deixant-ho nugat al cadàver del difunt a qui havia matat», mentres que el que fugia podia ser assessinat en qualsevol lloc i sempre que fora capturat. Els fills d'un homicida serien desterrats de la seua llar. Les excepcions a la prohibició de l'homicidi es varen refinar per a incloure la defensa pròpia, exculpant a les víctimes de lladres i lladres que varen dominar i varen matar als seus atacants. Aquells que mataren a famosos lladres o enemics durant temps de guerra devien ser recompensats. l'insubordinació i corrupció del govern, aixina com la falsificació de les cartes del govern, devien castigar-se en ceguera o decapitació. També es va incloure la prohibició de la «herba més bruta i nociva, cridada tabac».[11]
Codificació i abrogació
El net d'Ugyen, el rei Jigme Dorji Wangchuck va reformar encara més el Tsa Yig com a part d'un programa de modernisació governamental més ampli. Va començar a obrir Bhutan cap al món exterior i va donar els primers passos cap al seu democratisació. Despuix de la pujada al tro en 1952, Jigme Dorji Wangchuck va posar fi al feudalisme i l'esclavitut i va lliberar a tots els siervo que quedaven.
El Tsa Yig va ser revisat en 1957 i reemplaçat ostensiblement en un nou còdic en 1965. No obstant, el còdic de 1965 va retindre la major part de l'esperit i la substància del còdic del XVII. Els problemes familiars, com el matrimoni, el divorç i l'adopció, generalment es resolien recorrent a la llei religiosa budiste o hindú. En el Bhutan modern, els líders dels llogarets a sovint jujaven casos menors i els funcionaris de Dungkhag (subdistrito d'un dzongkhap) jujaven delictes majors.[7] Si ben els còdics penals de Bhutan seguixen basant-se en els principis del Tsa Yig, la Constitució de Bhutan de 2008 abroga efectivament l'autoritat política directa dels llepes, la pena capital i el desterro. La Constitució moderna, no obstant, conserva varis deures i prohibicions en una dicotomia similar a la Tsa Yig original.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Epstein, Lawrence (1990). Reflections on Tibetan Culture: Essays in Memory of Turrell V. Wylie (en anglés), I. Mellen Press., pp. 205-214. ISBN 0-88946-064-7.
- ↑ Gutschow, Kim (2004). Being a Buddhist Nun: the Struggle for Enlightenment in the Himalayas (en anglés), Harvard University Press, pp. 63, 191. ISBN 0-674-01287-9.
- ↑ 3,0 3,1 Samuel (2005). Revisionings: New Understandings of Tibetan Buddhism and Indian Religion (en anglés), Motilal Banarsidass, p. 293. ISBN 81-208-2752-X.
- ↑ «Tibetan-English-Dictionary of Buddhist Teaching & Practice».Diamond Way Buddhism Worldwide.Rangjung Yeshe Translations & Publications.Consultat el 10 de novembre de 2017.
- ↑ Bowman, John Stewart (ed.) (2000). «Chapter XVIII – Bhutan», Columbia Chronologies of Asian History and Culture (en anglés), Columbia University Press, p. 385. ISBN 0-231-11004-9.
- ↑ Aris, Michael V. (1979). Bhutan – The Early History of a Himalayan Kingdom, Warminster, Anglaterra: Aris & Phillips Ltd., p. 215. ISBN 0-85668-082-6.
- ↑ 7,0 7,1 Worden, Robert L.; Savada, {{{nom2}}} (1993). «Chapter 6 - Bhutan: Theocratic Government, 1616-1907: Consolidation and Defeat of Tibetan Invasions, 1616-51», Nepal and Bhutan : country studies (en anglés), Federal Research Division, Library of Congress.
- ↑ Smith; Schaeffer, {{{nom2}}} (2001). Among Tibetan Texts: History and Literature of the Himalayan Plateau (en anglés), Wisdom Publications, p. 156. ISBN 0-86171-179-3.
- ↑ «Wildlife in Àsia: Cultural Perspectives».Psychology Press.5
- 45-46.Consultat el 10 de novembre de 2017.
- ↑ (1902) «Chapter VIII – Return to Tashilhunpo and Ugyen-Gyatso's visit to the Bonbo sanctuary of Rigyal Sendar», Dones, Sarat Chandra; Rockhill, William Woodville (ed.). Journey to Lhasa and Central Tibet (en anglés), Londres: Royal Geographical Society, p. 208.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 White (1909). «Appendix I – The Laws of Bhutan», Sikhim & Bhutan: Twenty-One Years on the North-East Frontier, 1887–1908 (en anglés), Nova York: Longmans, Green & Co., pp. 301-310.
- ↑ 12,0 12,1 «Introduction to the Bhutanese Llegal system» (en anglés). Real Cort de Justícia de Bhutan. Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2011. Consultat el 10 de novembre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tsa Yig» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.