Adopció

Jurídicament, s'entén com adopció[1] o filiació adoptiva l'acte jurídic per mig del qual es crea un víncul de parentesc entre una o dos persones, de tal forma que establix entre elles una relació de paternitat o de maternitat.[2][3]
Fa molt temps, la adopció es vea com un acte de caritat. Hui en dia, l'adopció és una solució per a que els menors d'edat puguen tornar a tindre una família i les parelles o persones solicitants que vullguen tindre fills i no puguen per qualsevol motiu puguen viure i gojar l'experiència de la paternitat. Abans d'adoptar, té que haver un procés de reflexió, deixar transcórrer una miqueta de temps, puix no és solament una qüestió de carinyo.[4] Ademés, donada la funció de protecció del menor a que respon, s'assumixen les obligacions de cuidar de l'adoptat. Es procura, en tot moment, l'interés superior del menor.
Les llegislacions establixen certs requisits mínims per a poder adoptar, entre els quals són comuns els següents:
- Una edat mínima del adoptante que sol superar la de la majoria d'edat i, en ocasions, una edat màxima.
- Plena capacitat d'eixercici dels drets civils.
- No ser tutor en eixercici de l'adoptat.
- Tindre una diferència de 17 anys d'edat entre el tutor i el chiquet que va a ser adoptat.
L a adopció revist tres tipos: plena, simple i integrativa.
L'adopció plena obté els mateixos efectes que la filiació per naturalea, és dir, té els mateixos drets que els fills biològics i generalment el adoptante té que reunir uns requisits més exigents que en l'adopció simple, a on no existix substitució automàtica de llinages ni el fill adoptat ocupa un lloc similar en l'orde de successió testamentaria en els fills naturals. A diferència de l'adopció integrativa que té com a objectiu reconéixer llegalment un núcleu familiar ya consolidat entre el chiquet o adolescent i el conviviente o cònjuge del seu progenitor d'orige, és dir del pare biològic o de la mare biològica.
Esta divisió troba els seus orígens en l'adopció romana. En l'imperi romà, existien la adrogatio i la adoptio. L'última a la seua volta es subdividía en adoptio plena i minus plena, en la plena es donava la cessió de la pàtria potestat mentres que en la minus plena es formava un víncul entre adoptante i adoptat que podia (puix no era forçós) generar drets de successió.
Adopció per països
Argentina
L'adopció es troba regulada en la llei nacional 24.779, encara que donat el caràcter federal del país, les metodologia i especialment els processos previs a l'adopció i de otorgamiento de la guarda diferixen en distintes jurisdiccions provincials.[5]
Pot ser adoptante tota persona que reunixca els requisits establits per la llei qualsevol anara el seu estat civil devent acreditar residència permanent en el país per un periodo mínim de cinc anys i ser per lo manco 18 anys major que l'adoptat.
Chile
Esta figura jurídica es troba regulada per la Llei N.º 19.620 que dicta les normes sobre adopció de menors (publicada en el Diari Oficial en data 5 d'agost de 1999),[6] pel seu Reglament contingut en el Decret Suprem N.º 944 de 2000 del Ministeri de Justícia, i pel Conveni de L'Haya sobre Protecció del Chiquet i Cooperació en Matèria d'Adopció Internacional de 1993, i que va ser ratificat per Chile en l'any 1999.
L'organisme encarregat de la protecció i el conte dels menors susceptibles de ser adoptats és el Servici Nacional de Menors (SENAME). Existixen vàries fundacions que estan acreditades davant el SENAME per a evaluar candidats i ajudar en processos d'adopció de menors.[7]
Colòmbia
Concepte
El Còdic d'Infància i Adolescència, es referix a l'institució en estes disposicions, artículs 61 a 78 i 124 a 128; i en el 61 la definix precisant que és, principalment i per excelència, una mida de protecció a través de la qual, baixe la suprema vigilància de l'Estat, s'establix de manera irrevocable, la relació patern-filial entre persones estranyes, que no tenen eixa relació per naturalea: Adoptable i adoptiu. De forma senzilla se sap que resulten del concepte clarament, un objecte i la seua essència.
- Objecte
Consistix en protegir al menor adoptat, chiquet, chiqueta o adolescent que adquirix la calitat de fill per un estrany, el adoptable, que assumix la posició de pare per a donar-li el verdader i adequada llar i tractar al menor com el seu fill.
- Essència
És l'establiment d'un parentesc que es diu de adopció, civil o llegal; que conforme a la sentència de la Cort Constitucional de Colòmbia C-893 de 31 de giner de 2007, pretén garantisar, l'adopció, al menor expósito o en abandó un lloc estable en a on puga desenrollar-se de forma harmònica i integral, constituint una relació patern-filial entre persones estranyes, que biològicament no la tenen.[8]
L'adopció i l'Institut Colombià de Benestar Familiar (ICBF)
En Colòmbia, l'Institut Colombià de Benestar Familiar és l'organisme de l'Estat encarregat de protegir al menor d'edat i garantisar-li els seus drets. Per a això conta en instruments jurídics com lo és el Còdic del Menor, el qual conté mides de protecció per als menors en situacions regulars. Entre estes mides es troba l'adopció.[9]
Gratuïtat de l'adopció
La norma colombiana establix en el Còdic de l'Infància i l'Adolescència, Artícul 74, lo següent d'estricte compliment: […] Ni l'Institut Colombià de Benestar Familiar ni les Institucions Autorisades per este per a desenrollar programes d'adopció, podran cobrar directa o indirectament retribució alguna per l'entrega d'un menor per a ser adoptat. En cap cas podrà donar-se recompensa als pares per l'entrega que facen dels seus fills per a ser donats en adopció ni eixercir sobre ells pressió alguna per a obtindre el consentiment […]
Quí poden adoptar segons el règim llegal colombià
(ART. 68) Còdic de l'Infància i l'Adolescència Llei 1098 de 2006.
- Els cònjuges (esposos).
- Les persones fadrines, viudes o separades.
- La parella formada per un home i una dòna que demostre una convivència ininterrompuda de per lo manco dos anys. Este terme es contarà a partir de la sentència de Divorç, si algun d'ells haguera estat casat o en un víncul matrimonial anterior.
- El guardador al pupil o ex pupil, una volta aprovades els contes de la seua administració.
- El cònjuge o companyer permanent, al fill del cònjuge o companyer, que demostre una convivència ininterrompuda de per lo manco dos anys.
Els temps d'espera
Encara que el número d'adopcions internacionals s'ha mantingut estable en els últims anys, l'aument de solicituts ha fet que els temps d'espera s'allarguen quan lo que es desija és adoptar chiquets menuts.
Com atres països, els expedients per a adoptar chiquets majors o en necessitats especials i grups de germans es tramiten en caràcter prioritari. Les adopcions de chiquets de 6 i 7 anys tenen en l'actualitat un temps d'espera d'a penes 6 mesos (senya de giner de 2009). En canvi, les famílies que estan ara rebent assignació de chiquets de 0 a 3 anys, duyen una miqueta més de tres anys esperant.
Equador
En Equador, l'adopció és una institució en virtut de la qual una persona, cridada Adoptante, adquirix els drets i contrau les obligacions de pare o mare , respecte d'un menor d'edat que es diu Adoptat. Solament per als efectes de l'adopció es tindrà com a menor d'edat al que no complix 21 anys. Segons ho expressa en el Art. 314 del Còdic Civil Equatorià.
L'institució d'adopció produïx els seus efectes generals de manera plena, per lo que existix solament l'adopció plena, lo que comportaria la transmissió de llinages i en l'aspecte successori a participar d'anys hereu llegítim en tot lo referent a la successió.
En Equador, les regulacions pertinents es troben en el Còdic de la chiquea i adolescència Art. 152, en el Còdic Civil Art. 314.
Espanya
Història
Des de 1939 fins a 1987, no existia la norma actual.[10]
Actualitat
A partir de l'entrada en vigor de la Llei 21/1987, d'11 de novembre,[11] en Espanya es produïx un canvi radical en la concepció de l'institució jurídica de l'adopció, ya que la llei induïx dos principis fonamentals en els que es basa l'adopció: la configuració de la mateixa com un element de plena integració familiar i l'interés del chiquet adoptat que se sobrepon als atres interessos llegítims que es donen en el procés de la constitució de l'adopció. Per una atra part es potencia el paper de les entitats públiques en competència en protecció de menors.
La Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor, respecte a l'adopció nacional i internacional, introduïx l'exigència del requisit d'idoneïtat dels adoptantes, que deu ser apreciat per l'entitat pública, i regula meritoriamente l'adopció internacional.[12]
Segons esta llegislació l'adopció és una ferramenta per a proporcionar una família a chiquets o chiquetes que carixen d'ella.
Les parelles o persones fadrines que desigen adoptar a nivell nacional deuen presentar la seua corresponent solicitut (normalment en imprés normalisat) als Servicis de Protecció de Menors de les seues respectives comunitats autònomes i posteriorment passaren a una llista d'espera per a la seua valoració. El procés de valoració es porta a terme per mig d'una série d'entrevistes, visites domiciliàries i presentació de documentació. Les autoritats estudiaran els citats informes fins que decidixquen concedir o rebujar l'idoneïtat dels solicitants. Una volta valorats i reconeguts com a idòneus per a l'adopció, passaran a una llista de selecció, a los efectos de propondre l'assignació d'un menor, formalisant-se el Acogimiento Familiar preadoptivo (podent ser este administratiu o judicial). S'inicia el procediment d'acoplament del menor en el domicili familiar i posteriorment es presenta la proposta d'adopció per l'entitat pública. El juge, prèvia valoració de la documentació i informe del fiscal, dictarà auto d'adopció i finalment es realisarà l'inscripció en el Registre Civil, a los efectos de modificar els llinages.
De conformitat en el art. 175 del Còdic Civil, els adoptantes deuen reunir els següents requisits:[13]
- Ser majors de 25 anys (basta que un d'ells haja alcançat dita edat).
- Haver presentat la corresponent solicitut en el Registre d'Adopcions.
- Posseir unes condicions psicopedagògiques i socioeconòmiques mínimes com poden ser.
- Que el mig familiar reunixca les condicions adequades per a l'atenció del menor respecte a la seua salut física i psíquica (situació socioeconòmica, habitabilitat de la vivenda, disponibilitat de temps mínim per a la seua educació).
- En el cas de cònjuges o persones que convixquen habitualment de fet, que existixca una relació estable i positiva. (Es valora convivència mínima de 2 anys).
- Que existixquen motivacions i actituts adequades per a l'adopció.
- Que existixca voluntat compartida per part d'abdós en el cas de ser cònjuges o parelles de fet.
- Que existixca aptitut bàsica per a l'educació d'un chiquet.
- Serà negatiu que els solicitants condicionen l'adopció a les característiques físiques, al sexe o a la procedència soci-familiar dels menors, aixina com l'ocultació o falseamiento de senyes rellevants per a la valoració per part dels solicitants.
En Espanya es permet l'adopció per part de parelles del mateix sexe des de l'any 2005, quan va entrar en vigor la llei de matrimoni que eliminava la discriminació entre parelles de distint i mateix sexe.
Actualment, en el Dret internacional privat, l'adopció està regulada per la Llei 54/2007.[14]
Guatemala
L'institució de l'adopció va ser regulada en Guatemala per primera volta i es va definir de la següent manera: «l'adopció o prohijamiento és l'acte de prendre per fill al que no ho és del adoptante» en el Còdic Civil de 1877.
El Còdic Civil de 1926 va suprimir l'institució de l'adopció per considerar que no era necessària i es prestava a una gran cantitat d'abusos i crims. El Còdic Civil de 1932 va mantindre el mateix criteri que el Còdic Civil de 1926. Va ser restablida en la Constitució de 1945, i es va establir que l'adopció es va instituir en benefici dels menors d'edat i no es reconeixen desigualtats llegals entre els fills naturals i els adoptius.
Posteriorment s'emet la primera llei especial en matèria d'adopcions, Decret Llegislatiu 375, el qual va ser publicat en 1947. L'actual còdic civil, Decret 106, contenia la normativa substantiva respecte a l'adopció i la mateixa era una adopció simple o semiplena posat que era revocable i ademés no generava un víncul estés sino que llimitat al adoptante i adoptat (parentesc civil) El procediment d'adopció era voluntari i es tramitava davant Notari. No obstant, en virtut del Conveni Relatiu a la Protecció del Chiquet i a la Cooperació en Matèria d'Adopció Internacional subscrit per Guatemala, s'emet la nova llei d'Adopcions que no regula sustantivamente l'adopció i deroga de forma expressa la normativa continguda en el Còdic Civil per lo que deixa un buit llegal i una incertitut front a la naturalea de l'adopció en el país.[15] La nova llei, en harmonisació en la d'atres països, establix un ent autònom (Consell Nacional d'Adopcions) el qual és l'encarregat de triar a la família i establir els paràmetros per a establir la millor família per a l'adoptat.[16] La llei és de caràcter administratiu i procedimental pero no conté normes de caràcter substantiu.
Mèxic
Quan els menors no poden viure dins del seu propi núcleu familiar, el governe de Mèxic, a través de la figura jurídica de l'adopció, busca garantisar el seu dret a ser part d'una família permanent. Sobre les institucions públiques, els procediments d'adopció d'un menor es realisen en les oficines del Sistema Nacional per al Desenroll Integral de la Família corresponent a cada entitat, per lo que a pesar de que es conta en una coordinació nacional, estos són responsabilitat dels governs estatals.[17] Les adopcions internacionals dins del país són regulades per la Secretaria de Relacions Exteriors, que funge com a encarregada de reportar i donar seguiment a les solicituts realisades.[18]
Sobre adopcions realisades en institucions privades, estos centres establixen acorts de cooperació en les unitats encarregades de la chiquea d'acort a la seua localisació, ya siga a nivell municipal o a nivell estatal, depenent de la llegislació de l'entitat en específic.[19]
El tràmit per a l'adopció d'un menor té una duració promig d'entre huit mesos i un any,[20] temps que pot modificar-se atenent a la situació tant del menor com dels pares adoptantes que tenen que cobrir en certs requisits bàsics: aprovar exàmens sicològics i socioeconòmics, acreditar que ademés de ser majors d'edat, existix una diferència mínima de 17 anys entre ells i el menor, no contar en registres d'antecedents penals o problemes en l'autoritat i evidenciar que l'adopció serà benèfica per al menor.
Perú
El Títul II del Còdic dels Chiquets i Adolescents (artículs 115 a 132) definix i regula les adopcions. Aixina mateix, el Capítul Segon del Títul I de la Secció Tercera del Còdic Civil (artículs 377 a 385).
República Dominicana
República Dominicana maneja a través d'institucions governamentals facultades per la llei 136-03 tot lo relacionat en les Adopcions Internacionals, buscant sempre a través de les mateixes garantisar tot lo millor per al menor adoptat. El segon objectiu és establir un procés que otorgue les garanties al nou fill dels pares adoptantes de totes les prerrogatives que la llei li conferix com si fora est un fill engendrat per estos.
Corea del Sur
Llegislació vigent, Llei especial sobre adopció, d'1 de juny de 1999. (entrada en vigor l'1 de setembre de 1999) i Reglament relatiu a l'aplicació de la Llei especial (Resolució ministerial n.º 109). Decret d'aplicació de Llei especial sobre adopció (Resolució presidencial n.º 16252).L'adoptat deu ser menor de 18 anys, acollit en una institució de protecció de menors de filiació desconeguda o orfe o declarat judicialment abandonat o els pares del qual o representants llegals hagen consentit a l'adopció. Si l'adoptat té més de 15 anys deu consentir a l'adopció.Exigències relatives a les autoritats competents.[21]
Caràcter de les Adopcions Internacionals
Els pares adoptius quan s'encarreguen de chiquets estrangers deuen entendre millor als seus futurs fills, respectar la seua cultura, no perdre el contacte en les seues raïls, perque eixos chiquets en algun moment desigen conéixer-les.[22]
Els Ciutadans estrangers poden adoptar menors en la República Dominicana, baixe les mateixes condicions previstes per als nacionals dominicans. Estes són de caràcter privilegiat o plenes. A través d'esta facultat el menor adoptat veu extinguir-se tot parentesc en els seus pares o família biològica, i a la seua volta els efectes jurídics en estos.
Les adopcions Internacionals en República Dominicana són de caràcter irrevocables ya que el chiquet obté a través d'esta un nexe jurídic directe en els pares adoptantes, que li conferix els mateixos drets que són adquirits pels fills biològics incloent la seua nacionalitat.
Les Adopcions Internacionals es dividixen en dos etapes. La primera Administrativa, desenrollada pel departament d'adopcions del Consell Nacional per a la Chiquea i Adolescència (CONANI), una entitat governamental. La segona part del procés és l'Administrativa Judicial, l'entitat responsable de la qual és el tribunal de chiquets chiquetes i adolescents de la República.
Vore també
- Abandó infantil en Espanya
- Acte jurídic
- Adopció internacional
- Adopció ilegal
- Alex Gilbert
- Dret laboral
- Paternitat
- Permís per paternitat
- Seguritat social
- Trastorn reactiu del apego
Referències
- ↑
- ↑ conceptosjuridicos.com (2020-10-06). «La adopción: definición, requisitos y tipos» (en es-ar). Conceptos Jurídicos. Consultat el 2024-08-29.
- ↑ «Adopción: qué es, síntomas y tratamiento» (en es-es). Top Doctors. Consultat el 2024-08-29.
- ↑ «Sobre los aspectos emocionales de la adopción.». Archivat des de l'original, el 29 de octubre de 2010. Consultat el 6 de abril de 2011.
- ↑ «Buenos Aires Ciudad - Registro Civil». web.archive.org (2012-03-23). Archivat des de l'original, el 23 de marzo de 2012. Consultat el 2024-08-29.
- ↑ «DICTA NORMAS SOBRE ADOPCIÓN DE MENORES». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile. Consultat el 3 de octubre de 2014.
- ↑ SENAME. «Organismos Nacionales acreditados para desarrollar programas de Adopción». Archivat des de l'original, el 6 de octubre de 2014. Consultat el 3 de octubre de 2014.
- ↑ La adopción en derecho de familia. Alcides Morales Acacio.
- ↑ La adopción, teoría y práctica. Carlos Darío Camargo de la Hoz Primera edición marzo de 2000. Editorial Departamento de Publicaciones de la Universidad Externado de Colombia.
- ↑ «Cinespaña. Le film choc de deux Toulousains sur les 300 000 bébés espagnols volés» (en fr). ladepeche.fr. Consultat el 2024-08-29.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero, de protección jurídica del menor, de modificación del Código Civil y de la Ley de Enjuiciamiento Civil.
- ↑ «Adopción nacional (España)» (en es-es). adopcion.org. Archivat des de l'original, el 6 de febrero de 2017. Consultat el 26 de enero de 2017.
- ↑ Ley 54/2007.
- ↑ «Ley de Adopciones (decreto 77-2007), Guatemala; unicef.org.». Archivat des de l'original, el 11 de junio de 2012. Consultat el 28 de septiembre de 2010.
- ↑ «Guatemala: Ley de adopciones aun en el Congreso - Wikinoticias» (en es). es.wikinews.org. Consultat el 2024-08-29.
- ↑ «Los mitos y realidades de la adopción» (en es). El Financiero (2013-04-19). Consultat el 2024-08-29.
- ↑ «Secretaría de Relaciones Exteriores | Gobierno | gob.mx». www.gob.mx. Consultat el 2024-08-29.
- ↑ «RELAF». www.relaf.org. Consultat el 2024-08-29.
- ↑ «DIF: Adolescentes». web.archive.org (2014-11-12). Archivat des de l'original, el 12 de noviembre de 2014. Consultat el 2024-08-29.
- ↑ «ADOPCIÓN EN COREA DEL SUR».
- ↑ «Alimentación, salud, ... diario del Consumidor Eroski Consumer | Consumer» (en es-es) (2021-03-13). Consultat el 2024-08-29.