Mentira
La mentira[1], segons la RAER, és una «expressió o manifestació contrària a lo que se sap, es pensa o se sent.»[2] El fet de comunicar mentires es diu mentir, i és utilisat per les persones per a fingir, enganyar, aparentar, persuadir o evitar situacions. Per un atre costat, és freqüent l'ús de les mentires piadoses, en intencions benevolentes que eviten situacions desagradables o amoladores.[3]
El terme mentira té varis usos en el llenguage i s'aplica a nivells diferents, per eixemple al de la comunicació (quan un busca enganyar en les seues paraules), o al de les actuacions (quan un fingix alguna cosa contrari a lo que sent o a lo que és).
En general, el terme "mentira" té una connotació negativa i, depenent del context, una persona que mente pot ser objecte de sancions socials, llegals, religioses o penals; per eixemple, el perjuri, o l'acte de mentir baix jurament, pot donar lloc a càrrecs penals i civils contra el perjuro.
Encara que en moltes cultures es creu que l'engany pot detectar-se observant comportaments no verbals (per eixemple, no establir contacte visual, moure's nerviosament, tartamudear), les investigacions indiquen que les persones sobrestiman tant l'importància d'estes senyals com la seua capacitat per a jujar en precisió l'engany.[4] En térmens més generals, la capacitat de les persones per a jujar en veracitat es veu afectada pels prejuïns a l'hora d'acceptar l'informació entrante i interpretar els sentiments com a prova de veritat. Les persones no sempre contrasten les afirmacions entrantes en la seua memòria.[5]
Concepte
Una mentira és una declaració realisada per algú que sap, creu o sospita que és falsa en tot o en part, esperant que els oyents li creen, de manera que s'oculte la realitat o la veritat en forma parcial o total.[6] Una certa oració pot ser una mentira si l'interlocutor pensa que és falsa o que oculta parcialment la veritat. En funció de la definició, una mentira pot ser una falsetat genuïna o una veritat selectiva, exagerar una veritat, si l'intenció és enganyar o causar una acció en contra dels interessos de l'escoltant. Les ficcions, encara que falses, no es consideren mentires. Mentir és dir una mentira. A les persones que diuen una mentira, especialment ad aquelles que les diuen freqüentment, li les califica de boleres. Mentir implica falsejar intencionalmente i conscientment. Té com a sinònims parcials: embuste, bola, bulo, calúmnia, coba o falàcia.
També és mentira l'acte de la simulació o el fingir. Per eixemple: si algú atropella a una persona i fuig del lloc sense ser identificat i, despuix d'un temps, retorna i es mescla en els curiosos i fingix indignació per lo ocorregut, està mentint a tots aquells davant els qui simula o fingix inocència. En atres paraules, per a mentir no es necessita dir paraula alguna.
Una atra forma de mentira no verbal la constituïx el fet de fer-se passar per una persona en discapacitat física en la finalitat d'obtindre algun "favor" en profit propi (almoines, per eixemple).
Moralitat de mentir
- Artícul principal → Mentira piadosa.
Mentir està en contra dels cànons morals de moltes persones i està específicament prohibit com pecat en moltes religions. La tradició ètica i els filòsofs estan dividits sobre si es pot permetre a voltes una mentira (pero generalment es posicionen en contra): Platón[7] dia que sí, mentres que Aristòtil,[8] Sant Agustín[9] i Kant[10] dien que mai es pot permetre.
El filòsof Leo Strauss va accentuar la necessitat de mentir per a ocultar una posició estratègica, o per a ajudar a la diplomàcia. Aixina ho varen fer també els representants de la filosofia política, des de Maquiavelo fins a la "mentira piadosa" de Platón.
Ètica
Els filòsofs utilitaristas han recolzat les mentires que conseguixen bons resultats — les mentires blanques—.[11] En su libro de 2008, Como tomar buenas decisiones y tener razón todo el tiempo, Iain King sugirió que era posible una regla creíble sobre la mentira, y la definió como: «Engaña sólo si puedes cambiar el comportamiento de una forma que valga más que la confianza que perderías si se descubriera el engaño (tanto si el engaño se descubre como si no)».[12]
La professora de dret de Stanford Deborah L. Rhode va propondre tres regles que, segons ella, els experts en ètica estan d'acort en distinguir les "mentires blanques" de les mentires amoladores o l'engany:[13]
- Un observador desinteressat aplegaria a la conclusió de que els beneficis superen als perjuïns
- No hi ha alternativa
- Si tot lo món en circumstàncies similars actuara de manera similar, la societat no estaria pijor.
Aristòtil creïa que no era possible cap regla general sobre la mentira, perque qualsevol que defenia la mentira mai podria ser cregut, dia.[14] Els filòsofs Sant Agustín, Sant Tomás d'Aquino i Immanuel Kant, varen condenar tota mentira. [11] Segons els tres, no hi ha circumstàncies en les que, èticament, es puga mentir. Inclús si la única manera de protegir-se a un mateixa és mentir, mai és èticament permissible mentir inclús davant l'assessinat, la tortura o qualsevol atra dificultat. Cada u d'estos filòsofs va donar varis arguments a favor de la base ètica contra la mentira, tots compatibles entre sí. Entre els arguments més importants es troben:
- La mentira és una perversió de la facultat natural del parla, el fi natural de la qual és comunicar els pensaments del parlant.
- Quan es ment, se socava la confiança en la societat.
En el llibre Mentir, l'neurocientífico Sam Harris sosté que mentir és negatiu per al boler i per a la persona a la que es ment. Dir mentires és negar als demés l'accés a la realitat, i el dany de mentir a sovint no pot anticipar-se. Les persones a les que es mente poden fracassar a l'hora de resoldre problemes que només podrien haver resolt sobre la base d'una bona informació. Mentir també perjudica a un mateixa, ya que fa que el boler desconfie de la persona a la que està mentint.[15] Els bolers solen sentir-se mal per les seues mentires i perceben una pèrdua de sinceritat, autenticitat i integritat. Harris afirma que la sinceritat permet tindre relacions més profundes i traure a la superfície totes les disfuncions de la pròpia vida.
En Humà, massa humà, el filòsof Friedrich Nietzsche sugeria que els qui s'abstenen de mentir poden fer-ho només per la dificultat que entranya mantindre la mentira. Açò és coherent en la seua filosofia general que dividix (o classifica) a les persones segons la seua força i capacitat; aixina, algunes persones diuen la veritat només per debilitat.
L'Universitat de Nottingham va realisar un estudi, publicat en 2016, en el que es va utilisar una prova de tirada de daus en la que els participants podien mentir fàcilment per a obtindre un pagament major. L'estudi va descobrir que en els països en alta prevalença d'incompliment de les normes, la deshonestidad en les persones de poc més de 20 anys era més freqüent.[16]
Vore també
- Difamació
- Calúmnia
- Hipocresia
- Gran mentira
- Falsificació de coneiximent
- Falsificació de preferències
- Mentira piadosa
- Mentira per als chiquets
- Mentires cretenses
- Mitomanía (mentira patològica o pseudología fantàstica)
Referències
- ↑
- ↑ «Definición del Diccionario de la Lengua Española para "mentira"».
- ↑ Padilla Gálvez, Jesús. El mentiroso. Genealogía de una paradoja sobre verdad y autorreferencia, Tirant Humanidades. ISBN 978-8418656-18-7. Consultat el 11 de febrero de 2022.
- ↑ Vrij, Aldert; Hartwig, Maria; Granhag, Pär Anders(2019-01-04).«Reading Lies: Nonverbal Communication and Deception».Annual Review of Psychology.70(1): 295–317.ISSN 0066-4308.doi:10.1146/annurev-psych-010418-103135.Consultat el 2021-12-08.
- ↑ Brashier, Nadia M.; Marsh, Elizabeth J.(4 de enero de 2020).«Judging Truth».Annual Review of Psychology.71(1): 499-515.ISSN 0066-4308.doi:10.1146/annurev-psych-010419-050807.
- ↑ De la Serna, Juan Moisés. La Mitomanía: Descubriendo al Mentiroso Compulsivo, Tektime. ISBN 978-8873047094. Consultat el 2 de julio de 2018.
- ↑ La República, III, 389b-c
- ↑ «Aristòtil Moral a Nicómaco 4:7 De la veracidad y de la franqueza». www.filosofia.org. Consultat el 30 de octubre de 2019.
- ↑ «San Agustín - Sobre la mentira». www.augustinus.it. Consultat el 30 de septiembre de 2019.
- ↑ Kant, Immanuel (1799). On a Supposed Right to Lie Because of Philanthropic Concerns.
- ↑ 11,0 11,1 Arjuna, T.. «Llevar una vida de mentiras», ¿Podemos hablar? de T. Arjuna, Sunday Observer. Consultat el 10 de julio de 2012. | Artículo del Sunday Observer de Sri Lanka sobre la mentira, feb 2012
- ↑ Cómo tomar buenas decisiones y tener razón todo el tiempo, (2008), Iain King, p. 148.
- ↑ Plantilla:Cite podcast (alrededor de 5:00)
- ↑ Cómo tomar buenas decisiones y tener razón todo el tiempo, (2008), Iain King, p. 147.
- ↑ "Deceiver's Distrust: La denigración como consecuencia del engaño no descubierto", (1998), Brad J. Sagarin, Kelton v. L. Rhoads, Robert B. Cialdini.
- ↑ Gächter, S.; Schulz, J. F.(2016).«L'honestitat intrínseca i la prevalença de les violacions de regles en les societats».Nature.531(7595): 496-499.doi:10.1038/nature17160.
