Tità (mitologia)

Crono, rei dels titans

En la mitologia grega, els titans —masculí— i titànides —femení— (del llatí Titane i este del grec Tιτάν) eren una raça de poderoses deïtats que varen governar durant la llegendària Edat d'or.

Els titans varen ser dotze des de la seua primera aparició lliterària, en la Teogonia d'Hesíode; encara que en el seu Biblioteca mitològica, Apolodor afig una tretzena: Dione, desdoblament de la titànide Tea.

Els titans estaven relacionats en diversos conceptes primordials, alguns dels quals simplement s'extrapolaven dels seus noms: L'oceà i la fructífera terra, el Sol i la Lluna, la memòria i la llei natural. Els dotze titans de la primera generació varen ser liderats pel més jove, Crono, qui va derrocar al seu pare Urà (‘Cel’) a instancia de la seua mare, Gea (‘Terra’).

Posteriorment, els titans varen engendrar una segona generació, destacant els fills d'Hiperion (Helios, Eos i Selene), les filles de Ceo (Leto i Asteria) i els fills de Jàpet (Prometeu, Epimeteu, Atles i Meneci).

Els titans varen precedir als dotze deus olímpics, els qui, guiats per Zeus, varen terminar derrocant-los en la Titanomaquia (‘guerra dels titans’). La majoria d'ells varen ser llavors encarcerats en el Tàrtar, la regió més profunda del inframon.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tità (mitologia).