Anar al contingut

Tiomersal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El tiomersal (INN), conegut també com mentiolé o timerosal, o en els noms comercials merthiolate, mertodol o metorgán és un compost organomercúrico en una reconeguda acció antiséptica i antifúngica.

Va ser desenrollat i registrat baix el nom comercial de mertodol en 1928 per la corporació farmacèutica Eli Lilly and Company i s'ha usat com conservant en vacunas, preparacions d'immunoglobulinas, antígenos en diagnosis d'alèrgias, antisueros, productes nassals i oftàlmics, antisepsia epidérmica prequirúrgica i tenyides de tatuages. El seu us com a conservant en vacunes ha segut controvertit i s'ha retirat de les vacunes rutinàries de l'infància en els Estats Units, l'Unió Europea i alguns atres països en resposta a pors populars.[1] No obstant, el consens científic actual és que no hi ha evidència convincent de que eixes pors tinguen fonament,[2][3] no obstant no es pot negar que encara hi ha part de la comunitat científica que relaciona el tiomersal en efectes neurològics en els chiquets.[4]

En els Estats Units, el tiomersal ha segut eliminat o reduït a traces en totes les vacunes recomanades rutinariamente a chiquets menors de 6 anys, en l'excepció de la vacuna de la grip inactivada. Les vacunes en traces contenen menys d'1 microgram de mercuri per dosis, menys del 2,5 % consum diari considerat tolerable per l'OMS.[5][6]

Use

[editar | editar còdic]

El principal us del tiomersal és com a agent antiséptico i antifúngico. En sistemes d'entrega de drogues inyectables multidosis, evita efectes adversos sérios tals com l'infecció per Staphylococcus que, en un incident de 1928, va matar a 12 de 21 chiquets inoculados en una vacuna de grup que caria de conservants.[7] A diferència d'atres conservants de vacunes usades en eixe temps, el tiomersal no reduïx la potència de les vacunes que protegix.[8]

En EE. UU., l'Unió Europea i atres països ya no s'usa tiomersal com un conservant en el calendari de vacunació rutinari per a l'infància.[1] En els EE. UU., les úniques excepcions entre les vacunes rutinariamente recomanades per als chiquets són algunes formulació de vacuna de grip inactivada per a chiquets majors de dos anys.[9] Algunes vacunes que no són recomanades rutinariamente per a chiquets menuts no contenen tiomersal, incloent la DT (grup i tétano) i el toxoide tetànic. Atres vacunes poden contindre traces de tiomersal com a residus de manufactura.[7] Aixina mateix quatre tractaments rara volta usats per als verins de crótalos, serp de coral i viuda negra encara contenen tiomersal.[10] Fòra de Norteamérica i Europa, moltes vacunes contenen tiomersal. l'Organisació Mundial de la Salut ha conclós que no hi ha evidència de la toxicitat del tiomersal en vacunes i que no hi ha raons de seguritat per a canviar a l'administració més cara de dosis individual.[11]

Controvèrsia en vacunes

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Controvèrsia del tiomersal.


Alguns veuen en el timerosal, un conservant compost de etilmercurio i tiosalicilato que s'usava fins a 2001 en algunes vacunes, un risc per a la salut pública atribuint-li una associació causal en casos d'autisme. En el 2000 va haver 4 000 demandes que relacionaven el tiomersal en l'autisme de chiquets. En Espanya 70 famílies han demandat al Ministeri de Sanitat per no haver avisat a la població del perill. Esta demanda està en l'Audiència Nacional.[12] No obstant, l'evidència científica ha demostrat una i una atra volta la seguritat del timerosal utilisat en les dosis correctes. La primera alerta va partir de la pròpia FDA que va advertir sobre l'us de metilmercurio (no de etilmercurio, que és menys tòxic) i que va dur a la retirada del timerosal sense que s'haguera aportat cap evidència científica del seu risc i basant-se en el principi de precaució que deu regir la pràctica mèdica. L'implicació del mercuri en l'autisme va nàixer d'un artícul de Redwood i Bernad en el que s'especulava sobre la similitut dels síntomes de l'autisme i del enverinament per mercuri. Des de llavors han sorgit estudis científics en resultats molt heterogéneus que no mostren una relació clara entre este agent i possibles trastorns del neurodesarrollo. En 2007, l'editorial del New England Journal of Medicine[13] dia aixina:

L'idea de que el timerosal va causar l'autisme ha donat lloc al desenroll d'una indústria casera de charradors que oferixen falses esperances, en part en forma d'agents quelantes de mercuri. En agost de 2005, un chiquet autiste de 5 anys va fallir d'una arrítmia causada per l'injecció de l'agent quelante EDTA (àcit etilendiaminotetraacético). A pesar de que la noció de que el timerosal causa l'autisme ya ha segut descartada per prou excelents estudis epidemiológicos, al voltant de 10 000 chiquets autistes en Estats Units reben quelantes de mercuri cada any.

L'evidència científica acumulada fins al moment pot repassar-se en excelents artículs de revisió com el d'Artigas-Pallarés,[14] en la web de la FDA sobre seguritat de les vacunes o en una atra recent revisió de Hughes.[15]

Toxicologia

[editar | editar còdic]

El tiomersal és molt tòxic per inhalació, ingestió i en contacte repetit o extens en la pell (símbol de risc químic EC T+), en perill d'efectes acumulatius. També és molt tòxic per als organismes aquàtics, i pot causar efectes adversos a llarc determini en ambients aquàtics (símbol de risc químic EC N).[16] En el cos és metabolizado o degradat a catión etilmercurio (C2H5Hg+) i tiosalicilato.[7]

S'han portat a terme pocs estudis de la toxicitat de tiomersal en humans. Els experiments en animals sugerixen que el tiomersal es disocia ràpidament per a lliberar catión etilmercurio despuix d'injecció; que els patrons de disposició del mercuri són similars als d'haver segut expost a dosis equivalents de clorur de etilmercurio; i que el sistema nerviós central i els renyons són els òrguens diana, en falta de coordinació motora com a signe comú. S'han observat signes similars en enverinament accidentals en humans. Els mecanismes d'acció del tòxic són desconeguts. L'excreció fecal representa la major part de l'eliminació del cos. El etilmercurio s'elimina de la sanc en una vida mija d'aproximadament 18 dies i del cervell en aproximadament 14 dies. El mercuri inorgànic metabolizado a partir de etilmercurio té un temps d'eliminació molt més llarc d'a lo manco 120 dies; sembla ser molt manco tòxic que el mercuri inorgànic produït del vapor de mercuri, per raons encara no compreses.[17]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Bigham M, Copes R(2005).28(2)
    89–101.doi:10.2165/00002018-200528020-00001.
  2. ↑ Immunization Safety Review Committee, Board on Health Promotion and Disease Prevention, Institute of Medicine (2004). Immunization Safety Review: Vaccines and Autism., Washington, DC: The National Academies Press.. ISBN 0-309-09237-X.
  3. ↑ Ca J Neurol Sci.33(4)
    341–6.
  4. ↑ Universitat Nacional Major de Sant Marcos.
    255-274.
  5. ↑ http://www.fda.gov/biologicsbloodvaccines/safetyavailability/vaccinesafety/UCM096228
  6. ↑ «Mercury Exposure and Children’s Health». Consultat el 4 de juliol de 2015.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Thimerosal in vaccines». Center for Biologics Evaluation and Research, U.S. Food and Drug Administration. Consultat el 21 de novembre de 2008.
  8. ↑ Baker JP98(2)
    244–53.doi:10.2105/AJPH.2007.113159.
  9. ↑ Coordinating Center for Infectious Diseases. «Thimerosal in seasonal influenza vaccine». Centers for Disease Control and Prevention. Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2008. Consultat el 21 de novembre de 2008.
  10. ↑ «Mercury in plasma-derived products». U.S. Food and Drug Administration. Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2008. Consultat el 21 de novembre de 2008.
  11. ↑ Global Advisory Committee on Vaccine Safety. «Thiomersal and vaccines». World Health Organization. Consultat el 21 de novembre de 2008.
  12. ↑ Jara, M. Traficants de salut i conspiracions tòxiques.
  13. ↑ New England Journal of Medicine.13(357)
    1278-9.doi:10.1056/NEJMp078187.Consultat el 14 de decembre de 2012.
  14. ↑ Artigas-Pallarés J. Autisme i vacunes: ¿punt final? Rev Neurol 2010; 50 (Supl 3): S91-9.
  15. ↑ A review of recent reports on autism: 1000 studies published in 2007 John R. Hughes Epilepsy & Behavior Volume 13, Issue 3, October 2008, Pages 425–437
  16. ↑ «Thiomersal Ph Eur, BP, USP material safety data sheet» (PDF). Merck. Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2007. Consultat el 21 de novembre de 2008.
  17. ↑ Toxicology of thiomersal:
    • Clarkson TW(2002).110(S1)
    11–23.
    • Clarkson TW, Macs L(2006).36(8)
    609–62.doi:10.1080/10408440600845619.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tiomersal&oldid=795948»