Tetróxido de dinitrógeno
| Tetraóxido de dinitrógeno | |
|---|---|
| Dinitrogen tetroxide Tetraóxido de dinitrógeno | |
| Dinitrogen tetroxide | |
| General | |
| Nom sistemàtic | Tetraóxido de dinitrógeno Òxit de nitrogen(IV) |
| Fòrmula química | N2O4 |
| Massa molecular | 92.011 o |
| Apariència | Gas incoloro |
| Número CAS | 10544-72-6 |
| Enllaç MSDS | Air Liquide MSDS (PDF) |
| Propietats físiques | |
| Densitat | 1443 kg/m³ |
| Solubilidad | Reacciona en aigua |
| Propietats en estat sòlit | |
| Entropía molecular (S0sòlit) |
150.38 J/(mol•K) |
| Densitat | 1,44 g/cm³ |
| Seguritat | |
| Ingestió | ? |
| Inhalació | Corroent i tòxic |
| Contacte en la pell | Corroent |
| Ulls | Corroent |
| OSHA Exposició permesa (PEL) |
5 ppm |
| NIOSH Perillós per a la vida i salut (IDLH) |
20 ppm |
| Precaucions | |
| Protecció personal |
|
| Reacciona en |
|
| NFPA 704 | |
El tetraóxido de dinitrógeno[1] o òxit de nitrogen(IV)[2] (N2O4) (sigles en anglés NTO) és un dímer del diòxit de nitrogen (NO2). Per això amprant l'antigament cridada nomenclatura d'Estoc, hui nomenclatura sistemàtica (IUPAC) de composició en números romans, existix una dificultat en la denominació per a diferenciar abdós composts ya que abdós semblen ser un òxit de nitrogen(IV). Ademés abdós composts es troben normalment en un equilibri químic depenent de la pressió i la temperatura.
És un poderós oxidant, altament tòxic i corroent. El N2O4 va rebre molta atenció com comburente d'eixides degut a que reacciona de forma hipergólica en la hidracina, i derivats, i es pot almagasenar en facilitat. En este àmbit se li sol conéixer en la sigla anglesa NTO. També és un poderós reactiu en síntesis química.
Estructura i propietats
[editar | editar còdic]És una molècula plana en un enllaç N-N en una distància d'1,78 Å i els enllaços N-O en distàncies d'1,19 Å. El N2O4. A diferència de el NO2, el N2O4 és una molècula diamagnética. En estat pur a 25 °C és un gas incoloro, corroent i molt oxidant. La seua temperatura crítica és 157,85 °C i la seua pressió crítica 10MPa.
Les molècules de NO2 es combinen per a donar el seu dímer N2O4 i estes es descomponen en NO2. Este procés esta en equilibri:
En aumentar la pressió, aumenta la concentració de N2O4, mentres que disminuïx la de NO2
El valor de la constant de dissociació depén significativament de la temperatura.[3]
| T en °C | 0 | 8,7 | 25 | 35 | 45 | 50 | 86,5 | 101,5 | 130,8 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Kd en atm | 0,0177 | 0,0374 | 0,174 | 0,302 | 0,628 | 0,863 | 7,499 | 16,18 | 59,43 |
A altes temperatures l'equilibri es desplaça cap a la dreta, aumentant la concentració de NO2. Com este últim és de color pardo la mescla adquirix una tonalitat del rojosa virando a un pardo més intens quant major siga la descompoción. A temperatura superiors a 80 °C la dissociació aumenta ràpidament i a 140 °C esta casi completament disociado. Es pot apreciar l'efecte invers en disminuir la temperatura.
L'estat líquit consistix principalment en el dímer N2O4. És un líquit volàtil en una olor acre de color marró groguenc, per la mescla de diòxit de nitrogen. El punt d'ebullició a pressió atmosfèrica, +21,15 °C, solidificació a -11 °C. El sòlit a temperatures inferiors a -12 °C és incoloro. Reacciona en l'aigua per a formar una mescla de àcit nítric i nitroso: 2NO2 + H 2 O = HNO 3 + HNO 2
Les seues mescles en substàncies orgàniques són explosives.
Propietats Termodinàmiques
[editar | editar còdic]Una particular termodinàmica del Tetróxido de Dinitrógeno, és que presenta un factor de compresibilidad en un patró de comportament molt diferent al dels gasos normals i decorreguts, sent un dels pocs en la naturalea en presentar esta desviació.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Segons el (Llibre Rojo de la IUPAC) Recomanacions de la IUPAC per a la nomenclatura de composts inorgànics 2005, text complet en anglés, en format pdf, el nom tetróxido de dinitrógeno és incorrecte.
- ↑ Segons el (Llibre Rojo de la IUPAC) Recomanacions de la IUPAC per a la nomenclatura de composts inorgànics 2005, text complet en anglés, en format pdf, el nom òxit de nitrogen (IV) és incorrecte.
- ↑ J. Chao; R.C. Wilhoit; B.J. Zwolinski: Gas phase chemical equilibrium in dinitrogen trioxide and dinitrogen tetroxide in Thermochim. Acta 10 (1974) 359-371, doi:10.1016/0040-6031(74)87005-X.
- ↑ Pitzer, Kenneth S.. Kenneth S. Pitzer, Ph.D. (ed.). Activity Coefficients in Electrolyte Solutions (en anglés), CRC Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tetróxido de dinitrógeno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.