Nomenclatura d'Estoc

La nomenclatura d'Estoc o sistema Estoc de nomenclatura per a composts inorgànics és un sistema de nomenclatura química àmpliament utilisat, sobretot en composts binarios. Va ser desenrollat pel químic alemà Alfred Estoc i publicat per primera volta en 1919, sent, en algunes modificacions, adoptat universalment. En el "sistema Estoc", s'indiquen els estats d'oxidació d'alguns o tots els elements utilisant números romans entre paréntesis.^[1] ^[2]

Estil

En general, segons este sistema de nomenclatura, els composts es nomenen en el seu nom genèric, seguit de la preposició "de" i del nom de l'element específic indicant l'estat d'oxidació entre paréntesis en números romans, sense deixar espai entre el nom de l'element i el paréntesis. Aixina per eixemple, para AgF, l'estil correcte és "fluorur d'argent(I)" no "fluorur d'argent (I)".^[3] Quan no hi ha ambigüitat sobre l'estat d'oxidació d'un element en un compost, no és necessari indicar-ho en números romans. Aixina, per eixemple, NaCl es nomenarà com a clorur de sodi, sent innecessari clorur de sodi(I), puix ho metals alcalinos sempre formen composts en l'estat d'oxidació (I). En atres paraules, la nomenclatura d'Estoc s'utilisa, principalment, per a evitar ambigüitats en elements que presenten diferents estats d'oxidació.^[4]

Eixemples

FeCl₂: Clorur de ferro(II)
FeCl₃: Clorur de ferro(III)
PbO: Òxit de plom(II)
Cl₂O₅: òxit de clor(V)
Cu(OH): Hidròxit de coure(I)
SnH₄: Hidrur d'estany(IV)
FeSO₄: Sulfat de ferro(II)

Composts de valència mixta

En aquells casos en que les substàncies químiques estan formats per elements en més d'un estat d'oxidació, en el paréntesis s'indiquen abdós.

Co₃O₄: Òxit mixt de cobalt(II,III) .
Sb₂O₄: Òxit mixt d'antimoni(III,V).

No obstant, en estos casos és preferible recórrer a la nomenclatura sistemàtica, que és menys ambigua, en lo que els composts anteriors es nomenarien, inequívocament; tetraóxido de tricobalto i tetraóxido de diantimonio, respectivament.

Referències

↑ Clugston, M.; Flemming, {{{nom2}}} (2000). Advanced Chemistry, Oxford University Press, pp. 214–215. ISBN 978-0199146338.
↑ Housecroft, C. E.; Sharpe, {{{nom2}}} (2008). Inorganic Chemistry, 3rd edició, Prentice Hall, p. 213. ISBN 978-0131755536.
↑ MARIA EMILCE MENDOZA ARIAS. «ACTIVIDAD NUMERO 3 . TEMA NOMENCLATURA STOCK EN LOS OXIDOS DEL TALLER 1. NOMENCLATURA QUIMICA.». Consultat el 2025-11-17.
↑ García Pérez; Teijón Rivera, {{{nom2}}}; González Fonts, {{{nom3}}}; Jiménez Tebar, {{{nom4}}} (1981). «Cap. 1.A. Formulació i nomenclatura en química inorgànica», Química, Albacete: Tebar Flores. ISBN 84-7360-027-4.

Este artícul conté una traducció derivada de «Nomenclatura de Stock» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Clugston, M.; Flemming, {{{nom2}}} (2000). Advanced Chemistry, Oxford University Press, pp. 214–215. ISBN 978-0199146338.

[2] Housecroft, C. E.; Sharpe, {{{nom2}}} (2008). Inorganic Chemistry, 3rd edició, Prentice Hall, p. 213. ISBN 978-0131755536.

[3] MARIA EMILCE MENDOZA ARIAS. «ACTIVIDAD NUMERO 3 . TEMA NOMENCLATURA STOCK EN LOS OXIDOS DEL TALLER 1. NOMENCLATURA QUIMICA.». Consultat el 2025-11-17.

[:0-4] García Pérez; Teijón Rivera, {{{nom2}}}; González Fonts, {{{nom3}}}; Jiménez Tebar, {{{nom4}}} (1981). «Cap. 1.A. Formulació i nomenclatura en química inorgànica», Química, Albacete: Tebar Flores. ISBN 84-7360-027-4.

[1]

[2]

[3]

[4]