Diamagnetisme

En electromagnetisme, el diamagnetisme és una propietat dels materials que consistix en repelir els camps magnètics. És lo opost als materials paramagnéticos els quals són atrets pels camps magnètics. El fenomen del diamagnetisme va ser descobert per Sebald Justinus Brugmans que va observar en 1778 que el bismut i l'antimoni eren repelits pels camps magnètics.^[1] El terme diamagnetisme va ser falcat per Michael Faraday en setembre de 1845, quan es va donar conte de que tots els materials responen (ya siga en forma diamagnética o paramagnética) a un camp magnètic aplicat.^[2]^[3]

Materials diamagnéticos

Grafit pirolítico suspés sobre imants de neodimi. Els imants estan organisats de manera que el camp magnètic és vertical i s'alterna entre dos imants veïns (si el camp d'un dels imants apunta cap a dalt, el del veí apunta cap a avall).

Les substàncies són, en la seua gran majoria, diamagnéticas, ya que tots els parells d'electrons en espin opost contribuïxen débilment al diamagnetisme, i només en els casos en els que hi ha electrons desparejados existix una contribució paramagnética (o més complexa) en sentit contrari.

Alguns eixemples de materials diamagnéticos són: l'aigua, el bismut metàlic, l'hidrogen, l'heli i els demés gasos nobles, el clorur de sodi, el coure, l'or, el silici, el germani, el grafit, el bronze i el sofre. Note's que no tots els citats tenen número par d'electrons.

El grafit pirolítico, que té un diamagnetisme especialment alt, s'ha usat com a demostració visual, ya que una capa fina d'este material levita (per repulsió) sobre un camp magnètic lo suficientment intens (a temperatura ambiente).

Experimentalment, es verifica que els materials diamagnéticos tenen:

Una permeabilidad magnètica relativa inferior a l'unitat.
Una magnetisació negativa.
Una susceptibilitat magnètica negativa, pràcticament independent de la temperatura, i generalment de l'orde (en unitats cegesimales) de $\frac{1 0^{- 6} \cdot M}{2}$ i.m.o./mol, a on M és la massa molecular.

En molts composts de coordinació s'obté una estimació més exacta utilisant les taules de Pascal.

En els materials diamagnéticos, el fluix magnètic disminuïx i en els paramagnéticos el fluix magnètic aumenta.

Referències

↑ Küstler (2007). “Diamagnetic Levitation – Historical Milestones”. Rev. Roum. Sci. Techn. Électrotechn. Et Énerg. 52, 3: 265–282.
↑ Jackson, Roland (21 de juliol 2014). “John Tyndall and the Early History of Diamagnetism”. Annals of Science 72 (4): 435–489. doi:10.1080/00033790.2014.929743. PMID 26221835.
↑ «diamagnetic, adj. and n}», , Oxford University Press.

Este artícul conté una traducció derivada de «Diamagnetismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Küstler (2007). “Diamagnetic Levitation – Historical Milestones”. Rev. Roum. Sci. Techn. Électrotechn. Et Énerg. 52, 3: 265–282.

[2] Jackson, Roland (21 de juliol 2014). “John Tyndall and the Early History of Diamagnetism”. Annals of Science 72 (4): 435–489. doi:10.1080/00033790.2014.929743. PMID 26221835.

[3] «diamagnetic, adj. and n}», , Oxford University Press.

[1]

[2]

[3]